“ La paraula bibliòfil és molt equívoca. En principi vol dir senzillament, com ho definia en 1839 el Labèrnia, el nostre diccionari clàssic, ‘ qui ama los llibres’. Bibliòfils eren, doncs, aquells senyors que, enduts pel seu interès per la cultura, reunien el major nombre possible d’aquells instruments que la contenen, els llibres.

Aviat, però, com sol ocórrer sovint, l’interés de molts bibliòfils es desplaçà del contingut al continent i, com més rar aquest, més valuós resultava per als seus col.leccionistes: el llibre esdevenia aleshores més important que allò que deia...       La situació extrema arriba en el moment en què, al segle XIX madur, davant l’escassedat d’exemplars veritablement rars, uns anomenats bibliòfils decideixen produir ells mateixos les rareses bibliogràfiques dignes de ser col.leccionades, i inventen l’edició limitada i numerada, sovint fins i tot de contingut intranscendent, i en tot cas d’efectivitat problemàtica a causa de la raresa congènita del producte, cosa que fa que la riquesa que pugui contenir no arribi veritablement allà on més útil podria ser”. 

Francesc Fontbona a “La bibliofília vuitcentista”, dins de la Nadala de l’any 2001: Bibliofília a Catalunya, de la Fundació Jaume I, B, 2001. pp. 12 

  “ Si fem cas als diccionaris, bibliofília etimològicament significa afició o estima pels llibres, però alhora gust per col.leccionar i fins i tot publicar llibres preciosos o rars. No s’ha de confoncre, evidenment, amb la denominada bibliolatria o veneració excessiva i malaltissa envers els llibres, o amb la bibliomania o desig immoderat de posseir-ne molts, sobretot rars, fet que pot portar fins i tot al seu robatori.       Així doncs, observem un doble vessant de la bibliofília, que fa referència, d’una banda, al gust pels llibres i, per tant, al fet d’atresorar-los, de col.leccionar-los, i de l’altra, a conseqüencia d’aquest mateix desig, al fet concret de publicar-los, d’editar-ne sempre, és clar, que es tracti d’una edició d’interès especial i d’un tiratge limitat”. 

Pilar Vélez a “Llibres rars del segle XX: del libre de bibliòfil al llibre d’artista” dins la Nadala 2001 : Bibliofília a Catalunya, de la Fundació Jaume I, B, 2001.

Foto d'Abelardo Morell d'una exposció al Palau de la Virreina de Barcelona

“ El bibliòfil té els llibres com a objectes d’estima, a causa d’unes qualitats que permeten robar un plaer en la comtemplació i l’estudi. Hi ha llibres que ja es conceben i editen amb aquesta finalitat: són els que s’anomenen llibres de bibliòfil, llibres que es consideren no solament com un mitjà de transmissió d’idees, com un aparell utilitari, sinó especialment com una veritable obra d’art.                 L’amor als llibres neix del tracte freqüent amb ells, de tenir-los a l’abast. Començá normalment per l’afany de llegir, i porta aparellat el de posseir uns bona biblioteca, d’aplegar-la volum a volum. Encara que algunes vegades tingui l’rigrn en una herència o en una tradició familiar transmesa des de generacions passades, la veritable afició és estrictament personal, i neix en cada persona quan, en un moment concret, en pren consciència”. 

Francesc X. Puig Rovira a “Arquitectes i editors dels llibres de bibliòfil” dins la Nadala 2001 de la Fundació Jaume I, Bibliofília a Catalunya, B, 2001. 

  “ La adicción por la lectura, casi siempre indiscriminada y superficial es una dependencia psicológica y, para no ser severos, en el mejor de los casos, la podríamos comparar con una manía clasificatoria o coleccionista, aunque no siempre el comprador de libros es lector consumado. ( También el libro, ya no la lectura, es un extraño fetiche: el bibliólata lo compra para verlo, no para leerlo, el bibliófilo para extasiarse...)”. 

Art. “ Lectura y Literatura” de Javier Navarro a “ Lo que cada uno piensa” a www.con-versiones.com/nota0122.htm. ( 16-06-2005)

  

BIBLIODICCIONARI – BIBLIODICCIONARIO – BIBLIO?¡?¡XYZ

  Paraules que comencen per Biblio, trobades a diferents llocs:” Caudx ( Carlos Pino)” , Enciclopedia de la Encuadernación ( Ollero&Ramos, M, 1998), Gran Enciclopedia Espasa ( M, 2002), Llibreria Mimolibros ( Jaén), “El Documentalista Enredado”, Manual de Conocimientos Técnicos y Culturales para profesionales del libro ( Fco. Vindel, I.N.L.E., M, 1943), Libros, Libros y ..., más libros ( Sempronio, SADAG, B, 1959), Gran Diccionari Llengua Catalana,  Diccionario Histórico del Libro  d’ Emili Eroles ( Ed. Millà, B, 1981), Diccionario de edición, tipografía y artes gráficas de José Martínez de Sousa ( Ed. Trea, Gijón, 2001). 

He intentat posar-les en català, però no estic segur de que el resultat hagi estat el millor, algunes paraules les deixo en castellà ( entre cometes) tal com les he trobat perquè la traducció no la tinc clara, si algú pot ajudar, gràcies.

Altres paraules ( també entre cometes) crec que no són de cap idioma en particular, són inventades per uns i altres. Necessito ajuda. 

També poso Blocs amb el títol Biblio..., entre cometes dobles. Més endavant intentaré buscar tots els blocs relacionats amb Biblio... ( en català, castellà, anglés, etc.), ja ho veurem. 

En alguns llocs poso :( buscant), perquè són paraules que les he vist en diferents llocs, però sense saber el significat exacta i amb el temps i espero que amb ajudes pugui saber, més o menys, la definició. 

     Biblio-, bibl-: Del gr. Biblíon. Prefix que significa Llibre. 

‘Biblioalgia’: dolor experimentat pel bibliòfil quan descobreix la desaparició d’un llibre o la impossibilitat d’adquirir-ne un.

 ‘Biblioapnea’: contenció de la respiració que experimenta el bibliòfil en una subasta entre el “ ...a las dues i a les tres, adjudicat a...”.

