Biblioaprenent

 Foto: Abelardo Morell - Exposició Palau Virreina

 “ Al segle XIX, el conegut llibreter valencià Pere Salvà, establí el següent criteri sobre un ordre de raresa:a)     Llibres que se sap van existir dels que avui no s’en coneix cap exemplar ( Biblia lemosina de Vicens Ferrer i el primer volum del Viciana),b)     Exemplars únics o pràcticament únics,c)     Llibres que rarament apareixen al mercat,d)     Edicions de poetes, novel.listes i autors dramàtics del 1560 al 1610,e)     Llibres escassos, és a dir aquells que per hever-se exhaurit no es troben amb facilitat,f)       Llibres impresos sobre vitel.la, pergamí, gran paper, etc.,g)     Llibres en llemosí i basc o els escrits amb llengües dels pobles americans.Malgrat el temps transcorregut, coincideixo amb l’opinió d’altres especialistes de considerar aquesta ordinació, amb petites puntualitzacions, com a vigent.

 Jordi Estruga, conferència dins el curs “Valoració dels documents escrits”, COBDC octubre 2006   

“ Le propuse al ‘mentiroso’ una colaboración de modesta bibliofilia, dedicada a los raros, esos libros que tienen algo de misterioso o particular, que cuentan una historia aparte de la que se encuentra entre sus pçaginas, y que suelen haber tenido poca difusión”. Inici d’un Blog dedicat a “ bibliofilia-raros” a Luces: Colaboraciones. http://quaedam.com/