Biblioaprenent

             Poso una espelma, no es gaire, però 299.000 vlokaires m’han dit que també posaran una espelma perquè bufis ben fort, t’ajudarem tots i quan arribis al milió les tornarem a posar, i si cal , tornarem a bufar amb tu.

                                                                                        (PalliDiseny)

Biblioadicte.- persona que es deixa dominar per l’afició desmesurada cap els llibres. Biblioadicció.  

BiblioAmigos.- Cultura y Entretención a El Salvador ( Xile). http://www.biblioredes.cl/BiblioRed/Nosotros+en+Internet/

BiblioAmigos+Cultura+y+Entretencion/BiblioAmigos.htm  .

 Biblioart.- gran biblioteca de l’art de tots els temps, és un espai dedicat a la difusió de l’art i dels seus creadors. Dins la web «  la fábrica de las artes », multiespai educatiu, cultural i d’oci. ( a Barcelona). http://lafabrica.org . 

 Bibliobloc 2: vloks que començin per bibliobloc cada dia en descobreixo dos o tres.  

Bibliobloc 3: a Vilanova i la Geltrú tenen el Bibliobloc-Fora del prestatge a la biblioteca Joan Oliva, http://www.vilanova.cat/blog/joanoliva , i el Bibliobloc- Una mar de lletres a la biblioteca Armand Cardona Torrandell, http://www.vilanova.cat/blog/armandcardona , on organitzen Clubs de Lectura, Tallers d’escriptura, Conferències, Presentacions de llibres, l’Hora del Conte i moltes més coses. 

 Bibliocepte 1.- Lladre de llibres. 

  Bibliocepte 2.- Secció d’algunes biblioteques on es troben els llibres sobre literatura sexual o amatòria. 

 Bibliocon.- biblioteca virtual de qüestionaris sobre comportament sexual i ús de drogues, d’accés lliure i gratuït, que pretén posar tota la informació disponible a l’abast dels professionals interessats ( investigadors, clínics i gestors).Http://bibliocon.net .  

Bibliocripte.- sinònim de Bibliotafi. 

 Biblioenba.- Biblioteca IENBA de l’Uruguay, del Inst. Escola Nacional de Belles Arts. http://biblioenba.blogspirit.com .

Bibliofilita.- paraula empleada per Miquel y Planas en el Pròlech del llibre Contes de Bibliòfil, Ed. Institut català del Llibre, Barcelona, 1924, pp. XXXVI, on diu:” pasantes les llargues hores silencioses, respirant a plens pulmons la bibliofilita, o sia l’alcaloyde de les biblioteques,…”.

  Bibliofor.- Bibliografia Forestal d’Espanya. 25.000 cites d’articles forestals publicats a Espanta en revistes i en Actes, jornades i simposis del periode 1930-2004.Http://www.grn.es/fl/ 

 ‘Biblioforo’.- empleat d’una biblioteca que entrega els llibres. Sin. De bibliotecari. 

 BiblioGemma: editorial especialitzada en llibres-joia, de Sant Feliu de Llobregat. http://www.bibliogemma.com, web en castella, anglès i llatí.  

Biblionet  1.- Guia interactiva de literatura catalana que vol posar a l'abast de l'usuari un seguit de textos literaris catalans, acompanyats de pautes de lectura i d'exercicis de comprensió..Http://www.xtec.cat/~lrius1/index.htm.

  Biblionet 2.- és un projecte que pretén realitzar una activitat d’una hora de durada un cop a la setmana, establint una comunicació per via telemàtica entre els alumnes i mares/pares de diferents escoles de la comarca, portant a terma propostes dinamitzadores a les biblioteques escolars i posant en funcionament diferents tipus de recursos d’aquestes biblioteques. Organitzat per Casal del Mestre de Granollers i FAPAC- Granollers.http://www.casaldelmestre.org. 

 Bibliophrasis.- opuscle editat pel Gremi de Llibreters de Vell de Barcelona amb motiu de la VII Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, l’any 1958. 

