Biblioaprenent

Frases sobre Bibliofília 53 En Montobbio Jover explica com podia haver estat el viatge de l'Acta fins arribar a Ciutadella d'acord amb les dades de què es disposa, en un relat que sembla extret d'un conte de les mil i una nits, en dir que "un home aficionat als llibres i els papers, un mallorquí de cognom Marimón que imaginam mercader i freqüentador dels ports d'orient té ocasió d'adquirir un lot de papers vells. I se'ls emporta per enriquir la seva col·lecció a sa casa de Mallorca. I quan mor, el seu fill Damià Marimon, que els hereta i que devia ser també aficionat als papers ja que examina un per un els col·leccionats per son pare, troba entre ells una estranya Acta Notarial datada a Constantinoble i relativa al setge de Ciutadella. I com que vol congraciar-se amb un noble menorquí, amic seu, Mossèn Joan Martí, Donzell, també aficionat als papers, li regala aquell rar document". No és fins tres anys després, el 1623, que "el lliura als Magnífics Jurats de l'illa que li havien demanat", i aquests al Governador i Capità General Joan de Castellví amb un escrit que per Montobbio "patentitza la bibliofília dels Jurats, el seu profund apreci per la documentació escrita i per la conservació dels llibres" i que fa que acabin demanant "que s'adoptin una sèrie, quasi exagerada, de mesures". Diuen els Jurats que "han tingut a bé de demanar lo dit Acte originalment en el dit Joan Martí i juntament saber d'aquell de on lo havia hagut...", i en dirigir-se al Governador sol·liciten que "sia servit manar que lo dit Acte originalment sia cosit en lo Llibre de Registres de Privilegis Reals que està en la cort de la sua Governació al peu de la present; i d'aquell juntament ab còpia de la present petició, esser-ne donada una o moltes còpies autèntiques fefaents a la Universitat perquè se puga cosir i insertar en lo Llibre Vermell de Reals Privilegis...". Article: “ L’acta de Constantinoble” en el bloc Es poblat d’en Talaiòtic, extret de // redescobrint.blogspot.com/2007710/lacta-de-constantinoble.html    

“ Hay, Sugiere Cyrill Connolly en La caída de Jonathan Edax y otras piezas breves, dos maneras  de arruinarse el gusto por la literatura: la primera consiste en entregarse a la bibliofilia; la segunda, en dedicarse a la crítica literaria. Si ésta, viene a decir, es una tarea a tiempo completo pagada a tiempo parcial en la que el destino de libros ilegibles se rige junto al de libros no leídos, aquélla no es más que una forma degradada de filatelia en la que la lectura es reemplazada por un gesto que consiste en abrir y cerrar un libro para comprobar, con cierta náusea, que no se trata de una primera edición.

    Que tales juicios provengan de un bibliófilo confeso considerado además como uno de los más importantes críticos literarios de este siglo da una idea de con quién estamos tratando...”.   “ Es evidente el simbolismo de esas dos formas de pasión neurótica por los objetos: la preocupación enfermiza por el continente de volúmenes y platos anula el interés por su contenido. En el fondo, el bibliófilo sería al lector lo que el coleccionista de vajillas al gourmet”.   “ La reflexión sobre las perversiones de la bibliofilia pasan del relato al artículo en ‘ Fiebre bibliófila’ o ‘ Los reductores de cabezas’, una sátira contra los excesos de algunas universidades que cuentan con archivos absurdamente exhaustivos sobre la obra de un escritor ( borradores, copias de papel carbón, galeradas, originales mecanografiados y cartas del director de su banco) pero no con la persona del autor, cuya presencia sólo serviría para deteriorar con su manipulación los valiosos manuscritos.”Art: “ Cyrill Connolly: la literatura contra los libros” de Javier Rodríguez Marcos a //cultural.abc.es/historico/semana-38/fijas/libros/escaparate_001.asp  

“ L. És lladre de llibres. S’inicià a llibreries petites de ciutat, quan la lectura era un afer seriós i la gent respectava els homes de lletres, abans de la moda dels quioscs, aquests engendres que han copat els caps de cantó amb mostradors curulls de pornografia barata: Cómo sanar su vida, revistes rosa, superpops i edicions de butxaca d’autores amb glamour i talent telegènic.L. – refinat fins a ma medul.la, incondicional de la literatura, la mitologia i l’art, veritable devora-llibres, bibliòfil empedreït, cleptòman – aspirava a convertir-se en el col.leccionista més famós de la història, i cada cop es marcava fites més i més altes: primeres edicions, manuscrits, incunables... Fins que el vici el portà a la ruïna. Li girà el cervell. El van glapir i condemnar.Ara L. Compleix sentència. És bibliotecari de la presò; s’ha diplomat en Biblioteconomia i Filosofia i Lletres, i, com tothom aquí, diu que és innocent”.

