Biblioaprenent

  Viendo esto me entran ganas de leer. ¿Quieres prestarme un libro?

Abans a les Fires del Llibre d'Ocasió Antic i Modern hi havia més gent, més llibreters, més llibres, més de tot, i editaven uns llibrets o unes fulles que estaven força bé. Aquest any, res de res, ni el pregó del dia de la inauguració.

 Lo ve usted, toda la vida sacrificándonos para que a nuestro hijo

no le faltara nada, y ahora nos sale con que quiere también un libro.

Un altra dia llibresc es el Dia del Llibre, anys enrere Día del

Libro, i fullejant ho que van editar els anys 1959 i 1962 he trobat dues coses que m'han semblat curioses, una, divertida, els acudits del senyor Mingote i l'altra estranya.

 Yo creía que en esa clase de tiendas no se fijaba nadie.

Els acudits aquí els teniu i encara que fan referència al Dia del Llibre dels anys 1959 i 1962, crec que per una Fira com la 58a. compleixen de la mateixa manera gairebé.

 Además de la Feria del Libro, van a poner una tómbola de libros.

Cada día hay más vicio.

I la cosa que he vist estranya és que l'any 1962 el Dia del llibre es va fer un 12 de maig, però ho expliquen i diuen: " Este año, el Día del Libro tendrá unos aspectos inéditos, que vale la pena tener en cuenta. Señalemos, ante todo, el cambio de fecha. El tradicional 23 de Abril coincidía con el lunes de Pascua, y para que el Día del Libro cumpliera la misión que le es propia era preciso desvincularlo de aquella festividad. Así apareció la decisión de llevar el Día del Libro al 12 de Mayo. Una decisión que responde a un hecho importantísimo: del 6 al 12 de mayo se celebra en Barcelona el XVI Congreso de la Unión Internacional de Editores".

 Este lo compré yo en una librería.

 Mi último libro viene a llenar un vacío...

He estat a la Fira dos dies, he remenat, he fullejat, he mirat, he comprat uns llibrets i, malgrat tot, he gaudit com sempre dels Llibres en aquestes Ocasions Antigues i Modernes.

      - ¡ Y has tenido que ser tú precisamente quien lo comprara¡

Desitjaria que l’any vinent en contes de 34-35 llibreries en vinguessin 40-50 o més, ja sé que és difícil, però anys enrere hi eren, m’agradaria molt que fos així, podria remenar, fullejar, mirar, tocar, i sí, comprar alguna coseta, malgrat que alguns llibreters miren amb no molt bona cara a vegades, i altres, si portes una bossa o un maletí amb cremalleres ja ets un sospitós, però passa poc, crec.

La Vanguardia, dia 26 de juliol del 2009. “La foto del lector”, La triste ruina de los quioscos de Diputació      Ignacio Bello Carreira escribe: “ Quería denunciar con esta foto el estado ruinoso de dos quioscos de venta de libros de segunda mano de la calle Diputació. Ambos quioscos se encuentran en un estado lamentable, con las paredes y techos rotos y llenos de pintadas. Esto contrasta más todavía con el entorno de edificios nobles por donde pasan infinidad de turistas a diario”. 

            El pitjor es que la resta de quioscs no estan com el de la foto, però quasi,  fa pena veure’ls. Vaig passar ( fa mesos) expressament pel lloc per veure els quioscs perquè havia llegit coses i tenia alguna notícia dels mateixos i volia saber com eren en realitat i que podia trobar. Estaven bruts i molt mal endreçats , vaig sortir corrent.

            Diu el senyor Bello que són una ruïna i estan en un estat lamentable, té raó, jo crec que són una pena i l’efecte que donen, que fan, és el d’una vergonya molt gran, molt gran molt . I això passa en una ciutat en la que el llibre, els llibreters, els lectors i les indústries del llibre són tan importants ( o eren). És vergonyós.

                                            Llibre antic de Pardines

“... Presenta desordre cronològic... marge inexistent... cantonades deteriorades... lectura difícil”. , però té imatges com aquestes.

El Llibre antic de l’Ajuntament de Pardines té les tapes en pergamí. Consta de 222 fulls manuscrits a dues cares amb actes des de l’any 1665 al 1939. Dos-cents setanta quatre anys, doncs, en total, escriu E. Casanelles i Salvans a la pàgina de l’Ajuntament de Pardines, i ha fet un estudi per realitzar la seva Tesi de Llicenciatura en Filologia catalana.

