Biblioaprenent

 S omiem

    A mb

          L libertat ¡

                V olem ,

                       A mics ¡

                              D estinació

                                     O berta

                                             R etrobarem. 

             E stem

                     S ols

                           P erò

                                  R es

                                        I mpedirà

                                                  Unir-nos.

         En els Bibliodiccionaris anteriors ( I - VIII) vaig intentar no posar paraules sense sentit, paraules inventades per uns i altres amb el Biblio davant, però al final he posat totes les que he anat trobant, crec que en un "diccionari" hi tenen d'anar totes les paraules que es poden usar per escriure o parlar. El primer dia (I) vaig escriure alguns dels llocs on trobava més coses, un era Caudx que ara és Biblionoticiario.blogspot.com. Ja sabeu que això d’Infinet canvia d’un dia per l’altre i moltes vegades les adreces canvien o desapareixen, i és possible que unes quantes de les que he anat posant ja no sigui possible tornar-hi a entrar.            Acrònims:           

OL: Odd Librarian ( vlok): http://lisdb.blogspot.com     

 EGJ: vlok de Enrique Gallud Jardiel: http://humoradas.blogspot.com.  

 BN: vlok de Carlos Pino, abans Caudx:Http://biblionoticiario.blogspot.com    

        EdL: Enfermos de Libros. Breviario personal de bibliopatías propias y ajenas. Ed. Univ. Sevilla, Sevilla, 2009.      Autor: Miguel ALBERO.     

 L: liuva          

  A: Agustín  

          
Biblioarquia: sistema anàrquic que impera a casa d’un senyor que deixa els llibres tirats per tot arreu desprès de fullejar-los i mirar-los.(L) 

Bibliobóltico-a: ( Adj. del grec biblos= llibre i bolté= passeig). Literalment: " passeig de llibres". Es diu de la persona que porta a sobra material de lectura i estudi a llocs i situacions on no troba després l'ocasió o l'estona per llegir.
Tret de http://exonario.blogspot.com/search/label/B.
Exonario és un vlok que es defineix:" Definicions i termes que no figuren en el diccionari, però sí que figuren en el "exonario".

 “Bibliocantanos”: p. 174, Capítol V.8: Principales criterios de compra: “Cada uno puede comprar lo que le pete y su bolsillo le permita, faltaría más, pero quizá a los bibliocantanos les vengan bien algunos consejos. I en el Capítol VI.5: Los precios y los márgenes comerciales, (pàg) 202 :”... al lector no le extrañará la notable diversidad de precios que se observa en el mercado bibliofílico, la cual llama mucho la atención al bibliocantano. Éste se acostumbra pronto a ver un libro marcado con un precio que multiplica por dos, cinco, diez o más veces el que hemos pagado por otro ejemplar semejante, y viceversa ( claro que esto último nos hace menos gracia, y solemos callárnoslo)”. En el llibre El mercado del libro antiguo en España visto por un bibliófilo, MENDOZA DÍAZ-MAROTO, Fco(FMDM), Ed. Arco Libros, M, 2009. Col. Instrumenta Bibliológica. 303pp.

'Bibliocate': col.lecció de llibres que et fan suspendre exàmens. (OL).

'Bibliocefalia' (2): mal de cap produït per la lectura de llibres (EGJ). 

 ‘Bibliocida’: en el llibre Enfermos del libro, de Miguel Albero, parlant d’animals bibliòfags, en un moment donat ( p. 78) els anomena :’la bestia bibliocida’.

'Biblioculto': a)llibre mal col.locat en una biblioteca, llibre perdut; b) llibre que llegeix llibres. (OL). 

'Bibliódromo': lloc on fan carreres de senyors carregats de llibres. (EGJ).

'Bibliodromedario': personal encarregat del Bibliòdrom.(Odd Librarian:OL). 

 “Biblioerótica”: poema de Erasmo López de Mendoza, en el seu llibre inèdit De bibliofilias y otras perversiones, diu així:                       

 Era más hermosa que un Bodoni con todas sus barbas.           