Article “El Bibliòfil”, a eliteratura.balearweb.net/post/37499

“ Els Deu Manaments del Bibliòfil” 

I.            Els llibres estimaràs ab amor inteligent.

II.         Ab la lectura ompliràs tos lleures, preferenment.

III.      Bons llibres adquiriràs, pagantne un preu convenient.

IV.      Dins bell moble’ls guardaràs, teninthi tracte freqüent.

V.         Sols dels llibres blasmaràs, fet indecorosament.

VI.      La obra que manllevaràs no’t quedis... distretament.

VII.   Ta biblioteca tincràs oberta al home sapient. ( Emperò´l vigilaràs per si acàs, discretament.)

VIII.        Els llibres teus sols vendràs en cas de ruïna inminent.

IX.      De tenirlos donaràs gracies al Omnipotent.

X.         Al preveure’l teu traspàs faràs d’ells bon testament. 

Manaments que R. Miquel y Planas diu que els hi ha comunicat un amic i no l’hi ha dit qui era l’autor, en el Discurs proemial del llibre “ Els Cent Aforismes del Bibliòfil”, publicat per R. Miquel y Planas, B, 1924.  

 “ Pero al contrario de la gente que no lee y a la cual los libros la tiene sin cuidado, existe el otro extremo: el de los lectores compulsivos y otro peor aún: el de los bibliófilos, bibliómanos y el de los cazadores de libros raros, ediciones extrañas o bien, de los llamados incunables; es decir, libros únicos en su especie”. Art: “Yo, lector”, de Juan Pablo Picazo en El Regional de México. A http://www.elregional.com.mx/historial/abril05/180405/culturas03.htm

“ Aquesta monomanía, per altra part ben ignocent, de comprar els llibres ‘ a metres’ ( axò es, per omplir una extensió previament determinada de prestatges disponibles), ha estat constantment blasmada per bibliòfils de debò. Un amador inteligent y equilibrat sab sempre, per a cada exemplar que posseheix, donar rahó d’alguna particularitat que’l fa estimable als seus ulls; y fins vos dirà, en molts casos, les circumstancies en que va adquirirlo y quin goig o utilitat d’ordre espiritual n’ha conseguit obtenir y pensa obtenirne encara.No feya ni hauría pas pogut fer res d’axò ab els seus llibres aquell  cèlebre Mr. Boulard, notari parisench, que resulta ésser el més característich d’aquests bibliòmans acaparadors. El tal Boulard adquirí, durant molts anys, metre en mà segons diu En Nodier, o a carretades segons conten altres biògrafs, quantitats enormes de llibres, que’s feya portar a sa casa, o, per a parlar més exactament, a una de ses cases, ja que, essent ell propietari de diversos immobles, va anar expulsant, l’un darrera l’altre, els seus llogaters, al objecte de destinar els pisos vacants a ampliar la seva estrafalaria biblioteca. Quan va morir, a setanta anys fets( fou axò en 1825), resultà que tenía vuyt edificis de sis pisos plens de llibres; calculantse en uns 600.000 els volums que havúa arrivar a reunir.” 

 Frase en el Discurs Proemial, per Ramón Miquel y Planas, del llibre “ Els Cent Aforismes del Bibliòfil”, publicat per ell mateix, B, 1924.  

     “ La bibliofilia está estrechamente unida con el ars ligatoria. El bibliófilo es la persona exquisita que sobre todo adora la belleza y la forma. Tal y como nos dice el gran encuadernador Antolín Palomino Olalla en su Autobiografía el arte más nobilísimo es la encuadernación.”

Recensió del llibre: “ La encuadernación renacentista en la Biblioteca del Monasterio de El Escorial: introducción al estudio de la decoración exterior del libro en la España de FelipeII ” de José Luis Checa Cremades , Ed. Ollero&Ramos, M, 1998.

