Biblioaprenent

“ Crec que no és fàcil trobar una definició universal de bibliòfil. He arribat a llegir algunes consideracions de tipus pejoratiu que el venen com una espècie de maniàtic que difícilment llegeix, un fetitxista sotmès a una severa adicció a un objecte, un criptòfil que amaga els seus llibres, un bulímic esclau de l’adquisició compulsiva, i altres especulacions de to similar.

   Si bé no es pot negar la presència, en certs amants del llibre, d’algun dels pocs afavoridors trets esmentats, s’incorreria en un gran error si es cregués que, aquestes característiques de tipus advers – més pròpies d’un bibliòman – són les que predominen dins el col.lectiu de bibliòfils. Òbviament, hi ha bibliòfils de naturalesa, causa i pretext ben diversos però, sortosament, he pogut constatar la prevalença dels que acrediten qualitats ben positives”. 

   Jordi Estruga a “ Col.leccions privades, llibres singulars”, Catàleg de l’exposició a la BC el novembre de 2005.   

 “ Los bibliófilos son verdaderos enfermos. Pero no van al médico ni desean curarse”. 

Art. a El Cultural de El Mundo que tradueix un article d' U. Eco: ‘El bardo Shakespeare y mister B.Publicado el 23/01/2003http://www.elcultural.es/Historico_articulo.asp?c=6281          

 “ Sospecho que la importancia de la inteligencia de una ciudad se mide por su cantidad de libros viejos. Un libro puede ser inteligente o inútil, cochambroso o reluciente: pero siempre tendrá una ‘personalidad’ que lo separe de los demás libros, como un ser humano posee, sin remedio y hasta con ufanía, unas características, mejores o peores, según los gustos de sus lectores y hasta de quienes no los leen.”

 Art.  a El Cultural de El Mundo: “Libros de lance. El arte de la memoria”, de Julián Gállego.

Publicat el 31/01/1999. .http://www.elcultural.es/Historico_articulo.asp?c=13122

“ Quan els particulars venedors de llibres, pintures, mobles, etc., són ignorants i es presenten amb taxes exagerades, aleshores hom recorre al procediment que en l’argot dels mercaders es nomena ‘clavar’. Quan el comprador vol clavar un objecte, pel qual sent un interès en adquirir, però que les pretensions del venedor li fan l’operació irrealitzable, acaba per oferir una suma inverossímil. Esperonat per aquesta suma, el venedor corre d’ací d’allà, però ningú li dóna, de bon tros, el preu que fixà el primer tractant; així resulta l’objecte clavat, o sigui invendible”.

PALAU y DULCET, Antoni: Memòries d’un llibreter català, 1867-1935.

Ed. Llibreria Catalonia, B, 1935. Pp. 98.

(Imatge de Joserri a Flickr)

“ No llegí mai llibres, però imitant En Llordachs, flairava la vàlua comercial, i era pràctic en el negoci. Quan desconeixia el preu d’una obra que el seu instint classificava de bona qualitat, no es volia errar, i en demanava molt, tot pensant que el públic ja l’instruïria. El públic entès, en efecte, sempre explica al mercader les circumstàncies que valoren o desmereixen un llibre. El llibreter astut ja té una orientació. Royo, que tenia ben polsats els compradors, els afalagava amb mentides que no fan mal, ans fan il.lusió, sistema que tots els llibreters haurien d’emprar en llurs negocis. Si l’aficionat sabés amb exactitud quant ens costa el llibre que ell mercadeja, no compraria amb il.lusió. Es menester, doncs, mentir. Per això Royo en aquest cas, deia:- Aquest llibre em costa car: l’he pagat massa: ja m’han fet oferta de tant, però no m’hi guanyo la vida’. Fins que algú, suggestionat per la dita d’un rival invisible, la superava. Aleshores el llibre ja era seu, i Royo obtenia així benefici. De 1902 a 1922, s’esclavitzà a la barraca del Mercat de Santa Madrona. Dic s’esclavitzà, perquè era tan complidor del seu deure, tan lligat a l’obligació, que per no abandonar algunes hores el lloc de venda, es deixà perdre bones compres”. 

PALAU y DULCET, Antoni: Memòries d’un llibreter català, 1867-1935.Ed. Llibreria Catalonia, B, 1935. Pp. 88.

