Impremta i llibreria a la Barcelona digital del 2010  

Ahir, 29 de maig de 2008 a l’Aula Jordi Rubió i Balaguer de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació es va celebrar un seminari amb el títol “Impremta i llibreria a la Barcelona digital del 2010”.

El Pare Massot, director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, va fer la presentació i ens va parlar d’en Jordi Rubió; després, en Ferran Mascarell, va parlar del llibre, de la seva digitalització, dels anys que els queden als llibres de sempre, etc, etc.

 Crec que una de les conclusions va ser que hi ha lloc per les dues formes de llibre, al menys uns 50 anys més, després ja veurem, però em semble que tots els presents ( Bibliotecaris, Editors, Estudiants, Llibreters, Professors, 1 aficionat,etc.), més de 50, desitjaven i desitgen que el llibre de tota la vida duri molts anys més.

En acabar en Ferran Mascarell, es va iniciar un debat, es van dir algunes coses, no masses, va ser curt, però després de dues hores i escaig volien acabar i, malgrat tot, va estar molt bé. 

També ens van donar informació bibliogràfica del llibre d’en Rubió: Impremta i llibreria a Barcelona: 1474-1553, Diputació Barcelona, B, 1986 ( és una reedició).  

     El tinc de llegir doncs només mirant l’índex ja t’agafen ganes de fer-ho: parla del primer llibreter, del primer copista, del primer impressor, de les llibreries que hi havia a Barcelona, del paper, de la impremta, dels preus i de moltes coses més, crec que aprendré moltes coses.

Presentació

L’exaltació del llibre al Vuitcents. Art, indústria i consum a Barcelona*

 Ahir dijous es va presentar el llibre a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, i va valer la pena, no em pensava passar-m'ho tant bé, perquè a més a més era un resum ( l'acte) de les conferències que entre el 2005 i el 2006 es van fer en el mateix lloc, en el curs que portava el nom del llibre i que van ser molt interessants, sobre tot per aquells que, com va dir ahir na Pilar Vélez ( editora i una de les autores), estem "malalts de llibre".I m'ho vaig passar força bé perquè primer na Pilar Vélez i després en Sergio Vila-Sanjuán ens van dirigir unes paraules que em van semblar curtes i crec que amb això ja dic moltes coses.Na Pilar Vélez va ser una mica més acadèmica que en Sergio Vila-Sanjuán que em va sorprendre, i un llibre seu que tenia aparcat per dues o tres raons el posaré una mica més amunt de la pila de llibres per llegir, una mica no, bastant més i hi afegiré el de "Passejades per la Barcelona literària"; el llibre de na Pilar Vélez: "El llibre com a obra d'art a la Barcelona Vuitcentista (1850-1910)", Biblioteca de Catalunya, B, 1989, ja el vaig llegir i el recomano a qui vulgui disfrutar amb un llibre que parla de llibres, es preciós.El llibre presentat ahir està molt bé, els autors: Romà Arranz, Joseph M. Pujol, Pilar Vélez; Eliseu Trenc Aitor Quiney. Montserrat Comas i Güell, Francesc X. Puig Rovira, Agustí Nieto-Galan, Philippe Castellano, i Santi Barjau són tots ells persones dedicades al món del llibre i de la seva història; l'edició, amb il.lustracions molt escaients, d'aquelles que per sí mateixes ja val la pena el llibre i amb una portada preciosa del quadre "Escollint un llibre" de Ramon Casas.Les conferencies en las que es basa el llibre van estar molt bé, però segur que la lectura serà profitosa d'allò més.

Hildegunst von Mythenmetz és el nom del protagonista d'un llibre fantàstic, " La ciudad de los libros soñadores" de Walter MOERS ( Ed. MAEVA, M, 2006).Amb dibuixos increïbles del mateix autor.És dels pocs llibres que quan deixes de llegir per fer altres coses et sap greu i tens ganes d'acabar les altres coses per poder continuar llegint-lo.Vaig gaudir molt i també vaig patir molt , perquè cada vegada que parava em quedava amb una joiosa esperança de torna-lo a agafar per poder continuar fruint i el patiment valia la pena.

És potser el llibre on surten mes llibres, milions i milions, milions i milions i com posa a la contraportada és " un homenatge als llibres i al seu contingut, de lectura obligatòria per a lectors apassionats", i on " el lector realitza un fascinant viatge fins el màgic regne de la literatura, on la lectura es converteix en l'última aventura, on els llibres no només entretenen i diverteixen sinó que poden ferir, enverinar i fins i tot matar".

                       Del III s'han oblidat

La III  Edició del Saló del Llibre de Barcelona A la guia per a visitar el Saló diuen " prop de 150.000 títols i més de 450 segells editorials", a la mateixa guia posen els Expositors i en surten 300 i pocs més.Les activitats estan molt bé, però l'any passat van fer un concurs que es deia "Joc de Saló", que crec que va ser una de les millors coses i recordo que ho vaig passar força bé , aquest any no l'han fet. L'any passat va durar 6 dies, aquest any 5, 4 l’any que ve?Bé no vull ser negatiu, però crec que aquest Saló va a menys, crec que si algú no fa alguna cosa l'any que ve seran 200 i pocs els Expositors, però crec que no hi arribaran.Un altre detall, L'Agenda d'Activitats de l'any passat era un llibret amb 55 pàgines, molt correcta i crec que ben fet, aquest any es un follet de 8 pàgines i una mica més, gens correcta i crec que molt mal fet, el de l'any passat era molt més clar , no es poden comparar.L'any passat es podien trobar Bruño, Cálamo Arte y Bibliofilia, Cátedra, Molino, Escriptors i Consejería Cultura de Asturias, Govern i Institut d’Estudis Andorrans, Ollero y Ramos, Edicions B, Grup RBA, El País Aguilar, La Magrana, Universidad Complutense de Madrid, La Campana, UNED, National Geographic, etc., etc., i unes quantes llibreries de nou i de vell ( al menys 12, aquest any dos o tres + -). Pot ser alguns d’aquests noms no són dels més importants, però alguns ho són i molt.Aquest Saló m’ha decebut molt.

