Biblioaprenent

Allà a dalt Els Ports,

tinc plantada una flor,

el vent la tentineja,

fins fer arrivar la olor,

 si hi plantem una estelada,

no tindrem tant de dolor.

Avui tocava una Frase sobre Bibliofília, però de tant en tant és bo anar canviant,

he trobat aquest acudit a ¡ Cu-Cut ¡ , en el n. 1, del 2 de janer ^[sic] de l'any 1902.

Les paraules potser no es veuen gaire bé, les escric aquí: 

L’últim home que parlava català  2  -  Impremta Babel 6 

             Des del dia de Sant Jordi he llegit dos llibres, l’Impremta Babel que em va durar tres dies , vaig gaudir i em va emocionar; vaig passar ( llegint) uns quants dies a prop d’Ascó i uns pocs a Barcelona, van ser unes jornades inoblidables.  

          Desprès he llegit,  L’últim home que parlava català, res semblant al llibre anterior, estic molt defraudat, no m’ha agradat gens i una cosa que em sembla curiosa és que la crítica ( la primera) que fa el Balaguer del llibre d’en Rovira, crec que és podria fer servir per criticar aquest mateix llibre.  

                      Paraules d’aquest llibre que no m’agraden: “Gourmet” (sic). 

           Gourmet: al DIEC no hi és, a l’Enciclopèdia Catalana si, i diu :( del fr. Gourmet ‘ vailet del marxant de vins’, d’on ‘entès en vins’, del fr. ant. Grommet, dimin. De gromme ‘vailet’, i aquest, de l’angl. Ant. Grom ( actual groom) ‘cavallerís’. m Gurmet. 

           Voldria saber com es pronuncia «  gourmet », es diu pronunciant la o i la u o només la u com en francès.  

           Gurmet : al Diec : 1. Persona que sap distingir i apreciar la bona cuina.                                         

 2. Persona aleccionada a menjar bé.   

                           A l’Enciclopèdia Catalana: ( del fr. Gourmet ‘ vailet del marxant de vins’, d’on ‘entès en vins’, del fr. ant. Grommet, dimin. De gromme ‘vailet’, i aquest, de l’angl. Ant. Grom ( actual groom) ‘cavallerís’. 

                                         1. Coneixador, de gustos refinats, que sap dintingir i apreciar la bona cuina i els bons vins.  

                                        2. Persona afeccionada a la bona cuina.  

           “Pen-drive”: surt vàries vegades.  

           “Plegava”: escriu el senyor Casajuana: “ que un bon dia la gent deixés de saber que quan deia que PLEGAVA ho deia perquè, a les botigues de teles, a l’hora de tancar cabia plegar totes les peces per desar-les”.

Voldria saber d’on ha tret que això ve de plegar las teles per tancar les botigues.

              “Esmuyien”: suposo que volia dir esmunyien.  

         Hi ha més paraules, però no les vaig apuntar.  

                      Sobre la història explicada:  

          Setge immobiliari?, l’oferta que li fan crec que de setge té poca cosa, ans al contrari, és una oferta que molt poca gent no acceptaría, per molt escriptor que sigui, crec que es una història més de ciència ficció que una història per parlar dels problemes del català .

            L’últim home que parlava català diu com última frase: “au, au”, crec que hauria d’afegir-hi: Vinga, o vinga va, i amb un “au” menys. El “au, au” és molt pobre, molt poca cosa, com les quatre coses que diu d’escriure en català o en castellà.  

            El cas de la paraula “esmuyien” i altres que crec que també són errates és un tema per un altre dia.

            Sorprès estic després de que caigués a les meves mans la revista Woman, nº 199 del mes d’abril d’aquest any.

            Sorprès perquè sent com és una revista dedicada a la moda ( vestits, perfums, viatges, accesoris, bellesa, pentinats, etc.), dedica 30 pàgines als llibres, 30.