“ La llibreria del Sol i la Lluna considera que el bell ofici de llibreter-antiquari implica, en primer terme, i al marge de consideracions econòmiques secundàries, l’AMOR AL LLIBRE en si mateix, com a expressió d’una cultura que ens agermana a tots i a tots ens fa lliures. Per aquesta motivació amorosa creiem que cal dignificar el comerç del llibre, espiritualment i materialment. El llibre, el bon llibre, no és una mercaderia qualsevol ni un objecte de simple especulació; és l’AMIC que a través de contingències imprevisibles i al llarg de generacions passa de mà en mà i ens acompanya un temps, el necessari per a comunicar-nos el seu esperit, la seva ciencia greu o la seva gràcia figissera. D’un segle a l’altre el llibre és fidel a les mans desconegudes que l’obren i als ulls que, en cada època determinada, el llegeixen, com el llegiren el dia que sortí de les premses, amb olor de tinta encara fresca, i com el llegiran, anys a venir, esgrogueït però digne, gent que avui encara no ha nascut. Per això us volem demanar que estimem el llibre com d’altres l’han estimat, i com d’altres també l’estimaran, en una mena de cicle meravellós i inacabable”. 

     Cloenda del Catàleg de l’any 1975 de la Estamperia i Llibreria Antiga de la Vídua Serra, 1766-1969: La llibreria del Sol i de la Lluna, pp. 106.

“ L’amor i l’estima envers els llibre de fet és l’única cosa que ens cal, perquè el primer que ens apropa al llibre és la lectura, i la lectura ens porta a l’estudi i aquest al saber, i el saber ens apropa una mica més a una posible llibertat de l’esperit”.

Aitor Quiney: “Col.leccions privades, llibres singulars”, catàleg de l’exposició a la Biblioteca de Catalunya el novembre de 2005. 

 “ El Bibliòfil no forma la seva biblioteca per aplegar el nombre més gran posible de volums, sinó que en els llibres que col.lecciona hi busca la qualitat de contingut o de presentació o, també, la història amagada de cada llibre concret”.

Francesc Tarrats a la presentació en “ Col.leccions privades, llibres singulars, catàleg de l’exposició a la BC el novembre de 2005.  

 “ El nostre és un país de bibliòfils. Estimem els llibres, especialment els rars o preciosos. Com a gairebé tots els països, també al nostre, els qui es dediquen a la bibliofília han contituït associacions des del principi del segle XIX”.

Dolors Lamarca ( Directora de la BC), a la Presentació de “Col.leccions privades, llibres singulars” , catàleg de l’exposició a la BC el novembre de 2005.

“ Quant al llibre vell, el moviment bibliofílic va ésser un camp perdut: ‘ Fou aleshores – diu Palau -, quan Mero lliurava sacs plens de llibres a duro. Tots els dissabtes Riera, àlies Cremallot, en carregava un carretó que l’endemà diumenge abocava per terra en la parada de la fira de Bellcaire, carrer D’Urgell xamfrà amb el de Tamarit. Allí em trovaba amb Medina i amb Bohí, després llibreter. Com so ho veiés ara, ho recordo perfectament. A ral clàssics castellans en primeres edicions, munió de llibres llatins amb la marca del convent de Santa Caterina, aquella roda  que ja no es veu enlloc. I en altres piles que no eren a ral però que no passaven de la peseta, gòtics en llengua italiana, incunables llatins, volums de les col.leccions de Bibliófilos Españoles i Libros Raros y Curiosos, Libros de Antaño, que per ésser retolats vol IV o vol. X Mero, com altres llibreters, els creien desaparellats d’una obra composta de molts volums. En Cremallot arrossegà per moltes fires una executòria de noblesa segle XV en vitela, escuts I miniatura marcada a 1 pta.¡. I no sé si reeixí a vendre-la o si, decebut, la portà al molí...- Les Memòries de Capmany s’arrossegaven per terra dies i dies i ningú no les comprava’”. 

Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya, 1900-1936, llibre XIII: Biblioteques generals i tècniques i especialitzades. Bibliografía i Bibliofília, d' Alexandre Galí, Ed. Fundació Galí   , B, 1978-1986; pp. 90-91.

( Imatge de " L'aprenent de bibliòfil" a Biblioteca Informacions, nº 24 de desembre de 2001.)

