Biblioaprenent

Foto amb permís de la llibreria Sánchez

“El mes d’abril del 1933 existien a Barcelona els llocs de llibres vells

següents:    

. Cine Monumental, Palau, Millà i Badia, al c/ Sant Pau. 

    . Quiosc al C/ Mendizábal.. Papito, Delgado i Vídua Royo a Rambles

del Mig

i de Santa Mònica. 

    . Avellaneda a C( Escudillers. 

    . L’amic del llibre a Plaça Reial.  

   . Creus a C/ Conibia.    

   . Royo fill a C/ Tapineria.   

   . Llibreria Cervantes, Balaguer i Agustí a C/ Palla. 

    . Porté a C/ Montesió. 

    . La Jovellana, Dubà i Mallafré a C/ Tallers.  

   . Carrer de Ponent. 

    . Succesors de Pané.  

   . Nueva de Dulce.  

   . Irlandès a C/ Rda. De Sant Pau. 

    . Millà fill a C/ Sants. 

    . Balaguer a C/ Urgell.     . Balaguer a C/ Aribau i a C/ Muntaner. 

    . Egea, Dubà, Petrier i Blas a C/ Aribau. 

    . Batlle a C/ Diagonal. 

    . Llibreria del Carrer de Provença. 

    . Llibreria Babra a C/ Canuda.  

   . Leandre a C/ Quintana.  

   . Llibreria de la Mercé a C/ Ample.  

   . Llibreria Petritxol.   

  . Mercat de Llibres d’ocasió: 15 

    . Miquel Palau a C/ Paral.lel.

En total 53 llibreries de vell¡¡¡.  

             PALAU y DULCET, Antoni: Memòries d’un llibreter català,

1867-1935.

Ed. Llibreria Catalonia, B, 1935. Pp. 536.  A Catalunya n’hi ha avui ,

al menys,

 134. Crec que són poques. A Barcelona, segons el Gremi de Llibreters

de Vell,

en la seva pàgina web ,endarrerida uns quants anys, en consten

uns 34-35).     

   Temps era temps¡

“ Crec que no és fàcil trobar una definició universal de bibliòfil. He arribat a llegir algunes consideracions de tipus pejoratiu que el venen com una espècie de maniàtic que difícilment llegeix, un fetitxista sotmès a una severa adicció a un objecte, un criptòfil que amaga els seus llibres, un bulímic esclau de l’adquisició compulsiva, i altres especulacions de to similar.

   Si bé no es pot negar la presència, en certs amants del llibre, d’algun dels pocs afavoridors trets esmentats, s’incorreria en un gran error si es cregués que, aquestes característiques de tipus advers – més pròpies d’un bibliòman – són les que predominen dins el col.lectiu de bibliòfils. Òbviament, hi ha bibliòfils de naturalesa, causa i pretext ben diversos però, sortosament, he pogut constatar la prevalença dels que acrediten qualitats ben positives”. 

   Jordi Estruga a “ Col.leccions privades, llibres singulars”, Catàleg de l’exposició a la BC el novembre de 2005.   

 “ Los bibliófilos son verdaderos enfermos. Pero no van al médico ni desean curarse”. 

Art. a El Cultural de El Mundo que tradueix un article d' U. Eco: ‘El bardo Shakespeare y mister B.Publicado el 23/01/2003http://www.elcultural.es/Historico_articulo.asp?c=6281          

 “ Sospecho que la importancia de la inteligencia de una ciudad se mide por su cantidad de libros viejos. Un libro puede ser inteligente o inútil, cochambroso o reluciente: pero siempre tendrá una ‘personalidad’ que lo separe de los demás libros, como un ser humano posee, sin remedio y hasta con ufanía, unas características, mejores o peores, según los gustos de sus lectores y hasta de quienes no los leen.”

 Art.  a El Cultural de El Mundo: “Libros de lance. El arte de la memoria”, de Julián Gállego.

Publicat el 31/01/1999. .http://www.elcultural.es/Historico_articulo.asp?c=13122

“ Quan els particulars venedors de llibres, pintures, mobles, etc., són ignorants i es presenten amb taxes exagerades, aleshores hom recorre al procediment que en l’argot dels mercaders es nomena ‘clavar’. Quan el comprador vol clavar un objecte, pel qual sent un interès en adquirir, però que les pretensions del venedor li fan l’operació irrealitzable, acaba per oferir una suma inverossímil. Esperonat per aquesta suma, el venedor corre d’ací d’allà, però ningú li dóna, de bon tros, el preu que fixà el primer tractant; així resulta l’objecte clavat, o sigui invendible”.

