Biblioaprenent

“ Més enllà de l’estatus jurídic de mestre llibreter, que donava dret de tenir botiga, de fet no hi havia gaire diferència entre la situació d’un oficial i la d’un fadrí. Només una relació familiar amb un confrare amb llibreria els podia millorar la situació present o futura, si bé sempre sotmesa a una relació de dependència vers el parent amo de la casa. D’ací la importància que tenien les estratègies familiars i les solidaritats de parentiu a l’hora d’ocupar un lloc al si de l’ofici. Certament, les diferències de nivell de riquesa dintre d’aquest món professional eren notables, però més evidents eren les existents entre el gruix dels llibreters i els impressors, situats fora del gremi. Aquests últims – a part del grup de quatre o cinc propietaris de taller – eren oficials estampers ( componedors i premsistes). A diferència dels llibreters, la majoria havia nascut fora de la ciutat, eren treballadors d’escassos recursos. La seva condició de treballadors lliures impedeix saber quants n’hi havia a la ciutat en un moment donat.El cadastre de 1716 mostra l’alt grau d’homogeneïtat dels impressors enfront a una comuna migradesa de recursos, enfront del nivell  mitjà força més alt dels llibreters. Prova d’això són dades tan significatives com l’elevada proporció de llibreters propietaris de la seva llar, i amb un lloguer ( estimat o real) molt superior al dels impressors. També és indicatiu que els grups residencials dels llibreters fossin més grans, amb més fills i amb una presència notable de membres dependents ( fadrins, aprenents, criats).” Article: “ El Món del llibre a la Barcelona del set-cents” de Javier Burgos a L’Avenç, 198 de gener de 1996, pp.34

“ Per comprar a ignorants, és menester conèixer a la perfecció els preus dels llibres, i així i tot hom s’exposa a un desengany. Els ignorants es situen als dos extrems; o barat o car. Suposant que una peça us interessa i us en demanen un preu exagerat, vós, per tal de completar la vostra col.lecció, oferiu el màxim, ultrapasseu el veritable cost de l’objecte en qüestió; no logreu la victòria, i haveu de sortir decebut. En canvi, si el mateix cas es presenta a casa d’un negociant seriós i de prestigi, aviat us entendreu”.

PALAU y DULCET, Antoni: Memòries d’un llibreter català, 1867-1935.Ed. Llibreria Catalonia, B, 1935. Pp. 111.

“ Los fans de Chesterton somos una especie que aumenta en proporción inversa a la cantidad de ejemplares disponibles tras décadas de comer polvo en trastiendas de librerías de viejo. Nuestra recompensa: ediciones infantiles con atroces ilustraciones, tipos de imprenta de los llamados ‘pulga’, formatos imposibles y otros insultos a la bibliofilia y al menos común de los sentidos, todo por deleitarnos con los trajines de poetas lunáticos, asesinos moderados, sacerdotes detectives y anarquistas varios”.

“ Per això cal insistir en els conceptes de la dignitat del llibre i del llibreter, que consideren inseparables de l’activitat del llibreter antiquari. La dignitat d’un i altre són compatibles amb la modestia exterior del llibre. La categoria d’una obra no depèn, en exclusiva, ni del seu contingut, ni del seu continent. L’edició luxosa d’una obra anodina no millora pas l’obra; però, a l’inrevés, un bon llibre indignament editat o imprès, degrada la dignitat del text. És correcte el llibre que harmonitza fons i forma, síntesi ideal; el continent pot ennoblir – convé que ennobleixi – el contingut. Aquest plantejament, però, és irreversible ». 

               Catáleg Llibreria del Sol i de la Lluna de l’any 1976, pp.6. 

    “ El tiempo sólo mejora lo que ya es mejor. Así, esa frase que nos advierte, con gesto solemne y pausado, que determinado libro ‘tiene más de cien años’ no está diciendo nada, ? y qué, que sea ya centenario?. Podría tener esa antigüedad o doscientos años más y no valer nada. La rareza, igualmente, no es indicativa de nada”. 

Quinta Sala ( La Valoración del libro antiguo) a Libroantiguo.com i a Bibliofilia.com.