 Bibliopiròman.- bibliolite que destrueix llibres i biblioteques amb ( o fent) foc. 

 Bibliopoli.- Bibliografia Policial. http:://usuarios.lycos.es/historiaymilicia/html/bibliopoli.htm .

 Bibliopoly.- Base de dades de llibres rars en venda, llistat i buscador de llibres. http://www.bibliopoly.com .

 Bibliotecaspúblicas: molta informació sobre les biblioteques públiques, mitjançant la Fundación Germán Sánchez Ruipérez. http://www.bibliotecaspublicas.info .

 Bibliotecògraf.- persona que descriu i estudia les biblioteques ( contingut, història, estadístiques, etc.).  

Bibliotequeta.- inici d’una biblioteca per un fill nat fa poc temps ( crec), per part de Jesus M. Tibau a « Tens un racó a dalt del món ».                  http://jmtibau.blogspot.com/2009/05/bibliotequeta.html .

Mirant, buscant, preguntant estava, i volia saber coses sobre la definició de llibre, que segons els diccionaris no és una cosa massa complicada ni massa llarga ni res  de l’altre món, i he recordat el llibre d’En Miquel y Planas: Bibliofília, on diu unes quantes coses que no són la definició acadèmica ni oficial de llibre, però que a mi no em sabria greu que fos inclosa com a tal en el DIEC, encara que sigui una mica llarga.

“ El llibre es l’evocador per excelencia de totes les fantasmagories que abelleix la imaginació; y es la porta oberta a totes les regions de la ilusió y del ensomni, y a les terres hont regna la poesía, com a senyora única, desde’l seu trono de llum.

    ?¿Qui es, entre’ls humans, tan dissortat, que no hagi algun dia trobat en un llibre la llevor salvadora d’una idea, la guspira de foch d’un pensament, la punta diamantina que li ha fet entrar cor endins una emoció?. 

   ¿ Y qui es tan mancat d’amichs y tan abandonat d’afectes, que no s’hagi, una hora o altra, sentit acompanyat del llibre fidel, que li ha donat muda conversa y li ha comunicat noves del món ab el qual encara la vida’l lligava y dels homes ab qui convivía en el recort?.

    Per al presoner es el llibre una anticipació de la seva desitjada llibertat.

    Per al malalt pot ésser, si no’l guaridor de les seves dolencies, el bàlsam benèfich que’l distregui del seu mal y li mantingui la confiança en la sanitat qu’espera. 

   Per al miseriós y desvalgut te’l llibre recursos de varietat infinita, tresors que li pertanyen sense limitació, possibilitats que l’igualen als demés homes. Perque les idees qu’estotgen els llibres són de tothom; y constituexen un veritable patrimoni universal, eternament inagotable.

    Per al llibre no hi ha límits ni en el temps ni en l’espay. El seu poder retrospectiu s’extén més enllà del passat hont ja no arriba la memoria dels homes; ultrapassa’ls temps prehistòrichs, desafiant tota lley de cronologies; assisteix als orígens mateixos de la vida orgànica y no s’atura tan sols davant de lo remot còsmich, quan el món encara no era món. Y, en sentit a aquest oposat, penetra en el pervindre y’s mou lliurement en el sí de les societats futures, anticipantse en els segles a venir, quan hurà devingut el món estada d’humanitats més perfectes, per a les quals serèm nosaltres tal volta com si no haguèssim existit may. Mes no, dich malament: també elles, de segur, tindran llibres gracies als quals podran considerarse  situades  igual distancia d’un passat y d’un futur remotíssims, vivint en un present com el nostre, qu’es només un instant efímer de l’eternitat. Sols el llibre dura y perdura. 

   Y d’aquesta matexa manera regna’l llibre en l’espay, sense limitació de cap mena, extenentse desde lo infinitament petit, en els dominis de l’activitat atòmica, fins als espays siderals, poblats d’universos que’ls nostres ulls materials desconexeran eternament, y que sols el llibre, per la força del Pensament que dóna vida a les seves planes, ha pogut junyir als seus dominis, tan dilatats com la inteligencia del Home, àdhuch falible y incompleta.

