Biblioaprenent

  Viendo esto me entran ganas de leer. ¿Quieres prestarme un libro?

Abans a les Fires del Llibre d'Ocasió Antic i Modern hi havia més gent, més llibreters, més llibres, més de tot, i editaven uns llibrets o unes fulles que estaven força bé. Aquest any, res de res, ni el pregó del dia de la inauguració.

 Lo ve usted, toda la vida sacrificándonos para que a nuestro hijo

no le faltara nada, y ahora nos sale con que quiere también un libro.

Un altra dia llibresc es el Dia del Llibre, anys enrere Día del

Libro, i fullejant ho que van editar els anys 1959 i 1962 he trobat dues coses que m'han semblat curioses, una, divertida, els acudits del senyor Mingote i l'altra estranya.

 Yo creía que en esa clase de tiendas no se fijaba nadie.

Els acudits aquí els teniu i encara que fan referència al Dia del Llibre dels anys 1959 i 1962, crec que per una Fira com la 58a. compleixen de la mateixa manera gairebé.

 Además de la Feria del Libro, van a poner una tómbola de libros.

Cada día hay más vicio.

I la cosa que he vist estranya és que l'any 1962 el Dia del llibre es va fer un 12 de maig, però ho expliquen i diuen: " Este año, el Día del Libro tendrá unos aspectos inéditos, que vale la pena tener en cuenta. Señalemos, ante todo, el cambio de fecha. El tradicional 23 de Abril coincidía con el lunes de Pascua, y para que el Día del Libro cumpliera la misión que le es propia era preciso desvincularlo de aquella festividad. Así apareció la decisión de llevar el Día del Libro al 12 de Mayo. Una decisión que responde a un hecho importantísimo: del 6 al 12 de mayo se celebra en Barcelona el XVI Congreso de la Unión Internacional de Editores".

 Este lo compré yo en una librería.

 Mi último libro viene a llenar un vacío...

He estat a la Fira dos dies, he remenat, he fullejat, he mirat, he comprat uns llibrets i, malgrat tot, he gaudit com sempre dels Llibres en aquestes Ocasions Antigues i Modernes.

      - ¡ Y has tenido que ser tú precisamente quien lo comprara¡

Desitjaria que l’any vinent en contes de 34-35 llibreries en vinguessin 40-50 o més, ja sé que és difícil, però anys enrere hi eren, m’agradaria molt que fos així, podria remenar, fullejar, mirar, tocar, i sí, comprar alguna coseta, malgrat que alguns llibreters miren amb no molt bona cara a vegades, i altres, si portes una bossa o un maletí amb cremalleres ja ets un sospitós, però passa poc, crec.

La Vanguardia, dia 26 de juliol del 2009. “La foto del lector”, La triste ruina de los quioscos de Diputació      Ignacio Bello Carreira escribe: “ Quería denunciar con esta foto el estado ruinoso de dos quioscos de venta de libros de segunda mano de la calle Diputació. Ambos quioscos se encuentran en un estado lamentable, con las paredes y techos rotos y llenos de pintadas. Esto contrasta más todavía con el entorno de edificios nobles por donde pasan infinidad de turistas a diario”. 

            El pitjor es que la resta de quioscs no estan com el de la foto, però quasi,  fa pena veure’ls. Vaig passar ( fa mesos) expressament pel lloc per veure els quioscs perquè havia llegit coses i tenia alguna notícia dels mateixos i volia saber com eren en realitat i que podia trobar. Estaven bruts i molt mal endreçats , vaig sortir corrent.

            Diu el senyor Bello que són una ruïna i estan en un estat lamentable, té raó, jo crec que són una pena i l’efecte que donen, que fan, és el d’una vergonya molt gran, molt gran molt . I això passa en una ciutat en la que el llibre, els llibreters, els lectors i les indústries del llibre són tan importants ( o eren). És vergonyós.

            Sorprès estic després de que caigués a les meves mans la revista Woman, nº 199 del mes d’abril d’aquest any.

