Biblioaprenent

“ El llibre entre nosaltres, o es una cosa de biblioteca pública, o un trastet per moments perduts qu’es deixa d’un amic a l’altre, fins que’l que l’ha comprat el perd a se’l queda el bibliòfil cleptomaniac.   Per lo que’n fem dels llibres, amb un nom i rúbrica, el sello del despatx o una mena d’etiqueta de xarop que digui: biblioteca de Don..., ja n’hi ha prou. Mes desde fa uns quants anys, alguns bibliòfils o mers aficionats, han substituit la marca de propietat, per un dibuix mes o menos artístic, que generalment aludeix als gustos que dominen en la biblioteca; d’aquests dibuixos, a Inglaterra, Alemanya, Fransa i fins en aquells Estats Units tant mecanisats... segons nosaltres i tant àvids de tot... fins d’art, ( segons es) se n’han omplert llibres i mes llibres, comentant-los, reproduintlos i contribuint al espandiment de gustos refinats ben compatibles am qualsevulga estat social, menos amb el d’incultura manifesta”. 

   Article a Pèl &Ploma, febrer de 1902 ( autor ¿).    

“ Tres últimas preguntas. Bibliófilo, bibliómano, amante de los libros, coleccionista... .

   Yo me curé. De la bibliofilia me curé porque la bibliofilia genera en bibliomanía. Hubo una época en que dedicaba mucho tiempo simplemente a buscar libros. Cuando vivía en Sevilla era un rastreo contínuo de librerías de viejo o llegaba a cualquier ciudad y soltaba las maletas desde lejos en el hotel y me iba a las librerías de viejo que yo tenía apuntadas y volvía lleno de polvo, hasta que me pregunté y esto para qué. Y también me aburrió mucho el hecho de que la edición en España ha sido muy pobretona. Buscas una primera edición de Marinero en tierra, o del Romancero gitano, o de los libros de Cernuda y, salvo casos muy concretos, no valen nada como tales libros, es decir, son feos, con materiales muy malos y hoy puede costar un libro de esos 300.000 ó 400.000 pesetas, pero no lo vale, sea de quien sea. En Francia las ediciones siempre han sido tradicionalmente más bonitas, en Inglaterra, en Estados Unidos. Hasta los años 30 eran feas en general, pequeñas, como las de la novela popular. Excepto los libros de poesía, los demás son horrendos. La novela incluso está mejor, con sus ilustradores. Y eso fue en gran parte lo que me decepcionó”. 

             Entrevista a Felipe Benítez Reyes per Ángel Trigueros Muñoz a Labocinadelapóstol, nº 6, juny 2006. Extret de http://iessapostol.juntaextremadura.net/revista06/entrevista.html.

Foto Rooreynolds

“Quan va morir el senyor Epifani, la pobra senyora Maria no tingué altra alternativa que liquidar totes les coses inútils que tenia al pis, per a convertir-lo en una casa de dispeses. Com que jo em trovaba entre aquelles coses, vaig anar a parar a mans d’un d’aquests botxins que en diuen llibreters, i que no són altra cosa que drapaires incultes i barroers. Aquell home, que no sé quin nom tenia, estava instal.lat en una escaleta del carrer Bonsuccés i feia de llibreter de la mateixa manera que hauria pogut vendre mongetes cuites. Sense saber si jo valia alguna cosa o no valia res, va posar-me dintre d’un sac i allí vaig romandre un munt de dies, amb un cantell aixafat per cinc o sis companys meus i amb el llom gairebé aplanat per un infòlio poca-solta, pesat per fora i per dins.Aquesta manca de delicadeza va ésser una de les causes que al llarg de la meva vida mirés sempre amb desconfiança i recel el gremi de llibreters, el qual mai no ha fet res per honorar els llibres com caldria”. 

EROLES, Emili: Memòries d’un llibre vell.Ed. Pòrtic, B, 1971,pp. 86.

“ Mi objeto favorito es un libro, y no por ser precisamente una lectora incontenible o una apasionada de la lectura o la investigación, los libros sólo me gustan porque son libros. Soy bibliófila por ‘ genética’; digamos que esta condición se la transmitieron mis abuelos – los cuatro – a mis padres, y lo demás es historia”.

Art. “Los libros y yo” per Victoria García Jolly, en el blog:

//labatichica.blogspot.com/2005_02_01_labatichica_archive.html.

