Biblioaprenent

56ª Fireta del Llibre d'Ocasió Antic i Modern

Anar a la Fira del Llibre em fa molta il.lusió, és una de les coses que més m'agraden, però hi trobo coses que estan molt bé i altres que no m'agraden:

a)A les deu i cinc del matí molt poques ( llibreries) estaven obertes.

 j)Ahir a Canal 33 en el programa “L’hora del lector” esperava un reportatge sobre la Fira del Llibre, però va ser una cosa molt molt curta i sense gaire informació, cosa que sembla habitual a la premsa diària, surten molt pocs articles parlant d’aquesta 56ª Fira, no ha sortit quasi ni anunciada; sembla que l’única Fira que existeix és la de Frankfurt que ja veurem com acabarà.

Imatge Soozika3

“De xiquet jo era aspirant a bibliòfil. Sona a malaltia i, com tot, ho pot arribar a ser. En el meu cas és que m'imaginava de gran amb una biblioteca enorme amb llibres rars. Rars en aquest cas no vol dir de formes trapezoïdals o amb les cobertes fetes de materials encara per inventar. Rar ací vol dir llibres únics, primeres edicions i coses així.
Com és d'esperar em va agafar per les llibreries de vell. A la meua ciutat, llavors n'hi havia dues. Però com que una era d'un veí que em feia descompte, doncs au, en quant ajuntava uns dinerets pac a la llibreria de vell. Hi comprava unes quantitats de llibres exagerades. Al principi, quan tens pocs llibres, les llibreries de vell són una ganga, perquè hi trobes de tot i barat. Després ja la cosa cambia”.

En el blog “l’estiu a casa” d’Efe. http:://estiuacasa.blogspot.com/2007/05/ms-llibres.html. Tot l’article és interessant.

Avui es dia 19 de setembre, sembla ser que el proper dia 21 comença(¿) la Fira del Llibre d'Ocasió Antic i Modern, nom que es podria fer una mica més curt, com Fira del Llibre Vell, o alguna cosa semblant.Crec que haurien de fer una mica més de propaganda, que haurien de tenir a la gent més al dia d'aquestes coses, és una Fira interessant, volia posar maca, però no n'hi ha per tant i menys tal com la porten avui en dia.I els que la organitzen crec que són els senyors del Gremi de Llibreters de Vell, (si no és així si us plau m’ho dieu) que porten la Fira, sembla, com la seva pàgina web que és vergonyosa. Pot ser no sé tot el que cal i m'equivoco molt, però aquest Gremi crec que va tenir èpoques molt millors.A la pàgina web hi ha un apartat dedicat a Història on en quatre línies diuen alguna cosa sobre Llibreters de Vell, molt poca cosa , i acaba la dita Història crec que l'any 1994 amb la inauguració del monument dedicat al llibre de Joan Brossa. Des de les hores no hi han posat res més. Ni sembla que hi vulguin fer alguna cosa.També hi ha un apartat on posa'n les Llibreries de Vell de Catalunya o els agremiats, crec que o molt poca gent està agremiada o la que ho està, tant li fa sortir en el llistat de més o menys 45 llibreries amb direccions, telèfons, webs, etc. De les que hi surten, algunes llibreries ja no estan a Barcelona i d'altres no existeixen com a tals. Fa poc vaig aconseguir un llistat de més de 130 Llibreries de Vell a Catalunya, suposo que moltes d'aquestes deuen està agremiades, no ho sé, però no consta en lloc.A Madrid hi ha la pàgina web dels Libreros Matritenses, crec que pot ser un exemple a seguir, diuen qui son, que fan, que publica’n i moltes més coses, com per exemple que el mes de novembre fan el XI Salón del Libro Antiguo de Madrid; també hi ha la pàgina de la Asociación de Libreros de Viejo ( Libris), no tan amplia com la anterior, però a les dues es poden consultar coses, buscar-ne i aprendre una mica.

Anys enrere quan feien la Fira editaven alguna cosa parlant de llibres o coses semblants, eren publicacions petites, suposo que no venals, però d’elles s’aprenen moltes coses, avui no fan, que jo sàpiga, res de res, tant costa?, crec que encara que fossin de pagament la gent les compraria.

Malgrat tot aniré a la Fira, si puc cinc vegades millor que quatre, però penso que hi ha coses que es tindrien que millorar

“ Tot i el format de llibre, per l’acurat relligat que li va fer el mestre enquadernador barceloní Josep Cambras, al tractar-se d’un exemplar editat en paper de fil, d’una sèrie limitada de cent, molts bibliòfils ens dirien que no es pot considerar llibre en pura ortodòxia, sinó més bé el que avui es ve a dir un opuscle, tot i el seu considerable volum de pàgines. Porta per títol “ Fiestas del centenario de la Rambla, Tarragona 1854-1954”.

Al marge d’opinions, i per ser respectuosos amb la voluntat del que vol ser cadascú, l’hem de considerar un llibre...En qualsevol cas, tan sols sigui pel dibuix que il.lustra la coberta original, pel tarragonisme que reflecteix  una icona tan emblemática i interessant com la seva Rambla, i per la varietat de treballs escrits i gràfics que conté, l’he considerat apropiat per fer-ne la ressenya que se’m demana, ...Entrant en el llibre,... editat per la coneguda i històrica impremta Suc. De Torres& Virgili, no he trobat dades de quina va ser la tirada en rústica. Suposo que nombrosa per poder abastar la demanda dels tarragonins en aquella època, que ja eren molts milers. Com he avançat, l’exemplar que comento és el 78 d’una sèrie especial numerada de cent exemplars, impresa amb paper de fil, suposo que pensada per regalar a cent privilegiats, entre autoritats i “ enxufats”, molt propi d’aquells temps, i a quatre bibliòfils mal comptats de l’època. El que tinc us asseguro que no me’l van regalar. El vaig comprar en una llibreria de vell i pagant uns bons dinerets perquè sabien el que tenien. Aquesta edició reduïda fa que sigui més llibre, ja que , a banda de la qualitat del paper, propia d’edició de llibre de bibliòfil, es va editar com a separata, diu la nota final, suprimint tota la publicitat que l’edició en rústica incloïa.”