Estic llegint el llibre " Conocimientos necesarios para un Bibliófilo", volum 1 d'una sèrie de 10 que aniran editant des de Galgo Librería Anticuaria d'Oviedo, del senyor Édouard Rouveyre i que es va editar a Paris l' any 1899 ( 5ª ed.).
         En aquest primer volum es parla de l'origen del llibre, aficionats, bibliòfils i bibliòmans,formació d'una biblioteca d'aficionat, conservació i manteniment dels llibres.
         En la pàgina 74 i fins la 76 es diu: " ... citaremos un artículo del Library Journal de Nueva York, que tenía por título: " Lo que no debemos hacer con los libros", i comenta: " No leer en la cama; no hacer anotaciones...”, i així fins a dir 32 coses que no es tenen de fer amb els llibres. I al final de la cita posa un peu de pàgina que diu: 114. The Libraty Journal. New York -- Tomo II, nº 4.
        Tot correcta, però.
        Recordo que en el llibre " La Pasión por los Libros" de Fco. Mendoza Díaz-Maroto, Espasa, M, 2002, en les pàgines 300-303 diu: " En 1909 Harold Klett publicó en The Library Journal de Nueva York un artículo: " Don't" en el que se contenían 30 preceptos ( mejor dicho, prohibiciones) relacionados con los libros. Al año siguiente... una traducción anónima que sirvió de base a Xavier da Cunha para escribir " A Biblia dos bibliophilos".... A su vez, Víctor Infantes ha glosado al glosador con singular gracejo en su librillo " La Biblia de los Bibliófilos",(Noticias Bibliográficas, nº 77, M, 2000, 53pp.). Reproduciré seguidamente los 30 preceptos sin apenas comentarios míos,...".
        I seguidament explica els 30 preceptes, que són els mateixos que, amb petits matisos com canviar ‘dòlars’ per ‘pesos’, va escriure el senyor Rouveyre citant també el Library Journal.
       Tot això ve perquè he quedat una mica intrigat amb les dates i en perquè un diu 32 preceptes i els altres , Cunha, Infantes, i Mendoza, 30.
       Però ho més curiós és ho de la data. El senyor Rouveyre va escriure el llibre el 1899 i segons els altres autors el senyor Klett va publicar l'article 10 anys més tard, el 1909. Segons tots va ser en el Library Journal de New York, jo em pregunto qui te raó, quina data és la correcta, o potser són correctes les dues, no ho sé, demano ajuda perquè ho he intentat esbrinar, he mirat en molts llocs i no trobo gaire més del que ja sé, en dos blogs parla'n dels 30 preceptes de Harold Klett, però cap dels dos diu d'on surten les dades que exposen, encara que semblen tretes paraula per paraula del llibre de Mendoza, doncs posen : " (mejor dicho, prohibiciones )", que penso que això ho escriu el senyor Mendoza.
       Bé m'agradaria que algú m'ajudés a sortir de dubtes. Jo seguiré buscant, al menys una mica més.
      Gràcies.
      Xavier.

En el bloc hi ha un apartat, Les Meves Imatges, en el que hi vaig posant imatges que trobo a Internet, sobre llibres, prestatgeries, impressores, gravats, fulles, dibuixos vells i nous, portades, fotos velles i noves, de tot una mica, però tot relacionat amb el món del llibre. Potser es un problema no posar d'on les he tret, es que no ho sé, algunes ja fa anys que les tinc guardades.

Tinc llibres travessats, n'hi han tres en particular que segons els experts ( gairebé tots o la immensa majoria, no n'estic segur), són grans magnes obres de la literatura universal, a saber: " El Quixote" de Cervantes ( diuen), el "Ulisses" i " La Muntanya Màgica". Per mi l'Ulisses del  tan conegut James Joyce és un rotllo molt gran, no el vaig acabar de llegir em va ser impossible, no vaig arribar ni a la meitat, i diuen, molts, que és uns de les més grans; de " La Muntanya Màgica" del Thomas Mann només recordo muntanyes, neu, fred, una flassada i no sé perquè, una "chaise-longue" molt molt còmode. "el Quixote" no vull criticar-lo molt perquè semble ser que segons els experts és una de les grans obres de la història, quant vaig començar a llegir-lo, sabia algunes coses, de que anaven alguns capítols, crec que són coses que les sap moltíssima gent, ho dels molins, les ovelles, o eren bocs?. El volia llegir tot, quant anava pel capítol XXI notava que tots els capítols eren quasi iguals, no tenien res de diferent, ximpleries que diu el Quixote, més ximpleries que diu el Sancho ( i alguna veritat), baralles i cops a tort i a dret i a esquerra i dreta, retorns a casa i torna a començar.. Potser més endavant s'anima la cosa, pensava, encara que no ho creia, i així va ser, qualsevol altre llibre l'hagués deixat en qualsevol racó cantó, però el vaig acabar i en vaig treure algunes conclusions. De fet, per mi, tres o quatre històries es podien llegir, per suposat el senyor Quixote no surt, per sort això passa a molts capítols, els que deia són uns capítols d'amor entre una, dues o més parelles, semblen copiats de contes àrabs, oïts per Cervantes quan era a la presó.