Biblioaprenent

ASTA

 Fa uns quants mesos vaig escriure una carta al Director d’un Diari i la van editar .El cas es que surt la paraule Asta i tenia dubtes sobre si era correcta o no, vaig sortir de dubtes i aquí la torno a escriure, la carta, perquè crec que es pot utilitzar per més ajuntaments catalans.Diu així: Bon dia, voldria que aquesta carta arrivés al Director del Diari per la seva publicació, gràcies. ( Agrairia la correcció de les faltes). La carta es la següent:             "Fa pocs anys que visc a ..., una de les coses que em va sorprendre i agradar es que a l'edifici de l'Ajuntament, normalment, només penja la bandera de Catalunya.            Han passat pocs anys , crec que la bandera hauria d'estar a mitja asta, a dalt de tot sembla una mica agosarat, sembla que volguem presumir d'alguna cosa que no tenim, i tal com van les coses a mig pal estaria més que bé,  amb el temps, si els polítics fan el que de tant en tant prometen potser sí que es podrà anar pujant, encara que sigui a poc a poc. També, amb el temps, podrem, com el senyor Maragall del Psc-PsoE ( sic), no demanar la lluna, però sí demanar un estel i quan la bandera de la plaça el tingui aleshores sí que es podrà posar i onejar ben amunt." Moltes gràcies. La Biblio, en aquesta ocasió, queda una mica allunyada, però tot va bé per aprendre i a la Categoría Paraules hi caben moltes coses, espero. 

  12.- “ Com a lector, el bibliòfil afirma que el text és el que compta i que la segona edició és millor que la primera perquè ha estat corregida. Com a col.leccionista, el bibliòfil assegura: ‘ Calla, calla, aquests errors de la primera edició són els que donen valor al llibre’. Amb tot, la bibliofília no està reservada als pusil.lànimes”. 

Art. “ El fetitxisme del bibliòfil”, Jordi Marlet a Diari Avui, suplement Cultura de 19 d’octubre de 2000. Crec que tot l’article és molt interessant.  

13.- “  … Acercarse a un códice medieval, a los incunables de los viejos códigos visigodos, ojear despacio la temblorosa pluma de un escritor del siglo XV, hacerse con un ejemplar de la primera Biblia editada por Gutemberg o tener en nuestra librería un ejemplar del libro ‘Sutra del diamante’, a la sazón el más antiguo que se conoce, sería a buen seguro un caro lujo, pero una satisfacción sin límites para los aficionados a los libros y las antigüedades.”“ Pergaminos, legajos, cartas, de diferente procedencia y antigüedad, libros de ediciones antiguas, libros recuperados, colecciones, enciclopedias, documentos oficiales y hasta partituras son el objetivo de los grandes maestros de la bibliofilia y de los aficionados a tan curiosa y noble actividad”. 

Art. El libro antiguo y de coleccionista en Internet”, a www.ociototal.com/recopila2/r_news/libroantiguo.html  

14.- “...Con el cursor podrá elegir cualquiera de los libros... . El libro elegido pasa a primer plano. Quien guste de los placeres de la bibliofilia quedará encantado por el realismo del cuero de los lomos, la encuadernación, las carátulas en relieve, el grano añejo del papel, la belleza de las guardas, las grecas, las miniaturas, los grabados, las caligrafías,...”. 

Art. Sobre el CD-ROM: “ La Biblioteca Total, Viaje por el Universo de J.L. Borges”, per Iván Almeida a //iacd.oas.org/RIB%201-4%2097/resen%20multimedios.htm

10.- “ Aquest matí, al costat d’un contenidor blau per a reciclar paper, he trobat una capsa plena de llibres vells. La meva bibliofília és tan gran que no he pogut suportar la visió. Sense pensar-m’ho dos cops, m’he endut la capsa cap a casa perquè volia examinar els llibres més atentament. Després d’una anàlisi acurada, he comprovat que el contingut era prou interessant, malgrat el lamentable estat d’alguns exmplars.          Potser tard o d’hora, tots acabarem ‘reciclats’ com aquests llibres vells plens de pols que ningú ja no llegeix... Si els Toltois, els Zolas, els Wildes, els Salgaris, els Balzacs, els Dumas, els Vernes, els Blascos Ibáñez acaben així... ¿ Què serà de nosaltres, missèrrims escriptors de blogs en una llengua europeament inreconaguda?. ¿ Hi haurà contenidors per a reciclar tots els arxius vells de tots els blogs del cibermón?. Avui, l’olor de llibre vell m’ha acompanyat tot el dia. ¿ Quina olor fan els blogs?”. 

