Biblioaprenent

“ De bibliòfils, com sol passar en totes les grans famílies, n’hi ha de característiques i sensibilitats ben diferents. Voldria assenyalar, però, que els meus contactes amb diverses associacions del nostre àmbit m’ha permés constatar que, afortunadament, són molts els que junt a l’exaltació del llibre per la qualitat d’un text, d’un autor, d’un paper, d’una tipografia, d’unes il.lustracions o d’una relligadura, dediquen bona part del seu temps a interessants tasques d’estudi i d’investigació. No es pot oblidar que al dedicarse a rescatar llibres, documents, gravats, mapes, etc., contribueixen de forma remarcable en la recuperació de la nostra història cultural”.

 De la conferència que Jordi Estruga va donar al Col.legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya l’octubre de 2006, en el curs Valoració dels documents escrits.  

 “ Creemos que es sustancioso para los libroamantes que rebusquemos en los recovecos de las librerías y en las repisas frescas y de allí os traigamos a hombres y mujeres que estéis en el oficio de la literatura, ... La bibliofilia no tiene tiempo, ni espacio, hurga, escudriña y también desempolva y revive. Si que es bueno repasar páginas antes leídas. Reencontrarse con autores amados. Que dejamos reposar sin causas. Que a lo mejor injustamente olvidamos. La biblio-filia no mata. No hiere. No humilla. No ofende. Nos alegra la vida. Nos sostiene en ella. Cuando tenemos un libro en las manos hasta creemos en instantes de felicidad.”                 “ Me entregué de lleno al incomparable sentimiento de placer que suelo experimentar al estar entre libros. Me gustaría bañarme en ellos, chapotear, respirar el olor a polvo de los viejos tomos, acercarme a los libros con todos los sentidos.” Art-Crítica ( Septembre 2002) :“ La Leyenda de los Pendragon-Libro para atrevidos y sabios” del Dr. Oswaldo Paz y Miño (La Leyenda de los Pendragon de Antal SZERB ( 1901-1945), Ed. Siruela, (sl), Col. Libros del Tiempo, 273 pp.) a La Hora: Revista Artes a:www.dlh.lahora.com.ec/paginas/temas/plumas322.htm  

Volia posar unes frases, però crec que val la pena llegir-lo sencer, és una crítica d’un llibre de José Luis Melero: Leer para contarlo ( Memorias de un bibliófilo aragonés), per Antón Castro a El sembrador de prodigios , amb el títol “La tribu de Pepe Melero” a http://www.unizar.es/cce/vjuan/la_tribu_de_pepe_melero.htm .

  Tot l’article es interessant i el llibre també, anomena moltes llibreries de tota España, la qual cosa va molt bé quan  viatjem ; encara que algunes ja no hi són i d’altres les ha oblidat o no les ha volgut posar.

“ La bibliofília no és una perversió sexual que involucri llibres, tot i que sense dubte, hi ha gent per tot, algú haurà explorat aquest camí. Jo prefereixo lligar amb bibliotecàries ( pràctica que, si bé no pot ser considerada bibliofília, segur que rep un nom familiar). Però millor que em centri en el tema: del que parlem és d’estar apassionat per l’objecte llibre, de col.leccionar exemplars rars o significatius, mimar els llibres, saber un munt de dades sobre les edicions... És a dir, una cosa força semblant al hooliganisme d’alguns seguidors de futbol, però orientat a llibres, editors i escriptors”. 

Art. “Jo he vingut a parlar de llibres!!, de Salva a http://www.lafastfideua.com/2005/12/01/jo-he-vingut-a-parlar-dels-meus-llibres meus-llibres 

 “ Qué le motivó a coleccionar?                 La persona que me guió hacia el coleccionismo fue un viejo librero,..., y él me empezó a meter el bichito de poder conseguir el libro, no solamente de lectura, sino como objeto precioso por su antigüedad y poco a poco me fui interiorizando cada vez más en ese tema y uno después sin darse cuenta está totalmente adentro, en ese camino de ida.”         “¿ La tradición de los bibliófilos se ve reforzada por la pasión de los coleccionistas?      Sí, hay un raport muy estrecho entre lo que es el coleccionista y el bibliófilo. La bibliofilia es el amor por los libros. El coleccionista es en cierto modo un bibliófilo, tal vez éste tiene un status más elevado desde el punto de vista intelectual en el conocimiento del libro, porque uno puede ser coleccionista de libros, pero para llegar a ser bibliófilo, hay que saber mucho de un tema, de la encuadernación, de la obra, de su esencia”.         “ ¿ Una reflexión final?      ¿ Sabe Ud. cuál es la mejor librería del mundo?, la que tiene el libro que Ud. busca. 