 « Biblioaprenent »: intent de bloc sobre Biblio-… 

Bibliobiografia : vida d’un escriptor recopilada mitjançant la llista de les seves obres. Biografia literaria d’un determinat autor, o sigui, l’enunciació demostrativa de l’obra d’un escriptor que serveix per traçar literàriament la seva vida. 

Bibliobloc: bloc dedicat a la Bibliofília, la Biblioteconomia, la Bibliologia, la Bibliografia, la Documentació, en general dedicat al món del llibre i els documents, i més coses. 

“Biblioblog” : Bibliobloc de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez. http://www.interreg-eet.info/weblogs/biblioblog/index.html 

« Biblioblog, El » : Bibliobloc amb comentaris i críticas de llibres. Biblos.blogalia.com

 ‘Biblioblogosfera’: un dels noms que volen posar a aquest  món dels Biblioblocs. A Wikilearning hi ha una explicació molt acurada: “Anàlisi de la ‘biblioblogosfera’ hispana” de El Documentalista Enredado.

 ‘Bibliobloguer’ : aquell que practica o  pertany al món de la ‘Biblioblogosfera’. 
 

Bibliobús: vehicle en el que hi ha instal.lada una biblioteca ambulant.

 ‘Bibliocapelo’: paraula antiga que significava venedor o mercader de llibres entre els antics grecs.

 Bibliocefàlia: mal de cap experimentat per la dona del bibliòfil quan ja no pot més. 

Bibliocicle: llibre que acava quan comença i comença quan acava, n’hi ha de carretera i de muntanya.

 ‘Biblioclasmo’: ( de Fdo. R. De la Flor). (buscant)

 Biblioclasta: destructor de llibres; el qui els destrueix sistemàticament, o mutila els d’una biblioteca pública.

 Biblioclàstia: destrucció, odi ferotge cap els llibres. 

Bibliocleptòman: persona que, víctima d’un impuls neuròtic persistent, roba llibres en llibreries o en biblioteques, sense cap motivació d’ordre econòmic. És sinònim de Bibliopirata, persona que roba llibres, documents i altres peçes de biblioteques i arxius.

  Bibliocleptomania: propensió morbosa cap al vici de robar llibres. Bibliocràcia: forma de gobern en el qual els llibres ho són tot, apte només per biliòmans.

 Bibliòcrata: bibliòman superior d’una Bibliocràcia.

 ‘Bibliocriso’: llibre estampat i decorat amb lletres d’or.

 ‘Bibliodocublogosfera’: un altre nom introduït en els Biblioblocs.

 ‘Bibliodocumental’: ídem anterior. 

Bibliodocus : es un rèptil gegantí que té molta gana. Sobreviu a les biblioteques d’alguns monestirs on cataloga i descataloga llibres esotèrics i incunables. ( Podria ser sinònim de Bibliotecari). ( A Bestiario amb il.lustracions de Ops, Alfaguara, M, 1989.).

 “BibliOdyssey”: Bibliobloc en anglés, però amb traducció al castellà.//bibliodyssey.blogspot.com 

‘Biblioesfera’: com deia, un altre de les propostes per aquest món.

 Bibliòfag: el que s’alimenta de llibres.

 Bibliofàgia: la bibliofàgia és especialment animal. Però s’ha donat el cas de persones que han consumit pergamins ( per ex. a Italia durant el segle XVI, i a l’Àssia es va arrivar a ingerir paper per causes supersticioses. Buonocore conte que el 1370 Barnabó Visconti, príncep de Milano, va imposar als enviats pel Papa Nicolau V, que portaven una Bula d’excomunió, la pena de menjarse devant d’ell el pergamí en que estaba escrita; i que molts individus pertanyents al poble Tartar tenien la costum de menjar-se els fulls de paper dels llibres per així impregnar-se de la sabiduría contenida en ells. 

Biblioficció: ( buscant) 

Bibliòfil: persona amant dels llibres, especialment dels rars o preciosos; Enquadernació de Bibliòfil: tipus decoratiu en enquadernació artística que data de la segona meitat del segle XIX fonamentalment. 

 ‘Bibliofilacio’: que guarda els llibres. Sin. de biblioteca i bibliotecari.

 Bibliofília: 1 afecció als llibres, especialment la que consisteix a col.leccionar-ne o a publicar o adquirir edicions dites de bibliòfil. 2. Bloc “Bibliofilia” www.bibliofilia.com excel.lent web dedicada al món dels llibres 

  “Biblio File”. Bibliobloc d’EUA. D’una Librarian and Femme Fatale diu,//tushuguan.blogspot.com

 ‘Bibliofiliana’: conjunt de pensament, anècdotes, dides, etc., referents al llibre. 

Bibliofílic: ( apareix a la pàgina 46 del llibre: Libro, libros y..., más libros”.)(buscant)

 Bibliofilisme: sinònim de Bibliofília.

 Bibliofilm: pel.lícula reproduint les pàgines d’un llibre.

 Bibliòfob: el que no pot viure sense destruir llibres.

 Bibliofilisme: sinònim de Bibliofília. Bibliofilm: microfilm per fotografiar llibres.

 Bibliofòbia: odi o fàstic cap els llibres.

 Bibliofòlia: ( buscant).

 Bibliòfon: llibre molt sonat.

 Bibliofoto : 1.nom d’un llibre obtingut per projecció. 2. Es dona també aquest nom al aparell mitjançant el qual s’obtenen aquestes projeccions.

 Bibliofotografia: fotografia microscópica d’un llibre o document i la seva reproducció ampliada a voluntat en forma de projecció o fotograma.

 Bibliofotograma: proba de la reproducció obtinguda amb el Bibliofoto.

 Bibliofotorregistrador: aparell utilitzat per reproduir llibres i documents en els Bibliofilms.

 ‘Bibliogafe’ : bibliòfil que mai troba el que busca.

 Bibliògam : es diu del bibliòfil que es casa per posseir la biblioteca de la seva dona.

 Bibliognata: versat en tot allò que és refereix als llibres i en bibliografia. 

Bibliognòsia: coneixement del llibre.

 Bibliognosta: persona que té un coneixement aprofundit de tot el que fa referencia als llibres. Persona entesa en llibres.

 Bibliognóstica: ciència que dona a conèixer tots els aspectes materials del llibre: producció, història, estat, mèrit intrínsec, valor material, etc.

