“A diferència d’altres fires de col.leccionisme, només s’hi trobaran llibres antics i altres llibres curiosos pel seu valor bibliòfil. Es podran trobar així mateix, gravats antics i manuscrits, essent d’aquesta manera només el paper protagonista d’aquesta diada.L’organització assegura que es tracta d’una gran oportunitat perquè aficionats, col.leccionistes i experts, i també el públic en general, trobin en aquest punt un apropament al món del llibre antic, podent adquirir peces de gran vàlua o simplement petites joies a un preu accesible per tothom. Paral.lelament s’està organitzant pel maig, coincidint amb Temps de Flors, una fira que se celebraria cada any, on hi asistiran llibreters de vell de tot Catalunya”.

    Noticia a Diaridigitaldegirona.cat, a http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2806_2_217438_Girona-Rambla-acull-primera-edicio-duna-nova-fira-mensual-llibre-antic      

  “ Conviene insistir, porque lo que se ha perdido nos afecta a todos, no sólo a los iraquíes, con ser ellos los que han visto su pasado histórico amputado de la forma más trágica. En la cultura arabe-islámica, el amor a los libros, la bibliofilia, es una característica constante”. 

Art. “ Libros bajo el fuego” per Carpanta en el blog: www.zonalibre.org/blog/Carpanta/archives/2004_10.html, del 12 d’octubre de 2004.

Una de les imatges d'Art Multimèdia¡¡¡

Sona(r)t 2008 vegades o més

Vaig veure a la tele un anunci, apareix una mena de guineu amb cap de persona, potser d'una dona, és desproporcionat i molt lleig, camina, salta i va a parar a una cervesa. Veure'l no em va agradar gens em va semblar una cosa fastigosa, aquesta deu ser la intenció segurament. Però ho millor va ser quan vaig veure unes coses, "icones", no sé si quadres, fotos, o quina cosa, una mena de caps de gent amb el cos d'animals i estirats en una mena de llit, suposo que el més lleig que van trobar , el que semble cert és que aquestes coses són "Art Multimèdia" tal com anuncien a Sona( r )t 2008 ( + -).

Em semblen unes coses fastigoses per dir alguna cosa, segurament els que estan al dia ( ¡¿ ) i els crítics que hi entenen ( ¡¿) d'aquestes coses diran que són "creacions" magnífiques, originals (¿), que és l'últim, etc., etc.Certament d'Art Multimèdia no en sé gaire, be no en sé gens, però les coses agraden o no agraden diguin el que diguin els crítics i els entesos i de "Música Avançada" tampoc estic al dia, ara que si els que saben d'aquestes coses pensen que Miguel Bosé i Madness fan "Música Avançada" crec que anem llestos, crec que és una mica agosarat considerar aquesta música com alguna cosa avançada, parlant clar, crec que és una cagada de collons.

Música avançada ja la feien fa molts anys, i moltes músiques que es feien crec que encara no les han superat ni com originals, ni com modernes, ni com avançades ni com res de res. No tinc temps per escoltar tot el que voldria, però de vegades poso coses de Pink Floyd, de Emerson, Lake &Palmer, Mozart, Tangerine Dream, Jimi Hendrix, Mike Oldfield, Triana, Flock i molts més que avui dia serien considerats més que avançats, un senyor, John Lee Hooker amb una guitarra i un peu fent de bateria feia coses millors i més modernes que moltes de les coses que es fan ara, fins i tot un grup que vaig escoltar una vegada a Barcelona, en un lloc que crec que avui seria modern i l'últim crit en locals de música avançada que es deia Zeleste, els Toreros Muertos, feien coses avançades i divertides.