    El llibre, donchs, es etern y infinit. Es per als homes un veritable dò de Déu, ja que té d’Ell aquells dos atributs; y l’home dèu venerar en el llibre la prova més gran del bé que Déu li ha fet al dotarlo d’inteligencia y de rahó.    En el llibre té l’home més poderós instrument ab que’s deslliura del esclavatge de la ignorancia. 

   Y en el llibre troba la més segura guía per  assolir la Veritat, y’l mestre que li ensenya a millor conèxer la bellesa”.   

                 Miquel y Planas, en el Pròlech del llibre Contes de Bibliòfil, Ed. Institut Català de les Arts del Llibre, Barcelon, 1924, pp. XLI-XLIII.

                      Imatge: Di situ orbes, ESTRABÓN.

Lectures sobre Bibliofília  

           Quan comences en això de la Bibliofília la primera cosa que descobreixes és que no en tens ni idea d’on t’has ficat, no tens ni idea de què és un llibre ni com està fet, i no tens més remei que llegir moltes coses relacionades amb el món del llibre.  

          Es tenen d’aprendre coses sobre les parts que fan un llibre ( gairebé infinites), sobre els diferents tipus de llibres que es fan i es desfan, sobre els materials empleats, els suports, el tamany dels llibres, l’edició, l’enquadernació, les il.lustracions, els bibliòfils, els llibreters, les biblioteques, la bibliografia i els repertoris bibliogràfics, les abreviatures,  les impremtes, les…, no acabaria mai, són moltes les coses per aprendre i, bé, a poc a poc alguna cosa es va agafant, però…  

          Un altre aprenent em demana llibres per posar-se al dia, no sóc ningú, no soc un expert,no li recomanaré, seguramente ho millor, però he anat llegint i aprenent i, ho més important, he gaudit i gaudeixo llegint llibres que parlen de llibres.  

          El llistat podria ser llarguíssim, intentaré només posar-ne uns quants que a mi m’han agradat molt i amb els que he anat aprenent. 

             * BOHIGAS, Pere:  El libro español. Ed. G. Gili, Barcelona, 1962. 

* EROLES, Emili: Memòries d’un llibre vell, Ed. Pòrtic, Barelona, 1971. 

* EROLES, Emili: Diccionario histórico del libro, Ed. Millà, Barcelona, 1981.

 * GASKELL, Philip: Nueva introducción  la bibliografía material, Ed. Trea, Gijón, 1998.

 * HAEBLER. K. : Introducción al estudio de los incunables, Ollero&Ramos, Madrid, 1997.

 * MELERO, José Luis: Leer para contarlo. Memorias de un bibliófilo aragonés, Ed. Biblioteca Argonesa de Cultura, Zaragoza, 2003. 

* MENDOZA DÍAZ-MAROTO, Fco. Díaz-Maroto:  La Pasión por los libros. Un acercamiento a la Bibliofilia , Espasa, Madrid, 2002. 

* PALAU i DULCET, Antoni: Memòries d’un  llibreter català, Llibreria Catalonia, Barcelona, 1935. 

* PEDRAZA, M. et al: El libro antiguo, Ed. Síntesis, Madrid, 2003.

 * PORTER, Josep :  Els llibres, Ed. Porter, Barcelona, 1973.

 * VÉLEZ, Pilar: El llibre com a obra d’art a la Catalunya vuitcentista ( 1850-1910), Ed. Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 1989. 

 * VINDEL, Fco.: Manual de conocimientos técnicos y culturales para profesionales del libro, Instituto Nacionl del Libro Español,Madrid, 1943.   

