Administra el teu Bloc

Crea el teu Bloc Ara! Fàcil i Gratis

Arxiu: Agost 2009

Frases sobre Bibliofília 140

xavierqs 30/08/2009 @ 18:03

soc.jpg 

“ Qui compra en una llibreria de vell? Tot aquell que vol ampliar els seus coneixements sense que es ressenteixi la butxaca. Per pocs diners, estudiants i afeccionats a la lectura poden trobar exemplars molt interessants sobre la temàtica més diversa. Són llibres usats sense cap importància per a qui se’n va despendre’n però que poden constituir una autèntica troballa per a qui l’adquireix de nou.

 

Tanmateix el llibreter de vell treballa molt per encàrrec. Historiadors i col.lecionistes li demanen la recerca d’un o diversos llibres, no necessariàment antics, però dels quals es troben molt pocs exemplars i hi ha molta demanda. Hi ha mercaderia que C. troba i l’exposa a la seva llibreria ‘ la meitat de les vegades ja tinc qui m’ho demana abans de trobar-lo’”.

  

La Fura de Mataró, febrer 1997. Dossier: “ Traficants de lectures”, pp. 5.

   

“ Como la caza, el coleccionismo es una actividad onerosa y en gran medida estocàstica: el azar – si se quiere, la suerte – desempeña un papel importante ( en ocasiones, la llamada suerte del principiante, y a veces, donde menos piensa el galgo salta la liebre), pero aún más el acierto o la puntería: hay quien pone la bala donde pone el ojo y hay quien marra el tiro, o le sale por la culata, o resulta ser el cazador cazado, o le dan gato por liebre, o vuelve con el rabo entre las piernas, o le sale la galga mal capada ( frases hechas cuyo sentido metafórico sería impertinente explicar al discreto lector).

 

   Todos sabemos que hay caza mayor – con homologación de trofeos incluida – y caza menor, que no siempre es más fácil pero tiene menos prestigio: entre los coleccionistas también podría distinguirse entre piezas de caza mayor ( las mejores, por lo común sólo al alcance de los ricos, y de los furtivos) y de caza menor, las únicas que puede permitirse el pobre. Y aunque lo ignoro todo sobre estrategias venatorias, creo que unas veces se caza a la espera – pasivamente – y otras se trata de buscar, seleccionar y perseguir al animal para abatirlo ( a esto lo llaman caza a rececho); me faltan conocimientos e ingenio para prolongar la alegoría a la caza con galgo ( o hurón), a las monterías, a la cetrería... Con los objetos de colección, incluidos los libros, pasa igual: la caza a espera tiene su paralelo en la compra por catálogo de librería ( aguardamos en casa a que el cartero nos aporte nuestra dosis diaria para chutarnos, se nos llena el corazón de gratitud los días que trae  más material del esperado, lo maldecimos si sólo reparte propaganda). En cambio, otras veces buscamos y perseguimos las piezas – algunas, años y años – por librerías, ferias, salones, etc, a menudo sin éxito.

 

   Lo mismo que decimos de los bibliófilos puede predicarse de los libreros: ellos cazan/pescan nuestro peculio a espera – instalados en su local – o activamente, elaborando catálogos y enviándolos a los potenciales compradores, tras lo cual viene el momento de abatir las piezas ( nosotros, que llamamos pidiendo libros, es decir, cayendo en el garlito). También hay furtivos y tramperos – algunos incluso utilizan artes ilegales, como los cepos loberos o las redes de deriva -, que no sé si tendrían su correlato en las trampas que a veces tienden los libreros ( en catálogos y en librerías: luego hablaremos de ellas). Tampoco el bibliófilo es un ser angélico, y si puede engañar al librero, vive Dios que lo hará ( probablemente, con un especial placer, ya que el bibliopola es su principal depredador, por utilizar terminología ecologista). En definitiva, que impera la ley de la selva ( aunque todos aparentemos ser muy civilizados), que el pez grande se come al chico, y que por supuesto el coleccionista adinerado se lleva la parte del león”.

                 Mendoza Díaz-Maroto, Fco: La Pasión por los libros. Un acercamiento a la Bibliofilia, Espasa Calpe., Madrid, 2002, pp. 38-39.

Oficis del llibre 16

xavierqs 27/08/2009 @ 19:07

ts221.jpg 

“ El llibre, com ha assenyalat Natalie Z. Davies, és un objecte de propietat mixta i es resisteix a una apropiació permanent i, a més a més, existia una porositat entre el món del comerç i el món del regal. Les biblioteques privades es formaven per les compres i l’herència, i també pels préstecs, els regals, la possessió compartida o els empenyoraments.