 Tanto que se diría un pliego gótico desconocido.           

Tenía la prístina belleza de un incunable castellano con colofón en verso.  

          Era fascinante y antigua como un palimpsesto.          

  Lujosa y lujuriante igual que una B42 en vitela.     

       Misteriosa como el manuscrito original del Quijote.        

    Indescifrable cual un autógrafo de Dios.         

   Era maravillosa y seductora.    

                                           Fantàstica.    

                                                       Increíble...  

          Era una criatura de ficción    

                                                       Como las ediciones imaginarias.

 Biblioform: és el llibre que serveix per quedar-se adormit, com el Ulises de Joyce (A)

'Biblioginia': novel.la per feministes. (EGJ).  

Bibliografia(2): un llibre sobre el que s’han pintat gargots. Passa molt amb els llibres de text dels nens. (EGJ).

  'Biblioindiferencia'( o 'Bibliocontemptio'): cosina germana de la bibliofòbia i es diferencia d'aquesta en que a més a més de odiar i apartar-se dels llibres, menysprea l'existència d'ells mateixos. EdL. 

 'Biblioindiferente': bibliotecari al que no li interessen els llibres i deixa que es facin malbé. EdL. 

 'Biblioma': llibre perniciós, considerat com un càncer cultural. (EGJ).

  ‘Bibliómano’: bibliòfil amb la mà molt llarga.(BN)  .

'Biblionauta' (2): el que viatja sobre un llibre. ( Enrique Gallud Jardiel: EGJ). 

 Biblionoticiario (2) ( abans Caudx): vlok de Carlos Pino Cáceres, on hi ha un munt de categories, i moltes d'elles comencen amb les lletres Biblio, com: Bibliocronología, Biblioanécdotas, Biblioartículos, Biblioestrenos, Bibliohigiene, Bibliolibros, Bibliopersonajes, i un Biblioglosario Heterodoxo en el que hi posa unes quantes paraules començades per Biblio que ja apareixen en el Bibliodiccionari en anteriors llistats i moltes paraules inventades per ell i altres vlokers que també comencen per Biblio.Http://biblionoticiario.blogspot.com .

 ‘Bibliopedo’: borratxera agafada mentre es llegeix un llibre. (BN). 

 'Bibliopiteco': un mono sortit d'un llibre, per exemple, la mona Xita, de les novel.les de 'Tarzán'.(EGJ).

  ‘Biblioplasta’: persona molt pesada quan parla o tracta de llibres. 

 'Biblioplegia': mastegot donat amb un llibre. (EGJ). 

 'Bibliopnea': estar-se de respirar que el bibliòfil experimenta en una subhasta entre el: " ... a les dues i a les tres, adjudicat a...". (BN).  

Bibliopoli (2): agent de l'ordre en una biblioteca ( BN). 

 “Biblioquedanos”: pag. 196, Capítol VI.4: “Una encuesta de 2003” i diu a la pregunta 28. “¿Le han robado libros alguna vez? ¿ De qué forma? Al 75% sí que le han robado, al resto no, o ‘ no que yo sepa’. En cuanto a la forma, he aquí algunas respuestas: ‘En Ferias del libro (dos), ‘si no lo veo no lo sé’(¡), ‘entrando por la noche en la librería’, ‘por descuido’, ‘biblioquedanos vulgares’, ‘personas que visitan la librería o la feria y simplemente se llevan un libro’ “.En el llibre El mercado del libro antiguo en España visto por un bibliófilo, MENDOZA DÍAZ-MAROTO, Fco, Ed. Arco Libros, M, 2009. Col. Instrumenta Bibliológica. 303pp. 

Biblioredes: Programa Biblioredes: Oportunitats per l'expressió local, vlok de Santiago ( Xile). http://richardebury.blogspot.com/2010/01/programa-biblioredes-oportunidades-para.html

  'Bibliorragia' (2): característica del món actual, surten llibres per tot arreu. (EGJ).

  Biblioteca (2): llibre de fusta. (BN).

 Bibliotecomania: passió exagerada per les biblioteques.