          Un altre dia posaré més llibres que m’han ajudat, uns per aprendre i altres per estimar-los cada dia una mica més, com els d’En Ramon Miquel y Planas, els de Hipólito Escolar (editor), els de Joan Bta. Batlle, els de Brugalla, els diccionaris de Martínez de Sousa, i molts més, fins i tot llibres petits, opuscles com els que editaven el Gremi de llibreters de Vell tan de Barcelona com de Madrid i la Càmara del Llibre de Barcelona ( Bibliopharsis, Frases célebres, Libros-mujeres-niños de M. Luz Morales, Las Ferias de Madrid de Lope de Vega, La vida del libro de Mustieles, Libreros y bibliófilos barceloneses del siglo XIX d’Àngel Millà, El libro español de Víctor Oliva , Cómo se organiza y cataloga una biblioteca de Jordi Rubió, Veinticinco años de librería de Carles Soldevila, El arte de leer de Carles Soldevila, Las bibliotecas de Barcelona d’Albert Viña, etc., etc.) quan es feien les Fires, avui això ja no ho fan, crec que és una llàstima, són llibres petits, de poques pàgines, però totes molt aprofitables. 

            El cas és que per ser un “bon” Bibliòfil primer he de ser Bibliòleg i no és senzill, ningú dona facilitats per estudiar aquest tema, encara que de vegades aquí i allà fan cursets, seminaris i conferències, com el curs “Valoración y Tasación del libro antiguo” que fan a Jaca a l’estiu, els cursets del COBDC i les conferències ( Seminari) que es van fer a l’Arxiu Històric de Barcelona amb motiu de la celebración de l’Any del Llibre i de la Lectura, i de les que s’ha editat un llibre: L’exaltació del llibre al Vuitcents. Art, indústria i consum a Barcelona , Pilar Vélez com a editora, Ed. Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 2008, i poca cosa més.

(Llibre: Hypnerotomachia Poliphili de Franciscus Columna, edició de Aldo Manuzio, Venecia, 1499)

“ Semblarà també paradoxal que vulguem classificar com a enemics dels llibres als mai prou lloats bibliòfils, estrenus i simpàtics col.leccionistes, la dèria dels quals ha estat molt profitosa per al món de les lletres. Hem de dir que ho fem a contracor, però no tenim més remei que catalogar-los dintre de la nostra llista, perquè malgrat tot creiem que s’ho mereixen. Com és lògic, hi ha excepcions i categories, però això mateix és un dels motius pels quals creiem que els hem d’incloure en els nostres blasmes. És ben cert que, gràcies a les seves afeccions, han estat retrobades obres i edicions que fatalment s’haurien perdut, víctimes d’algun dels altres enemics que hem enumerat abans; però no és menys cert que gràcies a llurs manies s’han perdut obres que difícilment podran ser retrobades. El bibliòfil és per antonomàsia un gran enemic i un gran amic alhora dels llibres. No volem pas referir-nos als bibliòfils humils, enamorats dels vells llibres, a vegades mal relligats, que compren per pocs diners perquè llurs cabals són migrats, però que malgrat tot senten la passió pels llibres, sincera, sense artifici, filla d’aquest bon sentiment que és el culte de l’esperit; admirable passió que és molt més que un plaer, que és gairebé una virtut”. 

               EROLES, Emili: “Memòries d’un llibre vell”, Ed. Pòrtic, B, 1971; pp. 458-459. 

 “ La posibilidad de recuperación de cantidades masivas de información que se encuentra disponible en la www es uno de los ángulos más atractivos de Internet, que nos puede volver como el bibliófilo que compraba más libros que los que podía llegar a leer en toda su vida. Y es que el afán de posesión del libro superaba el afán – y la capacidad humana – de su lectura”.               “ Al bajar o descargar un texto de Internet, inclusive un libro completo, se crea la sensación de apropiación del contenido del libro. También con los libros sucede lo mismo: el libro es, además de un medio para organizar la información de modo conveniente, un objeto estético, un objeto de colección. Y todo lector más o menos patológico es fetichista con los libros”. 

Art. “El tiempo de Internet” de Sergio Bertozzi a http://www.america.fapyd.unr.edu.ar/el/data/e-papers/+pdf/tiempo-internet.pdf.