Els préstecs de llibres van ser molt habituals en la Barcelona del segle XVI, en totes les capes susceptibles d’accedir a l’escrit, segons s’observa en les anotacions recollides en inventaris en les quals es fan referències a disposicions testamentàries ordenant la restitució al seu propietari, se citen llibres tot i que no pertanyien al difunt, es mencionen devolucions o préstecs anotats al marge, etc.En els circuits d’intercanvis de llibres destaquen, de nou, els eclesiàstics, en els quals predomina una clara tendència endògena.

 La majoria d’aquests llibres estan destinats a ser utilitzats en l’exercici del seu ministeri. L’activitat del clergat en l’àmbit dels intercanvis de llibres, i – per extensió – en el control de l’ambient cultural de la ciutat, s’observa molt bé en el préstec interessat o ‘forçós’ del noble Joan Guimerà: ‘ Item una sort de llibres estampats de dieverses histories les quals en vida del dit señor don Joan de Guimerà y de Papiol que foren aportats en casa del señor canonge Vileta per a fer reconexer aquells per a saber si ni havia algú que fos prohibits los quals llibres fins avuy no son cobrats y estan en poder del dit señor canonge Vileta’ “. 

Article: “La circulació del llibre a barcelona en el segle XVI” de Manuel Peña a L’Avenç, 199 ( 1996), pp. 31.

Frases sobre Bibliofília 139

xavierqs 22/08/2009 @ 17:02

platonis_ellt.jpg

“ El moment de la plenitud del Modernisme en les arts gràfiques al nostre país crec que s’ha de col.locar pels volts del 1900. Un dels motius que més hi contribuí fou la fundació a Vilanova i la Geltrú de la impremta Oliva de Vilanova per Joan Oliva i Milà. Aquesta impremta, si no fou la primera, fou una de les millors de Barcelona i va interessar el públic amateur i bibliòfil per la seva execució acurada, pel seu esperit equilibrat i per haver-se incorporat als nous corrents d’art. Aquesta renovació anava unida a l’equilibri i al sentit de la mesura, i això va impressionar molt favorablement.

A redós d’aquesta impremta va exposar també les seves teories una gran figura de les arts i els estudis del llibre, Eudald Canibell i Masbernat. Aquest era tipògraf, per tant un home d’ofici, no un intel.lectual. L’Oliva de Vilanova també va començar essent tipògraf, també era home d’ofici, i no intel.lectual. Foren gent que arribaren a assolir una cultura molt sòlida, tant en les matèries del seu propi ofici com en d’altres de caràcter general. Canivell va influir molt en totes les impremtes que es van fundar a la darreria del segle XIX i primers anys del XX, sigui amb el seu mestratge, sigui, també amb la seva col.laboració com a dibuixant, com a projectista i després com a bibliotecari”.

    Del capítol “El llibre en el temps del Modernisme”, per Pere Bohigas en el llibre El Temps del Modernisme, Public. Abadia de Montserrat, 1985, pp.177. 

  “ Un coleccionista debutante descubrirá que necesita numerosas fuentes de abastecimiento. He aquí unas cuantas:

1.- Los libreros locales: siempre son accesibles, de fiar y no demasiados caros. Son la alegría de las ciudades de provincias y la mayoría de ellos tienen un par de estantes dedicados a primeras ediciones modernas.

2.- Los libreros especializados de Londres: no son baratos, pero saben mucho más que nosotros, así que pueden darnos buenos consejos. Al final acaban localizando prácticamente cualquier rareza, pero sin duda habrá otros bibliófilos a la espera. Es prácticamente imposible crear una colección sin estar en, al menos, la lista de envíos de catálogos de uno de ellos o sin ir a inspeccionar sus existencias. Siempre tienen un sorprendente número de libros a buen precio.

3.- Tus amigos: cada amigo tiene al menos un libro que te interesa, y un amigo de verdad se desprenderá de él, a menos que también sea un bibliófilo. Eso puede llevarle a temer tus visitas, pero es una prueba de amistad que la mayoría supera de manera satisfactoria. Las amigas son especialmente generosas y raramente aficionadas a la bibliofilia. ( Toda esposa de un coleccionista considera la obsesión de su marido ligeramente por debajo de la pasión compulsiva por el juego. Un bibliófilo inteligente se preocupa de ser siempre él quien reciba al cartero).

4.- Es esencial contar con la ayuda de un amigo o un librero en Estados Unidos, ya que muchas primeras ediciones modernas vienen de allí. De todas formas, no es tan difícil como podría pensarse encontrar libros norteamericanos raros en Inglaterra.

5.- Intercambios con otros coleccionistas: eso no tarda en implicar una contención sobrehumana y mucho tacto.

6.- Regalos inesperados: deliciosos, pero a menudo inadecuados.

7.- Hallazgo de tesoros: lotes de ocasión, altillos, subastas en pueblos, libros en anticuarios, etc.”

