Biblioaprenent

“ L’existència del gremi de llibreters suposà, doncs, un clar reforçament de la subordinació del sector productiu al comercial, tret ja característic de l’Antic Règim tipogràfic. No cal dir que els impressors no acceptaren sempre de bon grat aquesta situació. A l’ordre del dia constaren els embargaments i els penyoraments fets pels síndics llibreters als impressors que violaven les ordinacions? Això va provocar molts plets entre tots dos oficis. A finals del XVII la majoria de les impremtes de la ciutat eren d’individus de diferents estats i condició: mercaders, advocats, notaris públics, botiguers, escudellers, paraires, sombrerers, daguers. Aquests propietaris aliens a l’ofici van desaparèixer a principis del Set-cents. A part d’algun cas d’extinció familiar, els obstacles imposats pel gremi a la seva activitat i la crisi del sector tipogràfic posterior a la Guerra de Successió jugaren en contra seva. A la primera meitat del segle XVIII els pocs impressors d’ofici que restaven ( Figueró, Campins, Jolis) compartiren progresivament el protagonisme de l’edició barcelonina amb els llibreters-impressors, grup emergent que es convertirà, a la segona meitat de la centúria, en el nucli entorn al qual girarà la major part de la activitat editorial i llibrera de la ciutat. A les seves tendes emmagatzemaven un fons de llibres que podia arribar al miler de títols i diverses desenes de milers d’exemplars; a les seves impremtes hi havia 3 o 4 premses i 1 o 2 tòrculs, i estaven força ben dotades de lletreria ( àdhuc amb matrius i fundició pròpia). Són els Piferrer, Surià, Martí o Teixidor, per citar-ne els més destacats. Certament, les seves impremtes estaven lluny de les dels grans impressors madrilenys com Ibarra, Marín o Sancha, que comptaven entre 12 i 15 premses. Però cal no oblidar que fora de Madrid només el valencià Benito Monfort, als anys de 1780, va arribar a tenir 6 premses, i que el taller corrent a Espanya tenia 1 o 2 premses”.

  Article: “ El Món del llibre a la Barcelona del set-cents” de Javier Burgos a L’Avenç, 198 de gener de 1996, pp. 32-33.

Un negoci antic. “ No us cregueu pas – segueix dient el meu informador - , que el negoci dels llibres vells sigui una cosa d’avui. Fa ja un grapat d’anys que els barcelonins trafiquegen amb aquesta mena de coses. Jo mateix, sóc el tercer de la meva família que em dedico a aquest negoci. El meu pare i el meu avi, també el feien.Es per això que conec una mica el que en podríem dir la història d’aquest Mercat. Fa anys, els industrials com ara jo mateix, treballaven a la Plaça de Sant Sebastià. Vingué un dia que els encants foren traslladats a Sant Antoni, i els llibreters s’instalaren a la Ronda com si fos a casa seva. Les barraques d’avui encara existeixen, sense que en falti ni una. No us cregueu pas que l’Ajuntament ens hi deixi estar de franc. Cadascú de nosaltres paga vint-i-cinc pessetes cada mes en concepte de tributació¡A més de les adquisicions que fem personalment, amb el tracte directe amb els clients que ens visiten, moltes vegades adquirim quantitats de volums directament de les cases editores. Són volums que no han assolit la venda que hom esperava, i que de no trobar en nosaltres una adequada vàlvula de sortida, es podririen anys i anys en els prestatges de les editorials. Són, doncs, llibres nous, encara sense tallar. Ací teniu, per exemple, aquest volum del “ Diario de un estudiante en París”, de Gaziel, que nou de trinca us el vendré per una pesseta.També adquirim els materials, en una mena de Borsa a l’aire lliure que se celebra cada diumenge al Paral.lel, a la Plaça de les Glòries Catalanes, a Collblanc i d’altres indrets que us podria citar encara. En aquests mercats són subhastats els lots de llibres que arriben allà per les més diverses procedències. Els drapaires, sobretot, en porten una pila. N’hi ha, també, procedents de gent que ha tingut la mala pensada de morir-se, i que es veu que no han deixat massa coses als seus hereus insaciables. No cal pas dir que en aquests mercats es troben moltes gangues. Gent que ven sense saber el que ven, i que, a més, té pressa a vendre. De vegades, us arriben, per aquest conducte, veritables meravelles.Llibres raríssims, cotitzats a un preu elevadíssim, que vós podeu adquirir fàcilment per unes poques pessetes. Quan arriba una ganga d’aquestes, és qüestió d’obrir l’ull i de procurar que no sigui el veí el que us tregui la mel dels llavis. Si sabeu que s’ha mort algú amb una bona biblioteca particular, heu de còrrer de seguida a veure si hi ha res a fer. De vegades, si el cadàver encara no és enterrat, us tiren escales avall. Us tiren escales avall, però l’endemà vénen a visitar-vos per parlar de les condicions econòmiques de l’operació. De vegades, també, sou rebut amb el millor somrís. Hom us fa passar, i us convida a seure. Les garrotades vénen a l’hora de concretar el preu. En aquests casos no em sé estar de pensar quina cara faria el difunt si pogués veure, encara que sols fos un minut, aquell anguniós desfet de temps.Quan trobem una ganga d’aquestes és hora d’anar a trucar a la porta dels nostres clients, que en podríem dir-ne permanents. Si us donés una llista de la gent important que em compra, trobaríeu un grapat de coneguts vostres. Aquests senyors sovint em fan encàrrecs d’obres que els interessen. Encàrrecs que jo procura servir amb la màxima puntualitat. Sembla que aquests senyors clients estan molt satisfets amb la meva gestió, perquè les propines no escassegen.” Article: “El Wall-Street dels llibres vells” per R. Font i Ferran a L’Opinió, del 10 de febrer de 1934.