“ I creieu que això no és pas enveja. Ben lluny del meu pensament de blasmar els llibres de luxe. Crec que encara que no serveixen per a res, no deixen d’ésser un tribut magnífic a les lletres, i col.leccionar-los un gaudí meravellós, digne de tots els respectes.Els francesos, que en això de la bibliofília n’han dit de verdes i de madures, tenen un verset molt expressiu:  ‘C’est bien le plus grand fou qui soit dans la nature,     Que celui que se plaist aux livres bien dorez, Bien couverts, bien reliez, bien nets, bien époudrez,  Et ne les voit jamais que par la couverture.’El senyor Voltaire deia que molts llibres són sagrats: ‘Sacrés ils sont, car personne n’y touche’. També deia que els llibres rars són els més dolents, car són els que menys interessen a la gent.Sèneca fa dos mil anys ja blasmava els patricis romans pel seu afany desmesurat de col.leccionar quadres, vasos de Corint i llibres, que no els servien per a res, ja que empraven tots els seus ocis en divertiments i deixaven sempre oblidades per les parets dels palaus llurs col.leccions magnífiques ».

           EROLES, Emili: Memòries d’un llibre vell.Ed. Pòrtic, B, 1971, pp. 52-53.  

   “ Además su interés por el documento histórico, como el de otros bibliófilos por ejemplo Serrano Morales, los diferencia de la mayoría de coleccionistas españoles que son reacios a la documentación, excepto, en ocasiones, la genealogía y como dice Sánchez Mariana, el objeto de su bibliofilia tiene una doble cara y un doble deseo ‘ el de la belleza física de la materia y el de la atracción intelectual de su contenido’ “. 

Art. “ Curiosidades de la Biblioteca de un Erudito: Nicolau Primitiu Gómez Serrano y sus libros”, per Carmen Gómez-Senent Martínez, a Métodos de Información, vol. 5, nº 24, maig 1998. http:://www.avei.org/revista/mei24/1998-24-36.pdf

«  El problema amb les adiccions és que un cop començes, ja no pots parar. La mateixa dosi de bibliofília ja no et satisfà. I tot i que no volia comprar-ne cap més, no podia passar davant de la llibreria Jaimes, especialitzada en literatura francesa, sense fer-hi un cop d’ull. I la mirada, tan bon punt he arribat al prestatge de cuina, se m’ha clavat en un atractiu volum. S’anomena ‘Cuisine et peinture au Musée d’Orsay’. Cinquanta pintures i cinquanta receptes inspirades en elles.      He pres aire, m’he recordat a mi mateixa que no volia tornar a ser aquell monstre que no podia viure sense adquirir un llibre de cuina nou cada cop que entrava en una llibreria. M’he recordat les fortunes que m’he deixat en el vici. Fent un esforç sobria, he decidit mantenir-me ferma en la meva convicció de viure en llibertat, de no afegir un altre totxo a la meva sobrecarregada biblioteca. Amb mans tremoloses, l’he deixat al prestatge, dient-me que no volia aquell títol, que renunciava que entrés a la meva vida, que no tenia necessitat de poseïr-lo i que no em calia tornar-lo a veure per ser feliç. Que no el volia ni regalat. Aleshores, m’he adonat que l’editorial francesa que el publica és Glénat. On jo treballo fa tres anys.

      Hola, em dic Mar i sóc una adicta.

        Article: “Reincident” de la Mar Calpena en el seu blog, Baixa gastronomia, a http://baixagastronomia.blogspot.com/2007/10/reincident.html 

   “ Subí. Accioné el interruptor, pero no había luz. Tras abrir una ventana pude ver un espectáculo estremecedor que chirriaba a mi sensibilidad, aquejado como estoy desde mi adolescencia de bibliofilia: cientos de libros arrojados al suelo, completamente desordenados y cubiertos por una nada desdeñable capa de polvo”.    Art. Las obras completas de Ramiro Ledesma Ramos”, per Juan C. García, a http://www.centrostudilaruna.it/garciaramiroledesmaramos.html. ( Conferència a Foro Altair de Valencia el 28 de gener de 2005.

“ La bibliofília que començà essent un plaer per a uns pocs, és una afició que s’estén cada dia més. Llibres rars i introbables, quan no vertaderes joies bibliogràfiques de còdex i incunables a textos fins avui inaccessibles – configuren la Col.lecció Alicorn. En acurades edicions, aquests llibres posen a l’abast del lector i el col.leccionista un àmbit que estava reservat a les més importants biblioteques del planeta. Un vertader luxe de bibliòfil en les seves mans”. 

A http://www.miquelfonteditor.com/colcat09.html  

  “No totes les fires són iguals. A més de les fires de novetats n’hi ha d’altres molt interessants que també tenen el llibre com a protagonista.Per exemple la Fira del Llibre Antic, dirigida a col.leccionistes i especialistes. Solament s’admeten llibres anteriors al 1801 que, per ser antics i rars solen ser llibres cars, però cal animar-se; sempre podem trobar alguna ganga.En l’altre extrem de l’aspecte econòmic trobem la Fira del Llibre d’Ocasió, on hi ha libres molt barats, de segona mà, fora de catàleg o d’editorials desaparegudes...”.   