“ L’existència del gremi de llibreters suposà, doncs, un clar reforçament de la subordinació del sector productiu al comercial, tret ja característic de l’Antic Règim tipogràfic. No cal dir que els impressors no acceptaren sempre de bon grat aquesta situació. A l’ordre del dia constaren els embargaments i els penyoraments fets pels síndics llibreters als impressors que violaven les ordinacions? Això va provocar molts plets entre tots dos oficis. A finals del XVII la majoria de les impremtes de la ciutat eren d’individus de diferents estats i condició: mercaders, advocats, notaris públics, botiguers, escudellers, paraires, sombrerers, daguers. Aquests propietaris aliens a l’ofici van desaparèixer a principis del Set-cents. A part d’algun cas d’extinció familiar, els obstacles imposats pel gremi a la seva activitat i la crisi del sector tipogràfic posterior a la Guerra de Successió jugaren en contra seva. A la primera meitat del segle XVIII els pocs impressors d’ofici que restaven ( Figueró, Campins, Jolis) compartiren progresivament el protagonisme de l’edició barcelonina amb els llibreters-impressors, grup emergent que es convertirà, a la segona meitat de la centúria, en el nucli entorn al qual girarà la major part de la activitat editorial i llibrera de la ciutat. A les seves tendes emmagatzemaven un fons de llibres que podia arribar al miler de títols i diverses desenes de milers d’exemplars; a les seves impremtes hi havia 3 o 4 premses i 1 o 2 tòrculs, i estaven força ben dotades de lletreria ( àdhuc amb matrius i fundició pròpia). Són els Piferrer, Surià, Martí o Teixidor, per citar-ne els més destacats. Certament, les seves impremtes estaven lluny de les dels grans impressors madrilenys com Ibarra, Marín o Sancha, que comptaven entre 12 i 15 premses. Però cal no oblidar que fora de Madrid només el valencià Benito Monfort, als anys de 1780, va arribar a tenir 6 premses, i que el taller corrent a Espanya tenia 1 o 2 premses”.

  Article: “ El Món del llibre a la Barcelona del set-cents” de Javier Burgos a L’Avenç, 198 de gener de 1996, pp. 32-33.

“ Quan encara anava a l’institut, aquestes barraques dels llibres vells ja eren una cosa coneguda. Aleshores les visitàvem sovint. Sortíem de classe a les onze, i fins a les dotze no havíem d’entrar a la classe següent. Ens quedava, doncs, una hora de no fer res. Amb els llibres de text sota el braç, enfilàvem la voravia atapeïda del carrer de Pelayo. Trencàvem Rambles avall, i, si el dia hi convidava, fèiem una llarga parada al mercat dels llibres vells.Seguíem la processó de les parades amb una gran parsimònia. Furgàvem com fures per les muntanyes de volums i de publicacions. Les obres importants no ens interessaven gens ni gota. ¿ Què ,’hauríem fet d’aquell Tractat de Filosofia o d’aquella Història de l’Art, en sis volums espessos com ima mala cosa...? Les nostres predileccions literàries eren més limitades i més arran de terra. Buffalo-Bill i Sherlock Holmes eren els nostres herois. També Raffles, el “ ladrón de guante blanco” que s’escapava que era un gust de les persecucions de la policia...”. 

Article: “El Wall-Street dels llibres vells” per R. Font i Ferran a L’Opinió, del 10 de febrer de 1934.  

 “ Yo sabía de todos estos especímenes bibliomaniacos y de algunos más, pero he de confesar que hasta entonces desconocía por completo la existencia de bibliófagos.      Después de todo, sin embargo, yo no podía asombrarme de la pasión bibliofágica a poco que me pusiera a reflexionar sobre ella. De modo que tomando el envite de Villerius, y con ánimo de quedar lo mejor posible, dediqué a aquel primer ycomprometido encargo varias semanas, en las que mi mente estuvo muy ocupada preparando todos los detalles.      Tenía que cumplir el trabajo encomendado dentro del plazo fijado e improrrogable. El libro que tenía que encuadernar era una edición de la Rosamund Gray, de Charles Lamb. Dejáronme total libertad para hacerlo a mi manera y, en realidad, sólo me impusieron dos pequeñas restricciones: que la encuadernación no llevase nervios y que todos los ingredientes fuesen naturales y de primera calidad.      Trabajé con ahínco, y cuando lo tuve listo vino a recogherlo un sirviente de Villerius, el mismo que semanas antes me había entregado en propia mano el ejemplar. El sirviente metió el libro cuidadosamente en un maletín que llevaba ex profeso para ello, entregóme un sobre con dinero – mucho más del que yo había imaginado -, díjome adiós y subió ligero a un cabriolé, desapareciendo presto de mi vista.      No supe más de Villerius ni de sus consocios del Club hasta que al cabo de ocho días recibí una carta, firmada por el presidente del mismo, en la que se podía leer lo siguiente: ‘En nombre del Club y en el mío propio, tengo el gusto de felicitarle por su magnífico y sabroso indumentum. Estoy en condiciones de decirle que nunca habíamos probado un Lamb tan exquisito’.       Aquel fue el primer trabajo que realicé para el Book-eater’s Club”.   