            Sorprès perquè sent com és una revista dedicada a la moda ( vestits, perfums, viatges, accesoris, bellesa, pentinats, etc.), dedica 30 pàgines als llibres, 30.

            Les 7 primeres parla de: la Bibioteca i Centre Multimèdia de Brandenburg; la Llibreria Slexyc Dominicanen a Mastricht, una, diuen, de les més originals i maques del món , en una antiga esglèsia del segle XII ; la Biblioteca Pública de Seattle ( www.spl.org); el ‘ Marché de Bouquinistes’ a Lyon, en el Quai de la Pêcherie al costat del riu Saone ( www.pucesducanal.com); la Shakespeare& Co de Paris ( www.shakespeareco.org); la Gran Biblioteca d’Alexandria; la Casa Internacional de la Literatura Passa Porta a Brussel.les ; la llibreria ‘La Hune’ a Sant Germain ( Paris); a Milà, a Corso Domo, un antic palau, entre d’altres coses hi ha una llibreria especialitzada en art, modes i disseny ; la Biblioteca Pública Infanta Elena de Sevilla; la nova Biblioteca de Sant Antoni a Barcelona que opta al premi Mies van der Rohe; la Biblioteca Nacional d’Austria; la llibreria Taschen a Berlin i la Llibreria  Strand Books a Greenwich Village (NY) amb més de 8 kms. de prestatgeries (www.strandbooks.com). 

           Després 7 pàgines dedicades a “Gente de palabras” on relacionen Cantautors, novel.listes, guionistes i periodistes. 

           Segueix una pàgina dedicada a Consum intel.ligent on parlen de llibreries que ofereixen un espai per parlar i per prendre un cafè com: Ivorypress, Magasand, El Bandido Doblemente Armado i La Buena Vida, a Madrid, les llibreries La Central i Bertrand a Barcelona i la llibreria Paris-Valencia a València.

            A continuació hi ha un reportatge on rel.lacionen els autors de 4 novel.les amb els protagonistes de les pel.lícules que aquestes novel.les han generat ( Atxaga-Linuesa; Rivera de la Cruz-Tejero/Alterio; Shery Jones-Yohana Cobo; Alex de la Iglesia-Willy Toledo). 

           Després 4 pàgines amb un atles del món de fons, posant fotos de diferents autors de tot el món senyalant quatre coses sobre ells, autors com: John Banville, JMG Le Clézio, Najat El Hachni, Elias Khoury, Sándor Márai, Salman Rushdie, Julia Leigh, Roberto Bolaño, Paulo Coelho, Philip Roth i així fins a 28 escriptors.

            Segueixen dues pàgines dedicades a Roberto Saviano i el seu llibre Gomorra; i una pàgina dedicada a Edgard A. Poe. 

           Per acabar dediquen 3 pàgines més a “Lo que viene”: Audiollibres, Ebook, Hotels literaris, Ex libris, Internet, Kindle, Marcapàgines, la vila llibrera Urueña ( Valladolid), Word Spoken, etc.

            30 pàgines dedicades al món del llibre a la revista Woman, nº 199 del mes d’abril de 2009.

  http://cde.bluevista.es/1W49ba8cd85f93e794.cde,en aquesta adreça podreu veure l’inici del especial Llibres,  però al quiosc per 1,50€ el tindreu complet. Les fotos que surten estan molt bé. 

           Volia escriure alguna cosa per comentar les tonteries que diu el senyor Monzó en el seu article, “ Si yo tuviese un blog”, escrit avui en el Magazine
de La Vanguardia, però no vull perdre el temps, només dir que el “SERÉ BREVE” d’aquetsa setmana es fa molt llarg.