  Bibliotecòman: persona afectada de bibliotecomania. 

Biblioteconomia (2): art de no gastar ni un cèntim en llibres, llegint-los a les biblioteques pùbliques. (EGJ).

  ‘Bibliolito’: un llibre petri, com un totxo, que no hi ha manera de que algú el llegeixi.

  Bibliomància (2): art d’adivinar quin llibre guanyrà el proper Premi Planeta (EGJ). Encar que tothom ja ho sap molt abans d’hora.

  'Bibliotella': col.lecció de missatges en una botella. (OL).

  Biblioteràpia (2): tractament de les bibliopaties que consisteix en una Visa Or sense límit de crèdit.(BN).

  'Bibliotermoovofagia': activitat consistent en menjar-sr els llibres acompanyats d'ous fregits. (EGJ). 

 'Biblioterrorista': a EdL parlant de lladres de llibres, els que roben manuscrits els considera biblioterroristes i mereixen anar a la presó, no així els que no paguen algun llibre quan van als grans magatzems, que els consideren com a delinqüents , però simpàtics. 

 'Bibliotuda': (Arg.) biblioteca estupenda.(OL).

 Bibliowebs: títol d'uns enllaços del vlok Bibliogoigs de la Zerosetze. 

 ‘Bibliozuelo’: lladragot que roba llibres i desprès s’han arrepenteix perquè no li veu la utilitat al que ha fet. (L)

                       A La Garrofa de Mont-Roig, tots hi podeu participar.

             Poso una espelma, no es gaire, però 299.000 vlokaires m’han dit que també posaran una espelma perquè bufis ben fort, t’ajudarem tots i quan arribis al milió les tornarem a posar, i si cal , tornarem a bufar amb tu.

                                                                                        (PalliDiseny)

          NO,           ,  NO

Compro l'Avui quasi cada dia, els diumenges no, alguns dimecres tampoc i algunes vegades compro El País, però ho faig perquè els altres diaris són més o menys per l'estil o pitjors i la major part són en castellà. El Punt el vaig deixar de comprar perquè criticaven a J. Losantos i al mateix temps posaven anuncis de la COPE. 

           Moltes coses d'aquest diari no m'agraden, moltes, i alguna cosa no la llegeixo, com la columna del SS que porta el títol a l'inrevés i que per cert últimament han sortit, crec que dues cartes a la Bústia posant-lo en el seu lloc, una és d'avui mateix .  

          El cas és que aquest diari te poques pàgines, la lletra és molt gran, els espais en blanc ocupen molt de lloc i de fotos quasi n'hi ha tantes com a El Periódico o més.  

          Avui el diari el conformen 44 pàgines, 16 pàgines escrites amb lletra normal, la resta són fotos, anuncis, espais en blanc, títols amb lletres gegantines, subtítols amb lletres una mica més petites, mapes i gràfics .  

          Per exemple els anuncis ocupen, al menys, nou pàgines, la Cartellera 6 pàgines amb la columna del SS inclosa, d'Economia hi ha 6 pàgines amb 1 i ½ de números de Borsa i coses semblants, de Comunicació hi ha 3 pàgines amb 2 i 4/5 parts parlant de televisió i menys de 1/5 part dedicada a la ràdio, etc., etc. 

           Ah¡, però avui es dijous i tenim el suplement Cultura, 20 pàgines més, quin goig, però entrem entrem i, quasi 9 pàgines són imatges vàries ( fotos, acudits, dibuixos, cromos, etc.) i la última és un anunci cultural, d'un llibre; i les pàgines escrites ho son amb grans títols, molts espais en blanc, i la lletra del 12 com a mínim.   

         I ja no em poso amb les classificacions de les crítiques de llibres, avui n'hi ha un amb 1 punt sobre 5, o sigui, segons l'Avui és un llibre Dolent i li dediquen quasi una pàgina amb foto inclosa.  

          Demà compraré l’Avui, més que res perquè el suplement Sortim és de les poques coses bones o al menys que a mi m’agraden d’aquest diari.  

