Biblioaprenent

            Sorprès estic després de que caigués a les meves mans la revista Woman, nº 199 del mes d’abril d’aquest any.

            Sorprès perquè sent com és una revista dedicada a la moda ( vestits, perfums, viatges, accesoris, bellesa, pentinats, etc.), dedica 30 pàgines als llibres, 30.

            Les 7 primeres parla de: la Bibioteca i Centre Multimèdia de Brandenburg; la Llibreria Slexyc Dominicanen a Mastricht, una, diuen, de les més originals i maques del món , en una antiga esglèsia del segle XII ; la Biblioteca Pública de Seattle ( www.spl.org); el ‘ Marché de Bouquinistes’ a Lyon, en el Quai de la Pêcherie al costat del riu Saone ( www.pucesducanal.com); la Shakespeare& Co de Paris ( www.shakespeareco.org); la Gran Biblioteca d’Alexandria; la Casa Internacional de la Literatura Passa Porta a Brussel.les ; la llibreria ‘La Hune’ a Sant Germain ( Paris); a Milà, a Corso Domo, un antic palau, entre d’altres coses hi ha una llibreria especialitzada en art, modes i disseny ; la Biblioteca Pública Infanta Elena de Sevilla; la nova Biblioteca de Sant Antoni a Barcelona que opta al premi Mies van der Rohe; la Biblioteca Nacional d’Austria; la llibreria Taschen a Berlin i la Llibreria  Strand Books a Greenwich Village (NY) amb més de 8 kms. de prestatgeries (www.strandbooks.com). 

           Després 7 pàgines dedicades a “Gente de palabras” on relacionen Cantautors, novel.listes, guionistes i periodistes. 

           Segueix una pàgina dedicada a Consum intel.ligent on parlen de llibreries que ofereixen un espai per parlar i per prendre un cafè com: Ivorypress, Magasand, El Bandido Doblemente Armado i La Buena Vida, a Madrid, les llibreries La Central i Bertrand a Barcelona i la llibreria Paris-Valencia a València.

            A continuació hi ha un reportatge on rel.lacionen els autors de 4 novel.les amb els protagonistes de les pel.lícules que aquestes novel.les han generat ( Atxaga-Linuesa; Rivera de la Cruz-Tejero/Alterio; Shery Jones-Yohana Cobo; Alex de la Iglesia-Willy Toledo). 

           Després 4 pàgines amb un atles del món de fons, posant fotos de diferents autors de tot el món senyalant quatre coses sobre ells, autors com: John Banville, JMG Le Clézio, Najat El Hachni, Elias Khoury, Sándor Márai, Salman Rushdie, Julia Leigh, Roberto Bolaño, Paulo Coelho, Philip Roth i així fins a 28 escriptors.

            Segueixen dues pàgines dedicades a Roberto Saviano i el seu llibre Gomorra; i una pàgina dedicada a Edgard A. Poe. 

           Per acabar dediquen 3 pàgines més a “Lo que viene”: Audiollibres, Ebook, Hotels literaris, Ex libris, Internet, Kindle, Marcapàgines, la vila llibrera Urueña ( Valladolid), Word Spoken, etc.

            30 pàgines dedicades al món del llibre a la revista Woman, nº 199 del mes d’abril de 2009.

  http://cde.bluevista.es/1W49ba8cd85f93e794.cde,en aquesta adreça podreu veure l’inici del especial Llibres,  però al quiosc per 1,50€ el tindreu complet. Les fotos que surten estan molt bé. 

           Volia escriure alguna cosa per comentar les tonteries que diu el senyor Monzó en el seu article, “ Si yo tuviese un blog”, escrit avui en el Magazine
de La Vanguardia, però no vull perdre el temps, només dir que el “SERÉ BREVE” d’aquetsa setmana es fa molt llarg.