       “Las confesiones de un bibliófago” de Jorge Ordaz, Espasa Calpe, M, 1989, pp. 57-58.

Un negoci antic. “ No us cregueu pas – segueix dient el meu informador - , que el negoci dels llibres vells sigui una cosa d’avui. Fa ja un grapat d’anys que els barcelonins trafiquegen amb aquesta mena de coses. Jo mateix, sóc el tercer de la meva família que em dedico a aquest negoci. El meu pare i el meu avi, també el feien.Es per això que conec una mica el que en podríem dir la història d’aquest Mercat. Fa anys, els industrials com ara jo mateix, treballaven a la Plaça de Sant Sebastià. Vingué un dia que els encants foren traslladats a Sant Antoni, i els llibreters s’instalaren a la Ronda com si fos a casa seva. Les barraques d’avui encara existeixen, sense que en falti ni una. No us cregueu pas que l’Ajuntament ens hi deixi estar de franc. Cadascú de nosaltres paga vint-i-cinc pessetes cada mes en concepte de tributació¡A més de les adquisicions que fem personalment, amb el tracte directe amb els clients que ens visiten, moltes vegades adquirim quantitats de volums directament de les cases editores. Són volums que no han assolit la venda que hom esperava, i que de no trobar en nosaltres una adequada vàlvula de sortida, es podririen anys i anys en els prestatges de les editorials. Són, doncs, llibres nous, encara sense tallar. Ací teniu, per exemple, aquest volum del “ Diario de un estudiante en París”, de Gaziel, que nou de trinca us el vendré per una pesseta.També adquirim els materials, en una mena de Borsa a l’aire lliure que se celebra cada diumenge al Paral.lel, a la Plaça de les Glòries Catalanes, a Collblanc i d’altres indrets que us podria citar encara. En aquests mercats són subhastats els lots de llibres que arriben allà per les més diverses procedències. Els drapaires, sobretot, en porten una pila. N’hi ha, també, procedents de gent que ha tingut la mala pensada de morir-se, i que es veu que no han deixat massa coses als seus hereus insaciables. No cal pas dir que en aquests mercats es troben moltes gangues. Gent que ven sense saber el que ven, i que, a més, té pressa a vendre. De vegades, us arriben, per aquest conducte, veritables meravelles.Llibres raríssims, cotitzats a un preu elevadíssim, que vós podeu adquirir fàcilment per unes poques pessetes. Quan arriba una ganga d’aquestes, és qüestió d’obrir l’ull i de procurar que no sigui el veí el que us tregui la mel dels llavis. Si sabeu que s’ha mort algú amb una bona biblioteca particular, heu de còrrer de seguida a veure si hi ha res a fer. De vegades, si el cadàver encara no és enterrat, us tiren escales avall. Us tiren escales avall, però l’endemà vénen a visitar-vos per parlar de les condicions econòmiques de l’operació. De vegades, també, sou rebut amb el millor somrís. Hom us fa passar, i us convida a seure. Les garrotades vénen a l’hora de concretar el preu. En aquests casos no em sé estar de pensar quina cara faria el difunt si pogués veure, encara que sols fos un minut, aquell anguniós desfet de temps.Quan trobem una ganga d’aquestes és hora d’anar a trucar a la porta dels nostres clients, que en podríem dir-ne permanents. Si us donés una llista de la gent important que em compra, trobaríeu un grapat de coneguts vostres. Aquests senyors sovint em fan encàrrecs d’obres que els interessen. Encàrrecs que jo procura servir amb la màxima puntualitat. Sembla que aquests senyors clients estan molt satisfets amb la meva gestió, perquè les propines no escassegen.” Article: “El Wall-Street dels llibres vells” per R. Font i Ferran a L’Opinió, del 10 de febrer de 1934.