          Article a la pàgina llegirenvalencià, a http://www.llegirenvalencia.org

“ Sabem com n’és de fràgil la unitat d’una biblioteca i els esforços que ha de fer el propietari per tenir-la unida, per preservar-la dels lladres, dels amics poc escrupolosos, dels desperfectes causats pel temps. La dispersió dels volums és inevitable.   Per tant es busca una solució, donant o cedint la col.lecció a una biblioteca pública:’... perquè jo moro i traspasso, però tu ets rica i gloriosa i romandràs eterna’, així es dirigia a la Biblioteca Braidense de Milà el cardenal Durini, bibliòfil i erudit del segle XVIII, per tal que acollís en els seus prestatges els seus molt estimats i valuosos volums.   Però l’experiència ens diu que aquesta solució no sempre preserva les col.leccions d’un destí advers. Sovint s’hi imposa una fragmentació en els diferents sectors, o arriben a la biblioteca les restes de subhastes o d’altres accions que han provocat el fraccionament, i la unitat d’un recull podrà ser reconstruïda només idealment.   La relació que lliga el llibre al seu propietari està feta de molts i diferents sentiments, d’eleccions, el significat de les quals pot escapar-se als altres: interès pel contingut, admiració per l’aspecte exterior, un lligat bonic, o el record d’un regal, d’una amistat, d’un moment feliç: és una relació fràgil i delicada, un fil que en qualsevol moment es pot trencar”.  

  Exposició al Museu Marítim de Barcelona: “El mar, els llibres, Exposició d’ex-libris marítims”, de gener a febrer de 2007. A http://www.museumaritimbarcelona.com/default.asp?idApartado=142&idprensanota=18   

 ” La historia es interminable. A partir de la 2ª guerra mundial, una vasta epidemia de bibliofilia se desató en Europa y de nuestro Quijote se hicieron ediciones raras, con inauditos refinamientos de ilustración, tiraje y encuadernación. No hay que decir que el libro por excelencia fue, desde su aparición, el onjeto de deseo más apreciado por coleccionistas y bibliófilos del mundo entero”. 

Art. “ Algunas ediciones ilustradas del Quijote” per José Esteban, a www.jccm.es/educacion/idealamancha, el 7 de juny de 2005.

“ No cal pas dirho: l’amor a la lectura està en rahó directa del grau de civilisació d’un poble. Un poble ahont abunden els llegidors es un poble civilisat en el bon sentit de la paraula.   L’amor a la lectura porta l’amor a l’estudi; un poble que llegeix y estudia pos seheis idees, y les idees són la forá generadora dels grans actes.

   Ahont hi ha llegidors no triga gayre a haverhi bibliòfils. El bibliòfil, si val a dirho, es el llegidor perfeccionat, l’enamorat del llibre. L’amor a la lectura genera l’amor al llibre; comença’l llegidor a aymar els llibres per lo que diuen, per son esperit, y poch a poch se va agradant de la forma qu’enclou el signe que gràficament representa la idea, del paper ahont el signe està estampat, del relligat dels quaderns ab les tapes que’ls estotxen defensantlos en lo possible de sos naturals enemichs; les mans barroeres, la polç, la llum, la humitat, els corchs...

   Un cop el llegidor ha esdevingut bibliòfil, difícilment se manté en un just medi en son amor a la part exterior o material del llibre; sovint sa afició agafa ayres de mania: mania noble y respectable, com totes les que no són més que la exageració d’un enlayrat sentiment”.    Article “Bibliofília” de Sebastiá Junyent a Revista Joventut, maig de 1905.

Articles d’aquesta revista i moltes més des de 1761 : “La Caxón de Sastre Cathalán”, com L’Avens, Pel&Ploma, Art, Butlletí de l’Ateneu Barcelonés, Catalana, Cuca fera, Dau al Set, Garba, Gent Nova, Revista dels Llibres, etc, etc, fins l’any 1952: “Aplec”, els podeu trobar a ARCA: Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) , lloc molt interessant per consultar revistes antigues difícils de localitzar i que a poc a poc incorporaràn més revistes com: ¡ Cu-cut¡, Destino, Papitu, Vell i Nou i moltes més.