PALAU y DULCET, Antoni: Memòries d’un llibreter català, 1867-1935.

Ed. Llibreria Catalonia, B, 1935. Pp. 98.

(Imatge de Joserri a Flickr)

“ No llegí mai llibres, però imitant En Llordachs, flairava la vàlua comercial, i era pràctic en el negoci. Quan desconeixia el preu d’una obra que el seu instint classificava de bona qualitat, no es volia errar, i en demanava molt, tot pensant que el públic ja l’instruïria. El públic entès, en efecte, sempre explica al mercader les circumstàncies que valoren o desmereixen un llibre. El llibreter astut ja té una orientació. Royo, que tenia ben polsats els compradors, els afalagava amb mentides que no fan mal, ans fan il.lusió, sistema que tots els llibreters haurien d’emprar en llurs negocis. Si l’aficionat sabés amb exactitud quant ens costa el llibre que ell mercadeja, no compraria amb il.lusió. Es menester, doncs, mentir. Per això Royo en aquest cas, deia:- Aquest llibre em costa car: l’he pagat massa: ja m’han fet oferta de tant, però no m’hi guanyo la vida’. Fins que algú, suggestionat per la dita d’un rival invisible, la superava. Aleshores el llibre ja era seu, i Royo obtenia així benefici. De 1902 a 1922, s’esclavitzà a la barraca del Mercat de Santa Madrona. Dic s’esclavitzà, perquè era tan complidor del seu deure, tan lligat a l’obligació, que per no abandonar algunes hores el lloc de venda, es deixà perdre bones compres”. 

PALAU y DULCET, Antoni: Memòries d’un llibreter català, 1867-1935.Ed. Llibreria Catalonia, B, 1935. Pp. 88.

“ La llibreria del Sol i la Lluna considera que el bell ofici de llibreter-antiquari implica, en primer terme, i al marge de consideracions econòmiques secundàries, l’AMOR AL LLIBRE en si mateix, com a expressió d’una cultura que ens agermana a tots i a tots ens fa lliures. Per aquesta motivació amorosa creiem que cal dignificar el comerç del llibre, espiritualment i materialment. El llibre, el bon llibre, no és una mercaderia qualsevol ni un objecte de simple especulació; és l’AMIC que a través de contingències imprevisibles i al llarg de generacions passa de mà en mà i ens acompanya un temps, el necessari per a comunicar-nos el seu esperit, la seva ciencia greu o la seva gràcia figissera. D’un segle a l’altre el llibre és fidel a les mans desconegudes que l’obren i als ulls que, en cada època determinada, el llegeixen, com el llegiren el dia que sortí de les premses, amb olor de tinta encara fresca, i com el llegiran, anys a venir, esgrogueït però digne, gent que avui encara no ha nascut. Per això us volem demanar que estimem el llibre com d’altres l’han estimat, i com d’altres també l’estimaran, en una mena de cicle meravellós i inacabable”. 

     Cloenda del Catàleg de l’any 1975 de la Estamperia i Llibreria Antiga de la Vídua Serra, 1766-1969: La llibreria del Sol i de la Lluna, pp. 106.

“ L’amor i l’estima envers els llibre de fet és l’única cosa que ens cal, perquè el primer que ens apropa al llibre és la lectura, i la lectura ens porta a l’estudi i aquest al saber, i el saber ens apropa una mica més a una posible llibertat de l’esperit”.

Aitor Quiney: “Col.leccions privades, llibres singulars”, catàleg de l’exposició a la Biblioteca de Catalunya el novembre de 2005. 

 “ El Bibliòfil no forma la seva biblioteca per aplegar el nombre més gran posible de volums, sinó que en els llibres que col.lecciona hi busca la qualitat de contingut o de presentació o, també, la història amagada de cada llibre concret”.

Francesc Tarrats a la presentació en “ Col.leccions privades, llibres singulars, catàleg de l’exposició a la BC el novembre de 2005.  

 “ El nostre és un país de bibliòfils. Estimem els llibres, especialment els rars o preciosos. Com a gairebé tots els països, també al nostre, els qui es dediquen a la bibliofília han contituït associacions des del principi del segle XIX”.

Dolors Lamarca ( Directora de la BC), a la Presentació de “Col.leccions privades, llibres singulars” , catàleg de l’exposició a la BC el novembre de 2005.