Entrevista de Maresa Álvarez al propietario de la librería anticuaria Imago Mundi ( Argentina) en Arte al Día internacional ( //argentina.artealdia.com).   (28-06-2005).

“ Es tractava,doncs, d’una bibliofília que podem anomenar ‘erudita’, que pretenia ser útil i per tant manejable, car complia dues funcions alhora: una de caire estrictament històrico-cultural, i una altra artística. D’aquí ve també que en un principi haguem parlat dels filòlegs´bibliòfils, ja que ambdues vessants solien coincidir en una mateixa persona, l’editor, que duia a terme l’esmentada doble tasca cultural”. 

Del llibre: El llibre com a obra d’art a la Catalunya vuitcentista, 1850-1919 de Pilar Vélez ( Ed. Altés-BC, B, 1989). 

 “... hasta que supe leer. Aprendí a hacerlo rodeada de todos aquellos libros, pero para mi no había una única lectura, sino múltiples: la itálica, la garamond, la elzevir y, sobre todo, mi preferida, la baskerville. En los libros ilustrados la tipografía desempeña un papel fundamental, del mismo modo que la maquetación y encuadernación, comunicando un contenido artístico que enriquece la edición y del que en muchas ocasiones además del editor también participa el artista ilustrador.”           “...De vez en cuando acompañaba a mi abuelo en el interminable Rías Altas y nos marchábamos en coche-cama a Madrid en busca de libros. Pasábamos la semana recorriendo librerías, y al llegar el domingo bajábamos al Rastro. Cuando mi abuelo encontraba un puesto interesante, si ya no le alcanzaba el dinero, me dejaba a mí de prenda y corría al hotel en busca de las pesetas que le faltaban. La vuelta en tren era fantástica: el compartimiento repleto de cajas desbordando libros, nosotros sentados sobre un montón de ellos toda la noche y, naturalmente, leyendo.” 

Artº. “ El vicio de los libros” de Rocío Santa Cruz, en Círculo del Arte: La revista: Epicentro, rvta. 30, Primavera 2003. ( www.circulodelarte.com/revista).  (Nº 30 no accesible avui?)

“ Col.leccionisme de llibres i bibliofília són dos conceptes que sempre han estat units, fins al punt que ambdós tenen el mateix valor a l’hora de definir la figura del bibliòfil. Un bibliòfil pot no considerar el seu vessant col.leccionista, però els seus llibres esdevenen col.lecció”. 

Inici Art. “ Exposició: Col.leccions privades, llibres singulars” d’Aitor Quiney a www.bnc.cat/expos/detall_desc.php?id=20&css=0  

“ ...y sería bueno saber si artes menores como el coleccionismo, la bibliofilia o el goce táctil y olfativo van en detrimento del desarrollo de la lectura considerada como la mejor de las soluciones para remediar la crisis mundial. Diría que los libritos de la colección francesa ‘Livres de poche’ tienen un olor especial, agradable sin duda, que predispone a su adquisición; que un ejemplar intonso reclama su apertura; que la disposición de los libros en los anaqueles o la rugosidad de su lomo invitan a extender el brazo para su posesión; pero el paso siguiente que es el de la lectura no se ha de producir de forma automática, requiere otro estado de ánimo, próximo, pero diferente. En mi caso, la lectura, siempre parcial, olisqueadora, nerviosa, tarda en producirse; el objeto me coarta, tiendo a acariciarlo, a sopesarlo y, de hecho, su contenido, lo que está detrás de las letras, no me atrevo a capturarlo hasta pasado algún tiempo ( a veces este tiempo aún no ha llegado), muchas veces por no verme defraudado. Librerías, de viejo. Nada hay ya en las otras que no haya en internet o en una gran superficie. Las sorpresas ( ‘... a estas alturas de la vida no consigo que me sorprendan y he vivido sólo para eso, para ser sorprendido,...’- J. Hirsch, Le Paradis de la Reine Sybille-) sólo pueden surgir ahí.” 

Art. “Francisco Ferrer Lerín: Entrevista, 2002, a //artespoeticas.librodenotas.com/artes/769/entrevista-2002

“ Els bibliòfils ja no sols col.leccionaven ( s. XIX) els llibres antics, sinò que es preocupaven de publicar els anomenats ‘llibres de bibliòfil’, la característica fonamental dels quals era que tots els seus elements constitutius eren fets a mà, des del paper a la composició tipogràfica, la il.lustració, la relligadura, etc. Publicant els llibres al seu gust crearen, per tant, editorials especialitzades en la matèria, que, dissortadament en més d’una ocasió, foren un fracàs econòmic, car eren més elevats els costos que no pas els guanys”. Frase del magnífic llibre: El llibre com a obra d’art a la Catalunya vuitcentista, 1850-1910”, de Pilar Vélez; Ed. Altés-Biblioteca Catalunya, B, 1989. 

