Biblioaprenent

 En el Diccionari Descriptiu de la Llengua Catalana he trobat els sinònims i moltes altres coses que no trobava en cap lloc. Passeu passeu.

passejar v. 1a.  Desplaçar-se [per un indret]₂ com a entreteniment.  ~(-se) pels carrers, ~ a cavall // tot passejant // sortir a ~, anar a ~, treure a ~. Passejaven amb auto pels afores de la ciutat [...]. [Esclasans (1946): N, p. 265] . En direcció contrària venien passejant en Josep Benet i la seva esposa. [Avui (1984): 40, niv. 1, p. 73] . [...] l'endemà visitàrem l'església de Westminster Abbey, i a la tarda ens passejàrem en els parcs [...]. [Carner (1934) [T]: N, p. 238] . [...] les teories evolucionistes es passegen amb relativa tranquil·litat pel camp de la teologia catòlica. [Manyà (1966): 23, p. 49] . Sota els porxos, la gent es passeja, amb el gust, a la cara, de l'aire fresc. [Pla (1966): N, p. 312] . •1b.  Passejar^1a per [un indret]₂. [...] és imperdonable no passejar la Fira, instal·lada en l'avinguda dels Furs i comprar-hi un bastó [...]. [El Temps (1984): 41, niv. 5, p. 1] .   adj. El jardí és, doncs, verge, i per això cal no confondre'l amb d'altres certament més passejats [...]. [Miralles² (1985): 85, p. 302] . •2a.  [animat, mòbil]; [lloc]) Deambular^1a.  ~(-se) amunt i avall. Vesteixen uns uniformes impecables i sabates, sivelles o botons llancen tot de reflexos que es passegen per les cares dels soldats [...]. [Pedrolo (1967): N, p. 162] . Es passejava nerviós, gesticulava, parlava amb veu forta, roig de cara. [Elias (1964): 79, p. 132] . Parla generalment dret, passejant per la tarima. [Pla (1966): N, p. 795] . Ells, a dintre, quedaven invisibles darrera dels vidres i el miraven passejar impacient a l'altra banda... [Juan Arbó (1932): N, p. 169] . •2b.  [humà]; [lloc]) Deambular per [un indret]₂. [...] l'home inssisteix, argumenta, s'engresca, alssantse de puntetas, passejant l'habitació [...]. [Querol (1902): N, p. 173] . [...] passejàrem les herbes veïnes, interrogant amb els ulls tots els indicis i visitant tots els recons [...]. [Rubió i Tudurí (1926): N, p. 122] . •2c.  [humà]; [lloc]) Voltar⁶. ¿Per què et passeges pel món sense punyal a la faixa [...]? [Sagarra² (1935): T, p. 24] . Els arquitectes dissenyaven els plànols que ell signava, car el que li agradava, a ell, era passejar per Catalunya per a treure idees. [Roig (1977): N, p. 48] . •2d.  [idea]; [pensament]) Rondar¹. Esbert ho pensa de vegades, amb aquell lent remugar de tres o quatre idees que es passegen pel seu cervell [...]. [Tasis (1945): N, p. 33] . •3a.  [humà]; [artefacte, objecte, humà]; [lloc]) Portar [un artefacte, un objecte, algú]₂ amb si mateix [per un indret]₃. [...] el meu protector tenia el vici de passejar el tinter per tota la casa [...]. [Villalonga (1961): N, p. 244] . •3b.  [vehicle]; [humà]) [Un vehicle]₁ transportar lentament [algú]₂ com a entreteniment. I d'allà, d'allà, de l'infinit, arribaven vaixells de vela i de vapor. [...] Algun, passejava una parella de novells esposos. [Bertrana (1948): N, p. 51] . 3c.  [humà]; [símbol, humà, representació]; [lloc]) Portar [un símbol, algú, una representació]₂ [per un indret]₃ per tal d'exhibir-lo. L'estendard fou passejat amb tabal i dolçaina pels carrers de València [...]. [Soler (1953): 39, p. 64] . Uns homes vells, gastats, passegen anuncis encavallats a les espatlles, que oscil·len com veles al vent. [Rodoreda (1938): N, p. 224] .   adj. Tampoc no hauria tingut el senyor marquès la satisfacció de veure, si els difunts poguessin contemplar llur enterrament, el seu cos passejat al descobert [...]. [Curet (1953): 36, p. 210] . •3d.  [humà]; [qualitat, sentiment]; [lloc]) Posar de manifest exteriorment [una qualitat, un sentiment]₂ [en un indret]₃. [...] com si tingués les arques reals a disposició seva, seguia passejant per fires i festes majors la seva droperia. [Pous i Pagès (1905): N, p. 118] . Parlen del viatge; de les ciutats on han passejat l'embriaguesa del primer mes d'amor. [Llor (1931): N, p. 50] .   