Biblioaprenent

“ L’olor de paper, de pols, de piles de llibres, els cromos de picar i de col.lecció, els documents antics, les postals, les monedes, tot plegat forma una mena de món molt especial, intemporal, etern. De vegades compro alguna revista antiga, de cinema, de moda, del que sigui. Comprovo, amb pena, que el paper és un material difícil de conservar en bon estat. De tant en tant hi ha fons de llibres que provenen, es veu prou, d’algun pis que s’ha buidat, llibres amb dates, dedicatòries, noms, ex-libris. I allà medito sobre l’efímera glòria de paraules que han estat escrites amb il.lusió, que potser, en algun moment, com els actors i les actrius, han triomfat, i que ara esperen, com l’arpa de Bécquer, una mà que els arrenqui, altra vegada, els sons de la imaginació”.

   “Llibres vells i gent famosa” de JCosta a la panxa del bou el 12 de setembre de 2005.

“ Parlar de la repercussió del Modernisme en el llibre vol dir, en aquest cas, fer-ho tot considerant el llibre en el seu aspecte artístic. El llibre, encara que sigui un objecte utilitari, és susceptible de bellesa, com tots els objectes utilitaris. Els mobles poden tenir un valor artístic; hi ha una ceràmica d’art. En el llibre també hi ha un llibre d’art i un altre llibre que, sense ser d’art, està influït pels corrents artístics o és d’execució tan acurada que, de fet, resulta un objecte artístic”.

     Del capítol “El llibre en el temps del Modernisme”, per Pere Bohigas en el llibre El Temps del Modernisme, Public. Abadia de Montserrat, 1985, pp.174.

“ Des de les llibreries romanes de l’època imperial, fins a les d’avui dia, hom podria aplegar una munió d’al.lusions dels contemporanis sobre la llur organització. En canvi la documentació gràfica és incomparablement més escassa. Si bé a Pompeia van ésser descobertes les runes d’una botiga de llibreter, no és possible imaginar-se a base d’elles el que eren les llibreries de Roma, amb els seus aparadors i anuncis, davant dels quals s’aturaven els passavolants, les colles de copistes i relligadors treballant a l’interior, i la tertùlia dels aficionats aplegant-s’hi cada dia, tal com esplica Aulus Gel.li en les seves ‘ Nits àtiques’, i fent la crítica de les novetats literàries. 

           Als primers temps de l’Edat Mitjana, el comerç de llibres quedà molt aturat, Roma en els anys anteriors al segle XIII, era considerada com l’únic mercat de llibres que meresqués pròpiament aquest nom, però així i tot sembla que el comerç quedava reduit a llibres escolars o populars o a vells manuscrits posats en venda per qualsevol atzar. Els estudiosos obtenien els llibres per còpia, i d’aquest procediment no se’n podia dir veritable comerç, com tampoc ho era la venda isolada d’algun còdex.  

          Foren les universitats les que restauraren el veritable negoci de compra-venda i confecció de llibres, per satisfer la necesitat de textos d’estudi del món d’escolars que hi acudia. Els reglaments de les universitats preveien la presència d’un llibreter, dit stationarius, nom del qual deriva la denominació de stationer que encara porten avui els paperaires anglesos. No solament venien llibres, sinó que més freqüenment els llogaven a quaderns als estudiants, perquè en treguessin còpies per llur ús particular. I la venda no sempre era definitiva; hom prohibia sovint que el comprador s’endugués els llibres, si abandonava la universitat”.    

         Article « Les llibreries d’altres temps i les d’ara”, a La Revista dels Llibres, nº 1 de maig de 1925, p. 4.

“ El gust que a finals del segle passat regnava en les arts plàstiques i en la decoració, tingué també ressò en el llibre, i si parlem de cases i de mobles modernistes, és just parlar també de llibres modernistes. El llibre és un producte susceptible d’ésser decorat i com a tal rep les influències de l’ambient artístic en què viu, la qual cosa es manifesta no solament en la il.lustració pròpiament dita, sinó també en els elements decoratius, com vinyetes, guardes, relligadures, etc.