                                              Amadescedari 1 

            Això d’organitzar un Amadescedari ( com el meravellós Avlokcedari dedicat a Brossa) sembla una cosa difícil, i crec que no estan preparant res i de moment amb la pàgina de la Fundació Joan Amades ja n’hi ha prou, em sembla una pàgina força interessant, informen, escriuen, comenten i diuen  moltes coses sobre Joan Amades (no APUNTEN res); hi ha una biografia i una bibliografia molt acurades, informació sobre Exposicions, sobre l’Arxiu del senyor Amades, ( APUNTS no), etc.

            Avui he entrat a Iberlibro i a Uniliber, he buscat llibres en venda de Joan Amades, a Iberlibro he trobat 469 llibres i a Uniliber 379, són els mateixos de les mateixes llibreries, la majoria espanyoles, només hi ha una petita diferència, bé, no tan petita, a Iberlibro els llibres surten una mica més cars, els mateixos llibres i a les mateixes llibreries els preus varien, per exemple: 

Divinitat del pa, = llibre i = llibreria, a Iberlibro 2.40 €, a Uniliber 2 €.

 Justícia popular, = llibre i = llibreria, a Iberlibro 3 €, a Uniliber 2,50 €.

 La barretina, = llibre i = llibreria, a Iberlibro 9€, a Uniliber 8€.

 La nina ( ed. Facs.), = llibre i = llibreria, a Iberlibro 16.50€, a Uniliber 15€.

 Els estudiants, = llibre i = llibreria, a Iberlibro 35.65€, a Uniliber 31€.

 Refranyer Popular, = llibre i = llibreria,  Iberlibro 60€, a Uniliber 54€.

 Costumari Català, = libres i = llibreria, a Iberlibro 220€, a Uniliber 200€.

 El pessebre, = llibre i = llibreria, a Iberlibro 295€, a Uniliber 280.25€.

 Auques comentades, = llibres i = llibreria, a Iberlibro 385€, a Uniliber 350€.

 El Pirineu, = llibre i = llibreria, a Iberlibro 660€, a Uniliber 600€.

 Els soldats, = llibre i = llibreria, a Iberlibro 3450€, a Uniliber 3000€.  

           En algunes llibreries el preu és el mateix, en una només varia uns 10 €, però en unes quantes els preus són força diferents,  com més car és el llibre més diferència hi ha. Són coses de la venda de llibres de vell, de segona mà, usats, antics o com vulgueu dir-li. Per cert mirant a la ILAB els preus també canvien una mica. 

            Com veieu el que no té un llibre d’ En Joan Amades és perquè no vol, però mireu primer on el compreu si ho feu ‘online’.

            A la Fundació Joan Amades hi ha 196 inscripcions a títol personal i 158 entitats, desitjo que entre tots facin moltes coses, no per un Amadescedari, però segur que sortirà un molt bon any Amades 2009.