            Les 7 primeres parla de: la Bibioteca i Centre Multimèdia de Brandenburg; la Llibreria Slexyc Dominicanen a Mastricht, una, diuen, de les més originals i maques del món , en una antiga esglèsia del segle XII ; la Biblioteca Pública de Seattle ( www.spl.org); el ‘ Marché de Bouquinistes’ a Lyon, en el Quai de la Pêcherie al costat del riu Saone ( www.pucesducanal.com); la Shakespeare& Co de Paris ( www.shakespeareco.org); la Gran Biblioteca d’Alexandria; la Casa Internacional de la Literatura Passa Porta a Brussel.les ; la llibreria ‘La Hune’ a Sant Germain ( Paris); a Milà, a Corso Domo, un antic palau, entre d’altres coses hi ha una llibreria especialitzada en art, modes i disseny ; la Biblioteca Pública Infanta Elena de Sevilla; la nova Biblioteca de Sant Antoni a Barcelona que opta al premi Mies van der Rohe; la Biblioteca Nacional d’Austria; la llibreria Taschen a Berlin i la Llibreria  Strand Books a Greenwich Village (NY) amb més de 8 kms. de prestatgeries (www.strandbooks.com). 

           Després 7 pàgines dedicades a “Gente de palabras” on relacionen Cantautors, novel.listes, guionistes i periodistes. 

           Segueix una pàgina dedicada a Consum intel.ligent on parlen de llibreries que ofereixen un espai per parlar i per prendre un cafè com: Ivorypress, Magasand, El Bandido Doblemente Armado i La Buena Vida, a Madrid, les llibreries La Central i Bertrand a Barcelona i la llibreria Paris-Valencia a València.

            A continuació hi ha un reportatge on rel.lacionen els autors de 4 novel.les amb els protagonistes de les pel.lícules que aquestes novel.les han generat ( Atxaga-Linuesa; Rivera de la Cruz-Tejero/Alterio; Shery Jones-Yohana Cobo; Alex de la Iglesia-Willy Toledo). 

           Després 4 pàgines amb un atles del món de fons, posant fotos de diferents autors de tot el món senyalant quatre coses sobre ells, autors com: John Banville, JMG Le Clézio, Najat El Hachni, Elias Khoury, Sándor Márai, Salman Rushdie, Julia Leigh, Roberto Bolaño, Paulo Coelho, Philip Roth i així fins a 28 escriptors.

            Segueixen dues pàgines dedicades a Roberto Saviano i el seu llibre Gomorra; i una pàgina dedicada a Edgard A. Poe. 

           Per acabar dediquen 3 pàgines més a “Lo que viene”: Audiollibres, Ebook, Hotels literaris, Ex libris, Internet, Kindle, Marcapàgines, la vila llibrera Urueña ( Valladolid), Word Spoken, etc.

            30 pàgines dedicades al món del llibre a la revista Woman, nº 199 del mes d’abril de 2009.

  http://cde.bluevista.es/1W49ba8cd85f93e794.cde,en aquesta adreça podreu veure l’inici del especial Llibres,  però al quiosc per 1,50€ el tindreu complet. Les fotos que surten estan molt bé. 

           Volia escriure alguna cosa per comentar les tonteries que diu el senyor Monzó en el seu article, “ Si yo tuviese un blog”, escrit avui en el Magazine
de La Vanguardia, però no vull perdre el temps, només dir que el “SERÉ BREVE” d’aquetsa setmana es fa molt llarg.

Encara hi ha gent que busca el vlok ( bloc, blog), l’any 1935 a la Revista Mirador ja sabien on era i en el número 353 del dia 21 de novembre ho deixaven ben clar.

APUNT  NO  Text si, article si, comunicació si, anunci si, notícia si, nota si, carta si, escrit si, poesia si, anotació si, qualsevol cosa si, etc si, història si, quatre ratlles si, comentari si, missatge si, crítica si, APUNT NO.

 Butlletí de la Secretaria de Política Lingüística, n. 28, 23 febrer 2009: Aprovació de la forma APUNT per referir-se a la paraula anglesa POST. Es basa en poques coses i diuen : “..., pot considerar-se una denominació lingüísticament i semànticament adequada – a partir del significat del verb APUNTAR, del qual deriva APUNT”, i :

 APUNTAR ( DIEC2 + Enciclopèdia Catalana):

 1.       v.tr. Prendre nota ( d’alguna cosa).