En el llibre hi ha els Temes de les Actes: L’elecció de Cònsols, Memòria de difunts, endevesaments i vendes, Problemes i decisions, comptes i salaris i Pinzellades històriques.

Mirant, buscant, preguntant estava, i volia saber coses sobre la definició de llibre, que segons els diccionaris no és una cosa massa complicada ni massa llarga ni res  de l’altre món, i he recordat el llibre d’En Miquel y Planas: Bibliofília, on diu unes quantes coses que no són la definició acadèmica ni oficial de llibre, però que a mi no em sabria greu que fos inclosa com a tal en el DIEC, encara que sigui una mica llarga.

“ El llibre es l’evocador per excelencia de totes les fantasmagories que abelleix la imaginació; y es la porta oberta a totes les regions de la ilusió y del ensomni, y a les terres hont regna la poesía, com a senyora única, desde’l seu trono de llum.

    ?¿Qui es, entre’ls humans, tan dissortat, que no hagi algun dia trobat en un llibre la llevor salvadora d’una idea, la guspira de foch d’un pensament, la punta diamantina que li ha fet entrar cor endins una emoció?. 

   ¿ Y qui es tan mancat d’amichs y tan abandonat d’afectes, que no s’hagi, una hora o altra, sentit acompanyat del llibre fidel, que li ha donat muda conversa y li ha comunicat noves del món ab el qual encara la vida’l lligava y dels homes ab qui convivía en el recort?.

    Per al presoner es el llibre una anticipació de la seva desitjada llibertat.

    Per al malalt pot ésser, si no’l guaridor de les seves dolencies, el bàlsam benèfich que’l distregui del seu mal y li mantingui la confiança en la sanitat qu’espera. 

   Per al miseriós y desvalgut te’l llibre recursos de varietat infinita, tresors que li pertanyen sense limitació, possibilitats que l’igualen als demés homes. Perque les idees qu’estotgen els llibres són de tothom; y constituexen un veritable patrimoni universal, eternament inagotable.

    Per al llibre no hi ha límits ni en el temps ni en l’espay. El seu poder retrospectiu s’extén més enllà del passat hont ja no arriba la memoria dels homes; ultrapassa’ls temps prehistòrichs, desafiant tota lley de cronologies; assisteix als orígens mateixos de la vida orgànica y no s’atura tan sols davant de lo remot còsmich, quan el món encara no era món. Y, en sentit a aquest oposat, penetra en el pervindre y’s mou lliurement en el sí de les societats futures, anticipantse en els segles a venir, quan hurà devingut el món estada d’humanitats més perfectes, per a les quals serèm nosaltres tal volta com si no haguèssim existit may. Mes no, dich malament: també elles, de segur, tindran llibres gracies als quals podran considerarse  situades  igual distancia d’un passat y d’un futur remotíssims, vivint en un present com el nostre, qu’es només un instant efímer de l’eternitat. Sols el llibre dura y perdura. 

   Y d’aquesta matexa manera regna’l llibre en l’espay, sense limitació de cap mena, extenentse desde lo infinitament petit, en els dominis de l’activitat atòmica, fins als espays siderals, poblats d’universos que’ls nostres ulls materials desconexeran eternament, y que sols el llibre, per la força del Pensament que dóna vida a les seves planes, ha pogut junyir als seus dominis, tan dilatats com la inteligencia del Home, àdhuch falible y incompleta.

    El llibre, donchs, es etern y infinit. Es per als homes un veritable dò de Déu, ja que té d’Ell aquells dos atributs; y l’home dèu venerar en el llibre la prova més gran del bé que Déu li ha fet al dotarlo d’inteligencia y de rahó.    En el llibre té l’home més poderós instrument ab que’s deslliura del esclavatge de la ignorancia. 

   Y en el llibre troba la més segura guía per  assolir la Veritat, y’l mestre que li ensenya a millor conèxer la bellesa”.   

                 Miquel y Planas, en el Pròlech del llibre Contes de Bibliòfil, Ed. Institut Català de les Arts del Llibre, Barcelon, 1924, pp. XLI-XLIII.

                      Imatge: Di situ orbes, ESTRABÓN.

Lectures sobre Bibliofília  

           Quan comences en això de la Bibliofília la primera cosa que descobreixes és que no en tens ni idea d’on t’has ficat, no tens ni idea de què és un llibre ni com està fet, i no tens més remei que llegir moltes coses relacionades amb el món del llibre.  