Art. “ Llibres Vells”, Antoni Ibáñez, en el seu bloc Tros de Quòniam, //trosdequoniam.blogspot.com de maig del 2004.

 11.- “... en el mundo de la bibliofilia no existen baremos. Al tratarse de un mercado sin gran tradición, los libreros, al igual que los galeristas o anticuarios, establecen los precios de mercado con arreglo a dos criterios, casi personales: la rareza y la demanda de la obra”.

Art. “ Los libros, objeto de subasta”, César Serna a Su Dinero, nº 18 de Septembre de 1999.

 REMBOÎTAGE L'any 2005 vaig assistir a un curs d'estiu, molt interessant, a Jaca, anava de Comerç i Taxació del Llibre Antic, organitzat per Manuel José Pedraza Gracia de la Universitat de Zaragoza. Un dels conferenciants ens va parlar del "remboîtage", sense traduir-ne la paraula, jo no sabia el que era i va dir: " ...o sigui, s'ha utilitzat una enquadernació original del segle XVI, però procedent d'un altre llibre per re-enquadernar aquest, que no fa ni tres anys estava enquadernat en mig pergamí del segle XIX", d'entrada no ho vaig entendre del tot, però consultant un diccionari francès vaig sortí de dubtes ( quasi). Diu així: :Remboîtage: Opération consistant soit à remettre un volume dans sa reliure d’origine après l’avoir lavé et reparé, soit à le remettre dans une reliure d’époque en bon état.No m’atreveixo a traduir-ho, però ve a ser alguna cosa així com: reemplaçar en un volum una pàgina o més  que no siguin les originals per pàgines que siguin de la mateixa època i característiques.

INTONS

 Ara sé poques coses, però al principi no sabia res. Fa pocs anys em vaig començar a capficar en el món dels llibres i en els catàlegs trobava , en castellà, la paraula "intonso" i no sabia que volia dir, ho vaig mirar en un diccionari i vaig sortir de dubtes, encara que la millor manera per saber-ho és preguntant a qualsevol llibreter que, t'ho ensenya i queda clar. En el món Biblio suposo que la gent ja ho sap, però per mi va ser una cosa curiosa.Jo ho traduia per intons i com no n’estava segur ho vaig buscar, i vaig veure que ja estava bé.

CAT. ... 2.- Que s’enquaderna amb les barbes o els plecs sense tallar.

CAST. ...3.- Dicho de un ejemplar de una edición o de un libro: Que se encuaderna sin cortar los pliegos de que se compone.

Hi ha un bloc, “El bibliómano”, en el que

tot el que explica és interessant per a

 qualsevol que vulgui saber coses sobre el

 món del llibre, es la mena de bloc que jo

voldria fer, però és molt difícil.

Voldria saber moltes coses referents a

 blocs, el que estic fent em surt bastant

irregular, no acabo de fer anar totes les coses

com cal i algunes no sé com començar-les.

  Frases sobre Bibliofília 4: 

8.- “Poco a poco la bibliofilia fue adoptada como un signo de distinción entre las clases romanas acomodadas; los ricos solían tener a su servicio esclavos encargados de hacer copias de aquellas obras que deseaban integrar a sus colecciones privadas, las que por cierto, solían ser albergadas en suntuosas bibliotecas localizadas en las casas de campo”.

Art. “ Las Bibliotecas y Librerías de Roma”, a UNAN-León ( Nicaragua), //sibul.unanleon.edu.ni ( 16-06-2005).

 9.- “ I altre pic incidint en la qüestió de llibres ens arriba el consell del bibliòfil francés Mouravit:' El primer i més difícil problema que un bibliòfil ha de resoldre és aquest: Formar una excel.lent biblioteca amb la menor quantitat de llibres posible’ “.

          Art. “ Biblioteques, temples  del saber » de Biel Massot a Pòrtula, nº 283 ,abril   2005. A www.portula.net.

  Trobo coses sobre Tipografia, Cursets, Enquadernacions, Llibreries, Definicions i altres relacionades amb els llibres, abans les apuntava en una llibreta ara les vull apuntar aquí, a mi em va bé i potser a altres persones també els hi anirà bé.De moment només poso Frases, no estic massa inspirat, però a poc a poc la cosa espero que millori. 