Compradors. “ Aneu a l’hora que vulgueu a aquestes barraques, i sempre hi trobareu algú que examina, amb mà diligent, la mercaderia desordenada i polsosa. Hi ha gent que hi va per primera vegada i que potser no hi tornarà més. Hi ha també, el que hi va per una feina concreta, el que necessita un volum de consulta, el que sap on va i perquè hi va. Però al costat d’aquest personal esporàdic, hi ha, també, el personal permanent. El que en podríem dir “ la plantilla” d’aquestes oficines. Sempre que tenen una estona perduda van a parar de nassos en aquest indret.. Aquest client no té mai pressa. Fa el seu fet amb molta calma i meticulositat. Agafa un volum perquè coneix l’autor, perquè el títol li ha cridat l’atenció, o, simplement, perquè la coberta del volum li ha plagut. L’agafa i se’l mira. L’obre per les primeres planes; després pel mig; després, encara, pel final. Si hi ha  “índex” el llegeix calmosament per a fer-se càrrec del que es tracta. Una vegada enllestit, el tornarà a deixar al seu lloc. El comprador de llibres vells, molt rarament realitza a cop calent les seves operacions financeres. En tot cas, preguntarà el preu amb un gest de displicència. Desgraciat d’ell si el venedor pot assebentar-se que la compra li interessa. Perquè, aleshores, el preu del volum creixarà d’una manera alarmant.Una de les operacions més fonamentals i més elementals per als que freqüenten aquesta mena d’establiments, és el regateig. Si no regategeu esteu ben cuit. El venedor us veurà venir, i apretarà com una mala cosa. Vós, per començar, heu de tractar amb menyspreu la mercaderia. Agafeu el llibre, com si tant us fos aquest com el de més enllà. Assegut a la seva cadira, i amb el diari als dits, el venedor observarà, amb ull discret, les vostres manipulacions. Per la cara que poseu, és molt capaç aquest gat vell de comprendre que el llibre us interessa. Ha observat que no vacil-làveu a triar-lo, i que demanàveu preu amb el posat de l’home que va per feina. No ho fèssiu pas. El vostre interlocutor, aleshores, es mirarà i remirarà el volum amb el posat de l’home que està convençut que realitza una operació important. Després us dirà una quantitat. Vós us quedareu literalment escruixit. Però, si per poc més, aquell llibre el podeu trobat nou de trinca...¡.Allò és un “robo”. El venedor es pren la cosa amb molta parsimònia. El preu és just. Si rebaixés deu cèntims hi perdria la poca ganància que ara hi fa. D’altra banda, si no us va bé podeu deixar-lo, que per això ell no diexarà, demá, de menjar ni de dormir.Quan les coses arriben a aquesta situació, és quan la perícia del comprador és posada més a prova. Entre el preu que vós oferiu i el preu que us demanen, s’entaula una mena de concurs de resistència. De moment, potser serà prudent que us en aneu a donar un tomb per les altres barraques. Mentrestant, l’usurer tindrà temps de repensar-se una mica.Al cap de mitja hora us hi torneu a deixar caure. “ Què – demaneu amb posat sorneguer a l’home en qüestió -, encara esteu amb els vostres tretze...” Si sou entès en la matèria veureu com l’home vacil.la. “ Vaja, deixem-ho a dues cinquanta. Ni vós ni jo...” Si el preu us va bé, podeu acceptar l’oferta. Si no, podeu apretar encara les molles, i veure com l’home cedeix.Jo crec que al costat d’aquestes enciclopèdies de butxaca, que us ensenyen “ en quinze dies” l’anglès, el francès, el xinès i l’alemany, crec que no hi faria cap nosa un Manual que es podria vendre, posem per cas, amb el següent títol a dues tintes: “ ¿ Quiere usted, en quinze días, aprender a comprar libros de lance...?”.  

Article: “El Wall-Street dels llibres vells” per R. Font i Ferran a L’Opinió, del 10 de febrer de 1934.

“ L’especialitzada i estreta relació entre producte i venedor que caracteritzava les botigues de llibreters es trencava en altres centres comercials on confluïen diversos objectes amb la necessitat pecuniaria de vendre’ls. Els intents corporativistes dels llibreters per controlar la venda de llibres xocaven amb la realitat de mercats paral.lels d’ocasió, les fonts d’aprovisionament dels quals no eren tan sols els robatoris a particulars o els béns inventariats de difunts, de processats o d’endeutats. El preu elevat dels llibres i els salaris exigus dels aprenents motivaven que aquests circuits es nodrissin també de robatoris a les llibreries.

La noblesa no va utilitzar massa el mitjà de la subasta pública per solucionar problemes econòmics; la majoria dels béns i, concretament, els llibres van haver de seguir el camí de l’herència. El clergat va exercir de vèrtex difusor de la cultura religiosa a través del llibre; els eclesiàstics destacaven notablement quant a la circulació interna del llibre en el seu estament privilegiat. Omnipresent als encants, adquirien la majoria de llibres que havien pertangut a companys o a membres del grup en general; breviaris, missals i diürnals van constituir el gruix fonamental dels llibres adquirits, tot i que no van ser els únics. Els compradors d’aquests llibres religiosos no tenien, al marge del clergat, un perfil sociocultural definit, no existien clienteles especifiques per a aquest tipus de lectures. Així mateix, la circulació d’obres de la literatura catalana medieval ( Llibre dels Àngels, Tirant lo Blanch...) entre els sectors populars alfabetitzats de la ciutat es produí – en bona mesura – per la venda d’aquests llibres als encants del clergat”.