          Es tenen d’aprendre coses sobre les parts que fan un llibre ( gairebé infinites), sobre els diferents tipus de llibres que es fan i es desfan, sobre els materials empleats, els suports, el tamany dels llibres, l’edició, l’enquadernació, les il.lustracions, els bibliòfils, els llibreters, les biblioteques, la bibliografia i els repertoris bibliogràfics, les abreviatures,  les impremtes, les…, no acabaria mai, són moltes les coses per aprendre i, bé, a poc a poc alguna cosa es va agafant, però…  

          Un altre aprenent em demana llibres per posar-se al dia, no sóc ningú, no soc un expert,no li recomanaré, seguramente ho millor, però he anat llegint i aprenent i, ho més important, he gaudit i gaudeixo llegint llibres que parlen de llibres.  

          El llistat podria ser llarguíssim, intentaré només posar-ne uns quants que a mi m’han agradat molt i amb els que he anat aprenent. 

             * BOHIGAS, Pere:  El libro español. Ed. G. Gili, Barcelona, 1962. 

* EROLES, Emili: Memòries d’un llibre vell, Ed. Pòrtic, Barelona, 1971. 

* EROLES, Emili: Diccionario histórico del libro, Ed. Millà, Barcelona, 1981.

 * GASKELL, Philip: Nueva introducción  la bibliografía material, Ed. Trea, Gijón, 1998.

 * HAEBLER. K. : Introducción al estudio de los incunables, Ollero&Ramos, Madrid, 1997.

 * MELERO, José Luis: Leer para contarlo. Memorias de un bibliófilo aragonés, Ed. Biblioteca Argonesa de Cultura, Zaragoza, 2003. 

* MENDOZA DÍAZ-MAROTO, Fco. Díaz-Maroto:  La Pasión por los libros. Un acercamiento a la Bibliofilia , Espasa, Madrid, 2002. 

* PALAU i DULCET, Antoni: Memòries d’un  llibreter català, Llibreria Catalonia, Barcelona, 1935. 

* PEDRAZA, M. et al: El libro antiguo, Ed. Síntesis, Madrid, 2003.

 * PORTER, Josep :  Els llibres, Ed. Porter, Barcelona, 1973.

 * VÉLEZ, Pilar: El llibre com a obra d’art a la Catalunya vuitcentista ( 1850-1910), Ed. Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 1989. 

 * VINDEL, Fco.: Manual de conocimientos técnicos y culturales para profesionales del libro, Instituto Nacionl del Libro Español,Madrid, 1943.   

          Un altre dia posaré més llibres que m’han ajudat, uns per aprendre i altres per estimar-los cada dia una mica més, com els d’En Ramon Miquel y Planas, els de Hipólito Escolar (editor), els de Joan Bta. Batlle, els de Brugalla, els diccionaris de Martínez de Sousa, i molts més, fins i tot llibres petits, opuscles com els que editaven el Gremi de llibreters de Vell tan de Barcelona com de Madrid i la Càmara del Llibre de Barcelona ( Bibliopharsis, Frases célebres, Libros-mujeres-niños de M. Luz Morales, Las Ferias de Madrid de Lope de Vega, La vida del libro de Mustieles, Libreros y bibliófilos barceloneses del siglo XIX d’Àngel Millà, El libro español de Víctor Oliva , Cómo se organiza y cataloga una biblioteca de Jordi Rubió, Veinticinco años de librería de Carles Soldevila, El arte de leer de Carles Soldevila, Las bibliotecas de Barcelona d’Albert Viña, etc., etc.) quan es feien les Fires, avui això ja no ho fan, crec que és una llàstima, són llibres petits, de poques pàgines, però totes molt aprofitables. 

            El cas és que per ser un “bon” Bibliòfil primer he de ser Bibliòleg i no és senzill, ningú dona facilitats per estudiar aquest tema, encara que de vegades aquí i allà fan cursets, seminaris i conferències, com el curs “Valoración y Tasación del libro antiguo” que fan a Jaca a l’estiu, els cursets del COBDC i les conferències ( Seminari) que es van fer a l’Arxiu Històric de Barcelona amb motiu de la celebración de l’Any del Llibre i de la Lectura, i de les que s’ha editat un llibre: L’exaltació del llibre al Vuitcents. Art, indústria i consum a Barcelona , Pilar Vélez com a editora, Ed. Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 2008, i poca cosa més.

