Biblioaprenent

“ Cas de fer una síntesi de síntesis, potser seria aceptable dir que, en el nostre medi, el valor d’un llibre o d’un document podria ser el que un bibliòfil està disposat a pagar. Aixó, però, no és ben bé així perquè de no raonar res més deixariem de fer consideracions sobre qüestions tan rellevants com qui o com es fixen els preus en aquest mercat ni tampoc examinariem aquells components d’ordre intel.lectual, ideològic, artístic, sentimental i d’altra natura que, al meu entendre, són cabdals a l’hora d’efectuar valoracions en el nostre sector”.“ De totes maneres, des del meu punt de vista, la bibliofília és molt més que un invent modern, una especulació, una mania o, com alguns han dit, una malaltia. Personalment crec que – dins d’un procés dinàmic i progressiu – la bibliofília és, per a molts, un projecte existencial que s’assenta en el plaer que proporciona la recerca i la possessió del llibre però, més encara, en els coneixements i sensacions que ens aporta”. 

 Dues frases de la conferència que el senyor Jordi Estruga, President de l’ABB, va donar al Col.legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya en el curs “ Valoració dels documents escrits”, l’octubre de 2006. Va ser una conferència molt interessant i en sortiran més frases.

“ Abans d’anar a la llibreria enconsulto elcatàleg per veure si hi trobaré el llibre que vull – que després el compri o en compri un altre, o tots dos i algun que hi he vist de passada, és una altra història ( sí, les llibreries són una perdició).       “ Amb les llibreries de vell tinc un petit trauma: la primera vegada que vaig entrar-hi, em van renyar perquè obria els llibres, ‘ Si no l’ha de comprar, no l’obri’ ”. 

“ De llibreries i manies”, en el blog Un que passava i part d'un dels comentaris al article. //unquepassava.blogspot.com/2006/10/de-llibreries-i-manies.html. 

“ El llibre considerat com un objecte de culte, el llibre de bibliòfil, és el protagonista de la mostra de la Biblioteca Nacional de Catalunya. D’octubre a desembre es donarà a conèixer amb profunditat aquesta afició a través de l’exposició Bibliofília: col.leccions privades, tresors ocults on es presenta el llibre estrictament com un objecte detallant els seus components físics.” 

“ Els llibres protagonitzen les exposicions de la tardor” per Marta Solé  a Canalcultura de Barcelona .

Trobo moltes frases en castellà, també les poso perquè algunes com la d'avui m'agraden molt i crec que és molt interessant, així com tot el bloc on la vaig trobar.