En el diari Avui  hi ha dos articles sobre el Sona(r)t 2008, un d'en David Broc, molt interessant, parla, entre d'altres coses, de "fauna diversa" dedicada a la "vegetació urbana" i d'una "banda britànica que fusiona pop, electrònica i experimentació còsmica i que va omplir el Hall de sons lisèrgics i meditacions avant --pop elegants", i parlant d'un grup de rap català diu :"tenien més ganes de gresca que el mateix públic, encara endormiscat o en ple procés de familiarització amb l'entorn, i només per això, per aquesta empenta i groove , ja mereixen l'aprovat", això del "groove" pot ser moltes coses, suposo que ve de l'anglès To be in the groove, que és alguna cosa així com ,estar en forma, estar de moda, ser l'últim, etc. crec que utilitzar mots com groove o avant-pop i més, deu ser important, deu ser groove , peró per exemple en una ciutat del Baix Llobregat, fa més de trenta anys hi havia un “pub” que es deia Groovy i per suposat era un lloc modern, “tope” , “guay” i “marvellous”, estava en forma, de moda i al dia en molts coses ; l'altre article és de Pep Blay i diu: ..." Imagineu-vos una ciutat on ningú sigui estranger o on tots ho siguin, on tots vesteixin estrambòtics i el més estrany és el 'normal' ", i afegeix " un espai on l'intel.lectual de la Bonanova balli al costat del rapat de Cornellà, on les diferències socials es trenquin al servei d'un estat de trànsit per una música hipnotitzant, on els DJ de ballaruca comparteixin escenari amb els artistes més intel.lectuals. Imagineu-vos una ciutat plena de joves que durant hores no treguin el somriure de la boca.Imagineu-vos el Sónar".
Entre els dos articles hi ha una foto molt gran on si poden veure uns joves ( 5-6 noies i un parell de nois ballant ( + -), quants d'ells estan somrient?, cap. Quants semblen intel.lectuals de la Bonanova i quants porten el cap rapat ?, cap.

            Be, el Sona(r)t 2008 : Festival Internacional de Música Avançada i Art Multimèdia ( Sónar 2008) ha començat,

que vagi be.

Bibliodiccionari III

Biblioactiva: “el blog para lectores lunáticos” de Murcia. http://www.biblioactiva.com/.

Bibliobulímia: paraula del llibre “Firmin” de Sam Savage ( Ed. Seix-Barral, B, 2007), es refereix a la gran forta gana que pateix el protagonista la rata Firmin.

  Bibliocausto: Massiva destrucció de llibres, trobat a l'article " Obras de arte para marcar la posesión de los libros", de Isidro Sánchez Sánchez i Esther Almarcha ( Centro de Estudios de Castilla – La Mancha). 

 Bibliocromos: àlbums de cromos citats a Tekateka i on hi ha un comentari de

Bibliogirl que diu: " anys enrere les biblioteques de Barcelona oferien 50 cromos als nens que hi anaven per omplir un àlbum on s'explicava el funcionament de la biblioteca.

Bibliodiversitat: a Bibliodiccionari II va sortir Bibliodiversidad, ara gràcies a El Llibreter puc afegir alguna cosa més  que m'ha explicat: " grau de llibertat en la circulació de llibres en un determinat territori. Un nombre elevat d'editorials independents junt a una xarxa forta de llibreries independents que en garanteixi la visibilitat són els dos símptomes d'un nivell elevat de bibliodiversitat".

Bibliodoc: Anuari de biblioteconomia, documentació i informació. Magda Lorente ( coord.). Col.legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, Barcelona, 2007.

Bibliofer: vagó biblioteca destinat a proporcionar llibres als funcionaris i als seus familiars, així com als habitants de poblets que no tenen biblioteca. El primer es va inaugurar a França el 1957.

Bibliòfor: També anomenat Estacionari, és l'empleat d'una biblioteca encarregat del seu interior i s'encarrega d'entregar els llibres.

Bibliolobotomia: en el Tesauro Frikitecario compara per ex. Biblioteconomía y Documentación amb Bibliolobotomía y Docudesesperación.

Bibliocio: una de les categories del Vlok Frikitecari.

Bibliophrasis ( llibret de frases cèlebres sobre el llibre), Gremi Llibreters de Barcelona, B, 1957. VII Fira del Llibre. 16 pp.

Bibliopola ( Libros, libros y ... mas libros), de Sempronio, Imp. S.A.D.A.G., B, 1959; 61 pp.

Biblioprecario: vlok del “sublibrarian of the year”.

Bibliosexualitat: Breu història de la bibliosexualitat en el vlok dels Frikitecaris.

Bibliopsicologia: Ciencia que, partint de la idea de que el llibre és un reactiu de l'esperit, estudia la lectura des de el punt de vista de la influencia que aquesta exerceix sobre el lector ( Lasso de la Vega dixit).

Bibliosistema: també gràcies al Llibreter, que diu: “ conjunt de variables que determinen la bibliodiversitat d’un territori. Les variables principals serian: regulació de preu únic, concentració editorial, concentració en la distribució i xarxa de llibreries independents...”.