m. [...] la duquessa vídua de Fòscoli passejà, amb un tren de reina, sa tràgica beutat per Europa [...]. Dos anys va durar aquell passejar [...]. [Santamaria (1925): N, p. 172] . 4.  [humà [infant, gos, persona impedida, cavall]; [lloc]) Treure a passejar^1a [algú, un gos, un cavall]₂ [per un indret]₃. Si no et maten pots acabar invàlid, com el pare; quan faci bon dia et passejaran una estona pel jardí [...]. [Benguerel (1955): N, p. 210] . Un home vell i elegant, passejava un gos que desdeia de les seves intencions. [Coca (1980): N, p. 14] . •5a.  [animat]; [mirada, mà]; [lloc]) Fer anar lentament [la mirada, les mans]₂ [d'un costat a l'altre d'un espai]₃ [La mirada d'algú, les mans d'algú]₂ anar lentament [d'un costat a l'altre d'un espai]₃.  ~ la mirada, ~ els ulls. Aase, al llit, passejant amb angoixa les seves mans per damunt el cobrellit. [Gassol (1936) [T]: T, p. 75] . Els seus ulls es passegen entre la muntera de papers [...]. [Pedrolo (1967): N, p. 240] . •5b.  [animat]; [substància]; [boca, llengua]) Fer anar [una substància que s'ha embocat]₂ [d'un costat a l'altre de la boca, d'un costat a l'altre de la llengua]₃. Els xicots que vénen del moll [...] es passegen la crema glaçada per la gran llengua de bou que posseeixen [...]. [Sagarra (1964): N, p. 164] . 6.  [humà]; [humà]) Burlar-se de [algú]₁. En Boi celebrava interiorment l'habilitat amb què en Bau es passejava aquell pirata que volia ésser tan eixerit. [Folch i Torres (1927): N, niv. 1, p. 115] . •7.  [humà]; [lloc]) Caminar [per un indret]₂ marcant cada pas. [...] manava sortir tots els nens dels pupitres, els arrenglerava i els feia passejar en fila índia per l'espai que quedava lliure [...]. Aleshores ell, des del seu moble escriptori, començava a marcar el ritme amb el puntero [...]. [Sagarra (1954): N, p. 196] . •8.  [humà]) Anar^5b. Estic trastornat, encorbat fins a desdir, | ensutjat em passejo tot el jorn [...]. [Ubach (1932) [T]: P, niv. 1, p. 174] . Locucions•a passejar loc. adv.  [enviar, anar]) A passeig² (loc.). El Sant Pare [...] tal vegada hauria trobat un camí... —O tal volta ens hauria enviat a passejar, Joan. ¿No veus que hi ha molts de milions d'ànimes? ¿Com vols que s'ocupi personalment de cada una? [Villalonga (1961): N, p. 211] . Derivaciópasseig m. (procés 6)  fer un ~, donar un ~. Una mica de passeig és convenient després d'un àpat fort. [Bertrana (1934): T, p. 31] (acc. 1a). [...] ens duen a llocs tan allunyats mentalment i geogràficament com l'Índia, el Japó i Kuwait. Un bon passeig per l'Orient de mans d'un noi català. [Serra d'Or (1974): 41, niv. 4, p. 52] (acc. 2c). Els carrers presenten una rara animació [...] que ens rodeja i ens cohibeix, i dóna al nostre pas de pau un ritme de passeig militar involuntari. [Calders (1938): N, p. 59] (acc. 7). passejada f. (procés 6)  fer una ~. [...] en fer la meva passejada de costum per la plaça [...] em va cridar l'atenció una gran gentada [...]. [El Poble (1944): 41, niv. 9, p. 2] (acc. 1a). [...] travessa l'escena a poc a poc de dreta a esquerra. Repeteix les passejades tres vegades. [Brossa¹ (1983): T, p. 56] (acc. 2a). Una vegada han marxat els turistes, vàrem fer una passejada per la Costa Brava [...]. [La Farga (1985): 41, niv. 1, p. 4] (acc. 2c). [...] no deixava d'ésser una nota pintoresca la parada i la passejada d'uns anuncis [...] que uns homes duien dalt d'uns pals. [Curet (1954): 38, p. 40] (acc. 3c). passejador adj. (procés 2) [Unes formigues] Entren manses, passejadores, corpreses per la galbana. [Salvador¹ (1937): N, p. 13] (acc. 1a). [...] la consciència ha estat fins ara privilegi de doctes o d'esperits selectes, ocupació d'uns pocs discutidors passejadors com Plató i els seus amics [...]. [Mira¹ (1981): N, p. 238] (acc. 2a). •passejant adj. (procés 2) Son llastimós aspecte cridá un dia l'esment de unes senyores passejants [...]. [Roca (1916): 99, p. 32] (acc. 1a). Compl.: Actuar amb molta calma [DPCV]; Estar ociós [DCVB, DPCV]; passejar les ancolles loc. verb. Canviar contínuament d'habitatge [NDMA: ancolla].