 Bibliognòstic: el que està versat en la història del llibre i coneix tots els títols, las dates de les diferents edicions, el lloc on les han fetes, el nom dels editors i dels impressors, etc.

 Bibliògraf: persona versada en llibres, en especial antics, dedicada a localitzar-los, historiar les seves vicisituds y descriurel’s, per facil.litar el seu estudi als interessats. Persona versada especialment en llibres, monografies, articles, etc., que tracten sobre una qüestió determinada.

 Bibliografia: descripció, coneixement de llibres, de les seves edicions. Relació o catàleg de llibres o escrits referents a matèria determinada. Relació ordenada de publicacions d’un determinat autor. Relació de publicacions ordenades segons un determinat criteri. També Bibliografologia. Bibliogràfic: que pertany o està relacionat amb la bibliografia.

 ‘Bibliogsfera’: també del món dels blocs.

 ‘Biblioitis’: inflamació de les parts baixes del bibliòfil que es produeix quan no li tornen un llibre que havia deixat.

 ‘Bibliojátrica’: restauració de llibres antics trencats.

 Bibliòlata: persona que sense coneixer els llibres els atesora en grans quantitats.

 Bibliòlatre: persona que sent veneració excesiva els llibres.

 Bibliolatria: veneració excesiva envers els llibres, com una mena de culte religiós.

 ‘Bibliolatro’: pocavergonya que rova un llibre.

 Bibliòleg: persona versada en bibliologia.

 ‘Biblioleta’: equival a desmemoriat, que oblida. Es diu de la persona que té una rica i voluminosa biblioteca i ignora el que conté. També s’aplica a aquell que llegint un llibre, no s’enrecorda en absolut del contingut de les pàgines anteriors.

 ‘Bibliolita’: individu destructor de llibres.

 Bibliolit: 1.  papir manuscrit descovert a Herculano, petrificat per l’acció d’una erupció volcánica. 

Bibliolits: 2. les pedres que li creixen en el ronyó al bibliòfil per llegir massa i caminar poc.

 Bibliolítia: destrucció deliberada de llibres per part d’editors, autors o altres persones.

 Bibliologia: ciència dels llibres en el sentit més ampli.  “Bibliología”: Bibliobloc sobre Bibliología.//http://www.bibliologia.info/ 
 

Bibliològic: relatiu o pertanyent a la bibliologia.

 Bibliòman: persona afectada de bibliomanía. A Caudex: bibliòfil amb la mà llarga.

 Bibliomància: l’adivinació per mitjà d’un llibre obert. A Caudex consisteix en obrir el llibre per qualsevol pàgina i deduir el futur d’ho escrit allà.

 Bibliomania: desig intens i immoderat de posseir llibres, especialment rars. Passió per tenir molts llibres rars o de tal o qual ram, més per mania que per instruir-se.

  « ‘Bibliómano, El’  »: bloc sobre Biblio… molt interessant.

 Bibliomàntic : pertanyent a la bibliomància.

 Bibliomapa : llibre compost de mapes geogràfics, acompanyats d’un text explicatiu. Sin. d ‘Atles 

‘Bibliomensor’: bibliòfil que contempla diariament la seva llibreria, només per constatar que la seva col.lecció va en augment.

 Bibliòmetre: regla per mesurar llibres per la seva catalogació.

 Bibliometria: 1.aplicació dels mètodes estadístics i matemàtics per definir els processos de la comunicació escrita, la naturaleza i el desenvolupament de les disciplines científiques mitjançant tècniques de reconte i anàlisi de la comunicació. 2. Tècnica usada per a calcular l’extensió o mesura dels llibres prenent com a base diversos coeficients; format, tipus, cos de lletra, quantitat de paraules i espais, pes del paper, etc. 

“Bibliometría”: Bibliobloc./http://www.bibliometria.com/ 

Bibliomite: empleat d’una llibreria antiquària. 

Bibliomorfisme: (buscant)

 ‘Biblión’: diminutiu que en un temps va tenir el significat de ‘libellus’, llibre de poca importancia, de poca extensió, però després es va convertir en sinònim de Biblos.

 ‘Biblio-oblivioso’: persona a la que li deixes un llibre i fa veure que ja te la tornat.

 Bibliopatia: afecció que pateix el bibliòfil quan no troba l’exemplar desitjat.

 Bibliopatologia: estudi dels símptomes i causes de les enfermetats i els mals dels llibres considerats com a objectes materials.

 ‘Bibliopea’: art de fer un llibre, d’estructurar-lo, de conseguir la máxima perfecció en el seu acabat.

 ‘Bibliopege’: relligador de llibres.

 ‘Bibliopégia’: relligadura. Art d’enquadernar llibres.

 Bibliopèpsia: propensió a la lectura amb presses, fragmentada i sense aprofitament.

 ‘Bibliopet’: borratxera agafada mentre es llegeix un llibre. 

“Bibliophile Bullpen”. Bibliobloc en anglés. //bibliophilebullpen.blogspot.com 

‘Bibliophrasis’: col.lecció de frases relatives al llibre. Aforismes, sentencies, locucions de caràcter bibliogràfic.

 Bibliopirata: persona que té com a vici el robar llibres o quedar-se els que li deixen. Persona que per raons dineràries edita un llibre sense l’autorització del autor o dels seus hereders.

 Biblioplasta : ( buscant)

 Biblioplàstia : ( buscant) Bibliòpode: el que no dona un pas sense un llibre.

 Bibliòpola: venedor de llibres. Llibreter. Segons Vossio, en un comentari sobre Càtulo, el llibreter ho era tot: era a la vegada ‘bibliographus’, copista i escriptor de llibres; ‘bibliopegus’, relligador; ‘bibliopola’, venedor.

 Bibliópolis : ciutat en el llibre preciós :La ciudad de los libros soñadores de Walter MOERS ( Ed. MAEVA, M, 2006). A Caudx agents del ordre en una Bibliocràcia.

 ‘Bibliopufo’: a la Rússia del segle XVIII, durant el reinat de Caterina la Gran, un personatge dit Klostermann es va enriquir venent llargues fileres de enquadernacions que només contenien paper per tirar, ho que permetia als cortesans crear la il.lusió d’una biblioteca i guanyar-se el favor de la emperadriu, gran afeccionada als llibres. ( a CAUDEX). 