La Bibliofília modernista omple els primers anys del nostre segle i és el resultat de la fusió de dos corrents: un de filiació romàntica, que es compongué principalment de col.leccionistes i erudits, molt vinculats a la tradició i a l’Arqueologia, i un altre integrat per artistes, que conreaven el gravat i il.lustraven llibres. Entre ells hi havia estretes relacions, la qual cosa originà una producció eclèctica, barreja d’arqueologisme i d’invenció, molt d’acord amb l’estètica que aleshores regnava a Catalunya. Uns i altres comptaren amb la cooperació de valuosos artesans, que donaren forma als seus projectes editorials”. 

Article de pere Bohigas: “ La bibliofília modernista”, a Serra d’Or, nº 135 de desembre de 1970, pp. 60-62 

   “ En un país tan llegit com ha sigut – i encara és, en certa manera – Catalunya, és sorprenent que les llibreries de  vell estiguin tan deixades de la mà de Déu. No sóc un col.leccionista de primeres edicions ni em desvic per posseir peces rarísimes – fet que potser em donaria una altra perspectiva - , però fa anys que m’agrada remenar en tota mena de locals, del del magatzem a l’engròs on no saben què tenen fins a la catacumba selecta on et fan pagar el gust i les ganes.

 Al llarg d’aquestes visites, he entès que aquí – sobretot a Barcelona ciutat – l’aficionat al llibre vell ha de superar dues pegues notables, qui sap si complementàries.En primer lloc hi ha la desconfiança del llibreter. Conec casos de gran simpatia i eficiència, esclar ( com en X dels LL del M, la M del BF, en C de V, en R de M i algun altre que me’n descuido), però sovint, quan entres a la llibreria, et trobes amb mirades de recel i grans escrúpols per part dels venedors, com si d’entrada temessin que els aixequis, tu, la camisa. No descarto que es guardin l’entregent per quan van a fires i mercats. La segona dificultat solen ser les llibreries mateixes: desangelades, desafectades, no conviden a passar-hi un parell d’hores emboscat entre prestatgeries”. 

               Jordi Puntí, article “ Llibreries de vell” a L’Avenç nº 339 d’octubre de 2008.

Avui tocava una Frase sobre Bibliofília, però de tant en tant és bo anar canviant,

he trobat aquest acudit a ¡ Cu-Cut ¡ , en el n. 1, del 2 de janer ^[sic] de l'any 1902.

Les paraules potser no es veuen gaire bé, les escric aquí: 

“ Es aquesta una professió en vies d’extinció? C. creu que en un futur no massa llunyà hi haurà llibreters de vell que plegaran, però ‘ si algú té ganes de lluitar i treballar-hi com en qualsevol empresa, perquè en definitiva això és una empresa, podrà tirar endavant’.

 També reconeix que el manteniment d’aquest negoci no és fàcil ‘ perquè, com a qualsevol botiga, el seu funcionament depèn del material de qualitat que tu puguis oferir i darrerament no en surt gaire’.

Segons aquest vigatà, trenta anys enrere es podien trobar exemplars extraordinaris, però actualment coincideixen dos factors; cada vegada hi ha menys material, perquè s’ha anat exhaurint – principalment perquè quan es desmunta una casa els hereus es queden amb els llibres, i no perquè hi hagi més cultura, sinó perquè han sentit a dir que es paguen bé -, i del poc que surt el venedor en vol treure el màxim guany possible.

 ‘Per tant, cada vegada necessitem més diners per adquirir producte. També es dóna el fenomen que qui té algun llibre vell es pensa que té un tresor – i malauradament en la majoria de vegades no és així -. I ens fem un tip d’anar a casa d’algú a comprar però no ens posem d’acord en els tractes. Tu saps el que val i li ofereixes un preu just, però qui ven sempre intenta treure el millor profit possible. I al final acaba venent-ho al qui li fa la proposta més ajustada, però mai al preu que ell demanava’.No obstant aquesta problemàtica, que afecta per igual a tots els llibreters de vell, el vicepresident del gremi creu que el sector es pot revitalitzar ‘ amb la incorporació d’una sèrie de gent nova que ha sortit dels canals habituals – de pares a fills – i que està aconseguint que la professió no es vegi tan tancada com abans’”.

 La Fura de Mataró, febrer 1997. Dossier: “ Traficants de lectures”, pp. 7.  

  És normal que els llibreters de vell acaben com a col.leccionistes?No sé si es normal, però es freqüent. Personalment, és una cosa que he intentat defugir sempre.

