Biblioaprenent

             Poso una espelma, no es gaire, però 299.000 vlokaires m’han dit que també posaran una espelma perquè bufis ben fort, t’ajudarem tots i quan arribis al milió les tornarem a posar, i si cal , tornarem a bufar amb tu.

                                                                                        (PalliDiseny)

          NO,           ,  NO

Compro l'Avui quasi cada dia, els diumenges no, alguns dimecres tampoc i algunes vegades compro El País, però ho faig perquè els altres diaris són més o menys per l'estil o pitjors i la major part són en castellà. El Punt el vaig deixar de comprar perquè criticaven a J. Losantos i al mateix temps posaven anuncis de la COPE. 

           Moltes coses d'aquest diari no m'agraden, moltes, i alguna cosa no la llegeixo, com la columna del SS que porta el títol a l'inrevés i que per cert últimament han sortit, crec que dues cartes a la Bústia posant-lo en el seu lloc, una és d'avui mateix .  

          El cas és que aquest diari te poques pàgines, la lletra és molt gran, els espais en blanc ocupen molt de lloc i de fotos quasi n'hi ha tantes com a El Periódico o més.  

          Avui el diari el conformen 44 pàgines, 16 pàgines escrites amb lletra normal, la resta són fotos, anuncis, espais en blanc, títols amb lletres gegantines, subtítols amb lletres una mica més petites, mapes i gràfics .  

          Per exemple els anuncis ocupen, al menys, nou pàgines, la Cartellera 6 pàgines amb la columna del SS inclosa, d'Economia hi ha 6 pàgines amb 1 i ½ de números de Borsa i coses semblants, de Comunicació hi ha 3 pàgines amb 2 i 4/5 parts parlant de televisió i menys de 1/5 part dedicada a la ràdio, etc., etc. 

           Ah¡, però avui es dijous i tenim el suplement Cultura, 20 pàgines més, quin goig, però entrem entrem i, quasi 9 pàgines són imatges vàries ( fotos, acudits, dibuixos, cromos, etc.) i la última és un anunci cultural, d'un llibre; i les pàgines escrites ho son amb grans títols, molts espais en blanc, i la lletra del 12 com a mínim.   

         I ja no em poso amb les classificacions de les crítiques de llibres, avui n'hi ha un amb 1 punt sobre 5, o sigui, segons l'Avui és un llibre Dolent i li dediquen quasi una pàgina amb foto inclosa.  

          Demà compraré l’Avui, més que res perquè el suplement Sortim és de les poques coses bones o al menys que a mi m’agraden d’aquest diari.  

          És la tercera vegada que escric en aquest vlok coses sobre l'Avui, m'agradaria escriure'n més, però parlant d'un diari millor, d'un Avui+ millor.  

        Ah¡ i una cosa que no ve al cas, però que em sembla curiosa, tan el senyor Joan Solà com el senyor Albert Pla Nualart ( aquest últim de vegades si i de vegades no) fan servir els dos signes d'interrogació per fer preguntes. ¿ Ningú diu res d'això?.        

    ( L’Avui.cat, líder absolut posa a la portada d’avui, ja m’ho miraré).

La Vanguardia, dia 26 de juliol del 2009. “La foto del lector”, La triste ruina de los quioscos de Diputació      Ignacio Bello Carreira escribe: “ Quería denunciar con esta foto el estado ruinoso de dos quioscos de venta de libros de segunda mano de la calle Diputació. Ambos quioscos se encuentran en un estado lamentable, con las paredes y techos rotos y llenos de pintadas. Esto contrasta más todavía con el entorno de edificios nobles por donde pasan infinidad de turistas a diario”. 

            El pitjor es que la resta de quioscs no estan com el de la foto, però quasi,  fa pena veure’ls. Vaig passar ( fa mesos) expressament pel lloc per veure els quioscs perquè havia llegit coses i tenia alguna notícia dels mateixos i volia saber com eren en realitat i que podia trobar. Estaven bruts i molt mal endreçats , vaig sortir corrent.

            Diu el senyor Bello que són una ruïna i estan en un estat lamentable, té raó, jo crec que són una pena i l’efecte que donen, que fan, és el d’una vergonya molt gran, molt gran molt . I això passa en una ciutat en la que el llibre, els llibreters, els lectors i les indústries del llibre són tan importants ( o eren). És vergonyós.

