Biblioaprenent

“ Es aquesta una professió en vies d’extinció? C. creu que en un futur no massa llunyà hi haurà llibreters de vell que plegaran, però ‘ si algú té ganes de lluitar i treballar-hi com en qualsevol empresa, perquè en definitiva això és una empresa, podrà tirar endavant’.

 També reconeix que el manteniment d’aquest negoci no és fàcil ‘ perquè, com a qualsevol botiga, el seu funcionament depèn del material de qualitat que tu puguis oferir i darrerament no en surt gaire’.

Segons aquest vigatà, trenta anys enrere es podien trobar exemplars extraordinaris, però actualment coincideixen dos factors; cada vegada hi ha menys material, perquè s’ha anat exhaurint – principalment perquè quan es desmunta una casa els hereus es queden amb els llibres, i no perquè hi hagi més cultura, sinó perquè han sentit a dir que es paguen bé -, i del poc que surt el venedor en vol treure el màxim guany possible.

 ‘Per tant, cada vegada necessitem més diners per adquirir producte. També es dóna el fenomen que qui té algun llibre vell es pensa que té un tresor – i malauradament en la majoria de vegades no és així -. I ens fem un tip d’anar a casa d’algú a comprar però no ens posem d’acord en els tractes. Tu saps el que val i li ofereixes un preu just, però qui ven sempre intenta treure el millor profit possible. I al final acaba venent-ho al qui li fa la proposta més ajustada, però mai al preu que ell demanava’.No obstant aquesta problemàtica, que afecta per igual a tots els llibreters de vell, el vicepresident del gremi creu que el sector es pot revitalitzar ‘ amb la incorporació d’una sèrie de gent nova que ha sortit dels canals habituals – de pares a fills – i que està aconseguint que la professió no es vegi tan tancada com abans’”.

 La Fura de Mataró, febrer 1997. Dossier: “ Traficants de lectures”, pp. 7.  

  És normal que els llibreters de vell acaben com a col.leccionistes?No sé si es normal, però es freqüent. Personalment, és una cosa que he intentat defugir sempre.

Pres d’una manera apassionada, pot ser la ruïna d’un llibreter, i de fet ho ha estat en moltes ocasions.Els llibreters tenen una temptació davant tot el dia, i és una situació en la qual jo em trobe quan m’arriba una biblioteca d’una persona amb gustos semblants als meus.

 Què fas? Te’n quedes amb un 30 % de la biblioteca?... Això és una ruïna.

El col.leccionisme, dut a un alt nivell, a un alt nivell de bibliofília, no es produeix al nostre món, per què no tenim suficients diners. I quan tens un llibre que val 500.000 o 1.ooo.ooo de pessetes no pots guardar-ho tranquil.lament a la teua biblioteca.

El col.leccionisme que es produeix és sobre un tema determinat, o en el cas de ser llibreter amb gustos molt amplis aquest recopila  llibres interessants, no elevats de preu.

 Entrevista de Romà Seguí a Robert Pérez Ibarlucea propietari de la Llibreria Auca de València, a Métodos de Información de Maig de 1998; pp. 34.

“ La dispersió de les biblioteques del clergat tenia tres vies principals: la ja referida de l’estament eclesiàstic, la dels llibreters i la dels notaris. Els llibreters havien de conèixer força bé el món de les biblioteques privades. Aquesta podria ser una de les raons que expliqués la selectiva asistencia als encants, a més del control de la venda fraudulenta de llibres robats.

 En algunes ocasions, els llibreters no deixaven lloc a la subasta i adquirien el conjunt de la biblioteca.

 Els notaris van tenir un paper destacat en la difusió del llibre en la Barcelona del Cinc-cents. Els llibres que aquests adquirien eren de temàtica molt variada: des de llibres de devoció i teologia, de literatura italiana o castellana, fins a obres de pret que eixamplaven l’horitzó teòric de la seva professió o el dels seus fills. Els notaris apareixen sovint entre els compradors de llibres dels seus clients. El coneixement previ de les lectures dels seus clients els atorgava el privilegi d’accedir al món del comerç del llibre de segona mà. Però els notaris eren, sobretot, els principals compradors de llibres dels seus companys de professió. És difícil admetre que totes les seves compres eren un exercici de lectura efectiva. Com es pot entendre el fet que trobem notaris exercint la comentada tasca de llibreters?”. Article: “La circulació del llibre a barcelona en el segle XVI” de Manuel Peña a L’Avenç, 199 ( 1996), pp. 30.