Pres d’una manera apassionada, pot ser la ruïna d’un llibreter, i de fet ho ha estat en moltes ocasions.Els llibreters tenen una temptació davant tot el dia, i és una situació en la qual jo em trobe quan m’arriba una biblioteca d’una persona amb gustos semblants als meus.

 Què fas? Te’n quedes amb un 30 % de la biblioteca?... Això és una ruïna.

El col.leccionisme, dut a un alt nivell, a un alt nivell de bibliofília, no es produeix al nostre món, per què no tenim suficients diners. I quan tens un llibre que val 500.000 o 1.ooo.ooo de pessetes no pots guardar-ho tranquil.lament a la teua biblioteca.

El col.leccionisme que es produeix és sobre un tema determinat, o en el cas de ser llibreter amb gustos molt amplis aquest recopila  llibres interessants, no elevats de preu.

 Entrevista de Romà Seguí a Robert Pérez Ibarlucea propietari de la Llibreria Auca de València, a Métodos de Información de Maig de 1998; pp. 34.

“ La dispersió de les biblioteques del clergat tenia tres vies principals: la ja referida de l’estament eclesiàstic, la dels llibreters i la dels notaris. Els llibreters havien de conèixer força bé el món de les biblioteques privades. Aquesta podria ser una de les raons que expliqués la selectiva asistencia als encants, a més del control de la venda fraudulenta de llibres robats.

 En algunes ocasions, els llibreters no deixaven lloc a la subasta i adquirien el conjunt de la biblioteca.

 Els notaris van tenir un paper destacat en la difusió del llibre en la Barcelona del Cinc-cents. Els llibres que aquests adquirien eren de temàtica molt variada: des de llibres de devoció i teologia, de literatura italiana o castellana, fins a obres de pret que eixamplaven l’horitzó teòric de la seva professió o el dels seus fills. Els notaris apareixen sovint entre els compradors de llibres dels seus clients. El coneixement previ de les lectures dels seus clients els atorgava el privilegi d’accedir al món del comerç del llibre de segona mà. Però els notaris eren, sobretot, els principals compradors de llibres dels seus companys de professió. És difícil admetre que totes les seves compres eren un exercici de lectura efectiva. Com es pot entendre el fet que trobem notaris exercint la comentada tasca de llibreters?”. Article: “La circulació del llibre a barcelona en el segle XVI” de Manuel Peña a L’Avenç, 199 ( 1996), pp. 30.

“ Parlarem dels bibliòfils que més que posseir llibres, són aquests els que els posseixen a ells, car la seva passió ultrapassa la mesura de l’elegància espiritual i del bon gust. Blasmarem aquells que necessiten que la tipografia hagi atravessat els segles i que el paper tingui el perfum de la vellúria i sobretot els que consideren que estimar un llibre solament pel text que contá és una cosa massa banal.

   Els bibliòfils a casa nostra són pocs, però bons. Com en tots els altres estaments de la societat, n’hi ha de joves i vells, de pobres i rics, de savis i rucs, de grossos i prims, és a dir, tenen totes les característiques normals de les altres persones i també llurs defectes i qualitats. L’única cosa que potser tenen diferent dels altres, a part la dèria dels llibres, és que tots, absolutament tots, estan carregats de manies. Generalment, tot bon col.leccionista que s’estimi ha d’estar tocat d’una manera o altra, però la distingida classe de senyors que es dediquen a la bibliofília, les manies les tenen arrelades en grau desmesurat i superlatiu. A causa d’això, però, entre els bibliòfils gairebé no existeixen les diferències socials, car és corrent veure com un aristòcrata o un gran polític discuteix o es baralla amb un obrer qualsevol o un drapaire, sobre la classe de paper d’un llibre, la data d’impressió d’un altre o la qualitat i la bellesa d’una relligadura”.

     EROLES, Emili: “Memòries d’un llibre vell”, Ed. Pòrtic, B, 1971; pp. 459. 

“ Determinados libros ilustrados sobrepasan el tipo convencional en su función de trasmisión de conocimientos y belleza, para acercarse mucho a una auténtica obra de arte. Son los libros de artista, libros para tocar, mirar, oler, disfrutar con los sentidos...”.

  Inici Art. “Libros de artista: una pequeña historia” de Candela Vizcaíno ( Libr. Lema-Sevilla), a la Revista Hibris, nº 13 de 2003.

