“ El gust que a finals del segle passat regnava en les arts plàstiques i en la decoració, tingué també ressò en el llibre, i si parlem de cases i de mobles modernistes, és just parlar també de llibres modernistes. El llibre és un producte susceptible d’ésser decorat i com a tal rep les influències de l’ambient artístic en què viu, la qual cosa es manifesta no solament en la il.lustració pròpiament dita, sinó també en els elements decoratius, com vinyetes, guardes, relligadures, etc.

La Bibliofília modernista omple els primers anys del nostre segle i és el resultat de la fusió de dos corrents: un de filiació romàntica, que es compongué principalment de col.leccionistes i erudits, molt vinculats a la tradició i a l’Arqueologia, i un altre integrat per artistes, que conreaven el gravat i il.lustraven llibres. Entre ells hi havia estretes relacions, la qual cosa originà una producció eclèctica, barreja d’arqueologisme i d’invenció, molt d’acord amb l’estètica que aleshores regnava a Catalunya. Uns i altres comptaren amb la cooperació de valuosos artesans, que donaren forma als seus projectes editorials”. 

Article de pere Bohigas: “ La bibliofília modernista”, a Serra d’Or, nº 135 de desembre de 1970, pp. 60-62 

   “ En un país tan llegit com ha sigut – i encara és, en certa manera – Catalunya, és sorprenent que les llibreries de  vell estiguin tan deixades de la mà de Déu. No sóc un col.leccionista de primeres edicions ni em desvic per posseir peces rarísimes – fet que potser em donaria una altra perspectiva - , però fa anys que m’agrada remenar en tota mena de locals, del del magatzem a l’engròs on no saben què tenen fins a la catacumba selecta on et fan pagar el gust i les ganes.

 Al llarg d’aquestes visites, he entès que aquí – sobretot a Barcelona ciutat – l’aficionat al llibre vell ha de superar dues pegues notables, qui sap si complementàries.En primer lloc hi ha la desconfiança del llibreter. Conec casos de gran simpatia i eficiència, esclar ( com en X dels LL del M, la M del BF, en C de V, en R de M i algun altre que me’n descuido), però sovint, quan entres a la llibreria, et trobes amb mirades de recel i grans escrúpols per part dels venedors, com si d’entrada temessin que els aixequis, tu, la camisa. No descarto que es guardin l’entregent per quan van a fires i mercats. La segona dificultat solen ser les llibreries mateixes: desangelades, desafectades, no conviden a passar-hi un parell d’hores emboscat entre prestatgeries”. 

               Jordi Puntí, article “ Llibreries de vell” a L’Avenç nº 339 d’octubre de 2008.

Comments

Avui tocava una Frase sobre Bibliofília, però de tant en tant és bo anar canviant,

he trobat aquest acudit a ¡ Cu-Cut ¡ , en el n. 1, del 2 de janer ^[sic] de l'any 1902.

Les paraules potser no es veuen gaire bé, les escric aquí: 

Comments

“ Es aquesta una professió en vies d’extinció? C. creu que en un futur no massa llunyà hi haurà llibreters de vell que plegaran, però ‘ si algú té ganes de lluitar i treballar-hi com en qualsevol empresa, perquè en definitiva això és una empresa, podrà tirar endavant’.

 També reconeix que el manteniment d’aquest negoci no és fàcil ‘ perquè, com a qualsevol botiga, el seu funcionament depèn del material de qualitat que tu puguis oferir i darrerament no en surt gaire’.

Segons aquest vigatà, trenta anys enrere es podien trobar exemplars extraordinaris, però actualment coincideixen dos factors; cada vegada hi ha menys material, perquè s’ha anat exhaurint – principalment perquè quan es desmunta una casa els hereus es queden amb els llibres, i no perquè hi hagi més cultura, sinó perquè han sentit a dir que es paguen bé -, i del poc que surt el venedor en vol treure el màxim guany possible.

 ‘Per tant, cada vegada necessitem més diners per adquirir producte. També es dóna el fenomen que qui té algun llibre vell es pensa que té un tresor – i malauradament en la majoria de vegades no és així -. I ens fem un tip d’anar a casa d’algú a comprar però no ens posem d’acord en els tractes. Tu saps el que val i li ofereixes un preu just, però qui ven sempre intenta treure el millor profit possible. I al final acaba venent-ho al qui li fa la proposta més ajustada, però mai al preu que ell demanava’.No obstant aquesta problemàtica, que afecta per igual a tots els llibreters de vell, el vicepresident del gremi creu que el sector es pot revitalitzar ‘ amb la incorporació d’una sèrie de gent nova que ha sortit dels canals habituals – de pares a fills – i que està aconseguint que la professió no es vegi tan tancada com abans’”.

 La Fura de Mataró, febrer 1997. Dossier: “ Traficants de lectures”, pp. 7.  

  És normal que els llibreters de vell acaben com a col.leccionistes?No sé si es normal, però es freqüent. Personalment, és una cosa que he intentat defugir sempre.

Pres d’una manera apassionada, pot ser la ruïna d’un llibreter, i de fet ho ha estat en moltes ocasions.Els llibreters tenen una temptació davant tot el dia, i és una situació en la qual jo em trobe quan m’arriba una biblioteca d’una persona amb gustos semblants als meus.

 Què fas? Te’n quedes amb un 30 % de la biblioteca?... Això és una ruïna.

El col.leccionisme, dut a un alt nivell, a un alt nivell de bibliofília, no es produeix al nostre món, per què no tenim suficients diners. I quan tens un llibre que val 500.000 o 1.ooo.ooo de pessetes no pots guardar-ho tranquil.lament a la teua biblioteca.