2.      1. tr. Inscriure en una llista.

2.   2. intr. Pron. S’apuntava a totes les iniciatives culturals.

3.      tr. Algú, posar sobre una carta, assenyalar de qualsevol manera (la quantitat que vol jugar).

4.      tr. Insinuar, tocar lleugerament ( un assumpte, una matèria) en una conversa, un discrus, etc.

5.      1.tr. Anar dictant baix a algú ( allò que ha de dir) quan la memòria li manca, quan no ho sap bé, etc.

5.      2.tr. L’apuntador, dictar en veu baixa ( el text de la peça) als actors.

 APUNT ( DIEC2+Enciclopèdia Catalana):

1.       Dibuix o pintura feta de pressa, amb poques línies o pinzellades...

2.      Notes més o menys sumàries presses en llegir un llibre, un document, etc., en escoltar una explicació, un discurs, etc., per ajudar-ne la recordança o aprofitar-les a qualsevol altre fi.

 Crec que del verb APUNTAR i de la seva derivació APUNT poca consideració lingüística i semàntica adequada es pot treure. Però no soc expert en aquestes coses i segur que ja ho explicaran millor.

 POST: vol dir moltes coses diferents, moltes. Una cosa que ens pot ajudar és:Http://dictionary.reference.com:... Computers: ... To place text on a web site. 

A la Neoloteca de Termcat posen :

“APUNT: Text que un internauta publica en un fòrum o en un bloc.

     Nota: Els apunts també poden ser, de vegades, imatges o altres arxius associats.

     Nota: Segons el context, també poden ser adequades com a denominacions d’aquest concepte, entre d’altres, les formes aportació, comentari, intervenció, nota, missatge o, quan el text té una certa especialització i extensió, article”. 

Vaig recordar una marca de paperets de color grog ( i d’altres colors) d’aquests que s’enganxen amb coses escrites i notes per deixar penjades en qualsevol lloc, el nom es POST-IT i crec que la seva funció és molt semblant a les coses que posem en els nostres vloks. A vegades he posat article, d’altres “post” ( entre cometes), altres sense cometes, i he posat més noms; escriuré, deixaré notes, notícies, comentaris i altres coses i i mai posaré APUNT, no APUNTARÉ res.

                           Senyal des de fa molt anys

 Aquesta senyal no és vella ni està arrugada,  és així, tal com es va posar el primer dia de fa molts dies, de fa molts anys i sembla que encara no ha fet la seva feina Garrofers.

I es així perquè representa el poble català,  i col.locada a les carreteres, estacions i aeroports avisa i ensenya als que ens visiten la mena de gent que es trobaran per aquí, unes persones que podrien viure en un país lliure, independent, però que com indica el 'dibuix' no estan per res i quan dic per res vull dir: per protestar, per revelar-se, per separar-se, per ser un poble com tindria de ser.

La figura està arrugada i amb les mans tallades, però ho més clar es que té el cap tallat i ningú ha fet, fa, i sembla que no farà res per arreglar-ho.És una senyal perfecte per ensenyar els de fora i també a molts de dins com ens trobem els catalans avui. I, Jesus, encara no es pot jubilar.

Com deia no és vella ni nova, però nosa si que en fa i molta, si que hauriem de donar pas a altres senyals, com per exemple aquesta de sota, però no ens deixen ni fem gaires coses perquè ens deixin.