“ El llibre antic, rar o curiós, no es converteix mai en una simple mercaderia, ni el llibreter antiquari no és un mercader qualsevol. Tocar el llibre, fullejar-lo, interpretar-ne el sentit i la factura, és, en certa manera, estimar-lo i posseir-lo; la venda posterior, en situar el llibre en poder del nou adquirent, transmet aquella possessió, de la qual el llibreter en guarda el record. Plau de vendre el llibre a la persona que l’ha desitjat i que intuim que seguirà estimant-lo, perquè això comporta un sentit de continuïtat en la relació amorosa. El llibreter no desitja vendre el llibre selecte a un comprador que no hagi d’estimar-lo; el preu, el diner, el guany de l’operació és l’aspecte secundari de l’acte de despreniment”.       Catàleg Llibreria del Sol i de la Lluna de l’any 1976, pp. 6.      

“ El libro es objeto tan singular, que en él convergen una serie de profesiones que, siendo en sí muy diferentes, tienen a veces tantas conexiones que sus límites se confunden...”.

 Inici de la presentació, a càrrec de Manuel Sánchez Mariana, de la Conferència de Joaquín González Manzanares dins les Jornades “Bibliofilia y mercado del libro”. Maig 2004. A http://www.ucm.es/BUCM/foa/Conferencias/conferencia1-presentacion.htm

“ Pel matí, a les barraques, hi sovinteja la visita de l’home que cerca llibres, els preus dels quals no pot assolir en els llibreters de volums nous. Gent jove, gent vella, que mira i remira, toca, fulleja i regira sense demanar el que cerca. Els vells es posen les ulleres i de vegades demanen unes coses extraordinàries i desconegudes de l’home del barracó. Aquesta hora també ho és la dels desesperats. Hi ha qui està necessitat d’uns rals i obrint la llibreria de casa seva, n’escull un tom destinat al sacrifici després de romandre ben convençut que no resta res més per vendre o empenyorar.

El llibre escollit pel sacrifici, per més alt valor que tingui, no és admés a l’empenyorament. Cal, en aquest cas, despendre-se’n per sempre i llavors és quan per un camí o altre, curt o llarg, planer o accidentat, el volum farà cap al Portal de Santa Madrona, lliscant sempre avall, fatalment, d’una manera irremeiable, entremig de les biblioteques de segona mà dels magatzems de paper imprés...A quarts de deu molts han obert. Altres, però, no obriran fina a la tarda. Un d’ells acaba d’instal.lar els darrers volums a la davantera. Un noi d’uns diset anys, un estudiant, un desesperat, s’acosta i presenta un gros llibre que ha desembolicat curosament:   -Quant en dones?L’home del barracó abans de dir el preu comença, rutinariament, a desvaloritzar la mercaderia. Es tracta del volum III de la Història Nacional de Catalunya de Rovira i Virgili.-Què voleu que en faci d’aquest llibre?El noi es  desconcerta i protesta:-Que no sabeu que aquest sol volum ja val quaranta pessetes?L’home de la barraca s’arronça d’espatlles i li respon:-Si en voleu cinc pessetes, deixeu-lo; si no, ja el podeu embolicar altra vegada...El noi dubta i fa un darrer esforç cercant en la forma la revalorització del fons:-Es un llibre nou de trinca, que no ho veieu...?El comprador fa una ganyota i tanca totes les sortides:-Es un llibre que no es demana. El volum que té venda és el IV..Ben entès que si hom li porta el IV dirà que és el III que li interessa.Malgrat tots els menyspreus al llibre intel.ligent i valuós, quan un d’aquests caurà a les mans de l’home que compra llibres per revendre, el separarà i guardarà a part per a vendes especials a domicili per mitjà d’un corredor, o en llocs on el pagaran a bon preu encara.”. 

    Article de J.E. Bartrina a la rvta. Mirador del 12 d’abril de 1934.