Avui tocava una Frase sobre Bibliofília, però de tant en tant és bo anar canviant,

he trobat aquest acudit a ¡ Cu-Cut ¡ , en el n. 1, del 2 de janer ^[sic] de l'any 1902.

Les paraules potser no es veuen gaire bé, les escric aquí: 

            Sorprès estic després de que caigués a les meves mans la revista Woman, nº 199 del mes d’abril d’aquest any.

            Sorprès perquè sent com és una revista dedicada a la moda ( vestits, perfums, viatges, accesoris, bellesa, pentinats, etc.), dedica 30 pàgines als llibres, 30.

            Les 7 primeres parla de: la Bibioteca i Centre Multimèdia de Brandenburg; la Llibreria Slexyc Dominicanen a Mastricht, una, diuen, de les més originals i maques del món , en una antiga esglèsia del segle XII ; la Biblioteca Pública de Seattle ( www.spl.org); el ‘ Marché de Bouquinistes’ a Lyon, en el Quai de la Pêcherie al costat del riu Saone ( www.pucesducanal.com); la Shakespeare& Co de Paris ( www.shakespeareco.org); la Gran Biblioteca d’Alexandria; la Casa Internacional de la Literatura Passa Porta a Brussel.les ; la llibreria ‘La Hune’ a Sant Germain ( Paris); a Milà, a Corso Domo, un antic palau, entre d’altres coses hi ha una llibreria especialitzada en art, modes i disseny ; la Biblioteca Pública Infanta Elena de Sevilla; la nova Biblioteca de Sant Antoni a Barcelona que opta al premi Mies van der Rohe; la Biblioteca Nacional d’Austria; la llibreria Taschen a Berlin i la Llibreria  Strand Books a Greenwich Village (NY) amb més de 8 kms. de prestatgeries (www.strandbooks.com). 

           Després 7 pàgines dedicades a “Gente de palabras” on relacionen Cantautors, novel.listes, guionistes i periodistes. 

           Segueix una pàgina dedicada a Consum intel.ligent on parlen de llibreries que ofereixen un espai per parlar i per prendre un cafè com: Ivorypress, Magasand, El Bandido Doblemente Armado i La Buena Vida, a Madrid, les llibreries La Central i Bertrand a Barcelona i la llibreria Paris-Valencia a València.

            A continuació hi ha un reportatge on rel.lacionen els autors de 4 novel.les amb els protagonistes de les pel.lícules que aquestes novel.les han generat ( Atxaga-Linuesa; Rivera de la Cruz-Tejero/Alterio; Shery Jones-Yohana Cobo; Alex de la Iglesia-Willy Toledo). 

           Després 4 pàgines amb un atles del món de fons, posant fotos de diferents autors de tot el món senyalant quatre coses sobre ells, autors com: John Banville, JMG Le Clézio, Najat El Hachni, Elias Khoury, Sándor Márai, Salman Rushdie, Julia Leigh, Roberto Bolaño, Paulo Coelho, Philip Roth i així fins a 28 escriptors.

            Segueixen dues pàgines dedicades a Roberto Saviano i el seu llibre Gomorra; i una pàgina dedicada a Edgard A. Poe. 

           Per acabar dediquen 3 pàgines més a “Lo que viene”: Audiollibres, Ebook, Hotels literaris, Ex libris, Internet, Kindle, Marcapàgines, la vila llibrera Urueña ( Valladolid), Word Spoken, etc.

            30 pàgines dedicades al món del llibre a la revista Woman, nº 199 del mes d’abril de 2009.

  http://cde.bluevista.es/1W49ba8cd85f93e794.cde,en aquesta adreça podreu veure l’inici del especial Llibres,  però al quiosc per 1,50€ el tindreu complet. Les fotos que surten estan molt bé. 

           Volia escriure alguna cosa per comentar les tonteries que diu el senyor Monzó en el seu article, “ Si yo tuviese un blog”, escrit avui en el Magazine
de La Vanguardia, però no vull perdre el temps, només dir que el “SERÉ BREVE” d’aquetsa setmana es fa molt llarg.

Encara hi ha gent que busca el vlok ( bloc, blog), l’any 1935 a la Revista Mirador ja sabien on era i en el número 353 del dia 21 de novembre ho deixaven ben clar.

