Biblioaprenent

El 8 de juny vaig escriure sobre ex libris i ex webis, i proposava buscar un nom per els  ex bloguis, ningú m’ha fet cas; crec que ex bloguis queda bé. Crec que això dels ex bloguis és un tema interessant.Torno a parlar del tema i poso el meu primer ex bloguis, no és una gran obra, però de moment ja està bé, a poc a poc n’aprendré més.La pàgina de Josep Manzano sobre ex webis em sembla que està molt bé per aprendre i ensenya moltes coses.

                       Del III s'han oblidat

La III  Edició del Saló del Llibre de Barcelona A la guia per a visitar el Saló diuen " prop de 150.000 títols i més de 450 segells editorials", a la mateixa guia posen els Expositors i en surten 300 i pocs més.Les activitats estan molt bé, però l'any passat van fer un concurs que es deia "Joc de Saló", que crec que va ser una de les millors coses i recordo que ho vaig passar força bé , aquest any no l'han fet. L'any passat va durar 6 dies, aquest any 5, 4 l’any que ve?Bé no vull ser negatiu, però crec que aquest Saló va a menys, crec que si algú no fa alguna cosa l'any que ve seran 200 i pocs els Expositors, però crec que no hi arribaran.Un altre detall, L'Agenda d'Activitats de l'any passat era un llibret amb 55 pàgines, molt correcta i crec que ben fet, aquest any es un follet de 8 pàgines i una mica més, gens correcta i crec que molt mal fet, el de l'any passat era molt més clar , no es poden comparar.L'any passat es podien trobar Bruño, Cálamo Arte y Bibliofilia, Cátedra, Molino, Escriptors i Consejería Cultura de Asturias, Govern i Institut d’Estudis Andorrans, Ollero y Ramos, Edicions B, Grup RBA, El País Aguilar, La Magrana, Universidad Complutense de Madrid, La Campana, UNED, National Geographic, etc., etc., i unes quantes llibreries de nou i de vell ( al menys 12, aquest any dos o tres + -). Pot ser alguns d’aquests noms no són dels més importants, però alguns ho són i molt.Aquest Saló m’ha decebut molt.

Frases sobre Bibliofília 53 En Montobbio Jover explica com podia haver estat el viatge de l'Acta fins arribar a Ciutadella d'acord amb les dades de què es disposa, en un relat que sembla extret d'un conte de les mil i una nits, en dir que "un home aficionat als llibres i els papers, un mallorquí de cognom Marimón que imaginam mercader i freqüentador dels ports d'orient té ocasió d'adquirir un lot de papers vells. I se'ls emporta per enriquir la seva col·lecció a sa casa de Mallorca. I quan mor, el seu fill Damià Marimon, que els hereta i que devia ser també aficionat als papers ja que examina un per un els col·leccionats per son pare, troba entre ells una estranya Acta Notarial datada a Constantinoble i relativa al setge de Ciutadella. I com que vol congraciar-se amb un noble menorquí, amic seu, Mossèn Joan Martí, Donzell, també aficionat als papers, li regala aquell rar document". No és fins tres anys després, el 1623, que "el lliura als Magnífics Jurats de l'illa que li havien demanat", i aquests al Governador i Capità General Joan de Castellví amb un escrit que per Montobbio "patentitza la bibliofília dels Jurats, el seu profund apreci per la documentació escrita i per la conservació dels llibres" i que fa que acabin demanant "que s'adoptin una sèrie, quasi exagerada, de mesures". Diuen els Jurats que "han tingut a bé de demanar lo dit Acte originalment en el dit Joan Martí i juntament saber d'aquell de on lo havia hagut...", i en dirigir-se al Governador sol·liciten que "sia servit manar que lo dit Acte originalment sia cosit en lo Llibre de Registres de Privilegis Reals que està en la cort de la sua Governació al peu de la present; i d'aquell juntament ab còpia de la present petició, esser-ne donada una o moltes còpies autèntiques fefaents a la Universitat perquè se puga cosir i insertar en lo Llibre Vermell de Reals Privilegis...". Article: “ L’acta de Constantinoble” en el bloc Es poblat d’en Talaiòtic, extret de // redescobrint.blogspot.com/2007710/lacta-de-constantinoble.html    

“ Hay, Sugiere Cyrill Connolly en La caída de Jonathan Edax y otras piezas breves, dos maneras  de arruinarse el gusto por la literatura: la primera consiste en entregarse a la bibliofilia; la segunda, en dedicarse a la crítica literaria. Si ésta, viene a decir, es una tarea a tiempo completo pagada a tiempo parcial en la que el destino de libros ilegibles se rige junto al de libros no leídos, aquélla no es más que una forma degradada de filatelia en la que la lectura es reemplazada por un gesto que consiste en abrir y cerrar un libro para comprobar, con cierta náusea, que no se trata de una primera edición.