Biblioquinesia : ( buscant)

 ‘Bibliorapto’: coberta solta i móvil, espècie de carpeta per guardar o arxivar fascicles, fulles volants, manuscrits, etc.

 Bibliorasta : (buscant)

 ‘Bibliorato’: Amèr. Arxivador, carpeta per arxivar documents.

 Bibliorràgia ( de plaer): emisió de flüits corporals del bibliòfil produïda quan es troba un exemplar únic.

 Bibliorritmia: alteració del ritme cardíac del bibliòfil quan, ja trobat l’exemplar desitjat, demana el preu al llibreter, aparentant falta d’interés.

 « Biblio’s »: Bibliobloc. Libiblios.blogspot.com « Biblio’s bloggins ». Bibliobloc d’EUA.//bibliobloggin.blogspot.com 

Bibliòscop: segons Uzanne, pseudobibliòfil, aquell que coneix els llibres només veient-los, pel seus lloms i no pas pel seu contingut. El bibliòscop és el fals bibliòfil.No es un aficionat sincer, sinò un simulador.

 Biblioscopi: aparell utilitzat per comprobar l’autenticitat d’un exemplar únic. 

Bibliòsof: 1.secretari o tenedor de llibres. 2. aquell que és expertr en materia de llibres i els col.lecciona amb evident bon gust i discerniment. 

Bibliosofia: doctrina, ciencia, coneixement del llibre.

 ‘Bibliotacta’: el que s’ocupa especialment de la classificació i catalogació de llibres. Sin. de bibliotecari. 

 ‘Bibliotafia’: 1.és literalment, sepulcre de llibres, que en  bibliofília es tractaria del bibliòfil que no permet la consulta de la biblioteca ni mostre els seus llibres guardant-los amb molta cura. 2.m lloc reservat en una biblioteca on es guarden els llibres que no estàn a disposició del públic, els quals es consideren enterrats. 3. A Caudx: llibre de formigó armat que es col.loca sobre la tombe del bibliòfil perque no aixequi el cap.

 ‘Bibliotafio’: traduit textualment: sepulcre de llibres. Lloc on els bibliòfils avars i gelosos guarden les seves joies bibliogràfiques perquè ningú pugui veure-les ni tocar-les.

 ‘Bibliótafo’: Bibliòman que no vol que ningú lleigeixi el llibre rar que ell poseeix. 

‘Bibliótata’: s’ocupa amb particular competència de la classificació i catalogació de llibres.

 Biblioteca: local on es tenen un considerable número de llibres ordenats per a la seva lectura. Col.lecció de llibres o tractats anàlegs o semblants entre ells, tan per les matèries de que tracten com per la època i nació o autors a la que pertany. A Caudx llibre de fusta. Enquadernació de biblioteca: tipus de enquadernació destinada a biblioteques d’ús públic i que normalment es fan a mitja tela, tela o mitja pasta. 

« Biblioteca de Babel, La »: Bibliobloc. 

Bibliotecari : 1. Persona que té al seu càrrec la direcció i conservació d’una biblioteca. 2.Persona que té al seu càrrec el cuidar i el servei d’una biblioteca.

 Bibliotècnia: el coneixement de les arts d’imprimir, compondre i relligar un llibre. Sinònim de bibliotecologia. 

Bibliotècnic: coneixedor de la tècnica de l’ordenació de llibres i de la seva classificació.

 Bibliotecofília: passió, mecenatge per el sosteniment, conservació y augment dels fons d’una biblioteca. 

Bibliotecografia: descripció i estudi de les biblioteques. Ciència bibliogràfica en la seva més lata accepció.

 Bibliotecologia: ciència que estudia les biblioteques en tots els seus aspectes, a bibliotecologia s’estudien sistemes d’ordenament i disposició dels llibres.

 Bibliotecològic: Pertanyent o relatiu a la bibliotecologia.

 Bibliotecòleg: Persona que professa la bibliotecologia o que en té especial coneixement d’ella.

 Biblioteconomia: Art de conservar, ordenar i administrar una biblioteca, Aquest antic art coneix avui un gran “auge” per la necessitat de profesionalitzar la gestió de la creixent informació, utilitzant medis telemàtics.

 « Bibliotecosas » :  ex Bibliobloc interessant sobre Biblio… 

« Bibliotekarios » : Bibliobloc. Ara es diu www.infogestores.cl 

Biblioterapeútica: Medicina dels llibres. Por ser ‘preventiva’ o ‘curativa’. La ‘preventiva’ consisteix en col.locar els llibres en llocs airejats, però no molt; treure’ls-hi la pols quatre o cinc vegades l’any, netejant-los amb una camussa. La ‘curativa’ consisteix en la reparació de tots els defectes que puguin tenir els llibres, tals com trencaments, forats produits pels insectes, cremades, humitats, etc., i les avaries accidentals, com taques, rigidesa de la pell, decoloració, etc.

 Biblioteràpia: Utilització de llibres, revistes, etc., com a medi per distreure i fins i tot gaudir a certs malalts mentals per aquestes dolències prolongades i perseverants. A Caudx : tractament de les bibliopaties, normalment consisteix en una Visa Or sense límit de crèdit. 

 ‘Bibliótica’ : ciència de l’anàlisi caligràfic, especialment la que estudia els documents i els manuscrits per determinar la seva autenticitat o el seu autor. Que pertany a aquesta ciència. 

“Biblioticando”. Bibliobloc amb humor.

 ‘Bibliotista’: persona que es dedica a la ciència de la Bibliótica.

 Bibliòtof: aquell que és avar dels seus llibres i no els deixa veure ni tocar a ningú.

 Bibliotomia : extirpació del gust pels llibres. Pot deixar a la persona tonta de per vida.

 Bibliòtrop: creixement experimentat pel bibliòfil per arrivar a la part superior de les prestatgeries de les llibreries de vell.

 Bibliòvor : el mateix que bibliòfag, però no fa servir ganivet ni forquilla.     

“ Perquè la bibliofília és realment una passió, una mena d’adicció irresistible, que pot conduir, i de fet tot sovint condueix els qui la patim, a conductes tan poc regulars com són, per exemple, dedicar totes les hores lliures i altres no tan lliures a freqüentar, fins i tot els diumenges al matí amb total abandonament de la familia, - el Mercat de Sant Antoni i altres indrets tan poc acollidors com les golfes polsoses de les masies i els soterranis humits de rectories rurals”. 