    “ En fin, se me hace necesario explicarlo todo desde el comienzo: Como muchos sabréis, me dedico al negocio de la bibliofilia desde hace más de veinte años. Los inicios fueron duros y bla bla bla porque todos sabéis la mafia y el secretismo que rodea este mundillo. En Barcelona era casi imposible empezar de cero porque la gente del círculo te hacía imposible hacerte con cualquier pieza importante con la que atraer clientela. Entonces fue cuando vine a Argentina. Aquí la cosa era muy distinta antes de la crisis: el mercado interior era riquísimo y muy pronto pude hacerme gracias a hábiles canjeos con alguna pieza carísima que pude trocar por estanterías enteras de incunables. Ya sabéis que un libro bueno compra cien normales y un libro buenísimo compra cien buenos. Y un libro del decálogo compra lo que quieras”. 

Art. De Ricardo Gottlieb en el seu blog http://ricardogottlieb.blogspot.com/2006/05/han-pasado-tantas-cosas-en-pars-que-no.html

Bibliodiccionari   V

   “Bibliobarco” : ( sin. De Barco biblioteca), embarcació amb prestatgeries per a llibres destinats a poblacions que no tenen biblioteca o quan les tenen, però de reduides dimensions. 

“Bibliocabeza” : Kien, protagonista de « Auto de fe » de Elías Canetti, té una biblioteca amb 25.000 exemplars, és sinòleg i té una gran memòria, tan gran, que quasi té una biblioteca semblant a la seva dins el cap, la qual fa servir a vegades i hi consulta fins a detalls ínfims. L’autor diu de Kien: “ consultando sólo su bibliocabeza”. A la pàgina 20 del llibre Auto de fe de Elías Canetti, Muchnik, B, 1980. Sinóleg, no sabia que volia dir i ho he buscat, Sinòleg: persona versada en sinologia. Sinologia: ciència que té per objecte la llengua, la literatura i la civilització xineses. 

 Bibliocarretó: carretó usat a Vilanova i la Geltrú per portar i exposar llibres al Mercat municipal, per acostar els llibres a la gent com un servei més de les biblioteques municipals. La biblioteca Casino de Manresa  també dona aquest servei.

Bibliocom: mitjançant el sistema de conferencies tancades, s’estableix, via correu electrònic, una interconexió entre les Biblioteques Municipals de la  “Asociación de Bibliotecas de Guipúzcoa”, l’Associació mateixa i “Eusko Bibliographia”, que actúa com un node informàtic i bibliogràfic de la xarxa. Està patrocinat per SPRITEL que pertany al Govern Basc.

 Bibliocopiar: copiar per transport en els llibres comercials disposats a tal efecte.

 Bibliocromo: llibre imprès en paper de color. 

Bibliocromia: impressió de llibres en paper de color.

Bibliodisc (2): base de dades en CD editada per CTA ( Canadian Telebook Agency), recull la Bibliografia Comercial del Canadà.

 Biblioencamp: vlok de la biblioteca d’Encamp ( Andorra).

 Bibliofilaci : bibliotecari, guardador de llibres.

 Bibliofile (2): base de dades editada per la Library Corporation, recull els fons de la Biblioteca del Congrès ( USA), inclou els registres MARC i té més de 3.000.000 de registres.

 Bibliogènesi : procés de creació i producció d’un llibre. 

Bibliogeografia : estudi de la distribució i localització geográfica dels llibres, aplicable als incunables, els rars i curiosos, els d’una branca especial, etc.

 Bibliogonia : producció de llibres. 

 “BiblioHemerográfico”: guia del Instituto de Investigaciones Científicas de Méxic..

 “Bibliomundo”: en el vlok Bibliotekaro usen aqueste paraula de manera similar a com aquí fem servir Catosfera, però referint-se a tot el món. (+-). 

Biblioniños: vlok xilè molt ben fet dedicat a nens.

  Biblionomia: “ Analitza la composició de la bibliologia. ... d’una banda la bibliografía ... .La segona part, sota el nom de biblionomia, tractaria la comprensió i l’explicació teórica des dels fets concrets fins a les relacions necessàries més generals”. A la revista ITEM, nº 11 de 1992; Títol: "Història de la bibliologia"; autor: Robert Estivals i traductor: Jesús Gascón García.

http://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/22404/22238 

Biblionoticiario, El: una de les possibilitats d’aquest vlok que recull notícies  relacionades amb la biblioteconomia de tots els països ‘hispanohablantes’.