            Sorprès estic després de que caigués a les meves mans la revista Woman, nº 199 del mes d’abril d’aquest any.

            Sorprès perquè sent com és una revista dedicada a la moda ( vestits, perfums, viatges, accesoris, bellesa, pentinats, etc.), dedica 30 pàgines als llibres, 30.

            Les 7 primeres parla de: la Bibioteca i Centre Multimèdia de Brandenburg; la Llibreria Slexyc Dominicanen a Mastricht, una, diuen, de les més originals i maques del món , en una antiga esglèsia del segle XII ; la Biblioteca Pública de Seattle ( www.spl.org); el ‘ Marché de Bouquinistes’ a Lyon, en el Quai de la Pêcherie al costat del riu Saone ( www.pucesducanal.com); la Shakespeare& Co de Paris ( www.shakespeareco.org); la Gran Biblioteca d’Alexandria; la Casa Internacional de la Literatura Passa Porta a Brussel.les ; la llibreria ‘La Hune’ a Sant Germain ( Paris); a Milà, a Corso Domo, un antic palau, entre d’altres coses hi ha una llibreria especialitzada en art, modes i disseny ; la Biblioteca Pública Infanta Elena de Sevilla; la nova Biblioteca de Sant Antoni a Barcelona que opta al premi Mies van der Rohe; la Biblioteca Nacional d’Austria; la llibreria Taschen a Berlin i la Llibreria  Strand Books a Greenwich Village (NY) amb més de 8 kms. de prestatgeries (www.strandbooks.com). 

           Després 7 pàgines dedicades a “Gente de palabras” on relacionen Cantautors, novel.listes, guionistes i periodistes. 

           Segueix una pàgina dedicada a Consum intel.ligent on parlen de llibreries que ofereixen un espai per parlar i per prendre un cafè com: Ivorypress, Magasand, El Bandido Doblemente Armado i La Buena Vida, a Madrid, les llibreries La Central i Bertrand a Barcelona i la llibreria Paris-Valencia a València.

            A continuació hi ha un reportatge on rel.lacionen els autors de 4 novel.les amb els protagonistes de les pel.lícules que aquestes novel.les han generat ( Atxaga-Linuesa; Rivera de la Cruz-Tejero/Alterio; Shery Jones-Yohana Cobo; Alex de la Iglesia-Willy Toledo). 

           Després 4 pàgines amb un atles del món de fons, posant fotos de diferents autors de tot el món senyalant quatre coses sobre ells, autors com: John Banville, JMG Le Clézio, Najat El Hachni, Elias Khoury, Sándor Márai, Salman Rushdie, Julia Leigh, Roberto Bolaño, Paulo Coelho, Philip Roth i així fins a 28 escriptors.

            Segueixen dues pàgines dedicades a Roberto Saviano i el seu llibre Gomorra; i una pàgina dedicada a Edgard A. Poe. 

           Per acabar dediquen 3 pàgines més a “Lo que viene”: Audiollibres, Ebook, Hotels literaris, Ex libris, Internet, Kindle, Marcapàgines, la vila llibrera Urueña ( Valladolid), Word Spoken, etc.

            30 pàgines dedicades al món del llibre a la revista Woman, nº 199 del mes d’abril de 2009.

  http://cde.bluevista.es/1W49ba8cd85f93e794.cde,en aquesta adreça podreu veure l’inici del especial Llibres,  però al quiosc per 1,50€ el tindreu complet. Les fotos que surten estan molt bé. 

           Volia escriure alguna cosa per comentar les tonteries que diu el senyor Monzó en el seu article, “ Si yo tuviese un blog”, escrit avui en el Magazine
de La Vanguardia, però no vull perdre el temps, només dir que el “SERÉ BREVE” d’aquetsa setmana es fa molt llarg.