  Article: “La circulació del llibre a barcelona en el segle XVI” de Manuel Peña a L’Avenç, 199 ( 1996), pp. 29.

Venedors. “ El negoci dels llibres vells – m’ha dit - , si us digués el contrari us enganyaria, està avui més arrencat que mai. La crici, lluny d’entorpir-lo, l’ha afavorit considerablement. Avui la gent llegeix igual que fa uns anys. Però avui la gent vol llegir amb el mínim de despeses. Si un volum el pot trobar ací amb un preu rebaixat, serà molt estrany que l’adquireixi en una llibreria. En tot cas, seran aquests establiments els que es ressentiran de la crisi. Nosaltres no ens en sentim gens ni mica, sinó ben al contrari. Avui fem més operacions que mai. Quan les coses van mal dades, una de les primeres solucions que s’acudeixen als barcelonins és la d’esporgar la seva biblioteca. Les ofertes que ens vénen no les podem pas acceptar totes, perquè el mercat no dóna per a tant. Ara mateix, mireu aquesta “ Història Nacional de Catalunya”, d’En Rovira i Virgili. Cinc volums gairebé nous, que he comprat a dos i que vendré a cinc, perquè ja tinc un encàrrec d’un client que fa temps que va al darrera d’aquesta obra. Digueu, doncs, que per a nosaltres, com més crisi hi hagi millor...”.

   Article: “El Wall-Street dels llibres vells” per R. Font i Ferran a L’Opinió, del 10 de febrer de 1934.   

“ El Cremallot  y  En Mero compraban saldos y fondos de librerías cuyos dueños morían sin dejar sucesión que quisiese proseguir el negocio. Así vaciaron en 1895 la librería de Piferrer de la plaza del Ángel, que contaba más de dos siglos de existencia. Los fondos de las bibliotecas monacales y los procedentes de colegiatas y abadías suprimidas, no aparecían ya en aquella época en el mercado librario, pues hacía mucho que, o el Estado formó con ellas las bibliotecas provinciales y universitarias, o los particulares que los habían adquirido, por derecho de rapiña, los habían ya malvendido al extranjero o destruido inconscientemente. Con todo, en las librerías de viejo de Llordachs y del Mero, todavía aparecía de vez en cuando algún incunable precioso, algún manuscrito de valor y hasta alguna edición rara. Ejecutorias de nobleza, primeras ediciones de clásicos griegos y latinos, todo aparecía revuelto en las pirámides de volúmenes que tenían el suelo por base y ante las cuales el perfil semítico y perspicaz de don Mariano Aguiló se revolvía buscando la edición codiciada. Su paisano don miguel Victoriano Amer solía acompañarle algunas veces, y más tarde, don Manuel Milà y Fontanals acompañaba a estas tiendas a un joven estudiante santanderino, que cursaba en la Universidad de Barcelona. Llamábase don Marcelino Menéndez y Pelayo. El doctor Luanco, su paisano y maestro, formaba a veces parte de la tertulia bibliográfica que en casa Mero se organizaba,sólo para hablar de libros, y para comprar por un real o dos, las riquezas y rarezas bibliográficas que hoy valen miles de pesetas. Así los Fustagueras, los Valls, los Serra y Pinyana, los Brunet y Bellet, los Leopoldo Rius, Isidro Bonsoms, Faraudo, Mayors, y cien otros, nutrieron los fondos de sus ricas y especializadas bibliotecas y colecciones de grabados y manuscritos”.

  Article d’Arturo Masriera a La Vanguardia, en la secció Artículos y Comentarios i parlant “ De la Barcelona Ochocentista” amb el títol “Los compradorers de libros”, a la pàgina 12 del dia 26 de juny de 1923.