“ Déu nos parà botiga allí mateix, y en aquesta diada, d’avuy fa vint y cinch anys, batejarem lo nou establiment ab lo nom de L’Arxíu. Los amichs protectors, entre ells lo més desinteressat del qual deguerem lo poder tirar avant la nova casa, nos seguiren honrant ab ses tertúlies y donarem a la estampa lo primer catàlech ab lo nom de L’Arxíu, hon hi acoblarem totes les edicions del Quixot y demés obres de Cervantes que teníam a la venda, primer tribut de la Bibliografía Catalana a tan excels autor. La Biblioteca Nacional de Madrid se n’endugué la flor triantne una sexantena d’edicions. Seguí a aquest la catalogació d’Obres Catalanes y ne donarem a raig 625 títols ab un petit prefaci de salutació. Mercès a tots la casa anà endavant y lo nom de L’Arxíu s’ha fet conexedor per les principals Biblioteques.

   Los amichs d’aleshores ja saben lo per què d’aquest nom. Perque no vinga de nou als presents los ne dirèm lo motíu, fentne abans una petita digresió que tots nos perdonaràn, ja que avuy nos es permès explayarnos un xich. Durant nostra carrera d’estudiant estiguerem ben bé deu anys al servey quasi immediat de nostre plorat poeta Mossèn Jacinto Verdaguer. En son pis del carrer de la Canuda nasqué La Veu de Catalunya, y allí tinguerem la sort de sadollarnos ab les aygues més pures del Renaxement de la nostra terra... .

 ...            Al quedar de propietat nostra la petita botiga de la Tapinería, entre les nostres ilusions hi prengué estat la de reunir ab lo temps en nostre petit Arxíu les còpies que poguessem de Manuscrits catalans escampats arrèu, a fí de poderlos anar reproduhint a mida que lo negoci de llibres nos fos propici. Y en aquest sentit nos ilusionà lo crèurens que nostre Arxíu podría ésser ab lo temps l’estoig de nostres riqueses literàries escampades en mal hora per Europa. La penúria, comercialment parlant, ab que hem tingut de viure, l’estat general del país que no ha dexat d’ésser contínuament pertorbat per guerres y estats socials mal dirigits, tot plegat ha contribuit a que lo ram de llibres vells a Barcelona no fós lo que deuría d’ésser en una ciutat com la nostra, y no hem pogut fer sinó la víu-víu”.                            “Assaig de Bibliografia Barcelonina”. Joan Bta. Batlle. Edita Joan B. Batlle, Impremta  Altés, Barcelona 1920, pp. 6-8.

Biblioadicte.- persona que es deixa dominar per l’afició desmesurada cap els llibres. Biblioadicció.  

BiblioAmigos.- Cultura y Entretención a El Salvador ( Xile). http://www.biblioredes.cl/BiblioRed/Nosotros+en+Internet/

BiblioAmigos+Cultura+y+Entretencion/BiblioAmigos.htm  .

 Biblioart.- gran biblioteca de l’art de tots els temps, és un espai dedicat a la difusió de l’art i dels seus creadors. Dins la web «  la fábrica de las artes », multiespai educatiu, cultural i d’oci. ( a Barcelona). http://lafabrica.org . 

 Bibliobloc 2: vloks que començin per bibliobloc cada dia en descobreixo dos o tres.  

Bibliobloc 3: a Vilanova i la Geltrú tenen el Bibliobloc-Fora del prestatge a la biblioteca Joan Oliva, http://www.vilanova.cat/blog/joanoliva , i el Bibliobloc- Una mar de lletres a la biblioteca Armand Cardona Torrandell, http://www.vilanova.cat/blog/armandcardona , on organitzen Clubs de Lectura, Tallers d’escriptura, Conferències, Presentacions de llibres, l’Hora del Conte i moltes més coses. 

 Bibliocepte 1.- Lladre de llibres. 

  Bibliocepte 2.- Secció d’algunes biblioteques on es troben els llibres sobre literatura sexual o amatòria. 

 Bibliocon.- biblioteca virtual de qüestionaris sobre comportament sexual i ús de drogues, d’accés lliure i gratuït, que pretén posar tota la informació disponible a l’abast dels professionals interessats ( investigadors, clínics i gestors).Http://bibliocon.net .  

Bibliocripte.- sinònim de Bibliotafi. 