Presentació

L’exaltació del llibre al Vuitcents. Art, indústria i consum a Barcelona*

 Ahir dijous es va presentar el llibre a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, i va valer la pena, no em pensava passar-m'ho tant bé, perquè a més a més era un resum ( l'acte) de les conferències que entre el 2005 i el 2006 es van fer en el mateix lloc, en el curs que portava el nom del llibre i que van ser molt interessants, sobre tot per aquells que, com va dir ahir na Pilar Vélez ( editora i una de les autores), estem "malalts de llibre".I m'ho vaig passar força bé perquè primer na Pilar Vélez i després en Sergio Vila-Sanjuán ens van dirigir unes paraules que em van semblar curtes i crec que amb això ja dic moltes coses.Na Pilar Vélez va ser una mica més acadèmica que en Sergio Vila-Sanjuán que em va sorprendre, i un llibre seu que tenia aparcat per dues o tres raons el posaré una mica més amunt de la pila de llibres per llegir, una mica no, bastant més i hi afegiré el de "Passejades per la Barcelona literària"; el llibre de na Pilar Vélez: "El llibre com a obra d'art a la Barcelona Vuitcentista (1850-1910)", Biblioteca de Catalunya, B, 1989, ja el vaig llegir i el recomano a qui vulgui disfrutar amb un llibre que parla de llibres, es preciós.El llibre presentat ahir està molt bé, els autors: Romà Arranz, Joseph M. Pujol, Pilar Vélez; Eliseu Trenc Aitor Quiney. Montserrat Comas i Güell, Francesc X. Puig Rovira, Agustí Nieto-Galan, Philippe Castellano, i Santi Barjau són tots ells persones dedicades al món del llibre i de la seva història; l'edició, amb il.lustracions molt escaients, d'aquelles que per sí mateixes ja val la pena el llibre i amb una portada preciosa del quadre "Escollint un llibre" de Ramon Casas.Les conferencies en las que es basa el llibre van estar molt bé, però segur que la lectura serà profitosa d'allò més.

H 1    I 2    P 3   Ò 4  C 5   R 6   A 7   T 8   E 9   S 0

Quin Hipòcrates?. A la Viquipèdia en surten 16, jo en coneixia dos, el d’Agrigent ( polític) i Hipòcrates (II) o Hipòcrates de Cos, metge famós per allò del Jurament hipocràtic.L’altre dia en Xavier Caballé em va informar de que a Expansion.com en Manel Haro parlava del Mètode Hipòcrates, que és un sistema per fixar preus utilitzat encara per alguns llibreters de vell i que consisteix en posar com a preu unes lletres que coincidint amb el nom Hipòcrates adjudica a cada lletra un número ( H=1, I=2, P=3,..., S=0) i seguint l’exemple de l’article: “ si un librero considera que el precio es de 1200 euros, en vez de marcar esta cifra, pondrá HISS. Si el comprador es experimentado, no tendrá problemas en saber cuánto vale el libro; si, por el contrario, no lo es, el librero podrá variar el precio dependiendo del cliente...”.Vaig buscar per Infinet i altres llocs això del Mètode Hipòcrates I no he trobat res de res. Es estrany, ningú parla d’aquest Mètode, ni Eroles ni Palau en les seves respectives memòries.M’agradaria saber més coses sobre aquest tema, si algú en sap alguna cosa li agrairia la informació. Gràcies.

“ Una de les coses més preuades ( o directament, la cosa més preuada) que tinc és la meua petita, molt petita, biblioteca. Perfectament es podria dir que sóc un bibliòfil, ja que tinc una forta devoció pels llibres que compre i també un bon grapat de manies al voltant d’aquests, per exemple: quan compre un llibre m’agrada olorar-ne les pàgines, no sé molt bé perquè, però ho faig, arribant a recordar després un llibre per la seva olor ( sí, ja sé que és molt friki); una altra mania és el fet que no m’agrada gens que em canvien de lloc el llibre que estic llegint, o que el toquen sense ser-hi jo present, etc. A més, una de les meves majors aficions és passar-me una vesprada mirant llibres en una llibreria ( encara que açò siga també la meva ruïna econòmica), en canvi, no sóc massa aficionat a agafar llibres d’una biblioteca pública”. 

Article: “Els meus llibres”, de Blai Server, en la seva pàgina Hic et Nunc a http://www.blaiserver.net/archives/90   

“ L’exposició presenta una col.lecció de llibres artesanals d’edició limitada fets per artistes plàstics en els quals a vegades predomina la imatge i en d’altres el text. Entre les peces d’exposició hi ha llibres de bibliòfil, els llibres d’artista, els llibres objecte i els objectes-poema.Segons expliquen responsables de la Galeria ‘ els llibres d’aquesta exposició són també lectures, en aquest cas no del llenguatge de la paraula, sinó del visual i tàctil, ja que la comunicació de l’artista està reflectida en la intenció de l’obra i la seva comunicació amb l’espectador”.             “Una exposició itinerant exhibeix llibres d’artistes catalans” en el diari digital de Mataró i el Maresme, http://www.capgros.com/noticies/detall.asp?id_noticia.portal=4760&sec=12