 “La caída de Jonathan Edax, pp.87-88. De Cyril Connolly; Grijalbo-Mondadori; B , 2000.

Frases sobre Bibliofília 138

xavierqs 18/08/2009 @ 19:10

                          ex-librisramonmiquelyplanas-dibuixfiguerola_goticcataladecanibell.jpg

 

“ En el darrer quart del segle passat Catalunya esdevingué protagonista del ressorgiment del llibre de bibliòfil, és a dir, del naixement de la bibliofília moderna. Aquest fet sorgí íntimament lligat a la reedició dels clàssics autòctons i al desig dels mateixos col.leccionistes d’esdevenir editors de les pròpies biblioteques. L’esperit de la Renaixença, molt fort encara, féu que s’hi afegís la pretensió nacionalista d’actualitzar clàssica, tot atorgant al llibre un important paper en el procés revitalitzador iniciat per aquella. El rebuig de la incipient mecanització, fruit de la revolució industrial, afavorí el tracte artesanal que la categoria bibliofílica li concedia”. 

Article de Pilar Vélez: “ El ‘revival’ neogòtic en la bibliofília vuitcentista: Marià Aguilí i Fuster”  en el Dossier dedicat a “Les arts gràfiques i el llibre a Catalunya”, de la revista L’Avenç nº 98 de novembre de 1986, pp. 38.

 

   “ Pasemos a nuestros libreros de viejo. El Botánico nos espera con su larga fila de casetas llenas de volúmenes. ¡ Qué agradable el ir devaneando lentamente, en estos días claros de otoño, ante uno y otro repleto anaquel¡ El libro viejo, usado, pasa por una crisis, tanto en Francia como en España. En Francia, la crisis se atribuye a la guerra, que ha motivado la suspensión de las liquidaciones testamentarias, y a la crisis de los alquileres, que reduce considerablemente el número de las mudanzas. En España, tratándose del libro antiguo de precio, se ha de contar, como factor de su escasez en el mercado español, con su exportación a América. De algunos años a esta parte se mandan a los países americanos ( y ahora a Norteamérica) importantes remesas de libros. Aparte de esto, la mayor cultura, el mayor afán de leer, la mayor estimación en que se tiene el libro hacen seguramente que los particulares se desprendan de ellos más raramente.Existen también muchos más traficantes en libros viejos que hace quince o veinte años. La cantidad de volúmenes que 1880 se repartía entre cuatro o seis comerciantes en todo Madrid, hoy se ha de repartir entre 30. Pero nuestros buenos y simpáticos amigos los libreros de viejo prosiguen incansables, animosos, su comercio, sus pesquisiciones en busca de volúmenes, sus tratos y contratos. Son modestos y tienen fe en lo porvenir. En Madrid existen tiendas de libros viejos y puestecillos al aire libre. Para los libreros al aire libre que son el consuelo de los bibliófilos modestos y volanderos, debiera existir – como en París – un paraje determinado donde poder examinar todos los puestecillos”. 

Article d’Azorín a l’ABC de 4 de octubre de 1920.

Bibliovergonyós

xavierqs 11/08/2009 @ 18:01

                 bibliovergonyos1ok.jpg

La Vanguardia, dia 26 de juliol del 2009. “La foto del lector”, La triste ruina de los quioscos de Diputació      Ignacio Bello Carreira escribe: “ Quería denunciar con esta foto el estado ruinoso de dos quioscos de venta de libros de segunda mano de la calle Diputació. Ambos quioscos se encuentran en un estado lamentable, con las paredes y techos rotos y llenos de pintadas. Esto contrasta más todavía con el entorno de edificios nobles por donde pasan infinidad de turistas a diario”. 

            El pitjor es que la resta de quioscs no estan com el de la foto, però quasi,  fa pena veure’ls. Vaig passar ( fa mesos) expressament pel lloc per veure els quioscs perquè havia llegit coses i tenia alguna notícia dels mateixos i volia saber com eren en realitat i que podia trobar. Estaven bruts i molt mal endreçats , vaig sortir corrent.

            Diu el senyor Bello que són una ruïna i estan en un estat lamentable, té raó, jo crec que són una pena i l’efecte que donen, que fan, és el d’una vergonya molt gran, molt gran molt . I això passa en una ciutat en la que el llibre, els llibreters, els lectors i les indústries del llibre són tan importants ( o eren). És vergonyós.