 Biblioparvos (cast.): “ gentes tacañas de libros”, del llibre Las confesiones de un bibliófago, de Jorge Ordaz ( Ed. Espasa Calpe, M, 1989. Llibre que recomano a interessats en el món del llibre. Consultada la paraula amb la RAE em diuen que no la coneixen, però que pot vulguer dir alguna cosa semblant a “ que ha leído pocos libros”, perquè parvo vol dir “pequeño” i que segons el contexte  la paraula Biblioparvo pot dir una cosa o altre... 

Bibliopeia: art de compondre o escriure llibres. Sin. Bibliopea.

 Bibliopígraf: copiador de cartes. 

Biblio-Polis (3): vlok bibliotecaris del Campus de Somosaguas de la UCM.

  Bibliopoliste: llibreter. Sin. Bibliopola.

 Biblio-porqueria: d’un article d’Opisso a La Vanguardia el 3 de maig de 1918: “ Pero ¿ qué vemos hoy, al lado de esmeradísimas ediciones? Esos miserables cuadernillos en 24 páginas, en mal papel, borrosa tinta é infernal impresión: ¿ Es esto la democratización del saber? ¡ Jamás¡ ¡ Es la infamación, la propagación del mal gusto, la exaltación de la inferioridad¡.Nada más excelso que la bibliofilia; nada más aborrecible que la Biblio-porquería: traducciones pésimas, disparatadas, lo mismo las publicadas en España que en las bibliotecas impresas y editadas en el extranjero; textos truncados, impresiones canallescas, mal papel, mala tionta, mala impresión. ¿ A qué bajos fondos ha ido a parar el arte tipográfico?. És una definició una mica llarga i he pensat que en el castellà original queda millor, doncs la traducció crec que no és senzilla.

 Biblioredes: vlok xilè sobre biblioteques i amb un programa de la Dirección de Bibliotecas, Archivos y Museos, que permet a qui vulgui, convertir-se en agent del desenvolupament cultural i social de la seva localitat i superar barreres d'aïllament mitjançant l'ús de les noves tecnologies de comunicació i informació.

  Bibliorios.blogspot.com: és el vlok Nosololibros del IES. Fco. De los Ríos de Córdoba. Em sembla un blog interessant.

 BiblioRoll : tota la biblioteca a les mans. És un cilindre transparent que permet seguir en tres pantalles l’evolució de les recerques i treballs bibliogràfics a partir d’una biblioteca virtual. Permet consultar diverses fonts, escollir-les i comparar-les. Vist a Nosololibros. 

Bibliosociometria: medició de l’acció del llibre i el document sobre l’home i la societat.

 Bibliòtaf 2: antigament, eclesiàstic encarregat de la guarda de les actes dels concilis, de l’expedició de diplomes i de l’administració dels bens d’un monasteri.

 Bibliòtaf 3: part d’una biblioteca on es reserven i guarden les obres precioses o que no poden deixar-se a qualsevol persona.

 Bibliotecarius Macizorrus: títol d’una etiqueta de comentaris el el vlok dels Frikitecaris, a http://frikitecaris.blogspot.com/search/label/Bibliotecarius%20Macizorrus.

 Bibliotecofília: amor a les biblioteques.

 Bibliotecòfil: persona que sent amor per les biblioteques.

 Bibliotecologia: ciencia que estudia els aspectes bibliològics i domentalògics de les biblioteques.

 “Bibliotecoloso”: una de les parts del vlok Bibliotekaro.

 Bibliotecomania: passió exagerada per les biblioteques.

 Bibliotecoman: persona afectada per la bibliotecomania.

 Biblioteclaria: component d’un grup que forma el vlok Burgostecarios: “ bitácora de un puñado de bibliotecarios del frío anotan cosas serias de forma divertida y cosas divertidas de forma seria”, diuen.

 Bibliotecosofia: ciencia que estudia els aspectes bibliològics i documentalògics de les biblioteques. Sin. de Bibliotecologia.