(Llibre: Hypnerotomachia Poliphili de Franciscus Columna, edició de Aldo Manuzio, Venecia, 1499)

L’últim home que parlava català  2  -  Impremta Babel 6 

             Des del dia de Sant Jordi he llegit dos llibres, l’Impremta Babel que em va durar tres dies , vaig gaudir i em va emocionar; vaig passar ( llegint) uns quants dies a prop d’Ascó i uns pocs a Barcelona, van ser unes jornades inoblidables.  

          Desprès he llegit,  L’últim home que parlava català, res semblant al llibre anterior, estic molt defraudat, no m’ha agradat gens i una cosa que em sembla curiosa és que la crítica ( la primera) que fa el Balaguer del llibre d’en Rovira, crec que és podria fer servir per criticar aquest mateix llibre.  

                      Paraules d’aquest llibre que no m’agraden: “Gourmet” (sic). 

           Gourmet: al DIEC no hi és, a l’Enciclopèdia Catalana si, i diu :( del fr. Gourmet ‘ vailet del marxant de vins’, d’on ‘entès en vins’, del fr. ant. Grommet, dimin. De gromme ‘vailet’, i aquest, de l’angl. Ant. Grom ( actual groom) ‘cavallerís’. m Gurmet. 

           Voldria saber com es pronuncia «  gourmet », es diu pronunciant la o i la u o només la u com en francès.  

           Gurmet : al Diec : 1. Persona que sap distingir i apreciar la bona cuina.                                         

 2. Persona aleccionada a menjar bé.   

                           A l’Enciclopèdia Catalana: ( del fr. Gourmet ‘ vailet del marxant de vins’, d’on ‘entès en vins’, del fr. ant. Grommet, dimin. De gromme ‘vailet’, i aquest, de l’angl. Ant. Grom ( actual groom) ‘cavallerís’. 

                                         1. Coneixador, de gustos refinats, que sap dintingir i apreciar la bona cuina i els bons vins.  

                                        2. Persona afeccionada a la bona cuina.  

           “Pen-drive”: surt vàries vegades.  

           “Plegava”: escriu el senyor Casajuana: “ que un bon dia la gent deixés de saber que quan deia que PLEGAVA ho deia perquè, a les botigues de teles, a l’hora de tancar cabia plegar totes les peces per desar-les”.

Voldria saber d’on ha tret que això ve de plegar las teles per tancar les botigues.

              “Esmuyien”: suposo que volia dir esmunyien.  

         Hi ha més paraules, però no les vaig apuntar.  

                      Sobre la història explicada:  

          Setge immobiliari?, l’oferta que li fan crec que de setge té poca cosa, ans al contrari, és una oferta que molt poca gent no acceptaría, per molt escriptor que sigui, crec que es una història més de ciència ficció que una història per parlar dels problemes del català .

            L’últim home que parlava català diu com última frase: “au, au”, crec que hauria d’afegir-hi: Vinga, o vinga va, i amb un “au” menys. El “au, au” és molt pobre, molt poca cosa, com les quatre coses que diu d’escriure en català o en castellà.  

            El cas de la paraula “esmuyien” i altres que crec que també són errates és un tema per un altre dia.

            El dia de Sant Jordi vaig començar a llegir el llibre Impremta Babel d'Andreu Carranza, avui diumenge, a les sis i escaig l'he acabat. 

           Llegir llibres en tant poc temps no em passa gaire, és molt difícil iniciar la lectura d'una novel.la i restar impacient per continuar-la una vegada deixes de llegir-la per fer altres coses. 

           Aquest llibre parla de d'impressors, de llibreters, d'editors, parla de llibres, i voldria dir moltes coses, però ja hi ha gent especialista en aquestes matèries que en parlaran, jo només puc dir que m'ha emocionat i escriuré aquí una frase del llibre que em sembla molt maca, es la frase que inicia el capítol 21: 

           " La memòria, més que un punt final, estàtic, l'escena immòbil d'un retrat, és un riu, un corrent d'aigua que sempre està en moviment, que es regenera amb l'acte de rememorar. És capaç de fer-nos veure les coses velles amb ulls nous i això ens obre portes secretes, connexions insospitades, i ens sorprenem de nosaltres mateixos perquè anem ampliant o inventant el mateix record amb detalls que ens havien passat desapercebuts que ens obren finestres a mons ignorats".    

        I en aquestes quatre ratlles, que no apunt, només afegir que llegir és una de les millors coses que aprenem, i si les lectures són com la d’aquest llibre, aleshores la felicitat que podem sentir mentre llegim no és gaire lluny.