Hildegunst von Mythenmetz és el nom del protagonista d'un llibre fantàstic, " La ciudad de los libros soñadores" de Walter MOERS ( Ed. MAEVA, M, 2006).Amb dibuixos increïbles del mateix autor.És dels pocs llibres que quan deixes de llegir per fer altres coses et sap greu i tens ganes d'acabar les altres coses per poder continuar llegint-lo.Vaig gaudir molt i també vaig patir molt , perquè cada vegada que parava em quedava amb una joiosa esperança de torna-lo a agafar per poder continuar fruint i el patiment valia la pena.

És potser el llibre on surten mes llibres, milions i milions, milions i milions i com posa a la contraportada és " un homenatge als llibres i al seu contingut, de lectura obligatòria per a lectors apassionats", i on " el lector realitza un fascinant viatge fins el màgic regne de la literatura, on la lectura es converteix en l'última aventura, on els llibres no només entretenen i diverteixen sinó que poden ferir, enverinar i fins i tot matar".

Premi ARTE y PICO
Jo no em mereixo cap premi, però crec que hi ha altres llocs que si el mereixen i és per això que continuo aquesta mena de Mem, no poso tots els que voldria, de moment només els 5 demanats.

El premi Arte y Pico premia les ganes de treballar i fer coses rel.lacionades amb l'art ( de qualsevol tipus), jo només intento aprendre coses i així, a poc a poc, i amb l'ajuda d'aquests Vloks i pàgines ho vaig aconseguint.

El premi consisteix en donar-lo a conèixer, premiar els 5 llocs que creiem que ho mereixen, posant noms i adreces i fent saber que cal exhibir l'enllaç d'Arte y Pico per que tothom sàpiga l'origen d'aquest premi. Cal també exhibir aquestes 5 regles del Premi creat per Eseya:

-Triar 5 blogs que consideris que siguin mereixedors d'aquest premi per la seva creativitat, disseny, material interessant i aport a la comunitat bloguera, sense importar el seu idioma.
-Cada premi atorgat ha de tenir el nom del seu Autor/a i l'enllaç al seu blog perquè tots el visitin.
-Cada premiat ha d'exhibir el premi i col.locar el nom i l'enllaç al blog de la persona que l' ha premiat, gràcies Gazophylacium
-Premiat i premiador han d'exhibir l'enllaç d'Arte y Pico perquè tots sàpiguen l'origen d'aquest premi.
-Exhibir aquestes regles.

Bé doncs jo concedeixo el premi a:
Diari d'un llibre vell, del Xavier
Lapanxadelbou, de la Jùlia
Eliteratura, del Llorenç
LlunÀtic, del David i
Biblosfera de l'Anna,
Llocs que miro cada dia ( quasi) i sempre aprenc alguna cosa.

“Jo he tingut sempre la mania de buscar llibres que han resultat introbables, introbables de vegades per les meves escasses possibilitats crematístiques, de vegades perquè son realment introbables. No deixa de ser una curiosa mania”.

 Josep Pla a Lances librescos y otros papeles bibliográficos de Caudx, //caudx.blogspot.com.   

 “ No han mancat bibliòfils en el nostre país, però han estat relativament pocs i solitaris o esquerps, sense volum suficient ni per crear un mercat regular quant al llibre vell ni per a provocar l’edició de bells llibres. Com veurem, tot el ques’ha produït en aquest últim ram ha estat esporàdic i degut a l’esforç individual d’uns quants benemèrits que o hi ha deixat els seus cabals o hi ha fet ben poc negoci.” 

A Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya, 1900-1936, llibre XIII: Biblioteques generals i tècniques i especialitzades. Bibliografía i Bibliofília, d' Alexandre Galí, Ed. Fundació    , B, 1981-86; pp. 90.

Avui he tingut la sort d'entrar a una pàgina, www.aquiseencuaderna.com, de la que no podia sortir.És una meravella, per a tots aquells a qui els hi agradin els llibres, la tipografia, l'enquadernació,... és un lloc que no es pot deixar de banda, és un lloc on s'aprenen moltes coses i a més a més hi ha llibres digitalitzats sobre Bibliofília ( El Filobiblión ( Bury), Elogio del Libro ( Guardini), El Arte de la Encuadernación ( Miquel y Planas), El librero asesino de Barcelona ( Miquel y Planas), Los bibliófilos y sus bibliotecas ( Vindel),etc., i moltes coses més.No cal, si no es vol, llegir res, moltes pàgines només veient-les ja valen la pena.La pàgina no està acabada, es de Carlos Rey, enquadernador, i només la introducció ja val la pena. El dibuix de dalt és de la web.