No, Avui, no. Fa uns mesos vaig publicar un article parlant de que havia deixat de comprar El Punt i comprava i llegia l'Avui, i em preguntava perquè continuava comprant l'Avui si tenia coses que no m'agradaven, com: semblança amb El Periódico en el format, moltes fotos grans i poca lletra, "senyors" articulistes com Salvador Sostres, articles com "Videoscòpia... i la caqueta de vidre" de Ricard Mas en el Suplement Cultura¡¡¡ , etc., etc.Però ahir, dia 11 de setembre, vaig anar content cap el quiosc perquè sabia que per 2 euros més em donarien el llibret del castells de Catalunya que segur que estaria força bé doncs es una recopilació dels castells ( no tots) que van sortint en el Suplement dels divendres " Sortim".La meva sorpresa va ser que a l'hora de pagar vaig tenir que deixar 1 euro pel diari, 2 euros pel llibret i 1,20 euros encara no sé ben bé perquè. Els vaig pagar, emprenyat, i pensant que a casa, llegint, ja trobaria alguna explicació ,i potser hi és, però jo no la vaig trobar. El senyor del quiosc m'ha dit avui que normalment ho fan cada any, però que no sap perquè. Els altres diaris tenien el preu de cada dia.L'Avui del dia 11 portava un altre Suplement escrit, potser interessant, però res del altre món.Fins aquí tot bé, podia haver escollit un altre diari més barat i assumpte resolt.Però una vegada a casa vaig notar que hi havien molts anuncis i els vaig comptar.Resultat: més del 44/45 % del diari, quasi la meitat, eren pàgines de propaganda, o sigui hi havien en total ( diari+suplement)118 pàgines, de les quals 50 eren d'anuncis.Em va semblar vergonyós i avui he tornat a comprar l'Avui perquè es divendres i donen el suplement " Sortim" que crec que és de les poques coses interessants del diari Avui.Però a partir d'avui compraré El Periódico els dilluns, El Punt ( malgrat la COPE) altres dies, El País el dia que surti el suplement Quadern i els diumenges el que em sembli que porta els suplements més interessants, perquè en el fons tots venen a dir amb diferents paraules o canviades de lloc les mateixes coses, i algun dia no compraré cap diari, de fet, cada dia que el llegeixo m’emprenyo més perquè tothom diu moltes coses i ningú fa res.

Dijous passat vaig anar a l' Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona, per usar la Hemeroteca, per buscar articles de diaris i revistes dels anys 20 i 30 i més recents.Ja hi vaig estar uns 20 anys enrere, el lloc era molt petit i recordo que tot era o semblava molt vell, la taula, les cadires, el lloc mateix; només hi vaig estar, crec, dos dies, per buscar articles per un treball. La cosa no recordo que fos complicada.

Però l'altre dia vaig descobrir una hemeroteca molt diferent, relativament gran, segur que molts llocs no els vaig veure, i estava molt nova, amb bastants seients per fer consultes, bastant amplis i amb molta llum.

El lloc, la Casa de l'Ardiaca, és molt maco, és un palau on hi vivia la jerarquia eclesiàstica, fins que en el segle XIX va passar a propietaris privats. Avui és de l'ajuntament de Barcelona.No vaig trobar tot el que volia, sis hores no donen per gaires coses en un lloc on hi ha milers de documents, emperò no tots, és impossible trobar-ho tot.Una de les coses que necessitava només la vaig poder obtenir mitjançant un CD ( amb escanejament-digitalització ). Semble que algunes màquines no funcionaven del tot bé i feien el que podien, per exemple el CD és una cosa que crec que la fan, més o menys d'un dia per l'altre, segons el que es demani i crec que van fer un esforç i el van preparar perquè pogués emportar-me'l el mateix dia.

Bé, vaig estar-hi unes sis hores que em van passar volant i el que jo volia dir, el que volia explicar és que la gent que treballa a l 'Arxiu, la que jo vaig trobar, cinc o sis noies, o més, em van tractar com a pocs llocs, jo no tenia ni idea de com funcionaven les coses, de com tenia que buscar-les, com anava la maquineta dels microfilms i més coses que allà tenen, per sort, l'amabilitat i les ganes de fer les coses bé era el millor que es pot trobar a l'Arxiu, vaig agrair molt el tracte rebut , les ensenyances que vaig rebre i la paciència que van tenir.

A sobre em vaig deixar allà el DNI, avui ( dilluns) he trucat per telèfon i amablement m'han dit que l'enviaran a casa meva.L'únic que volia dir és que val la pena anar a l' Arxiu, encara que només sigui per veure ho bé que tracten a la gent que hi va, cosa que avui dia no és pot dir de gaires llocs.

Segur que hi tornaré.