“... Dicen los expertos que el coleccionismo se puede considerar como una alteración de la psique en la cual intentamos suplir una falta que tenemos situada en el subconsciente, y para cubrir esta falta se nos da por coleccionar sellos, postales, marcapáginas o libros”.          “... Pero si bien es cierto que la bibliofilia es el amor por los libros, no lo es necesariamente por su contenido, lo que provoca una curiosa manera de amarlos. De la colección del libro como objeto, de la pasión por el libro, y de lo que rodea a este afán coleccionista, quiero contaros algunas anécdotas, a las cuales llegué a través de, como no, un libro: La isla de los mapas perdidos, de Miles Harvey, relata las peripecias del anticuario Gilbert Bland Jr., que dedicó parte de su vida al robo de decenas de valiosos mapas de las más importantes bibliotecas de investigación de Estados Unidos y Canadá, sin importarle para ello, cometer diferentes actos delictivos. Las aventuras del especializado cleptómano, son el leiv motiv para iniciar un viaje por la historia de la cartografía. El autor escucha las manifestaciones de ira de los bibliotecarios víctimas de Bland y reconstruye su trayectoria vital, desde sus roces con la ley hasta su traumático servicio militar en Vietnam. Y finalmente, con la ayuda de un agente del FBI, Harvey descubre la isla de los Mapas Perdidos.                 Harvey cita en su obra a algunos famosos bibliófilos:                 El culto por la adquisición en el Renacimiento tenía también su lado oscuro. El coleccionismo compulsivo podía degenerar a veces en robo, y alguno de los grandes escritores y eruditos de la época sucumbieron aparentemente a este impulso. Se cree que Giovanni Boccaccio, autor del Decamerón y amigo de Petrarca, saqueó una biblioteca monástica en su búsqueda de una pieza sin descubrir de la literatura clásica.                 Los ejemplos se suceden, y así nos encontramos con una curiosa manera de disculpar esta clase de robos:                 Poggio Bracciolini, uno de los más famosos bibliófilos de su época, justificaba su aparente robo de otra biblioteca monástica afirmando que los libros “ no estaban guardados de acuerdo a su valor, sino que yacían en un desván sumamente lúgubre y oscuro... un lugar en el que difícilmente habrían sido arrojados los delincuentes condenados”( Citado en John Addington Symonds, Renaisance in Italy: The Revival of Learning, vol.2 Charles Scribner’s Sons, Nueva York, 1907, pp.99).                 Para estos afamados coleccionistas y bibliófilos y para todo aquel que tenga tentación de salvar del olvido o de un lúgubre rincón a los libros, en la biblioteca del monasterio de San Pedro de Barcelona hay una inscripción que dice:                 ‘A aquel que robe, o se lleve en préstamo y no devuelva, un libro de su propietario, que se convierta en una serpiente en su mano y le desgarre. Que le aqueje la parálisis, y todos sus miembros se malogren. Que languidezca con dolor pidiendo a voz de cuello misericordia, y que no cese su agonía hasta que cante en disolución. Que los ratones de biblioteca roan sus entrañas como prueba del gusano que no muere. Y cuando por fin acuda a su castigo final, que las llamas del infierno lo consuman para siempre’.

                 Como en toda pasión: ¡ Cuidado con lo que amáis, y sobre todo, cuidado cómo lo amáis!”.

 Art. de Catuxa “ Bibliofilia: pasión y delito” a //bibliotecosas.blogia.com/2004/noviembre.php 

“ A mesura que passa el temps sóc més bibliòfil. El llibre esdevé on objecte entranyable amb el qual acabes mantenint una curiosa relació. Viure envoltat de llibres imprimeix caràcter. És molt més melòs, l’embolcall de les paraules. Els llibres llegits són com els amors viscuts que, encara que no els tornis a obrir, sempre romanen dins teu, formant un nucli indestriable amb el que ets !. 

          Art. « Narrei-me à sombra e nao me achei sentido » sobre Pessoa en el bloc d’Antoni Ibáñez, Trosdequoniam de gener de 2005. 

 “ I no ens enganyem: si parlem de literatura, encara no s’ha demostrat – i crec que trigarà a demostrar-se – que la lectura per pantalla sigui més atractiva que la lectura d’un llibre de paper... i aixó deixant de banda la bibliofília, la dedicatoria en un exemplar com a premi per al lector fidel, la idea de l’exemplar personal i intransferible, convertit moltes vegades en bagul de records, amf fotos i flors enriquint el text amb la memòria, la relació d’intimitat, moltes vegades de fetitxisme, amb el llibre com a objecte, la mobilitat del llibre tradicional, és a dir, la tòpica qüestió de quin llibre ens enduriem a una illa deserta, i fins i tot – permeteu-me la ironia – la sempre útil presencia d’un llibre en cas que el moble trontolli, per exemple”.                        