            Sorprès estic després de que caigués a les meves mans la revista Woman, nº 199 del mes d’abril d’aquest any.

            Sorprès perquè sent com és una revista dedicada a la moda ( vestits, perfums, viatges, accesoris, bellesa, pentinats, etc.), dedica 30 pàgines als llibres, 30.

            Les 7 primeres parla de: la Bibioteca i Centre Multimèdia de Brandenburg; la Llibreria Slexyc Dominicanen a Mastricht, una, diuen, de les més originals i maques del món , en una antiga esglèsia del segle XII ; la Biblioteca Pública de Seattle ( www.spl.org); el ‘ Marché de Bouquinistes’ a Lyon, en el Quai de la Pêcherie al costat del riu Saone ( www.pucesducanal.com); la Shakespeare& Co de Paris ( www.shakespeareco.org); la Gran Biblioteca d’Alexandria; la Casa Internacional de la Literatura Passa Porta a Brussel.les ; la llibreria ‘La Hune’ a Sant Germain ( Paris); a Milà, a Corso Domo, un antic palau, entre d’altres coses hi ha una llibreria especialitzada en art, modes i disseny ; la Biblioteca Pública Infanta Elena de Sevilla; la nova Biblioteca de Sant Antoni a Barcelona que opta al premi Mies van der Rohe; la Biblioteca Nacional d’Austria; la llibreria Taschen a Berlin i la Llibreria  Strand Books a Greenwich Village (NY) amb més de 8 kms. de prestatgeries (www.strandbooks.com). 

           Després 7 pàgines dedicades a “Gente de palabras” on relacionen Cantautors, novel.listes, guionistes i periodistes. 

           Segueix una pàgina dedicada a Consum intel.ligent on parlen de llibreries que ofereixen un espai per parlar i per prendre un cafè com: Ivorypress, Magasand, El Bandido Doblemente Armado i La Buena Vida, a Madrid, les llibreries La Central i Bertrand a Barcelona i la llibreria Paris-Valencia a València.

            A continuació hi ha un reportatge on rel.lacionen els autors de 4 novel.les amb els protagonistes de les pel.lícules que aquestes novel.les han generat ( Atxaga-Linuesa; Rivera de la Cruz-Tejero/Alterio; Shery Jones-Yohana Cobo; Alex de la Iglesia-Willy Toledo). 

           Després 4 pàgines amb un atles del món de fons, posant fotos de diferents autors de tot el món senyalant quatre coses sobre ells, autors com: John Banville, JMG Le Clézio, Najat El Hachni, Elias Khoury, Sándor Márai, Salman Rushdie, Julia Leigh, Roberto Bolaño, Paulo Coelho, Philip Roth i així fins a 28 escriptors.

            Segueixen dues pàgines dedicades a Roberto Saviano i el seu llibre Gomorra; i una pàgina dedicada a Edgard A. Poe. 

           Per acabar dediquen 3 pàgines més a “Lo que viene”: Audiollibres, Ebook, Hotels literaris, Ex libris, Internet, Kindle, Marcapàgines, la vila llibrera Urueña ( Valladolid), Word Spoken, etc.

            30 pàgines dedicades al món del llibre a la revista Woman, nº 199 del mes d’abril de 2009.

  http://cde.bluevista.es/1W49ba8cd85f93e794.cde,en aquesta adreça podreu veure l’inici del especial Llibres,  però al quiosc per 1,50€ el tindreu complet. Les fotos que surten estan molt bé. 

