Biblioaprenent

Avui he trobat un blog on també es parla de llibres, és el blog de la Júlia: La panxadelbou.I un dels articles no parla de Bibliofília, en principi,però entre el que ella, Jaka i el veí de dalt diuen crec que en el fons sí que en parlen, i la conversa em sembla interessant per afegir-la ( parts) a Frases sobre Bibliofília. No en parlen, però si algú busca la definició de Bibliofília, aquí en trobarà una-unes.

"Res de llibres amb fulls esgrogueïts, lletra petita i tapes carques. Tot ha de ser nou, brillant, resplendent. Els nens i nenes han de llegir, no triaran pas aquesta mena de relíquies El fet és que hi ha nens i nenes que, com jo, de vegades tenen tirada a agafar el llibre vell, perquè té, imperceptible per a molta gent, una màgia especial,..."(Júlia),..."Jo no ne llançat mai cap de llibre i mira que tinc veritables mòmies, ans al contrari, els llibres molt vells em desperten un munt de sensacions, tinc una mena de novenari molt antic folrat amb pell, molt gastada i dins du escrit el nom de la Josefa de Fanés ( una avant passat meu)amb lletra gòtica... quan l'agafo sempre penso en ella pujant les escales de la Catedral cap a fer la novena, es estrany ella ja no hi es i el llibre si", diu Jaka, i diu El veí de dalt: " Els llibres, pels que ens agraden, són éssers inanimats que cuidem com si fossin fills nostres ( salveu-me l'expressió). Jo no llenço llibres, i així em va: a casa ja no sé on posar-ne més....I si un llibre no m'agrada ( i mira que li dono oportunitats), no l'acabo i llestos. Però mai el llenço. És com el record amable de les noies que mai vaig tenir. No tinc llibres antics i m'encantaria: pel tacte, per l'olor i és clar, pel que diuen", i segueix la Júlia: " Però també en continuo comprant de vells i hi ha llibres que no puc llençar de cap manera, o bé perquè són joies bibliogràfiques - moderades, no tinc peles per a coses extraordinàries-, records, llibres dedicats, perquè van lligats a un moment determinat de la meva vida, perquè amb els anys no han perdut interès... Missals i novenaris són un altre tipus de perles, que el temps ha convertit en relíquies i que porten el perfum de molts ciris familiars. De vegades, als encants, n'he comprat algun que porta la dedicatòria que li va fer algun amic a qui el tenia, possiblement són restes d'algun pis que es buida, perquè la persona que hi vivia es morta. N'he trobat fins i tot algun dedicat per l'autor a algú. Aquestes segones vides de les coses desvetllen sentiments molt estranys, certament".

Article a Lapanxadelbou, del dia 4 de desembre de 2006, a //la-panxa-del-bou.bloc.cat/post/576/120434

“ Si té poc sentit que una obra en prosa quedi reclosa dins d’aquestes llustroses arques apergaminades que són els codees, antecessors dels actuals llibres, aquest daurat empresonament encara fa menys sentit en el cas de les obres de teatre, pensades per ser representades. Tot i que professo un gran respecte vers la bibliofília i els bibliòfils, sempre he preferit l’ascte revivificador de la lectura per damunt de la veneració llibresca, sense òbviament excloure-la: quin ésser insensible pot substituir el plaer del contacte táctil i visual amb un llibre per l’asèpsia d’unes pàl.lides fotocopies?”.

Article: “Plautus redivivus: un nou espectacle de masses?”, d’Enric Comas i Parer, a //daidalea.blogspot.com/2007/03/plautus-redivivus-un-nou-espectacle-de.html.  

 « En el primer tercio del siglo XIX, el librero barcelonés Fray Vicens, debido a su irrefrenable bibliofilia, vendía sus libros a sus clientes, luego los seguía, los asesinaba y los recuperaba. Gustave Flaubert escribió un cuento sobre esta singular historia.... Pero si algo resulta totalmente extraño y paradójico en esa compleja familia que convive en torno al libro, es que alguien tan proverbialmente ecuánime y sensible como el librero se convierta en un asesino. Y no nos referimos a que mate a quienes tan furtiva como reiteradamente expolian los anaqueles de su negocio, sino que extermine metódicamente a sus más fieles y generosos clientes. ¿ Qué lo impulsa a asesinar a quien con tan elevados precios le provee el sustento?.      Es tiempo de evocar aquí a Fray Vicens, el librero asesino de Barcelona. Los hechos ocurrieron durante el primer tercio del siglo XIX en la Ciudad Condal y fue tan grande el impacto que causaron en la sociedad internacional, que escritores tan prestigiosas como Charles Nodier, Jules Janin y Gustave Flaubert, entre otros, no vacilaron en escribir inquietantes versiones al respecto. ¿ Por qué razón un sensible fraile, exclaustrado del monasterio de Poblet y convertido en eficaz librero, decidió matar a sus clientes? Estudiantes y eruditos, bibliófilos y coleccionistas acudían a su tiendas, ... “.

 Article de R. H. Moreno Durán, «  El juguete rabioso : libros, ensayos y cosas peores », a www.voltairenet.org/article120496.html. Tot l’article és interessant.