 Biblioenba.- Biblioteca IENBA de l’Uruguay, del Inst. Escola Nacional de Belles Arts. http://biblioenba.blogspirit.com .

Bibliofilita.- paraula empleada per Miquel y Planas en el Pròlech del llibre Contes de Bibliòfil, Ed. Institut català del Llibre, Barcelona, 1924, pp. XXXVI, on diu:” pasantes les llargues hores silencioses, respirant a plens pulmons la bibliofilita, o sia l’alcaloyde de les biblioteques,…”.

  Bibliofor.- Bibliografia Forestal d’Espanya. 25.000 cites d’articles forestals publicats a Espanta en revistes i en Actes, jornades i simposis del periode 1930-2004.Http://www.grn.es/fl/ 

 ‘Biblioforo’.- empleat d’una biblioteca que entrega els llibres. Sin. De bibliotecari. 

 BiblioGemma: editorial especialitzada en llibres-joia, de Sant Feliu de Llobregat. http://www.bibliogemma.com, web en castella, anglès i llatí.  

Biblionet  1.- Guia interactiva de literatura catalana que vol posar a l'abast de l'usuari un seguit de textos literaris catalans, acompanyats de pautes de lectura i d'exercicis de comprensió..Http://www.xtec.cat/~lrius1/index.htm.

  Biblionet 2.- és un projecte que pretén realitzar una activitat d’una hora de durada un cop a la setmana, establint una comunicació per via telemàtica entre els alumnes i mares/pares de diferents escoles de la comarca, portant a terma propostes dinamitzadores a les biblioteques escolars i posant en funcionament diferents tipus de recursos d’aquestes biblioteques. Organitzat per Casal del Mestre de Granollers i FAPAC- Granollers.http://www.casaldelmestre.org. 

 Bibliophrasis.- opuscle editat pel Gremi de Llibreters de Vell de Barcelona amb motiu de la VII Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, l’any 1958. 

 Bibliopiròman.- bibliolite que destrueix llibres i biblioteques amb ( o fent) foc. 

 Bibliopoli.- Bibliografia Policial. http:://usuarios.lycos.es/historiaymilicia/html/bibliopoli.htm .

 Bibliopoly.- Base de dades de llibres rars en venda, llistat i buscador de llibres. http://www.bibliopoly.com .

 Bibliotecaspúblicas: molta informació sobre les biblioteques públiques, mitjançant la Fundación Germán Sánchez Ruipérez. http://www.bibliotecaspublicas.info .

 Bibliotecògraf.- persona que descriu i estudia les biblioteques ( contingut, història, estadístiques, etc.).  

Bibliotequeta.- inici d’una biblioteca per un fill nat fa poc temps ( crec), per part de Jesus M. Tibau a « Tens un racó a dalt del món ».                  http://jmtibau.blogspot.com/2009/05/bibliotequeta.html .

“ És precisament aquest excés de demanda i l’escasesa de l’oferta el que otorga valor a un llibre. Més fins i tot que l’antiguitat o l’enquadernació d’aquest. ‘Actualment, el llibre editat en pergamí i amb una enquadernació maca, si el compra algú és per decorar, és el que s’anomena llibres de metres’, especifica C. Dins d’aquests es pot trobar una àmplia oferta de llibres de religió o teologia, que, tot i poder ser molt antics, com diu C., ‘ no són gens apreciats, perquè se’n van arribar a publicar molts en la seva època i com que ningú no els demana, lògicament no tenen cap valor’ “.

 La Fura de Mataró, febrer 1997. Dossier: “ Traficants de lectures”, pp. 7. 

 “ Als llibreters de vell se’ls fa difícil concretar quins són els llibres més valuosos. Actualment, els més buscats pels col.leccionistes són els d’història, d’art i de costums i, segons C., també hi ha biografies editades els anys 50 ‘ molt interessants’. En realitat, l’antiguitat del llibre és relativa a l’hora de valorar un exemplar ‘ perquè si té molts anys i en aquella època se n’editaren molts, perd valor. Sempre el llibre que val molt és aquell del qual s’editaren pocs exemplars i hi ha molta gent que el  busca’, exposa C. I si d’un llibre se n’han fet diverses edicions ‘ l’única que té un valor intrínsec és la primera, afegeix G. 

La Fura de Mataró, febrer 1997. Dossier: “ Traficants de lectures”, pp. 7.