           Volia escriure alguna cosa per comentar les tonteries que diu el senyor Monzó en el seu article, “ Si yo tuviese un blog”, escrit avui en el Magazine
de La Vanguardia, però no vull perdre el temps, només dir que el “SERÉ BREVE” d’aquetsa setmana es fa molt llarg.

                                              Amadescedari 1 

            Això d’organitzar un Amadescedari ( com el meravellós Avlokcedari dedicat a Brossa) sembla una cosa difícil, i crec que no estan preparant res i de moment amb la pàgina de la Fundació Joan Amades ja n’hi ha prou, em sembla una pàgina força interessant, informen, escriuen, comenten i diuen  moltes coses sobre Joan Amades (no APUNTEN res); hi ha una biografia i una bibliografia molt acurades, informació sobre Exposicions, sobre l’Arxiu del senyor Amades, ( APUNTS no), etc.

            Avui he entrat a Iberlibro i a Uniliber, he buscat llibres en venda de Joan Amades, a Iberlibro he trobat 469 llibres i a Uniliber 379, són els mateixos de les mateixes llibreries, la majoria espanyoles, només hi ha una petita diferència, bé, no tan petita, a Iberlibro els llibres surten una mica més cars, els mateixos llibres i a les mateixes llibreries els preus varien, per exemple: 

Divinitat del pa, = llibre i = llibreria, a Iberlibro 2.40 €, a Uniliber 2 €.

 Justícia popular, = llibre i = llibreria, a Iberlibro 3 €, a Uniliber 2,50 €.

 La barretina, = llibre i = llibreria, a Iberlibro 9€, a Uniliber 8€.

 La nina ( ed. Facs.), = llibre i = llibreria, a Iberlibro 16.50€, a Uniliber 15€.

 Els estudiants, = llibre i = llibreria, a Iberlibro 35.65€, a Uniliber 31€.

 Refranyer Popular, = llibre i = llibreria,  Iberlibro 60€, a Uniliber 54€.

 Costumari Català, = libres i = llibreria, a Iberlibro 220€, a Uniliber 200€.

 El pessebre, = llibre i = llibreria, a Iberlibro 295€, a Uniliber 280.25€.

 Auques comentades, = llibres i = llibreria, a Iberlibro 385€, a Uniliber 350€.

 El Pirineu, = llibre i = llibreria, a Iberlibro 660€, a Uniliber 600€.

 Els soldats, = llibre i = llibreria, a Iberlibro 3450€, a Uniliber 3000€.  

           En algunes llibreries el preu és el mateix, en una només varia uns 10 €, però en unes quantes els preus són força diferents,  com més car és el llibre més diferència hi ha. Són coses de la venda de llibres de vell, de segona mà, usats, antics o com vulgueu dir-li. Per cert mirant a la ILAB els preus també canvien una mica. 

            Com veieu el que no té un llibre d’ En Joan Amades és perquè no vol, però mireu primer on el compreu si ho feu ‘online’.

            A la Fundació Joan Amades hi ha 196 inscripcions a títol personal i 158 entitats, desitjo que entre tots facin moltes coses, no per un Amadescedari, però segur que sortirà un molt bon any Amades 2009.

“ L’especialitzada i estreta relació entre producte i venedor que caracteritzava les botigues de llibreters es trencava en altres centres comercials on confluïen diversos objectes amb la necessitat pecuniaria de vendre’ls. Els intents corporativistes dels llibreters per controlar la venda de llibres xocaven amb la realitat de mercats paral.lels d’ocasió, les fonts d’aprovisionament dels quals no eren tan sols els robatoris a particulars o els béns inventariats de difunts, de processats o d’endeutats. El preu elevat dels llibres i els salaris exigus dels aprenents motivaven que aquests circuits es nodrissin també de robatoris a les llibreries.

La noblesa no va utilitzar massa el mitjà de la subasta pública per solucionar problemes econòmics; la majoria dels béns i, concretament, els llibres van haver de seguir el camí de l’herència. El clergat va exercir de vèrtex difusor de la cultura religiosa a través del llibre; els eclesiàstics destacaven notablement quant a la circulació interna del llibre en el seu estament privilegiat. Omnipresent als encants, adquirien la majoria de llibres que havien pertangut a companys o a membres del grup en general; breviaris, missals i diürnals van constituir el gruix fonamental dels llibres adquirits, tot i que no van ser els únics. Els compradors d’aquests llibres religiosos no tenien, al marge del clergat, un perfil sociocultural definit, no existien clienteles especifiques per a aquest tipus de lectures. Així mateix, la circulació d’obres de la literatura catalana medieval ( Llibre dels Àngels, Tirant lo Blanch...) entre els sectors populars alfabetitzats de la ciutat es produí – en bona mesura – per la venda d’aquests llibres als encants del clergat”.