            L’Avlokcedari ( alguns li deien ablogcedari, altres abloccedari i altres Hablog/ccedari) en homenatge a Joan Brossa va estar força bé, crec que aquest any es podria fer una cosa semblant dedicada a Joan Amades, un Amadescedari o alguna cosa així ( VlokFolk, VlokAmades, Avlokmades, etc,...).   

         Jo no puc, però segur que hi ha gent preparada o potser des de l’Associació Cultural Joan Amades ho podrien iniciar.   

         Per cert, volia saber coses sobre Joan Amades, volia comprar alguna biografia, però de moment amb la pàgina de l’Associació Cultural Joan Amades i els articles del Piscolabislibrorum ja vaig fent.

Buscant il.lustracions variades he trobat aquest, crec, curiós mapa en el lloc http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:1850espanya.jpg ( si cliqueu el veureu més gran)i amb la explicació que segueix:

                           Senyal des de fa molt anys

 Aquesta senyal no és vella ni està arrugada,  és així, tal com es va posar el primer dia de fa molts dies, de fa molts anys i sembla que encara no ha fet la seva feina Garrofers.

I es així perquè representa el poble català,  i col.locada a les carreteres, estacions i aeroports avisa i ensenya als que ens visiten la mena de gent que es trobaran per aquí, unes persones que podrien viure en un país lliure, independent, però que com indica el 'dibuix' no estan per res i quan dic per res vull dir: per protestar, per revelar-se, per separar-se, per ser un poble com tindria de ser.

La figura està arrugada i amb les mans tallades, però ho més clar es que té el cap tallat i ningú ha fet, fa, i sembla que no farà res per arreglar-ho.És una senyal perfecte per ensenyar els de fora i també a molts de dins com ens trobem els catalans avui. I, Jesus, encara no es pot jubilar.

Com deia no és vella ni nova, però nosa si que en fa i molta, si que hauriem de donar pas a altres senyals, com per exemple aquesta de sota, però no ens deixen ni fem gaires coses perquè ens deixin.

No, Avui, no. Fa uns mesos vaig publicar un article parlant de que havia deixat de comprar El Punt i comprava i llegia l'Avui, i em preguntava perquè continuava comprant l'Avui si tenia coses que no m'agradaven, com: semblança amb El Periódico en el format, moltes fotos grans i poca lletra, "senyors" articulistes com Salvador Sostres, articles com "Videoscòpia... i la caqueta de vidre" de Ricard Mas en el Suplement Cultura¡¡¡ , etc., etc.Però ahir, dia 11 de setembre, vaig anar content cap el quiosc perquè sabia que per 2 euros més em donarien el llibret del castells de Catalunya que segur que estaria força bé doncs es una recopilació dels castells ( no tots) que van sortint en el Suplement dels divendres " Sortim".La meva sorpresa va ser que a l'hora de pagar vaig tenir que deixar 1 euro pel diari, 2 euros pel llibret i 1,20 euros encara no sé ben bé perquè. Els vaig pagar, emprenyat, i pensant que a casa, llegint, ja trobaria alguna explicació ,i potser hi és, però jo no la vaig trobar. El senyor del quiosc m'ha dit avui que normalment ho fan cada any, però que no sap perquè. Els altres diaris tenien el preu de cada dia.L'Avui del dia 11 portava un altre Suplement escrit, potser interessant, però res del altre món.Fins aquí tot bé, podia haver escollit un altre diari més barat i assumpte resolt.Però una vegada a casa vaig notar que hi havien molts anuncis i els vaig comptar.Resultat: més del 44/45 % del diari, quasi la meitat, eren pàgines de propaganda, o sigui hi havien en total ( diari+suplement)118 pàgines, de les quals 50 eren d'anuncis.Em va semblar vergonyós i avui he tornat a comprar l'Avui perquè es divendres i donen el suplement " Sortim" que crec que és de les poques coses interessants del diari Avui.Però a partir d'avui compraré El Periódico els dilluns, El Punt ( malgrat la COPE) altres dies, El País el dia que surti el suplement Quadern i els diumenges el que em sembli que porta els suplements més interessants, perquè en el fons tots venen a dir amb diferents paraules o canviades de lloc les mateixes coses, i algun dia no compraré cap diari, de fet, cada dia que el llegeixo m’emprenyo més perquè tothom diu moltes coses i ningú fa res.