                                              Amadescedari 1 

            Això d’organitzar un Amadescedari ( com el meravellós Avlokcedari dedicat a Brossa) sembla una cosa difícil, i crec que no estan preparant res i de moment amb la pàgina de la Fundació Joan Amades ja n’hi ha prou, em sembla una pàgina força interessant, informen, escriuen, comenten i diuen  moltes coses sobre Joan Amades (no APUNTEN res); hi ha una biografia i una bibliografia molt acurades, informació sobre Exposicions, sobre l’Arxiu del senyor Amades, ( APUNTS no), etc.

            Avui he entrat a Iberlibro i a Uniliber, he buscat llibres en venda de Joan Amades, a Iberlibro he trobat 469 llibres i a Uniliber 379, són els mateixos de les mateixes llibreries, la majoria espanyoles, només hi ha una petita diferència, bé, no tan petita, a Iberlibro els llibres surten una mica més cars, els mateixos llibres i a les mateixes llibreries els preus varien, per exemple: 

Divinitat del pa, = llibre i = llibreria, a Iberlibro 2.40 €, a Uniliber 2 €.

 Justícia popular, = llibre i = llibreria, a Iberlibro 3 €, a Uniliber 2,50 €.

 La barretina, = llibre i = llibreria, a Iberlibro 9€, a Uniliber 8€.

 La nina ( ed. Facs.), = llibre i = llibreria, a Iberlibro 16.50€, a Uniliber 15€.

 Els estudiants, = llibre i = llibreria, a Iberlibro 35.65€, a Uniliber 31€.

 Refranyer Popular, = llibre i = llibreria,  Iberlibro 60€, a Uniliber 54€.

 Costumari Català, = libres i = llibreria, a Iberlibro 220€, a Uniliber 200€.

 El pessebre, = llibre i = llibreria, a Iberlibro 295€, a Uniliber 280.25€.

 Auques comentades, = llibres i = llibreria, a Iberlibro 385€, a Uniliber 350€.

 El Pirineu, = llibre i = llibreria, a Iberlibro 660€, a Uniliber 600€.

 Els soldats, = llibre i = llibreria, a Iberlibro 3450€, a Uniliber 3000€.  

           En algunes llibreries el preu és el mateix, en una només varia uns 10 €, però en unes quantes els preus són força diferents,  com més car és el llibre més diferència hi ha. Són coses de la venda de llibres de vell, de segona mà, usats, antics o com vulgueu dir-li. Per cert mirant a la ILAB els preus també canvien una mica. 

            Com veieu el que no té un llibre d’ En Joan Amades és perquè no vol, però mireu primer on el compreu si ho feu ‘online’.

            A la Fundació Joan Amades hi ha 196 inscripcions a títol personal i 158 entitats, desitjo que entre tots facin moltes coses, no per un Amadescedari, però segur que sortirà un molt bon any Amades 2009.