  Article: “La circulació del llibre a barcelona en el segle XVI” de Manuel Peña a L’Avenç, 199 ( 1996), pp. 29.

            L’Avlokcedari ( alguns li deien ablogcedari, altres abloccedari i altres Hablog/ccedari) en homenatge a Joan Brossa va estar força bé, crec que aquest any es podria fer una cosa semblant dedicada a Joan Amades, un Amadescedari o alguna cosa així ( VlokFolk, VlokAmades, Avlokmades, etc,...).   

         Jo no puc, però segur que hi ha gent preparada o potser des de l’Associació Cultural Joan Amades ho podrien iniciar.   

         Per cert, volia saber coses sobre Joan Amades, volia comprar alguna biografia, però de moment amb la pàgina de l’Associació Cultural Joan Amades i els articles del Piscolabislibrorum ja vaig fent.

No       ,        ,   N0 

No, Avui, no (2) 

                       El 12 de setembre de 2008 vaig escriure en el meu vlok " No, Avui+, No". Parlava dels diaris en general i de l'Avui en particular.

  Avui vull tornar a escriure de l'Avui perquè cada dia em defrauda més. 

 7 de febrer de 2009: Suplement Cultura ( Suplement setmanal de llibres i art).

  Té 20 pàgines, la lletra es de mida més gran que la normal de la resta del diari: 

Primera pàgina: foto de Darwin en blanc i blau.

  Espais en blanc: quasi 2 pàgines.

  Espai ocupat per fotografies: quasi 5 pàgines.

  Anuncis: 1 pàgina i una miqueta més.

  Pàgines escrites: 20 - (+-)8 = 12 de 20 (+-).

  La lletra és més grossa i els tamanys  dels titulars van des de 14-16-18 a 100 (+-); no ho sé exactament, com a mostra a les pàgines 8-9 parlen de Darwin, hi posen el seu cognom ( 6 lletres) com a títol, ocupant al menys mitja pàgina i hi afegeixen 3 fotografies que sumades als diferents titulars i frases als marges donen un article d'una pàgina escassa. 

  Crítiques de llibres: ja ho vaig escriure, però hi afegeixo quelcom més, això de les puntuacions d'1 a 5 no m'agrada. Segons els crítics, 1: Dolent, 2: Regular, 3: Bo, 4: Molt Bo, 5: Excel.lent. Crec que el 2 sobra, o es bó o és dolent ( o t'agrada o no t'agrada), o molt bo o molt dolent i si voleu, fins i tot, excel.lent, etc. Però Regular ¡¡¡, no em sembla apropiat per un llibre. I es possible que molta gent pensi que no val la pena llegir un llibre considerat Regular, que potser és molt millor del que diu el "crític", aquestes coses són, crec, molt variables, molt de cadascú. 

 En el cas d'avui, el llibre considerat Regular ocupa 1 pàgina del suplement Cultura, bé mitja, doncs l'altra meitat està ocupada per una foto gran de l'autor i una petita del llibre i titulars a quin més gran, penso que dedicar una pàgina sencera a un llibre d'aquesta mena és una pèrdua de temps i d'espai.

 Per acabar-ho d'arrodonir, a la pàgina 2 i en l'apartat "Jo ja ho sabia", escriuen: ‘INFRAESTRUCTURA: "Qui no llegeix és perquè no vol... ACABEN DE PUBLICAR " Llibreries de Barcelona", una guia...’ .ACABEN DE PUBLICAR em sembla una falta de professionalitat de l'autor de l'article o al menys denota que no està al dia de publicacions.

  Aquest llibre el van publicar el novembre de 2008, fa més de 3 mesos, crec que ACABEN DE PUBLICAR seria més afortunat si el llibre hagués estat editat aquesta setmana o l'anterior, però si ja fa 3 mesos em sembla fora de lloc.

   Ah¡ i el llibre té bastants errors, ja em vam parlar en el vlok Diari d’un llibre vell ( 11 novembre 2008), però hi torno, ja que a l’Avui està d’actualitat i li sembla molt interessant.  Només quatre coses: 1: hi falten llibreries de vell molt importants, 2: diuen en el llibre que unes poques llibreries tenen contacte o estan a Iberlibro o a Uniliber quan de les de vell, rars, usats, saldo, etc., el 90% al menys són en aquests llocs o a Internet, 3: d’algunes llibreries diuen moltes, moltíssimes coses i escriuen moltes línies, d’altres quasi no diuen res, algunes nomès 1 línia.