                                       

Frases sobre Bibliofília 137

xavierqs 10/08/2009 @ 17:26




180px-cortes_catalanas.jpg

“ Al nostre segle hi ha hagut una cohort de bibliòfils que s’han destacat individualment o col.lectivament. Del 1902 al 1912 va ésser activa la Societat Catalana de Bibliòfils, de Barcelona. En aquesta època comença un dels grans promotors de la bibliofília a Catalunya, Ramon Miquel y Planas, que sobresurt com a editor. Als anys trenta, Gustau Gili i Roig, amb les edicions de “La Cometa” i gairebé sempre en castellà, ofereix magnífiques edicions de bibliòfil. Cal fer esment de dos altres bibliòfils i la llista no serà exhaustiva: Pau Font de Rubinat i Eduard Toda. Un jove montblanquí, establert a Barcelona, Josep Porter i Rovira, pocs mesos abans de l’esclat de la guerra civil s’arriscà a publicar la revista “ Papyrus”, dedicada a la bibliografia, de la qual només pogueren sortir dos números.

 

A la postguerra, el 1943, Josep Porter, Alfons Macaya, Joan Prats i Tomàs, Joan Sedó i Peris-Mencheta, Gaietà Vilella, el marquès de Mura, Pedro Gil Moreno de Mora, etc. Fundaren l’Associació de Bibliòfils de Barcelona, que ha dut a terme unes tasques culturals i ha fet unes publicacions dignes del centenar de socis que, com a numerus clausus, ha arribat a tenir, per bé que darrerament l’entitat sembli mig esmorteïda”.

  Capítol “ Els llibres de bibliòfil en català ( 1941-1962), per Albert Manent, en el llibre Del noucentisme a l’exili: sobre la cultura catalana del nou-cents, Publ. Abadia Montserrat, 1997; pp. 322. 

   

La figura de llibreter de vell és prou nova...

Els llibres vells han anat prenent un valor que era impensable fa 100 anys. Aleshores, qui es dedicava a comprar-ne era gent de molts diners, que tenia grans biblioteques, i que raríssimament pagava grans xifres pel que adquiria, a no ser que es tractara de coses extraordinàries. Moltes vegades, però, el problema d’aconseguir un llibre no estava tant en el preu com en el temps que s’utilitzava en cercar-lo.
 

També podia arribar a fer una biblioteca acceptable la gent que, sense posseir una fortuna, tenia temps i relacions suficients per a poder buscar-los.
 

Peró arribà un moment en que les coses deixen de ser així. Els coneixements que van tenint els llibreters són superiors, i comença a ser rendable viure d’aquesta professió. El fet d’haver pujat els preus dels llibres, i el desenvolupament de certes capacitats, facilita que se’n puga treure profit, que se’n puga viure, cosa que fa trenta anys era raríssim trobar-ho.

 Palau parla d’unes llibreteres del segle passat que, sense saber llegir, tenien una idea molt aproximada del preu dels llibres. Sembla una cosa màgica, però les dones sabien distingir si una portada tenia dues tintes, si una lletra era gòtica o romana ..., i per les raons que foren, en donaven el preu. Això, a hores d’ara, és impenssable”. 

 Entrevista de Romà Seguí a Robert Pérez Ibarlucea propietari de la Llibreria Auca de València, a Métodos de Información de Maig de 1998; pp. 33-34.

Això també és Bibliofília

xavierqs 05/08/2009 @ 19:45

                 llibre-antic-de-pardines.jpg

                                            Llibre antic de Pardines

 

 

 

“... Presenta desordre cronològic... marge inexistent... cantonades deteriorades... lectura difícil”. , però té imatges com aquestes.

 

 

 

 

El Llibre antic de l’Ajuntament de Pardines té les tapes en pergamí. Consta de 222 fulls manuscrits a dues cares amb actes des de l’any 1665 al 1939. Dos-cents setanta quatre anys, doncs, en total, escriu E. Casanelles i Salvans a la pàgina de l’Ajuntament de Pardines, i ha fet un estudi per realitzar la seva Tesi de Llicenciatura en Filologia catalana.

 

 

 

 

 

          pardines4.jpg



En el llibre hi ha els Temes de les Actes: L’elecció de Cònsols, Memòria de difunts, endevesaments i vendes, Problemes i decisions, comptes i salaris i Pinzellades històriques.

          

    pardines6.jpg

 

 

 

            Com l’autora de la Tesi diu és un tresor, sens dubte. A l’Ajuntament hi podeu fer una ullada, al Llibre  i a una còpia de la Tesi. 

            No coneixia aquest poble, Pardines, ara he descobert que és a prop de Ribes de Freser i val la pena visitar-lo, té una església d’origen romànic, Sant Esteve de Pardines, l’ermita de Santa Magdalena de Pardines ( o de Puigsac), del segle XII, unes muralles de l’antic recinte fortificat, anomenat castell o “ força de Pardines, l’ermita del Roser, la “capelleta” de l’ermita de Sant Martí i un Pou de Glaç ( circular i d’uns sis metres de fondària) i un magnífic llibre.