Encara hi ha gent que busca el vlok ( bloc, blog), l’any 1935 a la Revista Mirador ja sabien on era i en el número 353 del dia 21 de novembre ho deixaven ben clar.

            L’Avlokcedari ( alguns li deien ablogcedari, altres abloccedari i altres Hablog/ccedari) en homenatge a Joan Brossa va estar força bé, crec que aquest any es podria fer una cosa semblant dedicada a Joan Amades, un Amadescedari o alguna cosa així ( VlokFolk, VlokAmades, Avlokmades, etc,...).   

         Jo no puc, però segur que hi ha gent preparada o potser des de l’Associació Cultural Joan Amades ho podrien iniciar.   

         Per cert, volia saber coses sobre Joan Amades, volia comprar alguna biografia, però de moment amb la pàgina de l’Associació Cultural Joan Amades i els articles del Piscolabislibrorum ja vaig fent.

“ Els llibreters barcelonins del tombant del segle foren, per regla general, i amb honorables excepcions, drapaires i bohemis buscavides que mercadejaren el libre sense conèixer-lo, i sense pretendre ( la majoria) d’interpretar-lo. Procedien dels més diversos oficis manuals ( fusters, paletes, matalassers) i trajiquejaren amb llibres talment com si fossin verdures o pells de conill. Sovint eren coneguts pel simple renom, encara amb ressonàncies dels antics oficis ( el ‘Cremallot’, el ‘Matalasser’, l’’Aiguacuit’). Alguns poetes, dels que difícilment escalen el Parnàs, o escriptors sense nom, per afinitat externa amb la lletra impressa també es convertiren en llibreters, com aquell fabulós Joseph Maria Codolosa, que s’anunciava com ‘ el más antiguo vendedor de libros de la calle del Hospital’ ( centre, aleshores, de concentració de botiguetes i postals d’escala de llibreters ‘ de vell’). En Palau ens explica que en Codolosa havia penjat un pintoresc cartell amb aquest versets: 

  ‘ El hombre de este portal  

hace un negocio seguro;  

compra los libros a duro  

y después los vende a real

                          ¿ Qué tal?.

   Catàleg de la Llibreria del Sol i de la Lluna de l’any 1976,p.6-7  

“ Libros raros por su escasez, por tratarse de un ejemplar de una edición restringida; libros únicos por su encuadernación, o porque sólo queden uno o dos ejemplares en todo el mundo, incluso porque ya no exista y se sepa que haya existido: avatares diversos han causado la desaparición del libro, pero no de su rastro o memoria. Cualquier motivo ajeno al texto, como una encuadernación artística, anotaciones manuscritas o ilustraciones originales de algún personaje célebre sobre el propio ejemplar pueden hacer de un ejemplar un libro singular”. 

               Inici Art. “Libros con biografía” de l' Eva Muñoz a Cultura_La Vanguardia del 19 d’abril de 2006.

“ La Bibliofília modernista omple els primers anys del nostre segle i és el resultat de la fusió de dos corrents: un de filiació romàntica, que es compongué principalment de col.leccionistes i erudits, molt vinculats a la tradició i a l’Arqueologia, i un altre integrat per artistes, que conreaven el gravat i il.lustraven llibres. Entre ells hi havia estretes relacions, la qual cosa originà una producció eclèctica, barreja d’arqueologisme i d’invenció, molt d’acord amb l’estètica que aleshores regnava a Catalunya. Uns i altres comptaren amb la cooperació de valuosos artesans, que donaren forma als seus projectes editorials.”

Article de Pere Bohigas a Serra d’Or, n 135 de desembre de 1970.

   “ Otro de sus defectillos es el de coleccionar libros antiguos. Su opinión es que este tema es un ‘rollo’ y no interesa más que a cuatro chalados como él”. 

Inici entrevista a José Antonio de Juan per Pilar Buil Pueyo ( esposa) a la revista “El Gurrión” ( Labuerda) de febrer de 2006.