“ Parlarem dels bibliòfils que més que posseir llibres, són aquests els que els posseixen a ells, car la seva passió ultrapassa la mesura de l’elegància espiritual i del bon gust. Blasmarem aquells que necessiten que la tipografia hagi atravessat els segles i que el paper tingui el perfum de la vellúria i sobretot els que consideren que estimar un llibre solament pel text que contá és una cosa massa banal.

   Els bibliòfils a casa nostra són pocs, però bons. Com en tots els altres estaments de la societat, n’hi ha de joves i vells, de pobres i rics, de savis i rucs, de grossos i prims, és a dir, tenen totes les característiques normals de les altres persones i també llurs defectes i qualitats. L’única cosa que potser tenen diferent dels altres, a part la dèria dels llibres, és que tots, absolutament tots, estan carregats de manies. Generalment, tot bon col.leccionista que s’estimi ha d’estar tocat d’una manera o altra, però la distingida classe de senyors que es dediquen a la bibliofília, les manies les tenen arrelades en grau desmesurat i superlatiu. A causa d’això, però, entre els bibliòfils gairebé no existeixen les diferències socials, car és corrent veure com un aristòcrata o un gran polític discuteix o es baralla amb un obrer qualsevol o un drapaire, sobre la classe de paper d’un llibre, la data d’impressió d’un altre o la qualitat i la bellesa d’una relligadura”.

     EROLES, Emili: “Memòries d’un llibre vell”, Ed. Pòrtic, B, 1971; pp. 459. 

“ Determinados libros ilustrados sobrepasan el tipo convencional en su función de trasmisión de conocimientos y belleza, para acercarse mucho a una auténtica obra de arte. Son los libros de artista, libros para tocar, mirar, oler, disfrutar con los sentidos...”.

  Inici Art. “Libros de artista: una pequeña historia” de Candela Vizcaíno ( Libr. Lema-Sevilla), a la Revista Hibris, nº 13 de 2003.

“ Déu nos parà botiga allí mateix, y en aquesta diada, d’avuy fa vint y cinch anys, batejarem lo nou establiment ab lo nom de L’Arxíu. Los amichs protectors, entre ells lo més desinteressat del qual deguerem lo poder tirar avant la nova casa, nos seguiren honrant ab ses tertúlies y donarem a la estampa lo primer catàlech ab lo nom de L’Arxíu, hon hi acoblarem totes les edicions del Quixot y demés obres de Cervantes que teníam a la venda, primer tribut de la Bibliografía Catalana a tan excels autor. La Biblioteca Nacional de Madrid se n’endugué la flor triantne una sexantena d’edicions. Seguí a aquest la catalogació d’Obres Catalanes y ne donarem a raig 625 títols ab un petit prefaci de salutació. Mercès a tots la casa anà endavant y lo nom de L’Arxíu s’ha fet conexedor per les principals Biblioteques.

   Los amichs d’aleshores ja saben lo per què d’aquest nom. Perque no vinga de nou als presents los ne dirèm lo motíu, fentne abans una petita digresió que tots nos perdonaràn, ja que avuy nos es permès explayarnos un xich. Durant nostra carrera d’estudiant estiguerem ben bé deu anys al servey quasi immediat de nostre plorat poeta Mossèn Jacinto Verdaguer. En son pis del carrer de la Canuda nasqué La Veu de Catalunya, y allí tinguerem la sort de sadollarnos ab les aygues més pures del Renaxement de la nostra terra... .

 ...            Al quedar de propietat nostra la petita botiga de la Tapinería, entre les nostres ilusions hi prengué estat la de reunir ab lo temps en nostre petit Arxíu les còpies que poguessem de Manuscrits catalans escampats arrèu, a fí de poderlos anar reproduhint a mida que lo negoci de llibres nos fos propici. Y en aquest sentit nos ilusionà lo crèurens que nostre Arxíu podría ésser ab lo temps l’estoig de nostres riqueses literàries escampades en mal hora per Europa. La penúria, comercialment parlant, ab que hem tingut de viure, l’estat general del país que no ha dexat d’ésser contínuament pertorbat per guerres y estats socials mal dirigits, tot plegat ha contribuit a que lo ram de llibres vells a Barcelona no fós lo que deuría d’ésser en una ciutat com la nostra, y no hem pogut fer sinó la víu-víu”.                            “Assaig de Bibliografia Barcelonina”. Joan Bta. Batlle. Edita Joan B. Batlle, Impremta  Altés, Barcelona 1920, pp. 6-8.

Biblioadicte.- persona que es deixa dominar per l’afició desmesurada cap els llibres. Biblioadicció.  