Bibliosort : biblioteca municipal de Sort. http://bibliosort.cat.

Bibliotaxia: part de la biblioteconomia, que tracte del art o tècnica de classificar i ordenar els llibres.

Bibliotecadocole : blog del col.legi de Quintela_Moaña ( Galicia).http://www.bibliotecadocole.com/.

Bibliotecis ( De): Ho vaig trobar a Biblioteca Informacions ( una molt bona revista ) de la UAB, era el títol d'uns quants articles de M. José Borràs. Ignorant de mi no sabia què volia dir "Bibliotecis" i des de la UAB m'ho van aclarir, em van dir que volia dir Biblioteca. Després ho vaig buscar i no ho trobava, vaig buscar mes, em van ajudar i al final vaig arribar a saber que vol dir alguna cosa així com : De o des de la biblioteca, més o menys. Jo buscava "bibliotecis" i no apareixia per enlloc, apareixia en llatí Bibliotheca-ae, i recordant molts anys enrere quan a 4t. de batxillerat s'estudiava llatí, allò de les declinacions i allò del rosa-ae, ho vaig veure tot una mica mes clar.

Bibliotekaro: blog bibliotecòloga xilena.//bibliotecomo.blogspot.com.

‘Bibliotecosofía’: ciència de les biblioteques. ( Es un neologisme castellà inventat per Juan Túmburu.

  Biblioticando (con humor): blog argentí dedicat a Notícies, recursos, etc. sobre bibliotecas. http://biblioticando.blogspot.com/.

Normes per tractar be a un llibreter de vell.

Primera norma: el té de tractar amb la generositat d'un príncep napolità, perquè aquestes llibreries de vell no son entrada sino barrera, frontera i terra de ningú dissenyada, precisament, per impedir que trobem ho que busquem, perquè travessar aquest camp minat de llibres no resultarà gens fàcil.

 Segona norma: al llibreter, generalment, no l'interessen els diners i, per tant, el molesta, i fins i tot els hi fa fàstic parlar del preu. Regatejar, aleshores, podria ser un error fatal. El regateig portarà al comprador a no trobar mai el que busca i el llibreter es complaurà fent-li pagar preus cars per llibres de saldo que guardava per regalar a un orfenat, i és molt probable que després d'escriure el nom del comprador , l’adreça i el llibre que busca tiri el paper a les escombraries abans de que surti per la porta de la llibreria. 

Tercera norma: el llibreter no té clients, té amics i enemics. És convenient ser amic seu. No pregunti mai com li va el negoci, ni per la seva família, ni d’on a tret els llibres ( això només li diu a la Guàrdia Civil quan no li queda més remei), ni perquè es dedica a això ( és una cosa que ells mateixos es pregunten cada dia). 

Quarta norma: el llibreter sap més que el client, no expliqui que aquest llibre ja el va llegir l'any 62, sigui humil i recordi la noble inscripció a l'Alhambra de Granada:" Si me dices que no sabes, te enseñaré hasta que sepas. Si me dices que sabes, te preguntaré hasta que no sepas". 

Quinta i penúltima norma: en la mesura del possible no els hi toqui les pilotes. Fan, per aconseguir un llibre, coses que no es podrien comentar en un col.legi. Respecti el seu treball. Son alguna cosa més que una màquina on vostè posa els quartos i surten llibres. Tenen el seu cor com tothom.
 

Corol·lari: la paciència del llibreter, com la província de Cuenca, té límits. 

Extret de la pàgina http://www.bibliofilia.com//, un lloc molt interessant on es poden aprendre moltes coses sobre llibres. Com d'aquest resum traduït d'un article de Pepe Grau en l'apartat “El mundo del libro antiguo”. En aquesta web també es parla d'ex-libris, impremtes, llibreters, etc. Són els de Miseria&cia d'Alcoi que també editen la revista Hibris i més coses. Pàgina recomanada per saber coses de llibres.