“ –Però, perquè conegueu millor la classe de tipus que ha produït l’afició als llibres – segueix dient-nos – us vull llegir alguns fragments de l’admirable obra d’Albert Cim “ Le Livre”. ‘El bibliòlatra, escrigué aquest autor, igual que el bibliòman i el bibliòfil, és, molt sovint, al mateix temps, un ‘bibliòtaf’, un ‘enterrallibres’. En efecte, semblant a l’avar que amaga el seu tresor, parió de l’enamorat que no fia la seva promesa a ningú, l’apassionat pel llibre, lògicament i fatalment, ha de guardar per ell sol, amb una gelosa atenció, l’objecte de la seva passió’.Aquests fèrvids enamorats dels bells llibres i de les magnífiques i sumptuoses relligadures han estat un bon tros mal classificats per un cronista del segle passat, Edmond Texier, autor durant llarg temps molt apreciat.‘De tots els éssers creats per Déu – ens llegeix el nostre interlocutor amb un exemplar de ‘Les choses du temps present Collectionneurs et Bibliomanes’ d’Edmond Texier, obert a la pàgina 145 – el bibliòfal és, sense cap dubte, el més egoïsta i el més ferotge. La passió de l’or no és res comparada amb la del llibre. La gent no s’explicarà mai totes les passions malsanes que agiten l’ànima d’un amant del llibre vell davant un exemplar únic o, àdhuc, anotat com a rar en algun catàleg. Per arribar a aconseguir aquest exemplar no vacil.la a cometre tota mena d’informalitats i de grosseries, i n’hi hauria alguns que, àdhuc, acabarien per cometre algun crim...’.-Es exagerat, això¡ - interrompem.-No ho cregueu. Per a posseir determinats llibres, s’han comès crims, assassinats de debò – ens diu el llibreter, i, tot seguit, reprèn la lectura -.’El fet següent que passà a Londres, demostrarà millor que tot el que us pugui dir a quins excessos pot deixar portar-se un home ben educat, que no sàpiga refrenar el dimoni bibliogràfic. Dos gentlemans, grans aficionats, convingueren de fer editar, pagant-ne ambdós les despeses, per Wittigham, el més celebrat impressor d’Anglaterra aleshores, un llibre del qual tan sols en serien tirats dos exemplars únics. Demanen el paper, fan comprar tipus de lletra nous, vetllen la impressió i el tiratge, i no estalvien res per fer d’aquests dos exemplars, enriquits per gravats originals, les dues meravelles de la tipografia moderna. Imprimida l’edició, és duta a casa del relligador, el qual dóna als dos volums una cobertura esplèndida i el més semblant possible. Així els nostres dos gentlemans passen a posseir cadascun un tresor. Es que potser creieu que aquests dos homes son feliços? Res d’això: l’un enveja l’exemplar de l’altre. Passat algun temps, un d’ells ha de sortir de viatge. Així que és fora, l’altre, amb el seu exemplar sota el braç va a casa d’ell, i demana a la dona d’aquell que li deixi per un moment el segon exemplar, per tal de comparar, diu, els gravats de l’un amb els de l’altre. La dona, sense desconfiar, lliura el volum, que l’amic aparenta fullejar amb la més gran atenció, i del qual estripa, aprofitant un moment que resta sol, dos o tres fulls; després de la qual cosa torna l’exemplar, i s’adreça , triomfant, cap a casa seva, amb el seu exemplar, d’ara endavant únic. Quan torna el propietari de l’exemplar mutilat i s’assabenta de la visita de l’amic, examina el seu llibre, i en veure el que aquell li ha fet, el denúncia al jutge. El mutilador és condemnat a 2.000 lliures de perjudicis i interessos. La Societat dels Bibliòfils vol borrar de la seva llista el nom del culpable, però aquest es presenta i, amb energia, amb convicció, diu davant els membres de l’esmentada Societat:’Qui és de vosaltres què no hauria fet el mateix que jo?’ ‘Es cert¡’, replica un dels membres, i el seu nom no fou borrat’. 

