Biblioaprenent

“Quan va morir el senyor Epifani, la pobra senyora Maria no tingué altra alternativa que liquidar totes les coses inútils que tenia al pis, per a convertir-lo en una casa de dispeses. Com que jo em trovaba entre aquelles coses, vaig anar a parar a mans d’un d’aquests botxins que en diuen llibreters, i que no són altra cosa que drapaires incultes i barroers. Aquell home, que no sé quin nom tenia, estava instal.lat en una escaleta del carrer Bonsuccés i feia de llibreter de la mateixa manera que hauria pogut vendre mongetes cuites. Sense saber si jo valia alguna cosa o no valia res, va posar-me dintre d’un sac i allí vaig romandre un munt de dies, amb un cantell aixafat per cinc o sis companys meus i amb el llom gairebé aplanat per un infòlio poca-solta, pesat per fora i per dins.Aquesta manca de delicadeza va ésser una de les causes que al llarg de la meva vida mirés sempre amb desconfiança i recel el gremi de llibreters, el qual mai no ha fet res per honorar els llibres com caldria”. 

EROLES, Emili: Memòries d’un llibre vell.Ed. Pòrtic, B, 1971,pp. 86.

“ Mi objeto favorito es un libro, y no por ser precisamente una lectora incontenible o una apasionada de la lectura o la investigación, los libros sólo me gustan porque son libros. Soy bibliófila por ‘ genética’; digamos que esta condición se la transmitieron mis abuelos – los cuatro – a mis padres, y lo demás es historia”.

Art. “Los libros y yo” per Victoria García Jolly, en el blog:

//labatichica.blogspot.com/2005_02_01_labatichica_archive.html.