“ Semblarà també paradoxal que vulguem classificar com a enemics dels llibres als mai prou lloats bibliòfils, estrenus i simpàtics col.leccionistes, la dèria dels quals ha estat molt profitosa per al món de les lletres. Hem de dir que ho fem a contracor, però no tenim més remei que catalogar-los dintre de la nostra llista, perquè malgrat tot creiem que s’ho mereixen. Com és lògic, hi ha excepcions i categories, però això mateix és un dels motius pels quals creiem que els hem d’incloure en els nostres blasmes. És ben cert que, gràcies a les seves afeccions, han estat retrobades obres i edicions que fatalment s’haurien perdut, víctimes d’algun dels altres enemics que hem enumerat abans; però no és menys cert que gràcies a llurs manies s’han perdut obres que difícilment podran ser retrobades. El bibliòfil és per antonomàsia un gran enemic i un gran amic alhora dels llibres. No volem pas referir-nos als bibliòfils humils, enamorats dels vells llibres, a vegades mal relligats, que compren per pocs diners perquè llurs cabals són migrats, però que malgrat tot senten la passió pels llibres, sincera, sense artifici, filla d’aquest bon sentiment que és el culte de l’esperit; admirable passió que és molt més que un plaer, que és gairebé una virtut”. 

               EROLES, Emili: “Memòries d’un llibre vell”, Ed. Pòrtic, B, 1971; pp. 458-459. 

 “ La posibilidad de recuperación de cantidades masivas de información que se encuentra disponible en la www es uno de los ángulos más atractivos de Internet, que nos puede volver como el bibliófilo que compraba más libros que los que podía llegar a leer en toda su vida. Y es que el afán de posesión del libro superaba el afán – y la capacidad humana – de su lectura”.               “ Al bajar o descargar un texto de Internet, inclusive un libro completo, se crea la sensación de apropiación del contenido del libro. También con los libros sucede lo mismo: el libro es, además de un medio para organizar la información de modo conveniente, un objeto estético, un objeto de colección. Y todo lector más o menos patológico es fetichista con los libros”. 

Art. “El tiempo de Internet” de Sergio Bertozzi a http://www.america.fapyd.unr.edu.ar/el/data/e-papers/+pdf/tiempo-internet.pdf.

“ El comerç del llibre en la ciutat de residència del lector fou insuficient per assortir les elits intel.lectuals catalanes. La correspondència és, sens dubte, una font excel.lent per conèixer els gustos literaris d’aquestes elits i la circulació de llibres a llarga distancia entre particulars, una pràctica paral.lela al comerç d’importació realitzat pels llibreters barcelonins, però amb característiques molt diferents. Aquests llibres els encarregaven per un interés especial envers una temática concreta o per raons professionals, per una publicació recent o pel llibre antic. Sens dubte, aquestes informacions ens permeten conèixer els casos de lectors i la temàtica que va poder desembocar en llibres ‘ efectivament llegits’, a més de mostrar l’existència de xarxes de relacions en les quals els seus membres atorguen al llibre i a les informacions sobre llibres un paper estimable en els seus vincles socioculturals, tant com a senyal d’amistat com de valor de canvi”.  

Article: “La circulació del llibre a barcelona en el segle XVI” de Manuel Peña a L’Avenç, 199 ( 1996), pp. 29.

“ Ésser llibreter de vell a Barcelona és una cosa summament fàcil. Mireu si ho és, que qualsevol analfabet pot ingresar al gremi i fer-hi un bon paper. Per causa d’aquesta facilitat, abunden no sols els analfabets, sinó també els detritus d’altres gremis, o sigui, els qui han estat foragitats d’un estament o han estat incapaços d’exercir un altre ofici qualsevol. En aquest gremi la qüestió de la intrusió, que tan vigilada és en altres professions, mai no ha preocupat cap dirigent i és tolerada a gratcient i, per tant, desorbitada i perjudicial.   El meu amic, doncs, es va trobar, després de fer una colla de tomballons, exercint un ofici que mai en la seva vida no havia desitjat i pel qual no es creia pas gaire apte. Una vegada es va trobar a dins va veure que no era tan complicat com es pensava i que amb una mica de bona voluntat es podria tirar endavant. Va obrir, doncs, les portes de la barraca i després de treure una petita part de la pols acumulada durant quaranta anys, tot cofoi va col.locar estratègicament en els prestatges davanters els trenta-quatre llibres que li restaven de la seva biblioteca. Els seus companys de mercat, en veure un nou llibreter amb una quantitat tan migrada de llibres, se´l miraven tots extranyats i el deixaven amb una mitja rialleta i una mirada de commiseració. Ells no sabien que el novell llibreter s’hauria agafat a un clau roent i que estava decidit a reeixir fos com fos. L’endemà va anar a veure un distribuidor amic seu i va comprar-li una quantitat de llibres per un import de tres mil pessetes a pagar a mesura que anés venent. També va visitar l’editor Joseph Janés, igualment bon amic seu, el qual va enviar-li dos paquets ben grossos de llibres que ell havia editat. Amb tots aquests volums, les prestatgeries ja no feien tanta pena i ell ja podia considerar-se amb el negoci iniciat. Un negoci ben pobre, per cert, però no calia més per a crear-se ell mateix un clima de responsabilitat”. 