Imatge de Misèria&cia

“ Sabem com n’és de fràgil la unitat d’una biblioteca i els esforços que ha de fer el propietari per tenir-la unida, per preservar-la dels lladres, dels amics poc escrupolosos, dels desperfectes causats pel temps. La dispersió dels volums és inevitable.   Per tant es busca una solució, donant o cedint la col.lecció a una biblioteca pública:’... perquè jo moro i traspasso, però tu ets rica i gloriosa i romandràs eterna’, així es dirigia a la Biblioteca Braidense de Milà el cardenal Durini, bibliòfil i erudit del segle XVIII, per tal que acollís en els seus prestatges els seus molt estimats i valuosos volums.   Però l’experiència ens diu que aquesta solució no sempre preserva les col.leccions d’un destí advers. Sovint s’hi imposa una fragmentació en els diferents sectors, o arriben a la biblioteca les restes de subhastes o d’altres accions que han provocat el fraccionament, i la unitat d’un recull podrà ser reconstruïda només idealment.   La relació que lliga el llibre al seu propietari està feta de molts i diferents sentiments, d’eleccions, el significat de les quals pot escapar-se als altres: interès pel contingut, admiració per l’aspecte exterior, un lligat bonic, o el record d’un regal, d’una amistat, d’un moment feliç: és una relació fràgil i delicada, un fil que en qualsevol moment es pot trencar”.  

  Exposició al Museu Marítim de Barcelona: “El mar, els llibres, Exposició d’ex-libris marítims”, de gener a febrer de 2007. A http://www.museumaritimbarcelona.com/default.asp?idApartado=142&idprensanota=18   

 ” La historia es interminable. A partir de la 2ª guerra mundial, una vasta epidemia de bibliofilia se desató en Europa y de nuestro Quijote se hicieron ediciones raras, con inauditos refinamientos de ilustración, tiraje y encuadernación. No hay que decir que el libro por excelencia fue, desde su aparición, el onjeto de deseo más apreciado por coleccionistas y bibliófilos del mundo entero”. 

Art. “ Algunas ediciones ilustradas del Quijote” per José Esteban, a www.jccm.es/educacion/idealamancha, el 7 de juny de 2005.

“ No cal pas dirho: l’amor a la lectura està en rahó directa del grau de civilisació d’un poble. Un poble ahont abunden els llegidors es un poble civilisat en el bon sentit de la paraula.   L’amor a la lectura porta l’amor a l’estudi; un poble que llegeix y estudia pos seheis idees, y les idees són la forá generadora dels grans actes.

   Ahont hi ha llegidors no triga gayre a haverhi bibliòfils. El bibliòfil, si val a dirho, es el llegidor perfeccionat, l’enamorat del llibre. L’amor a la lectura genera l’amor al llibre; comença’l llegidor a aymar els llibres per lo que diuen, per son esperit, y poch a poch se va agradant de la forma qu’enclou el signe que gràficament representa la idea, del paper ahont el signe està estampat, del relligat dels quaderns ab les tapes que’ls estotxen defensantlos en lo possible de sos naturals enemichs; les mans barroeres, la polç, la llum, la humitat, els corchs...

   Un cop el llegidor ha esdevingut bibliòfil, difícilment se manté en un just medi en son amor a la part exterior o material del llibre; sovint sa afició agafa ayres de mania: mania noble y respectable, com totes les que no són més que la exageració d’un enlayrat sentiment”.    Article “Bibliofília” de Sebastiá Junyent a Revista Joventut, maig de 1905.

Articles d’aquesta revista i moltes més des de 1761 : “La Caxón de Sastre Cathalán”, com L’Avens, Pel&Ploma, Art, Butlletí de l’Ateneu Barcelonés, Catalana, Cuca fera, Dau al Set, Garba, Gent Nova, Revista dels Llibres, etc, etc, fins l’any 1952: “Aplec”, els podeu trobar a ARCA: Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) , lloc molt interessant per consultar revistes antigues difícils de localitzar i que a poc a poc incorporaràn més revistes com: ¡ Cu-cut¡, Destino, Papitu, Vell i Nou i moltes més.

Impremta i llibreria a la Barcelona digital del 2010  

Ahir, 29 de maig de 2008 a l’Aula Jordi Rubió i Balaguer de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació es va celebrar un seminari amb el títol “Impremta i llibreria a la Barcelona digital del 2010”.

El Pare Massot, director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, va fer la presentació i ens va parlar d’en Jordi Rubió; després, en Ferran Mascarell, va parlar del llibre, de la seva digitalització, dels anys que els queden als llibres de sempre, etc, etc.

 Crec que una de les conclusions va ser que hi ha lloc per les dues formes de llibre, al menys uns 50 anys més, després ja veurem, però em semble que tots els presents ( Bibliotecaris, Editors, Estudiants, Llibreters, Professors, 1 aficionat,etc.), més de 50, desitjaven i desitgen que el llibre de tota la vida duri molts anys més.