6.- “... El gravat i tots els seus veïns, la xilografía, lalitografia, l’aiguafort, els exlibris, la bibliofilia, i ara tambéles estampes digitals, etcétera, han pasta sovint com elsparents pobres de l’art, pel fet que han posat a l’abast – esun dir – les obres dels artistes a un segment de  públic consumidor mès ampli que el que es potpermetre l’adquisició de les peces suposadament originalso en formats únics...”.

           Art. “ Les formes artístiques que perdurarana l’imaginari seran aquestes obres, queconstitueixen la base del cartellisme” de JordiPujiula a La Vanguardia: Vivir en Girona:Gravats a Olot, ( 20-06-2005).

 7.- “... los compradores de libros antiguos y descatalogadossufren una ‘locura apacible o tranquila’, a gentle madness,como la describiera Nicholas A. Basbanes ( 1995.A gentle madness. Bibliophiles, bibliomanes and theethernal passion for books. New York: HenryHolt and Company), un afán insaciable o una sed inextinguible por localizar, encontrar, adquirir,acariciar y disfrutar a solas – todo en diversos grados dearrebato o furor, entre el bibliófilo que es el dueño de suslibros y el bibliomaníaco que es un esclavo – un o unoslibros determinados”.

           Art. “ Grandes catástrofes editoriales y una pizca de sociología” , Joaquín Rodríguez,a //jamillan.com/grandes( 10 pp.). 

Frases sobre Bibliofília 2:
Frases sobre Bibliofília era el títol que jo volia posar al principi, però las frases han crescut una mica i el títol hauria de ser Articles o una cosa semblant, però crec que això no és l'important. Ho interessant son les diferents maneres de veure la Bibliofília, els llibres, les llibreries de vell i moltes coses relacionades amb el llibre ( gravats, tipografia, impremta, enquadernació,...), que tenen persones de diferents llocs, alguns a favor i altres en contra, però tots aportant quelcom a aquest estrany món. 

4.- .- " La bibliofília pot semblar als ulls profans un col.leccionisme de persones amb possibles. Però sabem de sobres que és molt més. El col.leccionista simplement recull el més possible del que li fa goig de conservar. El bibliòfil no es limita de cap manera a aplegar llibres en nombre. En busca la qualitat, la que li ve del text, o de l'autor, o de les il.lustracions que pot dur o també de la riquesa i l'art de la relligadura. Com s'ha dit, la bibliofília és fruit del refinament cultural."

          Conferència: " La biblioteca de la Universitat de Barcelona, hereva de diversos     

          bibliòfils" a càrrec de Jordi Torra, en el CCUC de www.bib.ub.edu.htm .

5.- "... De ahí la explicación de su comportamiento con los libros en los últimos meses de su vida: como ya no podía leerlos los compraba para acariciar sus lomos y sus páginas, para extraviarse en esos paisajes íntimos de la bibliofilia que contienen al mundo con todas sus miserias y grandezas".

          Art. " Elogio de Juan Perucho" de Carlos Rivera a  www.felinia.org/f3/liter/liter29/htm ( 20-06-2005). 

Volia saber la definició de Bibliofília, hi he buscat en un quants diccionaris de diferents idiomes, hi ha definicions per a tots els gustos. Vaig decidir buscar a Internet llocs on apareix la paraula Bibliofília per saber-ne més coses, més opinions de molta gent; no hi trobat tant com m’esperava, però segueixo buscant.Ho que vaig veient en aquest món sinònim d' Infinit ho poso en aquest bloc. Vull aprendre tot el que pugui relacionat amb els llibres, en l’apartat Categories hi ha una mostra del que m’interessa, però no hi és tot, aquest apartat, espero, anirà creixent.Es el primer que escric, poso unes quantes frases de les que he anat trobant i a poc a poc en posaré més.Frases sobre Bibliofília:

1.- “... yo no me imagino el Paraíso sin libros y sobre todo sin libros viejos...”. Art. “ Cuesta de Moyano”, Antonio Parra a www.vistazoalaprensa.com/firmas (10/06/2005).

2.- “... mi pasión bibliográfica, mi bulimia ilustrada, ha sido insaciable y sólo esta afición, que hasta tengo mis dudas si no será morbosa,...”.ídem anterior.

 3.- “... abans que, cap a la segona meitat dela anys vuitanta, el Mercat de Sant Antoni de Barcelona degenerés en una altra cosa, s’hi podien localitzar pedres precioses de la bibliofília ‘trash’, tant autóctona com forana...”. Art.”Marxismo dominical”, Ferràn Sáez Mateu a Diari Avui: Cultura i Espectacles: El comentari, www.avui.com/avui ( 21/06/2005).