“ Comença per donar, en un sol dístich, la definició y origen de la única bibliofília veritablement tal, la que no pot ésser titllada de bibliomania ni es de témer que hi degeneri may, perque es aquella que atén per igual al fons y a la forma, al esperit y a la materia del llibre: ‘ Llibres: la fam de llegirvos, fa venir set de tenirvos’. Axí diu l’aforisme; y’s pot equiparar aquesta dita ab la d’En Silvestre de Sacy:’ Es pel amor a les lletres que cal ésser conduhit al amor dels llibres’; que’l ja abans esmentat Albert Cim va ferse seva sóts aquesta forma: ‘ No separèm l’amor als llibres del amor a les lletres’. La fòrmula nostra resulta més contundent; té quasi la força d’un precepte fisiològich: fam de llegir, set de possehir llibres... ¿ Y per què no? ¿ No parlèm de fam y de set, tractant del or y de les riqueses? ¿ No es declarada la benaventurança d’aquell que sofreix fam y set de justicia? Doncs també’s pot dir lo mateix respecte dels llibres, subordinant, com ho hem fet, la set de la possessió a la necessitat, al afany, al goig previ de la lectura.

Y’s pot ben creure que, segons estableix un altre dels Aforismes, ‘De bibliòmans poch n’hi ha tants com suposem els profans’, perque sempre, els que no participen d’una afició, solen caure en l’erro de creure maniàtichs tots aquells dels quals saben que la tenen, sense distingir de graus ni de varietats”.

Frase en el Discurs Proemial, per Ramón Miquel y Planas, del llibre “ Els Cent Aforismes del Bibliòfil”, publicat per ell mateix, B, 1924.  

  “ ... la serie de anécdotas, ensayos y divagaciones de Fadiman gira alrededor de su afición a la lectura y de los hallazgos de una vida entera de leer. Todos los textos celebran, de una forma u otra, el hábito y el gusto de los libros, como objetos materiales y como parte central ( todavía lo son, o pueden serlo) de la existencia”.                                                                                                                                                 “ Que eso de la bibliofilia suene tan ajeno, y Fadiman tan rara, es culpa, desde luego, de nuestro modo de pensar. Entre nosotros no prospera el amor por los libros: casi siempre, y desde la escuela, se nos educa para detestarlos y ver su lectura, tan sólo, como una obligación; cuando mucho, como una forma de obtener conocimientos de aplicación inmediata, o una distracción momentánea, o una calificación o un título”.  Art.: “ Del amor por los libros” per Alberto Chimal en el seu blog albertochimal.blogspot.com ( en referència al llibre d’ Anne Fadiman: “ Ex Libris. Confessions of a Common Reader”, Ed. Farrar, Strauss& Giroux, 1998)www.lashistorias.com.mx/blog/?p=43

 Imatge sp9FotologLC4 de Flickr

“ ‘Llibre ben catalogat, prest entre mil es trobat’. Aqui’s pretén que’l bibliòfil tingui degudament catalogats tots els seus volums, lo qual fóra una pràctica ideal. Emperò, com que demanar axò potser sia masa, bastarà que’l bon amador de llibres, aquell que no’ls té sols per ornament o vanitat, sinó que’ls vol llegir, consultarlos, estudiarlos, treuren fruyt una y cent vegades y per tants anys com pugui viure, ordeni la seva llibreria en forma tal que pugui trobar còmodament qualsevol volum que se li ocorri necessitar. Tal es, per cert. La regla que dóna un bibliòfil rus, de nom Sobolstchikoff, citat en la obra del Albert Cim, que duu per títol ‘Le libre’. Diu aquell rus:’ Un llibre ha d’ésser colocat en una biblioteca – ja s’entén, particular -  de manera que no calgui may cercarlo, sinóúnicament pèndrel’”.

Frase en el Discurs Proemial, per Ramón Miquel y Planas, del llibre “ Els Cent Aforismes del Bibliòfil”, publicat per ell mateix, B, 1924.

“ També hi ha en aquesta part dels CENT AFORISMES una prevenció que no pot oblidar may cap bibliòfil, ni cap persona curosa; y es: que no’s deuen escriure notes marginals en els llibres que’s llegexen, sobre tot si la qualitat del paper, com passa ab el paper japonès, ab el de Xina y ab tots els satinats, fa impossible que sien aquelles fàcilment esborrades. Jo crech, altrament, que ben poques vegades té l’home estudiós la precisió d’apostillar els seus llibres: es preferible, mil voltes, extreure les notes en fulla a part,

si es que no’s vol recórrer al procediment d’establir

fitxes o cèdules, al objecte d’ordenar aytals anotacions

en un calaix, que fins pot devenir calaxera, de forma

adequada. El nostre aforisme no diu directament axò,

sinó que subratlla la ironia d’aquest fet: ‘ Nicieses al

marge escriu, lector que’s té per molt viu’ “.