Compradors. “ Aneu a l’hora que vulgueu a aquestes barraques, i sempre hi trobareu algú que examina, amb mà diligent, la mercaderia desordenada i polsosa. Hi ha gent que hi va per primera vegada i que potser no hi tornarà més. Hi ha també, el que hi va per una feina concreta, el que necessita un volum de consulta, el que sap on va i perquè hi va. Però al costat d’aquest personal esporàdic, hi ha, també, el personal permanent. El que en podríem dir “ la plantilla” d’aquestes oficines. Sempre que tenen una estona perduda van a parar de nassos en aquest indret.. Aquest client no té mai pressa. Fa el seu fet amb molta calma i meticulositat. Agafa un volum perquè coneix l’autor, perquè el títol li ha cridat l’atenció, o, simplement, perquè la coberta del volum li ha plagut. L’agafa i se’l mira. L’obre per les primeres planes; després pel mig; després, encara, pel final. Si hi ha  “índex” el llegeix calmosament per a fer-se càrrec del que es tracta. Una vegada enllestit, el tornarà a deixar al seu lloc. El comprador de llibres vells, molt rarament realitza a cop calent les seves operacions financeres. En tot cas, preguntarà el preu amb un gest de displicència. Desgraciat d’ell si el venedor pot assebentar-se que la compra li interessa. Perquè, aleshores, el preu del volum creixarà d’una manera alarmant.Una de les operacions més fonamentals i més elementals per als que freqüenten aquesta mena d’establiments, és el regateig. Si no regategeu esteu ben cuit. El venedor us veurà venir, i apretarà com una mala cosa. Vós, per començar, heu de tractar amb menyspreu la mercaderia. Agafeu el llibre, com si tant us fos aquest com el de més enllà. Assegut a la seva cadira, i amb el diari als dits, el venedor observarà, amb ull discret, les vostres manipulacions. Per la cara que poseu, és molt capaç aquest gat vell de comprendre que el llibre us interessa. Ha observat que no vacil-làveu a triar-lo, i que demanàveu preu amb el posat de l’home que va per feina. No ho fèssiu pas. El vostre interlocutor, aleshores, es mirarà i remirarà el volum amb el posat de l’home que està convençut que realitza una operació important. Després us dirà una quantitat. Vós us quedareu literalment escruixit. Però, si per poc més, aquell llibre el podeu trobat nou de trinca...¡.Allò és un “robo”. El venedor es pren la cosa amb molta parsimònia. El preu és just. Si rebaixés deu cèntims hi perdria la poca ganància que ara hi fa. D’altra banda, si no us va bé podeu deixar-lo, que per això ell no diexarà, demá, de menjar ni de dormir.Quan les coses arriben a aquesta situació, és quan la perícia del comprador és posada més a prova. Entre el preu que vós oferiu i el preu que us demanen, s’entaula una mena de concurs de resistència. De moment, potser serà prudent que us en aneu a donar un tomb per les altres barraques. Mentrestant, l’usurer tindrà temps de repensar-se una mica.Al cap de mitja hora us hi torneu a deixar caure. “ Què – demaneu amb posat sorneguer a l’home en qüestió -, encara esteu amb els vostres tretze...” Si sou entès en la matèria veureu com l’home vacil.la. “ Vaja, deixem-ho a dues cinquanta. Ni vós ni jo...” Si el preu us va bé, podeu acceptar l’oferta. Si no, podeu apretar encara les molles, i veure com l’home cedeix.Jo crec que al costat d’aquestes enciclopèdies de butxaca, que us ensenyen “ en quinze dies” l’anglès, el francès, el xinès i l’alemany, crec que no hi faria cap nosa un Manual que es podria vendre, posem per cas, amb el següent títol a dues tintes: “ ¿ Quiere usted, en quinze días, aprender a comprar libros de lance...?”.  

Article: “El Wall-Street dels llibres vells” per R. Font i Ferran a L’Opinió, del 10 de febrer de 1934.

“ L’especialitzada i estreta relació entre producte i venedor que caracteritzava les botigues de llibreters es trencava en altres centres comercials on confluïen diversos objectes amb la necessitat pecuniaria de vendre’ls. Els intents corporativistes dels llibreters per controlar la venda de llibres xocaven amb la realitat de mercats paral.lels d’ocasió, les fonts d’aprovisionament dels quals no eren tan sols els robatoris a particulars o els béns inventariats de difunts, de processats o d’endeutats. El preu elevat dels llibres i els salaris exigus dels aprenents motivaven que aquests circuits es nodrissin també de robatoris a les llibreries.

La noblesa no va utilitzar massa el mitjà de la subasta pública per solucionar problemes econòmics; la majoria dels béns i, concretament, els llibres van haver de seguir el camí de l’herència. El clergat va exercir de vèrtex difusor de la cultura religiosa a través del llibre; els eclesiàstics destacaven notablement quant a la circulació interna del llibre en el seu estament privilegiat. Omnipresent als encants, adquirien la majoria de llibres que havien pertangut a companys o a membres del grup en general; breviaris, missals i diürnals van constituir el gruix fonamental dels llibres adquirits, tot i que no van ser els únics. Els compradors d’aquests llibres religiosos no tenien, al marge del clergat, un perfil sociocultural definit, no existien clienteles especifiques per a aquest tipus de lectures. Així mateix, la circulació d’obres de la literatura catalana medieval ( Llibre dels Àngels, Tirant lo Blanch...) entre els sectors populars alfabetitzats de la ciutat es produí – en bona mesura – per la venda d’aquests llibres als encants del clergat”.

  Article: “La circulació del llibre a barcelona en el segle XVI” de Manuel Peña a L’Avenç, 199 ( 1996), pp. 29.