 “ Imaginació i llibertat han transformat sempre l’escrit en estètica i aixó Dalí ho ha portat molt enllà creant una veritable tradició de bibliofília, il.lustrant grans obres de la literatura universal i insistint a mirar-se de proa les grans fites literàries,…- Entendre el llibre com una obra d’art és potser el que Dalí va fer més bé a la seva vida, escrivint, il.lustrant, traduint en lletra les seves idees i la seva inspiració plàstica”. 

Art. “Feliç tancament d’aniversari” de Xavier Barral i Altet comentant una exposició amb motiu de l’any Dalí, a http://www.salvador-dali.net/_eng/_articulos/articulo_ver.asp?id=467

(Foto Montaigne and Dalí de Getthebubbles)

“ Cas de fer una síntesi de síntesis, potser seria aceptable dir que, en el nostre medi, el valor d’un llibre o d’un document podria ser el que un bibliòfil està disposat a pagar. Aixó, però, no és ben bé així perquè de no raonar res més deixariem de fer consideracions sobre qüestions tan rellevants com qui o com es fixen els preus en aquest mercat ni tampoc examinariem aquells components d’ordre intel.lectual, ideològic, artístic, sentimental i d’altra natura que, al meu entendre, són cabdals a l’hora d’efectuar valoracions en el nostre sector”.“ De totes maneres, des del meu punt de vista, la bibliofília és molt més que un invent modern, una especulació, una mania o, com alguns han dit, una malaltia. Personalment crec que – dins d’un procés dinàmic i progressiu – la bibliofília és, per a molts, un projecte existencial que s’assenta en el plaer que proporciona la recerca i la possessió del llibre però, més encara, en els coneixements i sensacions que ens aporta”. 

 Dues frases de la conferència que el senyor Jordi Estruga, President de l’ABB, va donar al Col.legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya en el curs “ Valoració dels documents escrits”, l’octubre de 2006. Va ser una conferència molt interessant i en sortiran més frases.

“ Abans d’anar a la llibreria enconsulto elcatàleg per veure si hi trobaré el llibre que vull – que després el compri o en compri un altre, o tots dos i algun que hi he vist de passada, és una altra història ( sí, les llibreries són una perdició).       “ Amb les llibreries de vell tinc un petit trauma: la primera vegada que vaig entrar-hi, em van renyar perquè obria els llibres, ‘ Si no l’ha de comprar, no l’obri’ ”. 

“ De llibreries i manies”, en el blog Un que passava i part d'un dels comentaris al article. //unquepassava.blogspot.com/2006/10/de-llibreries-i-manies.html. 

“ El llibre considerat com un objecte de culte, el llibre de bibliòfil, és el protagonista de la mostra de la Biblioteca Nacional de Catalunya. D’octubre a desembre es donarà a conèixer amb profunditat aquesta afició a través de l’exposició Bibliofília: col.leccions privades, tresors ocults on es presenta el llibre estrictament com un objecte detallant els seus components físics.” 

“ Els llibres protagonitzen les exposicions de la tardor” per Marta Solé  a Canalcultura de Barcelona .

Trobo moltes frases en castellà, també les poso perquè algunes com la d'avui m'agraden molt i crec que és molt interessant, així com tot el bloc on la vaig trobar.