    Que tales juicios provengan de un bibliófilo confeso considerado además como uno de los más importantes críticos literarios de este siglo da una idea de con quién estamos tratando...”.   “ Es evidente el simbolismo de esas dos formas de pasión neurótica por los objetos: la preocupación enfermiza por el continente de volúmenes y platos anula el interés por su contenido. En el fondo, el bibliófilo sería al lector lo que el coleccionista de vajillas al gourmet”.   “ La reflexión sobre las perversiones de la bibliofilia pasan del relato al artículo en ‘ Fiebre bibliófila’ o ‘ Los reductores de cabezas’, una sátira contra los excesos de algunas universidades que cuentan con archivos absurdamente exhaustivos sobre la obra de un escritor ( borradores, copias de papel carbón, galeradas, originales mecanografiados y cartas del director de su banco) pero no con la persona del autor, cuya presencia sólo serviría para deteriorar con su manipulación los valiosos manuscritos.”Art: “ Cyrill Connolly: la literatura contra los libros” de Javier Rodríguez Marcos a //cultural.abc.es/historico/semana-38/fijas/libros/escaparate_001.asp  

“ L. És lladre de llibres. S’inicià a llibreries petites de ciutat, quan la lectura era un afer seriós i la gent respectava els homes de lletres, abans de la moda dels quioscs, aquests engendres que han copat els caps de cantó amb mostradors curulls de pornografia barata: Cómo sanar su vida, revistes rosa, superpops i edicions de butxaca d’autores amb glamour i talent telegènic.L. – refinat fins a ma medul.la, incondicional de la literatura, la mitologia i l’art, veritable devora-llibres, bibliòfil empedreït, cleptòman – aspirava a convertir-se en el col.leccionista més famós de la història, i cada cop es marcava fites més i més altes: primeres edicions, manuscrits, incunables... Fins que el vici el portà a la ruïna. Li girà el cervell. El van glapir i condemnar.Ara L. Compleix sentència. És bibliotecari de la presò; s’ha diplomat en Biblioteconomia i Filosofia i Lletres, i, com tothom aquí, diu que és innocent”.

Article “El Bibliòfil”, a eliteratura.balearweb.net/post/37499

“ Els Deu Manaments del Bibliòfil” 

I.            Els llibres estimaràs ab amor inteligent.

II.         Ab la lectura ompliràs tos lleures, preferenment.

III.      Bons llibres adquiriràs, pagantne un preu convenient.

IV.      Dins bell moble’ls guardaràs, teninthi tracte freqüent.

V.         Sols dels llibres blasmaràs, fet indecorosament.

VI.      La obra que manllevaràs no’t quedis... distretament.

VII.   Ta biblioteca tincràs oberta al home sapient. ( Emperò´l vigilaràs per si acàs, discretament.)

VIII.        Els llibres teus sols vendràs en cas de ruïna inminent.

IX.      De tenirlos donaràs gracies al Omnipotent.

X.         Al preveure’l teu traspàs faràs d’ells bon testament. 

Manaments que R. Miquel y Planas diu que els hi ha comunicat un amic i no l’hi ha dit qui era l’autor, en el Discurs proemial del llibre “ Els Cent Aforismes del Bibliòfil”, publicat per R. Miquel y Planas, B, 1924.  

 “ Pero al contrario de la gente que no lee y a la cual los libros la tiene sin cuidado, existe el otro extremo: el de los lectores compulsivos y otro peor aún: el de los bibliófilos, bibliómanos y el de los cazadores de libros raros, ediciones extrañas o bien, de los llamados incunables; es decir, libros únicos en su especie”. Art: “Yo, lector”, de Juan Pablo Picazo en El Regional de México. A http://www.elregional.com.mx/historial/abril05/180405/culturas03.htm