            EROLES. Emili: “Memòries d’un llibre vell”, Ed. Pòrtic, B, 1971; pp. 317-318.

«  En el conjunt dels mercats situats al voltant del Pla de la Llotja – el nucli comercial més representatiu de la ciutat, on se situaven els edificis de la Llotja, dels Pallols. L’Arsenal i la Casa de la Bolla – es realitzava una de les activitats més dinàmiques i sociables de la ciutat: la venda a l’encant públic. Aquest centre comercial posseeix un interès especial per a la història del llibre i de l’imprès en la Barcelona del segle XVI. Primer a les Voltes d’en Guayta, després a les Voltes  de l’Encant, i finalment, a tota la Llotja de Mar i, concretament, en el Pla dels Encants, es venien i es compraven llibres i tota mena de ‘papers estampats’ procedents, principalment, de les subastes publiques de béns registrats en inventaris post-mortem i que, en nombroses ocasions, s’adquirien juntament amb robes, mobles o qualsevol tipus d’utensili de segona mà com a mínim.‘Ay también muchos libreros, cerca de la plaça de Santiago en medio de la ciudad, y copia increíble de libros no menos que en París, Tolosa y Salamanca en tanto que la gente forastera se admira’( D.H. Jorba, Descripción de las excelencias de la muy insigne ciudad de Barcelona, Barcelona, 1589, p. 26).

Dionís Jorba glossava, amb aquestes paraules, l’ambient llibreter del carrer de Llibreteria i dels seus voltants”. Article: “La circulació del llibre a barcelona en el segle XVI” de Manuel Peña a L’Avenç, 199 ( 1996), p. 28.

Ahir em va arribar el Catàleg de la Librería Anticuaria Studio, em va fer molt de goig i mentre el llegia vaig gaudir molt i vaig aprendre algunes coses.La majoria de Catàlegs, sí, són interessants perquè informen de llibres i preus, però de vegades quasi no val la pena ni obrir-los, hi ha pocs Catàlegs amb cara i ulls, alguns només son quatre fulls, suposo que fer-los deu ser car, pero imagino que amb les vendes els llibreters deuen recuperar el que els hagi costat.Crec que anys enrere hi havia Catàlegs millors que els d’ara, per exemple els Catàlegs de la Llibreria El Sol i la Lluna fan ( feien) goig, a més a més de la informació bibliogràfica explican coses sobre llibres, llibreters, bibliofília, etc.

Els Catàlegs són llibres, jo els considero així i els guardo com guardo tots els llibres que considero interessants i importants.

Hi ha un altre catàleg que val la pena posar en un bon lloc , el de la llibreria Els Llibres del Tirant, és un catáleg del que també s’aprenen moltes coses, l’únic problema és que està fet per a bibliòfils rics i jo de moment encara pertanyo al grup dels bibliòfils pobres, però bé, a poc a poc i aprenent aprenent, la bibliofília també es maca, els llibres que no valen milers d’euros també omplen, també estan molt ben enquadernats, amb boniques pàgines i bons papers, i també tenen olors especials , i fins i tot el soroll que fan les fulles té sons especials.A Barcelona hi ha alguns Catàlegs més que també són interessants i quan els rebo obro corrent la bústia per poder mirar-los, són els de Farré, els de Casals i altres.Malgrat tot i malgrat que els Catàlegs, pocs, estan molt bé, el millor és anar a les llibreries i mirar i regirar i mirar i regirar i ..., però a molts llibreters no els hi agrada, o així m’ho sembla, que la gent tafanegi, busqui i miri, i si no compres res aleshores el seu emprenyement sembla que puja de to. Bé. Parlava de Catàlegs.Arribar a casa i trobar algun Catàleg a la bústia em fa oblidar qualsevol mal moment del dia, paso una molt bona estona, aprenc coses i em fa feliç.