A “Elogi de la bibliofília” ( pàg.4) de José Ignacio Montobbio Jover a la Nadala de l’any 2001, editada per la Fundació Jaume I a Barcelona.  

       “ Hernando Colón... es uno de los mejores bibliófilos de la historia. Bibliófilo y bibliógrafo, ya que no sólo tenía la pasión por poseer y coleccionar libros de ediciones raras y hermosas, sino que además los conocía, los catalogaba, estudiaba y describía,...”. 

Art. de Manuel Pimentel a ABC el 25-11-1999 recollit d’ internet a Yoescribo.com.Publica tu obra: En busca de la verdad, cap. 39: “ Hernando Colón: la pasión por los libros”. (//nuevo.yoescribo.com/publica/especiales/buscaverdad.aspx?cod=39 ). 

Un altre article molt interessant és un que inicia així: “ ¿ Se ha preguntado usted en qué consiste un libro de bibliófilo?..., és un article de Juan Carvajal a biblional.bibliog.UNAM.mx/iib/gaceta/abrjun2000/gac13.html, val la pena tot sencer.

“ De bibliòfils, com sol passar en totes les grans famílies, n’hi ha de característiques i sensibilitats ben diferents. Voldria assenyalar, però, que els meus contactes amb diverses associacions del nostre àmbit m’ha permés constatar que, afortunadament, són molts els que junt a l’exaltació del llibre per la qualitat d’un text, d’un autor, d’un paper, d’una tipografia, d’unes il.lustracions o d’una relligadura, dediquen bona part del seu temps a interessants tasques d’estudi i d’investigació. No es pot oblidar que al dedicarse a rescatar llibres, documents, gravats, mapes, etc., contribueixen de forma remarcable en la recuperació de la nostra història cultural”.

 De la conferència que Jordi Estruga va donar al Col.legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya l’octubre de 2006, en el curs Valoració dels documents escrits.  

 “ Creemos que es sustancioso para los libroamantes que rebusquemos en los recovecos de las librerías y en las repisas frescas y de allí os traigamos a hombres y mujeres que estéis en el oficio de la literatura, ... La bibliofilia no tiene tiempo, ni espacio, hurga, escudriña y también desempolva y revive. Si que es bueno repasar páginas antes leídas. Reencontrarse con autores amados. Que dejamos reposar sin causas. Que a lo mejor injustamente olvidamos. La biblio-filia no mata. No hiere. No humilla. No ofende. Nos alegra la vida. Nos sostiene en ella. Cuando tenemos un libro en las manos hasta creemos en instantes de felicidad.”                 “ Me entregué de lleno al incomparable sentimiento de placer que suelo experimentar al estar entre libros. Me gustaría bañarme en ellos, chapotear, respirar el olor a polvo de los viejos tomos, acercarme a los libros con todos los sentidos.” Art-Crítica ( Septembre 2002) :“ La Leyenda de los Pendragon-Libro para atrevidos y sabios” del Dr. Oswaldo Paz y Miño (La Leyenda de los Pendragon de Antal SZERB ( 1901-1945), Ed. Siruela, (sl), Col. Libros del Tiempo, 273 pp.) a La Hora: Revista Artes a:www.dlh.lahora.com.ec/paginas/temas/plumas322.htm  

Volia posar unes frases, però crec que val la pena llegir-lo sencer, és una crítica d’un llibre de José Luis Melero: Leer para contarlo ( Memorias de un bibliófilo aragonés), per Antón Castro a El sembrador de prodigios , amb el títol “La tribu de Pepe Melero” a http://www.unizar.es/cce/vjuan/la_tribu_de_pepe_melero.htm .

  Tot l’article es interessant i el llibre també, anomena moltes llibreries de tota España, la qual cosa va molt bé quan  viatjem ; encara que algunes ja no hi són i d’altres les ha oblidat o no les ha volgut posar.

“ La bibliofília no és una perversió sexual que involucri llibres, tot i que sense dubte, hi ha gent per tot, algú haurà explorat aquest camí. Jo prefereixo lligar amb bibliotecàries ( pràctica que, si bé no pot ser considerada bibliofília, segur que rep un nom familiar). Però millor que em centri en el tema: del que parlem és d’estar apassionat per l’objecte llibre, de col.leccionar exemplars rars o significatius, mimar els llibres, saber un munt de dades sobre les edicions... És a dir, una cosa força semblant al hooliganisme d’alguns seguidors de futbol, però orientat a llibres, editors i escriptors”. 

Art. “Jo he vingut a parlar de llibres!!, de Salva a http://www.lafastfideua.com/2005/12/01/jo-he-vingut-a-parlar-dels-meus-llibres meus-llibres 

 “ Qué le motivó a coleccionar?                 La persona que me guió hacia el coleccionismo fue un viejo librero,..., y él me empezó a meter el bichito de poder conseguir el libro, no solamente de lectura, sino como objeto precioso por su antigüedad y poco a poco me fui interiorizando cada vez más en ese tema y uno después sin darse cuenta está totalmente adentro, en ese camino de ida.”         “¿ La tradición de los bibliófilos se ve reforzada por la pasión de los coleccionistas?      Sí, hay un raport muy estrecho entre lo que es el coleccionista y el bibliófilo. La bibliofilia es el amor por los libros. El coleccionista es en cierto modo un bibliófilo, tal vez éste tiene un status más elevado desde el punto de vista intelectual en el conocimiento del libro, porque uno puede ser coleccionista de libros, pero para llegar a ser bibliófilo, hay que saber mucho de un tema, de la encuadernación, de la obra, de su esencia”.         “ ¿ Una reflexión final?      ¿ Sabe Ud. cuál es la mejor librería del mundo?, la que tiene el libro que Ud. busca. 

Entrevista de Maresa Álvarez al propietario de la librería anticuaria Imago Mundi ( Argentina) en Arte al Día internacional ( //argentina.artealdia.com).   (28-06-2005).