                                              Amadescedari 1 

            Això d’organitzar un Amadescedari ( com el meravellós Avlokcedari dedicat a Brossa) sembla una cosa difícil, i crec que no estan preparant res i de moment amb la pàgina de la Fundació Joan Amades ja n’hi ha prou, em sembla una pàgina força interessant, informen, escriuen, comenten i diuen  moltes coses sobre Joan Amades (no APUNTEN res); hi ha una biografia i una bibliografia molt acurades, informació sobre Exposicions, sobre l’Arxiu del senyor Amades, ( APUNTS no), etc.

            Avui he entrat a Iberlibro i a Uniliber, he buscat llibres en venda de Joan Amades, a Iberlibro he trobat 469 llibres i a Uniliber 379, són els mateixos de les mateixes llibreries, la majoria espanyoles, només hi ha una petita diferència, bé, no tan petita, a Iberlibro els llibres surten una mica més cars, els mateixos llibres i a les mateixes llibreries els preus varien, per exemple: 

Divinitat del pa, = llibre i = llibreria, a Iberlibro 2.40 €, a Uniliber 2 €.

 Justícia popular, = llibre i = llibreria, a Iberlibro 3 €, a Uniliber 2,50 €.

 La barretina, = llibre i = llibreria, a Iberlibro 9€, a Uniliber 8€.

 La nina ( ed. Facs.), = llibre i = llibreria, a Iberlibro 16.50€, a Uniliber 15€.

 Els estudiants, = llibre i = llibreria, a Iberlibro 35.65€, a Uniliber 31€.

 Refranyer Popular, = llibre i = llibreria,  Iberlibro 60€, a Uniliber 54€.

 Costumari Català, = libres i = llibreria, a Iberlibro 220€, a Uniliber 200€.

 El pessebre, = llibre i = llibreria, a Iberlibro 295€, a Uniliber 280.25€.

 Auques comentades, = llibres i = llibreria, a Iberlibro 385€, a Uniliber 350€.

 El Pirineu, = llibre i = llibreria, a Iberlibro 660€, a Uniliber 600€.

 Els soldats, = llibre i = llibreria, a Iberlibro 3450€, a Uniliber 3000€.  

           En algunes llibreries el preu és el mateix, en una només varia uns 10 €, però en unes quantes els preus són força diferents,  com més car és el llibre més diferència hi ha. Són coses de la venda de llibres de vell, de segona mà, usats, antics o com vulgueu dir-li. Per cert mirant a la ILAB els preus també canvien una mica. 

            Com veieu el que no té un llibre d’ En Joan Amades és perquè no vol, però mireu primer on el compreu si ho feu ‘online’.

            A la Fundació Joan Amades hi ha 196 inscripcions a títol personal i 158 entitats, desitjo que entre tots facin moltes coses, no per un Amadescedari, però segur que sortirà un molt bon any Amades 2009.

“ L’especialitzada i estreta relació entre producte i venedor que caracteritzava les botigues de llibreters es trencava en altres centres comercials on confluïen diversos objectes amb la necessitat pecuniaria de vendre’ls. Els intents corporativistes dels llibreters per controlar la venda de llibres xocaven amb la realitat de mercats paral.lels d’ocasió, les fonts d’aprovisionament dels quals no eren tan sols els robatoris a particulars o els béns inventariats de difunts, de processats o d’endeutats. El preu elevat dels llibres i els salaris exigus dels aprenents motivaven que aquests circuits es nodrissin també de robatoris a les llibreries.

La noblesa no va utilitzar massa el mitjà de la subasta pública per solucionar problemes econòmics; la majoria dels béns i, concretament, els llibres van haver de seguir el camí de l’herència. El clergat va exercir de vèrtex difusor de la cultura religiosa a través del llibre; els eclesiàstics destacaven notablement quant a la circulació interna del llibre en el seu estament privilegiat. Omnipresent als encants, adquirien la majoria de llibres que havien pertangut a companys o a membres del grup en general; breviaris, missals i diürnals van constituir el gruix fonamental dels llibres adquirits, tot i que no van ser els únics. Els compradors d’aquests llibres religiosos no tenien, al marge del clergat, un perfil sociocultural definit, no existien clienteles especifiques per a aquest tipus de lectures. Així mateix, la circulació d’obres de la literatura catalana medieval ( Llibre dels Àngels, Tirant lo Blanch...) entre els sectors populars alfabetitzats de la ciutat es produí – en bona mesura – per la venda d’aquests llibres als encants del clergat”.