“... Dicen los expertos que el coleccionismo se puede considerar como una alteración de la psique en la cual intentamos suplir una falta que tenemos situada en el subconsciente, y para cubrir esta falta se nos da por coleccionar sellos, postales, marcapáginas o libros”.          “... Pero si bien es cierto que la bibliofilia es el amor por los libros, no lo es necesariamente por su contenido, lo que provoca una curiosa manera de amarlos. De la colección del libro como objeto, de la pasión por el libro, y de lo que rodea a este afán coleccionista, quiero contaros algunas anécdotas, a las cuales llegué a través de, como no, un libro: La isla de los mapas perdidos, de Miles Harvey, relata las peripecias del anticuario Gilbert Bland Jr., que dedicó parte de su vida al robo de decenas de valiosos mapas de las más importantes bibliotecas de investigación de Estados Unidos y Canadá, sin importarle para ello, cometer diferentes actos delictivos. Las aventuras del especializado cleptómano, son el leiv motiv para iniciar un viaje por la historia de la cartografía. El autor escucha las manifestaciones de ira de los bibliotecarios víctimas de Bland y reconstruye su trayectoria vital, desde sus roces con la ley hasta su traumático servicio militar en Vietnam. Y finalmente, con la ayuda de un agente del FBI, Harvey descubre la isla de los Mapas Perdidos.                 Harvey cita en su obra a algunos famosos bibliófilos:                 El culto por la adquisición en el Renacimiento tenía también su lado oscuro. El coleccionismo compulsivo podía degenerar a veces en robo, y alguno de los grandes escritores y eruditos de la época sucumbieron aparentemente a este impulso. Se cree que Giovanni Boccaccio, autor del Decamerón y amigo de Petrarca, saqueó una biblioteca monástica en su búsqueda de una pieza sin descubrir de la literatura clásica.                 Los ejemplos se suceden, y así nos encontramos con una curiosa manera de disculpar esta clase de robos:                 Poggio Bracciolini, uno de los más famosos bibliófilos de su época, justificaba su aparente robo de otra biblioteca monástica afirmando que los libros “ no estaban guardados de acuerdo a su valor, sino que yacían en un desván sumamente lúgubre y oscuro... un lugar en el que difícilmente habrían sido arrojados los delincuentes condenados”( Citado en John Addington Symonds, Renaisance in Italy: The Revival of Learning, vol.2 Charles Scribner’s Sons, Nueva York, 1907, pp.99).                 Para estos afamados coleccionistas y bibliófilos y para todo aquel que tenga tentación de salvar del olvido o de un lúgubre rincón a los libros, en la biblioteca del monasterio de San Pedro de Barcelona hay una inscripción que dice:                 ‘A aquel que robe, o se lleve en préstamo y no devuelva, un libro de su propietario, que se convierta en una serpiente en su mano y le desgarre. Que le aqueje la parálisis, y todos sus miembros se malogren. Que languidezca con dolor pidiendo a voz de cuello misericordia, y que no cese su agonía hasta que cante en disolución. Que los ratones de biblioteca roan sus entrañas como prueba del gusano que no muere. Y cuando por fin acuda a su castigo final, que las llamas del infierno lo consuman para siempre’.

                 Como en toda pasión: ¡ Cuidado con lo que amáis, y sobre todo, cuidado cómo lo amáis!”.

 Art. de Catuxa “ Bibliofilia: pasión y delito” a //bibliotecosas.blogia.com/2004/noviembre.php 

“ A mesura que passa el temps sóc més bibliòfil. El llibre esdevé on objecte entranyable amb el qual acabes mantenint una curiosa relació. Viure envoltat de llibres imprimeix caràcter. És molt més melòs, l’embolcall de les paraules. Els llibres llegits són com els amors viscuts que, encara que no els tornis a obrir, sempre romanen dins teu, formant un nucli indestriable amb el que ets !. 

          Art. « Narrei-me à sombra e nao me achei sentido » sobre Pessoa en el bloc d’Antoni Ibáñez, Trosdequoniam de gener de 2005. 

 “ I no ens enganyem: si parlem de literatura, encara no s’ha demostrat – i crec que trigarà a demostrar-se – que la lectura per pantalla sigui més atractiva que la lectura d’un llibre de paper... i aixó deixant de banda la bibliofília, la dedicatoria en un exemplar com a premi per al lector fidel, la idea de l’exemplar personal i intransferible, convertit moltes vegades en bagul de records, amf fotos i flors enriquint el text amb la memòria, la relació d’intimitat, moltes vegades de fetitxisme, amb el llibre com a objecte, la mobilitat del llibre tradicional, és a dir, la tòpica qüestió de quin llibre ens enduriem a una illa deserta, i fins i tot – permeteu-me la ironia – la sempre útil presencia d’un llibre en cas que el moble trontolli, per exemple”.                        

Art. “Papers versus Bits” d’un debat entre: editor soport paper, escriptor, disenyador gràfic, enginier multimedia, editor soport electrònic i agent literari, sobre les noves tecnologies i la seva influencia en el llibre. A http://www.upf.edu/grec/publica/agora/6/papbit.htm   

La idea és posar frases,una, dues ,tres, depèn del tamany. De vegades són frases curtes, però algunes son molt llargues i, fins i tot, d'altres m'estimo més dir on són perquè estan en articles, conferències, llibres que crec que val la pena llegir de dalt a baix.El cas es que això em va bé així, però hi ha un llibre en el que hi han tantes frases, realment tot el llibre es una frase sobre Bibliofília, que el millor es recomanar a tot aquell que estigui interessat en aquest món i no l'hagi llegit que no se'l perdi. A mi és el llibre que em va acabar de convença en la meva afició, que va començar i encara no sé com.El llibre és: La pasión por los libros. Un acercamiento a la Bibliofilia, de Francisco Mendoza Díaz-Maroto, de la editorial Espasa Calpe, M, 2002.Vull aprendre i el que trobo penso que potser anirà bé per altres Bibliòfils, aficionats o més avançats, però que vulguin saber més coses cada dia. Es possible que alguna de les coses que poc a poc vaig col•locant aquí els hi vagi bé.