  Hi ha més coses, però, per acabar, d’una llibreria diuen “ estan col.locats amb força rigor” ( els llibres) i penso o que no hi han entrat o que no ho han mirat tot, es una llibreria amb algunes coses més o menys ordenades, però el 70% o més dels llibres estan posats per anar buscant i anar trovant qualsevol cosa a qualsevol lloc.

    En fi potser hi te alguna cosa a veure que Columna i Avui estiguin en el Grup Planeta. 

         Bé, jo volia parlar de l’Avui, ho sento. Però curiosament en el Quadern d’El País del dijous amb 8 pàgines amb fotos i anuncis quasi hi ha més informació que en tot el Suplement Cultura de l’Avui.

 “ Desde 1632 el gremi de llibreters exercia un ampli control sobre la producció de les ‘menudències’ ( llibretes generalment per a l’ensenyament de lletres i de la doctrina cristiana, com les beceroles, flantems, pelegrins, salms, llibres del Roser o les Doctrines de Ledesma i Orriols) ja que s’havia arrogat el dret exclusiu d’encarregar-ne la impressió a un únic individu. Els llibreters estaven obligats a comprar-li la producció a ell. Aquests carregaven sobre els impresos fets les operacions de plegat,cosit i  - si el client ho demanava – l’enquadernació. No estractava strictu sensu d’un privilegi gremial, perquè qualsevol impressor podia estampar-los. Tanmateix, a la pràctica era un autèntic monopoli donades les grans dificultats que els impressors trobaven pel seu despatx. Aquests no formaven part del gremi. Agrupats des de 1632 en la germandat de Sant Joan Evangelista ( del tipus religioso-assistencial), formaren un gremi propi el 1684, al mig d’un dur plet judicial començat tretze anys abans. Però no sobrevisqué a les pressions dels llibreters, que l’any següent obtindrien de les autoritats municipals la revocació de les seves ordinacions.

 Article: “ El Món del llibre a la Barcelona del set-cents” de Javier Burgos a L’Avenç, 198 de gener de 1996, p. 32.

“ El nou gremi, ara ja de llibreters i impressors, nasqué el 1787, essent aprovades les seves ordinacions pel Consell de Castella al 1789. Significà la fi de la llarga sèrie de conflictes que havien enfrontat els dos oficis del llibre? Qui es va incorporar al gremi d’immediat van ser els propietaris de taller: eren ells els que havien negociat amb els llibreters el contingut de les noves ordinacions. Però els oficials impressors es negaren, obrint un nou pret contra el gremi en defensa de la seva condició de treballadors lliures. Ja al 1785 aquests oficials s’havien enfrontat amb els seus patrons: es van reunir ‘ clandestinament’ per exigir una pujada dels salaris, sota l’amenaça d’abandonar el seus treballs. I, en aquells moments, n’hi havia molta, de feina, a les impremtes¡ Sembla que els oficials eren pocs per cobrir tota la feina. Així ho reconeixien els mateixos amos de les impremtes, que els acusaven d’indubordinació i de disuadir els aprenents dient-los que si continuaven a l’ofici d’estamper serien uns pobres miserables. Els arguments es tornen a repetir, ara per part del gremi, davant la negativa dels oficials a subjectar-se a la corporació. La seva incorporació no es produí fins el 1794, previa signatura de dues concòrdies que milloraren les seves condicions d’ingrès”. 

Article: “ El Món del llibre a la Barcelona del set-cents” de Javier Burgos a L’Avenç, 198 de gener de 1996, pp. 35.

“ El comerç del llibre en la ciutat de residència del lector fou insuficient per assortir les elits intel.lectuals catalanes. La correspondència és, sens dubte, una font excel.lent per conèixer els gustos literaris d’aquestes elits i la circulació de llibres a llarga distancia entre particulars, una pràctica paral.lela al comerç d’importació realitzat pels llibreters barcelonins, però amb característiques molt diferents. Aquests llibres els encarregaven per un interés especial envers una temática concreta o per raons professionals, per una publicació recent o pel llibre antic. Sens dubte, aquestes informacions ens permeten conèixer els casos de lectors i la temàtica que va poder desembocar en llibres ‘ efectivament llegits’, a més de mostrar l’existència de xarxes de relacions en les quals els seus membres atorguen al llibre i a les informacions sobre llibres un paper estimable en els seus vincles socioculturals, tant com a senyal d’amistat com de valor de canvi”.  

Article: “La circulació del llibre a barcelona en el segle XVI” de Manuel Peña a L’Avenç, 199 ( 1996), pp. 29.