Art. “ Un llibre vell”d’ Antoni Huber Company , a Fòrum

Jurídic 40

de març de 2007. A www.icatgn.cat/login.php?CODMENU=45&CODMENUDEPE=48&CODOBJ=2101

“ Un altre model de la bibliofília del darrer vuitcents és el que considera el llibre com a obra d’art total, molt freqüent durant el Modernisme, que era un tipus de publicació que responia purament a impulsos creatius. Els seus autors no pretenien informar, alliçonar, divertir ni vendre, simplement pretenien crear, i en lloc de fer-ho amb pintures a l’oli o amb la pura poesia, ho feien combinant literatura i imatge, ben analitzades per una refinada producció d’impremta. Eren llibres on sovint text i il.lustració eren d’una mateixa persona, que, sabent´ho o no, responia a la inquietud molt estesa en el Modernisme, de buscar l’obra d’art total o de tendir-hi”.

Francesc Fontbona a “ La bibliofília vuitcentista”, dins de la Nadala de l’any 2001: Bibliofília a Catalunya, Fundació Jaume I, B, 2001, pp.12.

“ Uno de los placeres más reivindicados entre los bibliófilos es sin duda el contacto físico con el objeto de su deseo, aquel libro o publicación por el que han invertido dinero, tiempo o trabajo y que ahora tienen entre sus manos o en anaquel de su biblioteca. En la vida de cualquier bibliópata comme il faut los momentos más emocionantes están relacionados con el olor a humedad de las librerías de viejo en el que encontraron aquel libro o revista tan buscada entre pilas de volúmenes usados.

Pero la bibliofilia del futuro pinta de otro modo. Aquel tipo de relación con los textos, o mejor con los soportes de los textos, está cambiando para desgracia de los nostálgicos o para alborozo de los tecnófilos. Un cambio de escenario propiciado por las novedades en el reconocimiento óptico de caracteres, que permiten digitalizar todo tipo de publicación pero conservando el diseño y la tipografía original, con un texto que es editable y navegable ( hipertextual) y que permite funciones como buscar, copiar, etc..., en documentos formateados e indexados en portable document file (pdf), legibles....

Quizás pierda algo de encanto, pero aquella bibliofilia de la era Gutenberg puede convivir con esta nueve manera de democratizar el patrimonio editorial y además facilitar el acceso de los investigadores a los contenidos de libros o revistas”.

Art. A “Hora ‘digital’ de España” de Tomás Gorria a Levante: Suplemento Cultural, el 10 /06/2005. ( En referència a la revista Hora de España ara en un CD).

                A  www.faximil.com/descargas/2005-LEMV-0610.pdf

Foto de Soozika 2 a Flickr

“ Perquè els llibres, a diferència d’altres mitjans culturals, s’obren. ‘Com un llibre obert’, es diu per significar la claredat d’un parlament. Els llibres s’obren com s’obren les portes de la casa que ens acull, com s’obren a la llum i al món les finestres de la nostra llar, com s’obren els braços dels amics que ens estimen...

Ells, els llibres, són els amics del vertader bibliòfil. No, mai la seva biblioteca no serà per a ell una simple ‘col.lecció de llibres – i  quina poca gràcia li fa quan li pregunten pel seu ‘hobby’ -, perquè  els llibres són els seus amics i els amics no es col.leccionen. Als amics, els reunim al nostre voltant per gaudir de la seva companyia, per comunicar-nos amb ells. Són amics que esperen en silenci, tal vegada durant anys i més anys, que els obrim per comunicar-nos el missatge de ciencia, de fantasia o de sentiment del seu autor, que, al seu torn, ens obrirà l’esperit a la Veritat, a la Belleza o a l’Amor, per al nostre plaer i – quantes vegades¡ - per al nostre consol”. 

José Ignacio Montobbio Jover a “Elogi de la Bibliofília”, dins de la Nadala de l’any 2001 de la Fundació JaumeI, Bibliofília a Catalunya, B, 2001, pp.9.     

“ La bibliofilia ha sido siempre el refugio del libro como voluntad de permanencia. Comparto con Sobrequés – además de la condición de socio de número de la ABB – la idea de que, si las circunstancias ‘llegaran a poner en peligro la existencia generalizada del libro de papel, siempre quedarán, como un testimonio salvador de un pasado glorioso, las ediciones de los bibliófilos, que nunca renunciaremos a impulsar la creatividad artística a través de obras bien hechas que tengan un valor permanente”.

“... destaca la importancia que para los bibliófilos tiene no sólo el contenido de los libros sino su carnadura material. Aunque él piensa que ‘no puede ser considerado un verdadero bibliófilo quien únicamente colecciona el libro como simple objeto ornamental”.

 Art. “La Bibliofilia ha sido siempre el refugio del libro como voluntad de permanencia” d’Oriol Pi de Cabanyes a La Vanguardia el 28/02/2005