Article: “ Bibliòfils, bibliòmans i bibliòlatres”, de LLucià Canal a La Nau del 7 de novembre de 1932. ( Crec que Llucià Canal és el pseudònim d’Agustí Palau, fill d’Antoni Palau i Dulcet.)

Foto: Arithmetica practica y speculativa de Juan Pérez de Moya. Salamanca, Matias Gast, 1562 (Foto tomado del vlok Bibliotranstornado)

“ Els bibliòfils també eren pesats; perquè com que no saben parlar d’altra cosa que de llibres a la llarga es tornen monòtons i ensopits i fins cansen la familia. Llur cervell es va desenquadernant lentament i acaben tots fent-se insuportables. Com a llibre d’experiència us recomano, doncs, que procureu defugir-los sempre que us sigui posible i si us veieu obligats a haver d’aguantar-los, féu sempre per manera de donar-los la raó, puix que malgrat que són uns simples pacífics, acostumen a tenir mala llengua. Si hom els contradiu, després van d’ací d’allà bescant-vos constantment. El pobre llibreter que és vist de cua d’ull per algun bibliòfil, ja podeu dir que està ben llest”.

  EROLES, Emili: Memòries d’un llibre vell.Ed. Pòrtic, B, 1971,pp.123. 

 “ No importa que no compremos nada: mirar es un placer constante para el que padece la fiebre de las primeras ediciones. Tocar primeras ediciones que uno nunca había visto antes sino en fotografía”.              

               “La fiebre de las primeras ediciones”, Art. De Juan Bonilla citat per El Bibliómano, Gener 2006, en el seu bloc La Coctelera. http://www.espacioblog.com/el-bibliomano/post/2006/01/09/la-fiebre-las-primeras-ediciones

“ Semblarà també paradoxal que vulguem classificar com a enemics dels llibres als mai prou lloats bibliòfils, estrenus i simpàtics col.leccionistes, la dèria dels quals ha estat molt profitosa per al món de les lletres. Hem de dir que ho fem a contracor, però no tenim més remei que catalogar-los dintre de la nostra llista, perquè malgrat tot creiem que s’ho mereixen. Com és lògic, hi ha excepcions i categories, però això mateix és un dels motius pels quals creiem que els hem d’incloure en els nostres blasmes. És ben cert que, gràcies a les seves afeccions, han estat retrobades obres i edicions que fatalment s’haurien perdut, víctimes d’algun dels altres enemics que hem enumerat abans; però no és menys cert que gràcies a llurs manies s’han perdut obres que difícilment podran ser retrobades. El bibliòfil és per antonomàsia un gran enemic i un gran amic alhora dels llibres. No volem pas referir-nos als bibliòfils humils, enamorats dels vells llibres, a vegades mal relligats, que compren per pocs diners perquè llurs cabals són migrats, però que malgrat tot senten la passió pels llibres, sincera, sense artifici, filla d’aquest bon sentiment que és el culte de l’esperit; admirable passió que és molt més que un plaer, que és gairebé una virtut”. 

               EROLES, Emili: “Memòries d’un llibre vell”, Ed. Pòrtic, B, 1971; pp. 458-459. 

 “ La posibilidad de recuperación de cantidades masivas de información que se encuentra disponible en la www es uno de los ángulos más atractivos de Internet, que nos puede volver como el bibliófilo que compraba más libros que los que podía llegar a leer en toda su vida. Y es que el afán de posesión del libro superaba el afán – y la capacidad humana – de su lectura”.               “ Al bajar o descargar un texto de Internet, inclusive un libro completo, se crea la sensación de apropiación del contenido del libro. También con los libros sucede lo mismo: el libro es, además de un medio para organizar la información de modo conveniente, un objeto estético, un objeto de colección. Y todo lector más o menos patológico es fetichista con los libros”. 

Art. “El tiempo de Internet” de Sergio Bertozzi a http://www.america.fapyd.unr.edu.ar/el/data/e-papers/+pdf/tiempo-internet.pdf.