          És la tercera vegada que escric en aquest vlok coses sobre l'Avui, m'agradaria escriure'n més, però parlant d'un diari millor, d'un Avui+ millor.  

        Ah¡ i una cosa que no ve al cas, però que em sembla curiosa, tan el senyor Joan Solà com el senyor Albert Pla Nualart ( aquest últim de vegades si i de vegades no) fan servir els dos signes d'interrogació per fer preguntes. ¿ Ningú diu res d'això?.        

    ( L’Avui.cat, líder absolut posa a la portada d’avui, ja m’ho miraré).

Allà a dalt Els Ports,

tinc plantada una flor,

el vent la tentineja,

fins fer arrivar la olor,

 si hi plantem una estelada,

no tindrem tant de dolor.

Avui tocava una Frase sobre Bibliofília, però de tant en tant és bo anar canviant,

he trobat aquest acudit a ¡ Cu-Cut ¡ , en el n. 1, del 2 de janer ^[sic] de l'any 1902.

Les paraules potser no es veuen gaire bé, les escric aquí: 

L’últim home que parlava català  2  -  Impremta Babel 6 

             Des del dia de Sant Jordi he llegit dos llibres, l’Impremta Babel que em va durar tres dies , vaig gaudir i em va emocionar; vaig passar ( llegint) uns quants dies a prop d’Ascó i uns pocs a Barcelona, van ser unes jornades inoblidables.  

          Desprès he llegit,  L’últim home que parlava català, res semblant al llibre anterior, estic molt defraudat, no m’ha agradat gens i una cosa que em sembla curiosa és que la crítica ( la primera) que fa el Balaguer del llibre d’en Rovira, crec que és podria fer servir per criticar aquest mateix llibre.  

                      Paraules d’aquest llibre que no m’agraden: “Gourmet” (sic). 

           Gourmet: al DIEC no hi és, a l’Enciclopèdia Catalana si, i diu :( del fr. Gourmet ‘ vailet del marxant de vins’, d’on ‘entès en vins’, del fr. ant. Grommet, dimin. De gromme ‘vailet’, i aquest, de l’angl. Ant. Grom ( actual groom) ‘cavallerís’. m Gurmet. 

           Voldria saber com es pronuncia «  gourmet », es diu pronunciant la o i la u o només la u com en francès.  

           Gurmet : al Diec : 1. Persona que sap distingir i apreciar la bona cuina.                                         

 2. Persona aleccionada a menjar bé.   

                           A l’Enciclopèdia Catalana: ( del fr. Gourmet ‘ vailet del marxant de vins’, d’on ‘entès en vins’, del fr. ant. Grommet, dimin. De gromme ‘vailet’, i aquest, de l’angl. Ant. Grom ( actual groom) ‘cavallerís’. 

                                         1. Coneixador, de gustos refinats, que sap dintingir i apreciar la bona cuina i els bons vins.  

                                        2. Persona afeccionada a la bona cuina.  

           “Pen-drive”: surt vàries vegades.  

           “Plegava”: escriu el senyor Casajuana: “ que un bon dia la gent deixés de saber que quan deia que PLEGAVA ho deia perquè, a les botigues de teles, a l’hora de tancar cabia plegar totes les peces per desar-les”.

Voldria saber d’on ha tret que això ve de plegar las teles per tancar les botigues.

              “Esmuyien”: suposo que volia dir esmunyien.  

         Hi ha més paraules, però no les vaig apuntar.  

                      Sobre la història explicada:  

          Setge immobiliari?, l’oferta que li fan crec que de setge té poca cosa, ans al contrari, és una oferta que molt poca gent no acceptaría, per molt escriptor que sigui, crec que es una història més de ciència ficció que una història per parlar dels problemes del català .

            L’últim home que parlava català diu com última frase: “au, au”, crec que hauria d’afegir-hi: Vinga, o vinga va, i amb un “au” menys. El “au, au” és molt pobre, molt poca cosa, com les quatre coses que diu d’escriure en català o en castellà.  