“ Es tractava,doncs, d’una bibliofília que podem anomenar ‘erudita’, que pretenia ser útil i per tant manejable, car complia dues funcions alhora: una de caire estrictament històrico-cultural, i una altra artística. D’aquí ve també que en un principi haguem parlat dels filòlegs´bibliòfils, ja que ambdues vessants solien coincidir en una mateixa persona, l’editor, que duia a terme l’esmentada doble tasca cultural”. 

Del llibre: El llibre com a obra d’art a la Catalunya vuitcentista, 1850-1919 de Pilar Vélez ( Ed. Altés-BC, B, 1989). 

 “... hasta que supe leer. Aprendí a hacerlo rodeada de todos aquellos libros, pero para mi no había una única lectura, sino múltiples: la itálica, la garamond, la elzevir y, sobre todo, mi preferida, la baskerville. En los libros ilustrados la tipografía desempeña un papel fundamental, del mismo modo que la maquetación y encuadernación, comunicando un contenido artístico que enriquece la edición y del que en muchas ocasiones además del editor también participa el artista ilustrador.”           “...De vez en cuando acompañaba a mi abuelo en el interminable Rías Altas y nos marchábamos en coche-cama a Madrid en busca de libros. Pasábamos la semana recorriendo librerías, y al llegar el domingo bajábamos al Rastro. Cuando mi abuelo encontraba un puesto interesante, si ya no le alcanzaba el dinero, me dejaba a mí de prenda y corría al hotel en busca de las pesetas que le faltaban. La vuelta en tren era fantástica: el compartimiento repleto de cajas desbordando libros, nosotros sentados sobre un montón de ellos toda la noche y, naturalmente, leyendo.” 

Artº. “ El vicio de los libros” de Rocío Santa Cruz, en Círculo del Arte: La revista: Epicentro, rvta. 30, Primavera 2003. ( www.circulodelarte.com/revista).  (Nº 30 no accesible avui?)

“ Col.leccionisme de llibres i bibliofília són dos conceptes que sempre han estat units, fins al punt que ambdós tenen el mateix valor a l’hora de definir la figura del bibliòfil. Un bibliòfil pot no considerar el seu vessant col.leccionista, però els seus llibres esdevenen col.lecció”. 

Inici Art. “ Exposició: Col.leccions privades, llibres singulars” d’Aitor Quiney a www.bnc.cat/expos/detall_desc.php?id=20&css=0  

“ ...y sería bueno saber si artes menores como el coleccionismo, la bibliofilia o el goce táctil y olfativo van en detrimento del desarrollo de la lectura considerada como la mejor de las soluciones para remediar la crisis mundial. Diría que los libritos de la colección francesa ‘Livres de poche’ tienen un olor especial, agradable sin duda, que predispone a su adquisición; que un ejemplar intonso reclama su apertura; que la disposición de los libros en los anaqueles o la rugosidad de su lomo invitan a extender el brazo para su posesión; pero el paso siguiente que es el de la lectura no se ha de producir de forma automática, requiere otro estado de ánimo, próximo, pero diferente. En mi caso, la lectura, siempre parcial, olisqueadora, nerviosa, tarda en producirse; el objeto me coarta, tiendo a acariciarlo, a sopesarlo y, de hecho, su contenido, lo que está detrás de las letras, no me atrevo a capturarlo hasta pasado algún tiempo ( a veces este tiempo aún no ha llegado), muchas veces por no verme defraudado. Librerías, de viejo. Nada hay ya en las otras que no haya en internet o en una gran superficie. Las sorpresas ( ‘... a estas alturas de la vida no consigo que me sorprendan y he vivido sólo para eso, para ser sorprendido,...’- J. Hirsch, Le Paradis de la Reine Sybille-) sólo pueden surgir ahí.” 

Art. “Francisco Ferrer Lerín: Entrevista, 2002, a //artespoeticas.librodenotas.com/artes/769/entrevista-2002

El 'bibliòscop', escriu Uzanne, és el fals sacerdot i el fals devot de la religió del llibre: no és un enamorat sincer, sinó un 'voyeur'. Mira, toca, olora, maneja  llibres que mai llegirà, que només li procuren vanitat. És un ésser superficial que únicament vol coneixer el exterior de les coses i mai es prendrà la molèstia de profunditzar en elles. El 'bibliòscop', o contemplador de llibres, compra una bella edició, la que li recomana el llibreter, la fa enquadernar per l'enquadernador que està de moda i conserva aquesta obra intacta i sense tallar en una biblioteca com un bibelot' en una vitrina.
Raona que els bons llibres, posats a les estanteries, són com els bons vins guardats a la cava, dels quals augmenta el valor envellint, i es proporciona a sí mateix una satisfacció vanitosa, amb l'esperança d'una excel·lent inversió en el futur, quan el mercat llibreter coneix-hi un alça...". Del llibre: Libros, Libros y ... más libros editat per S.A.D.A.G., B, 1959, amb text de Sempronio i gravats de A. Gelabert.  ( La paraula ‘Bibliòscop’ no sé si existeix en català, no la trobo, si algú em pot ajudar moltes gràcies). 

Bibliólata: ( De biblio- i el gr.lantháno). Persona que posseeix molt llibres, però no els ha llegit.(traduït de Gran Enciclopedia Espasa, en català no la trobo)). Segons Fco. Vindel : ‘el defineix el diccionari ( no diu quin) com el que posseeix molts llibres sense coneix-se'ls; efectivament, hi han molts casos de persones que creuen necessari perquè les jutgin com a erudits o simplement per estètica d'un despatx luxós, que es veuen obligats a tenir una biblioteca, i compren els llibres per metres’. Escric això perquè conversant arribarem a ensopegar amb aquesta paraula i va ser confosa amb Bibliòlatra: aquell que venera excessivament els llibres, con una mena de culte religiós. Una altre paraula estranya és en castellà, Bibliótafo ( De biblio- i tafo-), (no sé si existeix en català): Bibliòman que no vol que ningú llegeixi el llibre rar que ell posseeix.

De  paraules que comencen per Biblio n’hi ha moltes, la majoria serioses, però algunes de broma també, quan en tingui unes quantes les posaré aquí.