En acabar en Ferran Mascarell, es va iniciar un debat, es van dir algunes coses, no masses, va ser curt, però després de dues hores i escaig volien acabar i, malgrat tot, va estar molt bé. 

També ens van donar informació bibliogràfica del llibre d’en Rubió: Impremta i llibreria a Barcelona: 1474-1553, Diputació Barcelona, B, 1986 ( és una reedició).  

     El tinc de llegir doncs només mirant l’índex ja t’agafen ganes de fer-ho: parla del primer llibreter, del primer copista, del primer impressor, de les llibreries que hi havia a Barcelona, del paper, de la impremta, dels preus i de moltes coses més, crec que aprendré moltes coses.

Jo busco un llibre per un client, llibre que no trobo enlloc, malgrat ésser dels que en argot de llibreria s’anomenen Pana, és a dir una obra invendible, d’aquelles que el llibreter no vol a cap preu ( diu Mr. Mermal). Naturalment, per això és introbable. Es el cas de tots els llibres que no tenen mercat. Llordachs deia, amb raó, que tot llibre per dolent que sigui, es demana un dia o altre. Es cert, però si el llibreter optés per guardar tot el que cau en llurs mans, quants i quants magatzems necessitaria...¡ Torno a constatar que el negoci del llibre vell no consent ni dependents ni magatzems, car els llibres que avui es compren per un, al cap de deu anys costen deu. Els llibreters que guanyen més diners són els que tenen afany de comprar i vendre tot seguit i no volen saber res dels preus que els catàlegs assignen als llibres. Jo puc assegurar que a Barcelona, el llibreter que ha embutxacat més diners, és d’aquesta manera de fer”.

PALAU y DULCET, Antoni: Memòries d’un llibreter català, 1867-1935.Ed. Llibreria Catalonia, B, 1935. Pp. 299-300.     

“ ¿ Heu remarcat el plaer, l’encís que hom troba en Bouquinant, com diuen els francesos? Obrir llibres, llegir quatre ratlles ací, un capítol allà i així passar les hores sense comptar-les”.

PALAU y DULCET, Antoni: Memòries d’un llibreter català, 1867-1935.Ed. Llibreria Catalonia, B, 1935. Pp. 331. ( carta fill des de Paris)

Imatge de BuzznetBooks

Presentació

L’exaltació del llibre al Vuitcents. Art, indústria i consum a Barcelona*

 Ahir dijous es va presentar el llibre a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, i va valer la pena, no em pensava passar-m'ho tant bé, perquè a més a més era un resum ( l'acte) de les conferències que entre el 2005 i el 2006 es van fer en el mateix lloc, en el curs que portava el nom del llibre i que van ser molt interessants, sobre tot per aquells que, com va dir ahir na Pilar Vélez ( editora i una de les autores), estem "malalts de llibre".I m'ho vaig passar força bé perquè primer na Pilar Vélez i després en Sergio Vila-Sanjuán ens van dirigir unes paraules que em van semblar curtes i crec que amb això ja dic moltes coses.Na Pilar Vélez va ser una mica més acadèmica que en Sergio Vila-Sanjuán que em va sorprendre, i un llibre seu que tenia aparcat per dues o tres raons el posaré una mica més amunt de la pila de llibres per llegir, una mica no, bastant més i hi afegiré el de "Passejades per la Barcelona literària"; el llibre de na Pilar Vélez: "El llibre com a obra d'art a la Barcelona Vuitcentista (1850-1910)", Biblioteca de Catalunya, B, 1989, ja el vaig llegir i el recomano a qui vulgui disfrutar amb un llibre que parla de llibres, es preciós.El llibre presentat ahir està molt bé, els autors: Romà Arranz, Joseph M. Pujol, Pilar Vélez; Eliseu Trenc Aitor Quiney. Montserrat Comas i Güell, Francesc X. Puig Rovira, Agustí Nieto-Galan, Philippe Castellano, i Santi Barjau són tots ells persones dedicades al món del llibre i de la seva història; l'edició, amb il.lustracions molt escaients, d'aquelles que per sí mateixes ja val la pena el llibre i amb una portada preciosa del quadre "Escollint un llibre" de Ramon Casas.Les conferencies en las que es basa el llibre van estar molt bé, però segur que la lectura serà profitosa d'allò més.