Remenar o no remenar a la 57ª Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern 

Any 2004, 50 expositors.

Any 2005, 46 expositors.

Any 2006, 41 expositors.

Any 2007, 42 expositors.

 Any 2008, 34 expositors.

Desitjaria que les parades ( els expositors)  fossin 70, 90 o més, cosa difícil, però de tant en tant es bo somniar.

 Els llibreters agremiats es queixen de llibreters no agremiats i fins i tot no declarats com a tals que venen per Internet i per altres medis.

Però molts dels agremiats no apareixen per la Fira.

Els diumenges a Sant Antoni hi ha molts llibreters i molts compradors, o al menys molta gent que busca i “remena”.

“Remenar” : 1. manera que algunes personas tenen de mirar llibres, per davant i per darrera, per dins i per fora, alguns, fins i tot, els oloren, i molt pocs escolten el soroll que fan les pàgines al fullejar-les, fets que moltes vegades posen de mala lluna ( o més) a alguns llibreters ( diccionari particular).

Crec que els llibres es tenen que "remenar"  , doncs poden faltar fulls, poden tenir pàgines ratllades, escrites, acolorides, poden estar estripades, etc. I de vegades, moltes, només pel fet de « remenar » val la pena entrar a la parada, no només per mirar els possibles defectes dels llibres, sinò que moltes vegades es mira la relligadura, l’edició, , els nervis, els daurats, el paper i tantes coses que tenen els llibres i d’aquesta manera el temps passa volant, i quan en compres algun, aleshores, el cor, la cara, el cap, les mans  i tot el cos en general i el cervell en particular senten coses indescriptibles, coses que no em veig capaç de definir ni explicar, però que no són gaire lluny de la felicitat.

De vegades et miren malament, i si no compres res aleshores la cosa pot passar a « mayores ». A la ciutat on visc fan un petit mercat de brocanters un diumenge al mes, i entre les parades unes quantes són de llibres, a vegades 3, a vegades 4 i a vegades algunes més, no gaires; el cas es que dues que hi són sempre ni les miro, passo de llarg, perquè?, doncs temps enrera parava, mirava i "remenava" alguns llibres que em podien interessar, algun cop vaig comprar llibres ( molt pocs) a aquests senyors, però últimament no en comprava i un dia em van dir que deixés els llibres que no els toqués tant, que no " remenés". Vaig demanar perdó i no hi tornat a parar-me davant d'aquestes parades, que estan juntes, ni em pararé mai més.

              A la 57ª Fira al Passeig de Gràcia en algunes parades passa una cosa semblant, en altres es difícil entrar-hi, altres estan molt desordenades i altres tens de fer una instància per moure't per dins. Dues o tres, potser quatre parades, tenen cara i ulls, com la de Rafael Solaz de València.
             El cas es que, estiguin com estiguin, si t'agrada mirar, buscar i "remenar" llibres tan fa com estigui la parada, alguns entesos en aquesta matèria diuen que els bibliòfils així s'ho passen millor, regirant i regirant, omplint-se els dits de pols, troben coses que no esperaven i surten de la "pitjor" parada amb la millor cara des de fa temps. Són coses dels llibres, coses de la bibliofília, o la bibliomania, o la bibliodigalicomvulguis.
             Any 2009, 58a Fira, expositors ,31?, 30?, 29?, 15?, 6?, hi haurà Fira?.
             Ho espero, ho desitjo, encara que només hi hagin 5 parades ( o una) hi penso anar i "remenar".