“ Els bibliòfils ja no sols col.leccionaven ( s. XIX) els llibres antics, sinò que es preocupaven de publicar els anomenats ‘llibres de bibliòfil’, la característica fonamental dels quals era que tots els seus elements constitutius eren fets a mà, des del paper a la composició tipogràfica, la il.lustració, la relligadura, etc. Publicant els llibres al seu gust crearen, per tant, editorials especialitzades en la matèria, que, dissortadament en més d’una ocasió, foren un fracàs econòmic, car eren més elevats els costos que no pas els guanys”. Frase del magnífic llibre: El llibre com a obra d’art a la Catalunya vuitcentista, 1850-1910”, de Pilar Vélez; Ed. Altés-Biblioteca Catalunya, B, 1989. 

 “ Imaginació i llibertat han transformat sempre l’escrit en estètica i aixó Dalí ho ha portat molt enllà creant una veritable tradició de bibliofília, il.lustrant grans obres de la literatura universal i insistint a mirar-se de proa les grans fites literàries,…- Entendre el llibre com una obra d’art és potser el que Dalí va fer més bé a la seva vida, escrivint, il.lustrant, traduint en lletra les seves idees i la seva inspiració plàstica”. 

Art. “Feliç tancament d’aniversari” de Xavier Barral i Altet comentant una exposició amb motiu de l’any Dalí, a http://www.salvador-dali.net/_eng/_articulos/articulo_ver.asp?id=467

 

(Foto Montaigne and Dalí de Getthebubbles)

“ Cas de fer una síntesi de síntesis, potser seria aceptable dir que, en el nostre medi, el valor d’un llibre o d’un document podria ser el que un bibliòfil està disposat a pagar. Aixó, però, no és ben bé així perquè de no raonar res més deixariem de fer consideracions sobre qüestions tan rellevants com qui o com es fixen els preus en aquest mercat ni tampoc examinariem aquells components d’ordre intel.lectual, ideològic, artístic, sentimental i d’altra natura que, al meu entendre, són cabdals a l’hora d’efectuar valoracions en el nostre sector”.“ De totes maneres, des del meu punt de vista, la bibliofília és molt més que un invent modern, una especulació, una mania o, com alguns han dit, una malaltia. Personalment crec que – dins d’un procés dinàmic i progressiu – la bibliofília és, per a molts, un projecte existencial que s’assenta en el plaer que proporciona la recerca i la possessió del llibre però, més encara, en els coneixements i sensacions que ens aporta”. 

 Dues frases de la conferència que el senyor Jordi Estruga, President de l’ABB, va donar al Col.legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya en el curs “ Valoració dels documents escrits”, l’octubre de 2006. Va ser una conferència molt interessant i en sortiran més frases.

“ Abans d’anar a la llibreria enconsulto elcatàleg per veure si hi trobaré el llibre que vull – que després el compri o en compri un altre, o tots dos i algun que hi he vist de passada, és una altra història ( sí, les llibreries són una perdició).       “ Amb les llibreries de vell tinc un petit trauma: la primera vegada que vaig entrar-hi, em van renyar perquè obria els llibres, ‘ Si no l’ha de comprar, no l’obri’ ”. 

“ De llibreries i manies”, en el blog Un que passava i part d'un dels comentaris al article. //unquepassava.blogspot.com/2006/10/de-llibreries-i-manies.html. 

“ El llibre considerat com un objecte de culte, el llibre de bibliòfil, és el protagonista de la mostra de la Biblioteca Nacional de Catalunya. D’octubre a desembre es donarà a conèixer amb profunditat aquesta afició a través de l’exposició Bibliofília: col.leccions privades, tresors ocults on es presenta el llibre estrictament com un objecte detallant els seus components físics.” 

“ Els llibres protagonitzen les exposicions de la tardor” per Marta Solé  a Canalcultura de Barcelona .

Trobo moltes frases en castellà, també les poso perquè algunes com la d'avui m'agraden molt i crec que és molt interessant, així com tot el bloc on la vaig trobar.

“... Dicen los expertos que el coleccionismo se puede considerar como una alteración de la psique en la cual intentamos suplir una falta que tenemos situada en el subconsciente, y para cubrir esta falta se nos da por coleccionar sellos, postales, marcapáginas o libros”.          “... Pero si bien es cierto que la bibliofilia es el amor por los libros, no lo es necesariamente por su contenido, lo que provoca una curiosa manera de amarlos. De la colección del libro como objeto, de la pasión por el libro, y de lo que rodea a este afán coleccionista, quiero contaros algunas anécdotas, a las cuales llegué a través de, como no, un libro: La isla de los mapas perdidos, de Miles Harvey, relata las peripecias del anticuario Gilbert Bland Jr., que dedicó parte de su vida al robo de decenas de valiosos mapas de las más importantes bibliotecas de investigación de Estados Unidos y Canadá, sin importarle para ello, cometer diferentes actos delictivos. Las aventuras del especializado cleptómano, son el leiv motiv para iniciar un viaje por la historia de la cartografía. El autor escucha las manifestaciones de ira de los bibliotecarios víctimas de Bland y reconstruye su trayectoria vital, desde sus roces con la ley hasta su traumático servicio militar en Vietnam. Y finalmente, con la ayuda de un agente del FBI, Harvey descubre la isla de los Mapas Perdidos.                 Harvey cita en su obra a algunos famosos bibliófilos:                 El culto por la adquisición en el Renacimiento tenía también su lado oscuro. El coleccionismo compulsivo podía degenerar a veces en robo, y alguno de los grandes escritores y eruditos de la época sucumbieron aparentemente a este impulso. Se cree que Giovanni Boccaccio, autor del Decamerón y amigo de Petrarca, saqueó una biblioteca monástica en su búsqueda de una pieza sin descubrir de la literatura clásica.                 Los ejemplos se suceden, y así nos encontramos con una curiosa manera de disculpar esta clase de robos:                 Poggio Bracciolini, uno de los más famosos bibliófilos de su época, justificaba su aparente robo de otra biblioteca monástica afirmando que los libros “ no estaban guardados de acuerdo a su valor, sino que yacían en un desván sumamente lúgubre y oscuro... un lugar en el que difícilmente habrían sido arrojados los delincuentes condenados”( Citado en John Addington Symonds, Renaisance in Italy: The Revival of Learning, vol.2 Charles Scribner’s Sons, Nueva York, 1907, pp.99).                 Para estos afamados coleccionistas y bibliófilos y para todo aquel que tenga tentación de salvar del olvido o de un lúgubre rincón a los libros, en la biblioteca del monasterio de San Pedro de Barcelona hay una inscripción que dice:                 ‘A aquel que robe, o se lleve en préstamo y no devuelva, un libro de su propietario, que se convierta en una serpiente en su mano y le desgarre. Que le aqueje la parálisis, y todos sus miembros se malogren. Que languidezca con dolor pidiendo a voz de cuello misericordia, y que no cese su agonía hasta que cante en disolución. Que los ratones de biblioteca roan sus entrañas como prueba del gusano que no muere. Y cuando por fin acuda a su castigo final, que las llamas del infierno lo consuman para siempre’.