 Biblioterapeuta: del llibre “ Las confesiones de un bibliófago” de Jorge Ordaz, Espasa Calpe, M, 1989, pp. 42., diu: “ En otras ocasiones ejercía de biblioterapeuta y reparaba libros estropeados o muy mareados, dejándolos como nuevos e incluso mejor de cómo estaban en principio”.

 Bibliotheca: ( veu llatina) en els inventaris medievals, Bíblia.

 Bibliòtica: anàlisi de documents i manuscrits per determinar, mitjançant l’estudi de la caligrafia, la seva autenticitat i el seu autor.

 Bibliotiste: especialista en Bibliòtica.

“L’home dels llibres vells dels barracons de Santa Madrona irradia entorn seu tota la tristesa, tot l’emperesiment i tot aquell deix de resignació filosòfica de la vida d’aquells bidells de l’institut  i del Museu que romanen asseguts al peu de l’entrada de l’aula, mig caparrejant, becainosos, mentre la porta s’obre i tanca. En els temps del nostre batxillerat en coneguérem molts amb la mateixa figura, la mateixa misèria i el mateix tris anar tirant. I el mateix empolsament damunt d’aquell guardapols de guardador de claus d'aparells de física i d’ocells de l’història natural.Mirats de lluny, els barracons de llibres de Santa Madrona semblen un hangar allargassat dedicat a no sé quina cosa. Llur aspecte s’adiu força amb el del barri que, un xic més enllà, bigarrat i pestilent, alça una bonior de mercat alarb d’útils de segona mà, de peix podrit, llegums furtats i de tot el que de mà va davallant i hi va a raure en una subhasta suprema de quatre sous.Mirant-los de la vora, l’olfacte us denunciarà tot el paper imprès arnat, rogenc del sol i de vellesa, empolsat i esmorteit, que s’hi amuntega.

En un racó de la barraca l’home assegut de cara al taulell, mig a dintre mig a fora, fuma. L’esguard llunyà, el cos immòbil, sembla absorbit per un pensar profund i trascendent. Ha arribat a quarts de deu i a tret per grupets de deu o dotze llibres tota la literatura a la davantera. Un copet de plomall haurà rentat un xic la cara als pobres llibres rogencs... Però abans, l’home del barracó s’haurà llevat molt d’hora, haurà fet volar els coloms, els haurà donat gra i n’haurà separat un parell de grassos per vendre’ls al mercat de Sant Antoni. Altres hauran posat l’escaiola al canari, s’hauran llevat més tard perquè han treballat de nit de suplent de vigilant de barri o en qualsevol altra ocupació insospitada”.

Article de J.E. Bartrina a la rvta. Mirador del 12 d’abril de 1934.

  “ De hecho, los adoraba y gozaba inmensamente contemplándolos, acariciándolos o cambiándoles de ‘ropaje’. Sentía una profunda, compulsiva y mesmerizante atracción hacia ellos, como si una poderosa fuerza magnética emanase de ellos, y dejábame arrastrar gustosamente sucumbiendo fatalmente a sus encantos, cual inexperto nauta hechizado por embaidores y suasibles cantos de sirenas. Otrosí, tenía ya mi propia biblioteca, parca todavía en volúmenes, pero al fin y al cabo de mi propiedad.

Las bibliotecas – se ha dicho – son refugios, albergues de consolación y fortalecimiento del espíritu, solaz para las almas de los hombres. Allí, rodeado de los libros que había ido reuniendo tomo a tomo con no poco esfuerzo, pasaba mis mejores momentos de asueto. No había actividades que más me gustasen en estos ratos de ocio que recorrer las estanterías repasando la disposición y estado de los tomos; quitarles el polvo, limpiarlos, cambiarlos de sitio colocándolos en nuevos compartimientos, agrupándoles unas veces por autores, otros por materias, otras por tamaños o épocas, ensayando ‘ contigüidades’ atrevidas, ‘promiscuidades’ imposibles...

     “Las confesiones de un bibliófago” de Jorge Ordaz, Espasa Calpe, M, 1989. Pp. 19.