BiblioAmigos.- Cultura y Entretención a El Salvador ( Xile). http://www.biblioredes.cl/BiblioRed/Nosotros+en+Internet/

BiblioAmigos+Cultura+y+Entretencion/BiblioAmigos.htm  .

 Biblioart.- gran biblioteca de l’art de tots els temps, és un espai dedicat a la difusió de l’art i dels seus creadors. Dins la web «  la fábrica de las artes », multiespai educatiu, cultural i d’oci. ( a Barcelona). http://lafabrica.org . 

 Bibliobloc 2: vloks que començin per bibliobloc cada dia en descobreixo dos o tres.  

Bibliobloc 3: a Vilanova i la Geltrú tenen el Bibliobloc-Fora del prestatge a la biblioteca Joan Oliva, http://www.vilanova.cat/blog/joanoliva , i el Bibliobloc- Una mar de lletres a la biblioteca Armand Cardona Torrandell, http://www.vilanova.cat/blog/armandcardona , on organitzen Clubs de Lectura, Tallers d’escriptura, Conferències, Presentacions de llibres, l’Hora del Conte i moltes més coses. 

 Bibliocepte 1.- Lladre de llibres. 

  Bibliocepte 2.- Secció d’algunes biblioteques on es troben els llibres sobre literatura sexual o amatòria. 

 Bibliocon.- biblioteca virtual de qüestionaris sobre comportament sexual i ús de drogues, d’accés lliure i gratuït, que pretén posar tota la informació disponible a l’abast dels professionals interessats ( investigadors, clínics i gestors).Http://bibliocon.net .  

Bibliocripte.- sinònim de Bibliotafi. 

 Biblioenba.- Biblioteca IENBA de l’Uruguay, del Inst. Escola Nacional de Belles Arts. http://biblioenba.blogspirit.com .

Bibliofilita.- paraula empleada per Miquel y Planas en el Pròlech del llibre Contes de Bibliòfil, Ed. Institut català del Llibre, Barcelona, 1924, pp. XXXVI, on diu:” pasantes les llargues hores silencioses, respirant a plens pulmons la bibliofilita, o sia l’alcaloyde de les biblioteques,…”.

  Bibliofor.- Bibliografia Forestal d’Espanya. 25.000 cites d’articles forestals publicats a Espanta en revistes i en Actes, jornades i simposis del periode 1930-2004.Http://www.grn.es/fl/ 

 ‘Biblioforo’.- empleat d’una biblioteca que entrega els llibres. Sin. De bibliotecari. 

 BiblioGemma: editorial especialitzada en llibres-joia, de Sant Feliu de Llobregat. http://www.bibliogemma.com, web en castella, anglès i llatí.  

Biblionet  1.- Guia interactiva de literatura catalana que vol posar a l'abast de l'usuari un seguit de textos literaris catalans, acompanyats de pautes de lectura i d'exercicis de comprensió..Http://www.xtec.cat/~lrius1/index.htm.

  Biblionet 2.- és un projecte que pretén realitzar una activitat d’una hora de durada un cop a la setmana, establint una comunicació per via telemàtica entre els alumnes i mares/pares de diferents escoles de la comarca, portant a terma propostes dinamitzadores a les biblioteques escolars i posant en funcionament diferents tipus de recursos d’aquestes biblioteques. Organitzat per Casal del Mestre de Granollers i FAPAC- Granollers.http://www.casaldelmestre.org. 

 Bibliophrasis.- opuscle editat pel Gremi de Llibreters de Vell de Barcelona amb motiu de la VII Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, l’any 1958. 

 Bibliopiròman.- bibliolite que destrueix llibres i biblioteques amb ( o fent) foc. 

 Bibliopoli.- Bibliografia Policial. http:://usuarios.lycos.es/historiaymilicia/html/bibliopoli.htm .

 Bibliopoly.- Base de dades de llibres rars en venda, llistat i buscador de llibres. http://www.bibliopoly.com .

 Bibliotecaspúblicas: molta informació sobre les biblioteques públiques, mitjançant la Fundación Germán Sánchez Ruipérez. http://www.bibliotecaspublicas.info .

 Bibliotecògraf.- persona que descriu i estudia les biblioteques ( contingut, història, estadístiques, etc.).  

Bibliotequeta.- inici d’una biblioteca per un fill nat fa poc temps ( crec), per part de Jesus M. Tibau a « Tens un racó a dalt del món ».                  http://jmtibau.blogspot.com/2009/05/bibliotequeta.html .