                 Como en toda pasión: ¡ Cuidado con lo que amáis, y sobre todo, cuidado cómo lo amáis!”.

 Art. de Catuxa “ Bibliofilia: pasión y delito” a //bibliotecosas.blogia.com/2004/noviembre.php 

“ A mesura que passa el temps sóc més bibliòfil. El llibre esdevé on objecte entranyable amb el qual acabes mantenint una curiosa relació. Viure envoltat de llibres imprimeix caràcter. És molt més melòs, l’embolcall de les paraules. Els llibres llegits són com els amors viscuts que, encara que no els tornis a obrir, sempre romanen dins teu, formant un nucli indestriable amb el que ets !. 

          Art. « Narrei-me à sombra e nao me achei sentido » sobre Pessoa en el bloc d’Antoni Ibáñez, Trosdequoniam de gener de 2005. 

 “ I no ens enganyem: si parlem de literatura, encara no s’ha demostrat – i crec que trigarà a demostrar-se – que la lectura per pantalla sigui més atractiva que la lectura d’un llibre de paper... i aixó deixant de banda la bibliofília, la dedicatoria en un exemplar com a premi per al lector fidel, la idea de l’exemplar personal i intransferible, convertit moltes vegades en bagul de records, amf fotos i flors enriquint el text amb la memòria, la relació d’intimitat, moltes vegades de fetitxisme, amb el llibre com a objecte, la mobilitat del llibre tradicional, és a dir, la tòpica qüestió de quin llibre ens enduriem a una illa deserta, i fins i tot – permeteu-me la ironia – la sempre útil presencia d’un llibre en cas que el moble trontolli, per exemple”.                        

Art. “Papers versus Bits” d’un debat entre: editor soport paper, escriptor, disenyador gràfic, enginier multimedia, editor soport electrònic i agent literari, sobre les noves tecnologies i la seva influencia en el llibre. A http://www.upf.edu/grec/publica/agora/6/papbit.htm   

La idea és posar frases,una, dues ,tres, depèn del tamany. De vegades són frases curtes, però algunes son molt llargues i, fins i tot, d'altres m'estimo més dir on són perquè estan en articles, conferències, llibres que crec que val la pena llegir de dalt a baix.El cas es que això em va bé així, però hi ha un llibre en el que hi han tantes frases, realment tot el llibre es una frase sobre Bibliofília, que el millor es recomanar a tot aquell que estigui interessat en aquest món i no l'hagi llegit que no se'l perdi. A mi és el llibre que em va acabar de convença en la meva afició, que va començar i encara no sé com.El llibre és: La pasión por los libros. Un acercamiento a la Bibliofilia, de Francisco Mendoza Díaz-Maroto, de la editorial Espasa Calpe, M, 2002.Vull aprendre i el que trobo penso que potser anirà bé per altres Bibliòfils, aficionats o més avançats, però que vulguin saber més coses cada dia. Es possible que alguna de les coses que poc a poc vaig col•locant aquí els hi vagi bé.

La pàgina de Josep Manzano sobre ex libris i ex webis m'agrada molt, és molt interessant i suposo que el que ell fa sobre Ex libris i Ex webis es pot aplicar el mateix en el món dels Blocs (Blogs), no sé si algú ha posat ja nom, però ho voldria saber i en cas de que no hi hagi nom posar-ne un, no es tan fàcil, crec, quin creieu, si no n'hi ha, que seria un bon nom: ex blocis, ex bloguis, ex blogis, ex ..., a mi el que em sona millor és Ex bloguis, però com en català es fa servir Bloc potser seria un problema, però, no ho sé, vosaltres  que en penseu?. I quan dic posar un nom vull dir a un que estigui fet, que tampoc sé si algú ha fet "Ex bloguis", suposo que si. Si podeu ajudeu-meMoltes gràcies i a reveure

“ Si bé el somni de tot bibliòfil seria poder participar en activitats de recerca d`’algun enigma bibliofílic, trobar nous incunables o llibres de gran raresa, aclarir incògnites sobre l’estampació dels primers mapes de Catalunya... i, així un llarg etc., em teniu aquí per parlar sobre un tema d’aparença no tan atractiva i de tractament bastant més àrid: ‘La visió del bibliòfil en la valoració de documents escrits’ “. 

“ En un altre ordre de coses, T. S. Beardsley a, Elogio de la Bibliofilia, afirmava que la bibliofília era una malaltia del cervell… però també del cor¡”.

 Dues frases extretes de la conferència que el senyor Jordi Estruga, President de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona va donar l’octubre de 2006 en un curs sobre Valoració de Documents escrits al Col.legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya. Potser en posaré més perquè va ser molt interessant.

La foto es una obra d'art extreta de www.adolf.cat, aixó ho guardo a la Categoria Ex libris, perquè en surten uns quants i té més coses ( Pintura, Enquadernació, ...)que val la pena veure."ENCICLOPÈDIA PORTÀTIL" 2007
Llibre: Pequeña Enciclopedia Columbus. Ediciones Hymsa, Barcelona, 1934 (1.622 planes) 18 x 25 x 8,5cm muntat sobre 4 rodetes i cordill per dur a tot arreu.
Nota: ADOLF certifica que el llibre no ha estat maltractat físicament ni psicològica.

Frases sobre Bibliofília 11

"Tresors de vell" es un article que vaig veure fa temps, crec que és molt interessant i penso que val la pena llegir-lo sencer, inclou una mica de bibliografia antiga de la Biblioteca de Catalunya. Escrit per Mercè Molist a ww2.grn.es/merce/95-98/tresors.html