Art. “Papers versus Bits” d’un debat entre: editor soport paper, escriptor, disenyador gràfic, enginier multimedia, editor soport electrònic i agent literari, sobre les noves tecnologies i la seva influencia en el llibre. A http://www.upf.edu/grec/publica/agora/6/papbit.htm   

La idea és posar frases,una, dues ,tres, depèn del tamany. De vegades són frases curtes, però algunes son molt llargues i, fins i tot, d'altres m'estimo més dir on són perquè estan en articles, conferències, llibres que crec que val la pena llegir de dalt a baix.El cas es que això em va bé així, però hi ha un llibre en el que hi han tantes frases, realment tot el llibre es una frase sobre Bibliofília, que el millor es recomanar a tot aquell que estigui interessat en aquest món i no l'hagi llegit que no se'l perdi. A mi és el llibre que em va acabar de convença en la meva afició, que va començar i encara no sé com.El llibre és: La pasión por los libros. Un acercamiento a la Bibliofilia, de Francisco Mendoza Díaz-Maroto, de la editorial Espasa Calpe, M, 2002.Vull aprendre i el que trobo penso que potser anirà bé per altres Bibliòfils, aficionats o més avançats, però que vulguin saber més coses cada dia. Es possible que alguna de les coses que poc a poc vaig col•locant aquí els hi vagi bé.

La pàgina de Josep Manzano sobre ex libris i ex webis m'agrada molt, és molt interessant i suposo que el que ell fa sobre Ex libris i Ex webis es pot aplicar el mateix en el món dels Blocs (Blogs), no sé si algú ha posat ja nom, però ho voldria saber i en cas de que no hi hagi nom posar-ne un, no es tan fàcil, crec, quin creieu, si no n'hi ha, que seria un bon nom: ex blocis, ex bloguis, ex blogis, ex ..., a mi el que em sona millor és Ex bloguis, però com en català es fa servir Bloc potser seria un problema, però, no ho sé, vosaltres  que en penseu?. I quan dic posar un nom vull dir a un que estigui fet, que tampoc sé si algú ha fet "Ex bloguis", suposo que si. Si podeu ajudeu-meMoltes gràcies i a reveure

“ Si bé el somni de tot bibliòfil seria poder participar en activitats de recerca d`’algun enigma bibliofílic, trobar nous incunables o llibres de gran raresa, aclarir incògnites sobre l’estampació dels primers mapes de Catalunya... i, així un llarg etc., em teniu aquí per parlar sobre un tema d’aparença no tan atractiva i de tractament bastant més àrid: ‘La visió del bibliòfil en la valoració de documents escrits’ “. 

“ En un altre ordre de coses, T. S. Beardsley a, Elogio de la Bibliofilia, afirmava que la bibliofília era una malaltia del cervell… però també del cor¡”.

 Dues frases extretes de la conferència que el senyor Jordi Estruga, President de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona va donar l’octubre de 2006 en un curs sobre Valoració de Documents escrits al Col.legi Oficial de Bibliotecaris Documentalistes de Catalunya. Potser en posaré més perquè va ser molt interessant.

La foto es una obra d'art extreta de www.adolf.cat, aixó ho guardo a la Categoria Ex libris, perquè en surten uns quants i té més coses ( Pintura, Enquadernació, ...)que val la pena veure."ENCICLOPÈDIA PORTÀTIL" 2007
Llibre: Pequeña Enciclopedia Columbus. Ediciones Hymsa, Barcelona, 1934 (1.622 planes) 18 x 25 x 8,5cm muntat sobre 4 rodetes i cordill per dur a tot arreu.
Nota: ADOLF certifica que el llibre no ha estat maltractat físicament ni psicològica.

Frases sobre Bibliofília 11

" A finals del segle XIX, els llibres eren considerats objectes meravellosos, talismans màgics curosament editats, enquadernats, amb guardes treballades i lloms decorats. Eren els portadors del saber i el progrés. El món de la lletra impresa fou la sageta de foc que il-luminà l'obscurantisme que planava sobre els habitants de la Barcelona que s'industrialitzava ràpidament. Alguns homes es reunien a l'entorn de lletraferits, dibuixants, impressors, enquadernadors i utòpics agitadors de consciències es reunien a l'entorn de caixes tipogràfiques, componedors, lletres de plom i molta tinta".