  Article: “La circulació del llibre a barcelona en el segle XVI” de Manuel Peña a L’Avenç, 199 ( 1996), pp. 29.

No       ,        ,   N0 

No, Avui, no (2) 

                       El 12 de setembre de 2008 vaig escriure en el meu vlok " No, Avui+, No". Parlava dels diaris en general i de l'Avui en particular.

  Avui vull tornar a escriure de l'Avui perquè cada dia em defrauda més. 

 7 de febrer de 2009: Suplement Cultura ( Suplement setmanal de llibres i art).

  Té 20 pàgines, la lletra es de mida més gran que la normal de la resta del diari: 

Primera pàgina: foto de Darwin en blanc i blau.

  Espais en blanc: quasi 2 pàgines.

  Espai ocupat per fotografies: quasi 5 pàgines.

  Anuncis: 1 pàgina i una miqueta més.

  Pàgines escrites: 20 - (+-)8 = 12 de 20 (+-).

  La lletra és més grossa i els tamanys  dels titulars van des de 14-16-18 a 100 (+-); no ho sé exactament, com a mostra a les pàgines 8-9 parlen de Darwin, hi posen el seu cognom ( 6 lletres) com a títol, ocupant al menys mitja pàgina i hi afegeixen 3 fotografies que sumades als diferents titulars i frases als marges donen un article d'una pàgina escassa. 

  Crítiques de llibres: ja ho vaig escriure, però hi afegeixo quelcom més, això de les puntuacions d'1 a 5 no m'agrada. Segons els crítics, 1: Dolent, 2: Regular, 3: Bo, 4: Molt Bo, 5: Excel.lent. Crec que el 2 sobra, o es bó o és dolent ( o t'agrada o no t'agrada), o molt bo o molt dolent i si voleu, fins i tot, excel.lent, etc. Però Regular ¡¡¡, no em sembla apropiat per un llibre. I es possible que molta gent pensi que no val la pena llegir un llibre considerat Regular, que potser és molt millor del que diu el "crític", aquestes coses són, crec, molt variables, molt de cadascú. 

 En el cas d'avui, el llibre considerat Regular ocupa 1 pàgina del suplement Cultura, bé mitja, doncs l'altra meitat està ocupada per una foto gran de l'autor i una petita del llibre i titulars a quin més gran, penso que dedicar una pàgina sencera a un llibre d'aquesta mena és una pèrdua de temps i d'espai.

 Per acabar-ho d'arrodonir, a la pàgina 2 i en l'apartat "Jo ja ho sabia", escriuen: ‘INFRAESTRUCTURA: "Qui no llegeix és perquè no vol... ACABEN DE PUBLICAR " Llibreries de Barcelona", una guia...’ .ACABEN DE PUBLICAR em sembla una falta de professionalitat de l'autor de l'article o al menys denota que no està al dia de publicacions.

  Aquest llibre el van publicar el novembre de 2008, fa més de 3 mesos, crec que ACABEN DE PUBLICAR seria més afortunat si el llibre hagués estat editat aquesta setmana o l'anterior, però si ja fa 3 mesos em sembla fora de lloc.

   Ah¡ i el llibre té bastants errors, ja em vam parlar en el vlok Diari d’un llibre vell ( 11 novembre 2008), però hi torno, ja que a l’Avui està d’actualitat i li sembla molt interessant.  Només quatre coses: 1: hi falten llibreries de vell molt importants, 2: diuen en el llibre que unes poques llibreries tenen contacte o estan a Iberlibro o a Uniliber quan de les de vell, rars, usats, saldo, etc., el 90% al menys són en aquests llocs o a Internet, 3: d’algunes llibreries diuen moltes, moltíssimes coses i escriuen moltes línies, d’altres quasi no diuen res, algunes nomès 1 línia.

  Hi ha més coses, però, per acabar, d’una llibreria diuen “ estan col.locats amb força rigor” ( els llibres) i penso o que no hi han entrat o que no ho han mirat tot, es una llibreria amb algunes coses més o menys ordenades, però el 70% o més dels llibres estan posats per anar buscant i anar trovant qualsevol cosa a qualsevol lloc.

    En fi potser hi te alguna cosa a veure que Columna i Avui estiguin en el Grup Planeta. 

         Bé, jo volia parlar de l’Avui, ho sento. Però curiosament en el Quadern d’El País del dijous amb 8 pàgines amb fotos i anuncis quasi hi ha més informació que en tot el Suplement Cultura de l’Avui.