  passeig m. (passeigs o passejos)

1. Vegeu passejar v.

2a.  [nom de via]) Via ampla destinada a passejar^1a-hi.  ~ marítim, ~ públic. Després enfilem el Passeig de Gràcia. [Pla (1966): N, p. 486] . Després m'encaminaria, passeig avall, fins al lloc de la cita. [Ferran de Pol (1956): N, p. 98] . Demà, a dos quarts de deu del matí sortirà del seu domicili del Passeig Verdaguer la comitiva que acompanyarà el fèretre [...]. [Diari¹ (1934): 40, niv. 1, p. 1] . 

•2b.  Vorera ampla destinada a passejar^1a-hi.  ~ central. L'avinguda estava gairebé buida [...]. D'un passeig lateral sortiren dos oficials a cavall amb l'uniforme blau cel. [Rodoreda (1974): N, p. 68] . 

•3.  Recorregut que es fa passejant^1a.  (un) llarg ~. Unes [...] dibuixen el pla de Barcelona; unes altres itineraris de diferents passeigs per la muntanya des de l'escola. [Ciuraneta (1979) [T]: 37, p. 160] . 

•4. [Ncompt (a N₁)] (N₁[lloc]) Trasllat forçat de presoners de la guerra civil espanyola [fins a l'indret]₁ on eren afusellats sense judici previ. Passada l'eufòria dels primers temps [...] de passeigs als afores de les ciutats, on s'assassinava els representants del republicanisme [...], Falange Espanyola va començar a preocupar-se de l'organització corporativa. [Pagès (1938): 93, p. 9] . [...] trucà a casa amb la missió de detenir el "recaudador de contribucions carlista" i traslladar-lo a la presó de Vic. [...] Els trasllats eren considerats molt perillosos. En aquest país, el que s'anomena el "passeig" fa moltíssims anys que fou inventat. [Pla (1951): N, p. 25] . 

Locucions

•a passeig loc. adj. 1. Malmès. L'ermita era una ruïna, tenia el sostre mig enfonsat i dues parets a passeig. [Rodoreda (1980): N, p. 168] .  2. [N₁ LOC] (N₁[cap, nervi]) [Cap, seny, nervis]₁ fora de control. Jo pujava les escales amb els nervis a passeig, com si hagués caçat un lleó i el portés carregat a l'esquena. [Sagarra (1954): N, p. 499] . 

a passeig loc. adv. 1. [(V₁) LOC] A passejar^1a.  anar ~, sortir ~, treure ~, ser ~. Algunes tardes de diumenge ja els havien vist plegats a passeig [...]. [Juan Arbó (1947): N, p. 261] .  2. [(V₁) N₂ LOC] (V₁[enviar]; N₂[cosa, humà]) Denota la voluntat de desfer-se de mala manera d'una cosa o d'una persona molesta.  enviar ~. El més pràctic i segur, per tant, seria engegar les dues dones a passeig, i tocar el pirandó ben lluny [...]. [Santamaria (1925): N, p. 109] . [...] s'havien acabat els coloms. Coloms, veces, abeuradors, covadors, colomar i escala de paleta, tot a passeig! [Rodoreda (1962): N, p. 128] . 

•anar-se'n a passeig loc. verb. Denota que alguna cosa ha quedat afectada de manera que deixa de funcionar amb normalitat. [...] si no torno els dos-cents dòlars, la botiga se'n va a passeig [...]. [Serrallonga (1967) [T]: T, p. 52] . •de passeig loc. adv. 1. [(V₁) LOC] A passeig¹ (loc.).  anar ~, sortir ~, portar ~. —De passeig, senyor Llorenç? —Sí, senyor. Venim d'estirar una mica les cames. [Pla (1934): N, p. 222] .  2. [V₁ LOC] De passejar^1a.  tornar ~. [...] ara mateix venien de passeig [...]. [Puntí (1923): 83, p. 36] . Var.: •passeio, •passeix, •passeo; passeget.Compl.: Camí que fan els sentenciats [DLCL]; Pompa amb acompanyament [DLCL].