Frase en el Discurs Proemial, per Ramón Miquel y Planas, del llibre “ Els Cent Aforismes del Bibliòfil”, publicat per ell mateix, B, 1924.

                           Aforismes que aconsello llegir a tots els bibliòfils i

                           biblioaprenents com jo .  

“Els diccionaris poden ser també obres de bibliofília, o acostar-s'hi en algun aspecte. La tercera edició del Diccionari de la llengua catalana de Pere Labèrnia n'és un exemple. Les caplletres que inicien cada grup alfabètic són obra del dibuixant Apel·les Mestres.
Apel·les Mestres i Oñós (1854-1936) és un dels artistes modernistes (o premodernistes) que més es relacionà amb la bibliofília. Poeta, dramaturg i, sobretot, dibuixant, cuidava tots els detalls per tal de convertir un llibre en obra d'art: el material i qualitat del paper, el color, els marges, les filigranes, les caplletres... En aquest aspecte fou un autèntic innovador, a Catalunya. També va fer múltiples col·laboracions en la premsa del moment, p.e., fou l'autor de la capçalera de la revista satírica "L'Esquella de la Torratxa".

En el blog Gazophylacium. http:/lexicografia.blogspot.com/2007/09/

dapelles.html.

Imatge: Liliana d'Apel.les Mestres

Imatge Soozika3

“De xiquet jo era aspirant a bibliòfil. Sona a malaltia i, com tot, ho pot arribar a ser. En el meu cas és que m'imaginava de gran amb una biblioteca enorme amb llibres rars. Rars en aquest cas no vol dir de formes trapezoïdals o amb les cobertes fetes de materials encara per inventar. Rar ací vol dir llibres únics, primeres edicions i coses així.
Com és d'esperar em va agafar per les llibreries de vell. A la meua ciutat, llavors n'hi havia dues. Però com que una era d'un veí que em feia descompte, doncs au, en quant ajuntava uns dinerets pac a la llibreria de vell. Hi comprava unes quantitats de llibres exagerades. Al principi, quan tens pocs llibres, les llibreries de vell són una ganga, perquè hi trobes de tot i barat. Després ja la cosa cambia”.

En el blog “l’estiu a casa” d’Efe. http:://estiuacasa.blogspot.com/2007/05/ms-llibres.html. Tot l’article és interessant.

“ Tot i el format de llibre, per l’acurat relligat que li va fer el mestre enquadernador barceloní Josep Cambras, al tractar-se d’un exemplar editat en paper de fil, d’una sèrie limitada de cent, molts bibliòfils ens dirien que no es pot considerar llibre en pura ortodòxia, sinó més bé el que avui es ve a dir un opuscle, tot i el seu considerable volum de pàgines. Porta per títol “ Fiestas del centenario de la Rambla, Tarragona 1854-1954”.

Al marge d’opinions, i per ser respectuosos amb la voluntat del que vol ser cadascú, l’hem de considerar un llibre...En qualsevol cas, tan sols sigui pel dibuix que il.lustra la coberta original, pel tarragonisme que reflecteix  una icona tan emblemática i interessant com la seva Rambla, i per la varietat de treballs escrits i gràfics que conté, l’he considerat apropiat per fer-ne la ressenya que se’m demana, ...Entrant en el llibre,... editat per la coneguda i històrica impremta Suc. De Torres& Virgili, no he trobat dades de quina va ser la tirada en rústica. Suposo que nombrosa per poder abastar la demanda dels tarragonins en aquella època, que ja eren molts milers. Com he avançat, l’exemplar que comento és el 78 d’una sèrie especial numerada de cent exemplars, impresa amb paper de fil, suposo que pensada per regalar a cent privilegiats, entre autoritats i “ enxufats”, molt propi d’aquells temps, i a quatre bibliòfils mal comptats de l’època. El que tinc us asseguro que no me’l van regalar. El vaig comprar en una llibreria de vell i pagant uns bons dinerets perquè sabien el que tenien. Aquesta edició reduïda fa que sigui més llibre, ja que , a banda de la qualitat del paper, propia d’edició de llibre de bibliòfil, es va editar com a separata, diu la nota final, suprimint tota la publicitat que l’edició en rústica incloïa.”

Art. “ Un llibre vell”d’ Antoni Huber Company , a Fòrum

Jurídic 40

de març de 2007. A www.icatgn.cat/login.php?CODMENU=45&CODMENUDEPE=48&CODOBJ=2101