            El cas de la paraula “esmuyien” i altres que crec que també són errates és un tema per un altre dia.

            Sorprès estic després de que caigués a les meves mans la revista Woman, nº 199 del mes d’abril d’aquest any.

            Sorprès perquè sent com és una revista dedicada a la moda ( vestits, perfums, viatges, accesoris, bellesa, pentinats, etc.), dedica 30 pàgines als llibres, 30.

            Les 7 primeres parla de: la Bibioteca i Centre Multimèdia de Brandenburg; la Llibreria Slexyc Dominicanen a Mastricht, una, diuen, de les més originals i maques del món , en una antiga esglèsia del segle XII ; la Biblioteca Pública de Seattle ( www.spl.org); el ‘ Marché de Bouquinistes’ a Lyon, en el Quai de la Pêcherie al costat del riu Saone ( www.pucesducanal.com); la Shakespeare& Co de Paris ( www.shakespeareco.org); la Gran Biblioteca d’Alexandria; la Casa Internacional de la Literatura Passa Porta a Brussel.les ; la llibreria ‘La Hune’ a Sant Germain ( Paris); a Milà, a Corso Domo, un antic palau, entre d’altres coses hi ha una llibreria especialitzada en art, modes i disseny ; la Biblioteca Pública Infanta Elena de Sevilla; la nova Biblioteca de Sant Antoni a Barcelona que opta al premi Mies van der Rohe; la Biblioteca Nacional d’Austria; la llibreria Taschen a Berlin i la Llibreria  Strand Books a Greenwich Village (NY) amb més de 8 kms. de prestatgeries (www.strandbooks.com). 

           Després 7 pàgines dedicades a “Gente de palabras” on relacionen Cantautors, novel.listes, guionistes i periodistes. 

           Segueix una pàgina dedicada a Consum intel.ligent on parlen de llibreries que ofereixen un espai per parlar i per prendre un cafè com: Ivorypress, Magasand, El Bandido Doblemente Armado i La Buena Vida, a Madrid, les llibreries La Central i Bertrand a Barcelona i la llibreria Paris-Valencia a València.

            A continuació hi ha un reportatge on rel.lacionen els autors de 4 novel.les amb els protagonistes de les pel.lícules que aquestes novel.les han generat ( Atxaga-Linuesa; Rivera de la Cruz-Tejero/Alterio; Shery Jones-Yohana Cobo; Alex de la Iglesia-Willy Toledo). 

           Després 4 pàgines amb un atles del món de fons, posant fotos de diferents autors de tot el món senyalant quatre coses sobre ells, autors com: John Banville, JMG Le Clézio, Najat El Hachni, Elias Khoury, Sándor Márai, Salman Rushdie, Julia Leigh, Roberto Bolaño, Paulo Coelho, Philip Roth i així fins a 28 escriptors.

            Segueixen dues pàgines dedicades a Roberto Saviano i el seu llibre Gomorra; i una pàgina dedicada a Edgard A. Poe. 

           Per acabar dediquen 3 pàgines més a “Lo que viene”: Audiollibres, Ebook, Hotels literaris, Ex libris, Internet, Kindle, Marcapàgines, la vila llibrera Urueña ( Valladolid), Word Spoken, etc.

            30 pàgines dedicades al món del llibre a la revista Woman, nº 199 del mes d’abril de 2009.

  http://cde.bluevista.es/1W49ba8cd85f93e794.cde,en aquesta adreça podreu veure l’inici del especial Llibres,  però al quiosc per 1,50€ el tindreu complet. Les fotos que surten estan molt bé. 

           Volia escriure alguna cosa per comentar les tonteries que diu el senyor Monzó en el seu article, “ Si yo tuviese un blog”, escrit avui en el Magazine
de La Vanguardia, però no vull perdre el temps, només dir que el “SERÉ BREVE” d’aquetsa setmana es fa molt llarg.

Encara hi ha gent que busca el vlok ( bloc, blog), l’any 1935 a la Revista Mirador ja sabien on era i en el número 353 del dia 21 de novembre ho deixaven ben clar.