El col.leccionisme que es produeix és sobre un tema determinat, o en el cas de ser llibreter amb gustos molt amplis aquest recopila  llibres interessants, no elevats de preu.

 Entrevista de Romà Seguí a Robert Pérez Ibarlucea propietari de la Llibreria Auca de València, a Métodos de Información de Maig de 1998; pp. 34.

Comments

“ La dispersió de les biblioteques del clergat tenia tres vies principals: la ja referida de l’estament eclesiàstic, la dels llibreters i la dels notaris. Els llibreters havien de conèixer força bé el món de les biblioteques privades. Aquesta podria ser una de les raons que expliqués la selectiva asistencia als encants, a més del control de la venda fraudulenta de llibres robats.

 En algunes ocasions, els llibreters no deixaven lloc a la subasta i adquirien el conjunt de la biblioteca.

 Els notaris van tenir un paper destacat en la difusió del llibre en la Barcelona del Cinc-cents. Els llibres que aquests adquirien eren de temàtica molt variada: des de llibres de devoció i teologia, de literatura italiana o castellana, fins a obres de pret que eixamplaven l’horitzó teòric de la seva professió o el dels seus fills. Els notaris apareixen sovint entre els compradors de llibres dels seus clients. El coneixement previ de les lectures dels seus clients els atorgava el privilegi d’accedir al món del comerç del llibre de segona mà. Però els notaris eren, sobretot, els principals compradors de llibres dels seus companys de professió. És difícil admetre que totes les seves compres eren un exercici de lectura efectiva. Com es pot entendre el fet que trobem notaris exercint la comentada tasca de llibreters?”. Article: “La circulació del llibre a barcelona en el segle XVI” de Manuel Peña a L’Avenç, 199 ( 1996), pp. 30.

Comments

 

“ Parlarem dels bibliòfils que més que posseir llibres, són aquests els que els posseixen a ells, car la seva passió ultrapassa la mesura de l’elegància espiritual i del bon gust. Blasmarem aquells que necessiten que la tipografia hagi atravessat els segles i que el paper tingui el perfum de la vellúria i sobretot els que consideren que estimar un llibre solament pel text que contá és una cosa massa banal.

   Els bibliòfils a casa nostra són pocs, però bons. Com en tots els altres estaments de la societat, n’hi ha de joves i vells, de pobres i rics, de savis i rucs, de grossos i prims, és a dir, tenen totes les característiques normals de les altres persones i també llurs defectes i qualitats. L’única cosa que potser tenen diferent dels altres, a part la dèria dels llibres, és que tots, absolutament tots, estan carregats de manies. Generalment, tot bon col.leccionista que s’estimi ha d’estar tocat d’una manera o altra, però la distingida classe de senyors que es dediquen a la bibliofília, les manies les tenen arrelades en grau desmesurat i superlatiu. A causa d’això, però, entre els bibliòfils gairebé no existeixen les diferències socials, car és corrent veure com un aristòcrata o un gran polític discuteix o es baralla amb un obrer qualsevol o un drapaire, sobre la classe de paper d’un llibre, la data d’impressió d’un altre o la qualitat i la bellesa d’una relligadura”.

     EROLES, Emili: “Memòries d’un llibre vell”, Ed. Pòrtic, B, 1971; pp. 459. 

“ Determinados libros ilustrados sobrepasan el tipo convencional en su función de trasmisión de conocimientos y belleza, para acercarse mucho a una auténtica obra de arte. Son los libros de artista, libros para tocar, mirar, oler, disfrutar con los sentidos...”.

  Inici Art. “Libros de artista: una pequeña historia” de Candela Vizcaíno ( Libr. Lema-Sevilla), a la Revista Hibris, nº 13 de 2003.

Comments

 

“ Déu nos parà botiga allí mateix, y en aquesta diada, d’avuy fa vint y cinch anys, batejarem lo nou establiment ab lo nom de L’Arxíu. Los amichs protectors, entre ells lo més desinteressat del qual deguerem lo poder tirar avant la nova casa, nos seguiren honrant ab ses tertúlies y donarem a la estampa lo primer catàlech ab lo nom de L’Arxíu, hon hi acoblarem totes les edicions del Quixot y demés obres de Cervantes que teníam a la venda, primer tribut de la Bibliografía Catalana a tan excels autor. La Biblioteca Nacional de Madrid se n’endugué la flor triantne una sexantena d’edicions. Seguí a aquest la catalogació d’Obres Catalanes y ne donarem a raig 625 títols ab un petit prefaci de salutació. Mercès a tots la casa anà endavant y lo nom de L’Arxíu s’ha fet conexedor per les principals Biblioteques.

   Los amichs d’aleshores ja saben lo per què d’aquest nom. Perque no vinga de nou als presents los ne dirèm lo motíu, fentne abans una petita digresió que tots nos perdonaràn, ja que avuy nos es permès explayarnos un xich. Durant nostra carrera d’estudiant estiguerem ben bé deu anys al servey quasi immediat de nostre plorat poeta Mossèn Jacinto Verdaguer. En son pis del carrer de la Canuda nasqué La Veu de Catalunya, y allí tinguerem la sort de sadollarnos ab les aygues més pures del Renaxement de la nostra terra... .

 ...            Al quedar de propietat nostra la petita botiga de la Tapinería, entre les nostres ilusions hi prengué estat la de reunir ab lo temps en nostre petit Arxíu les còpies que poguessem de Manuscrits catalans escampats arrèu, a fí de poderlos anar reproduhint a mida que lo negoci de llibres nos fos propici. Y en aquest sentit nos ilusionà lo crèurens que nostre Arxíu podría ésser ab lo temps l’estoig de nostres riqueses literàries escampades en mal hora per Europa. La penúria, comercialment parlant, ab que hem tingut de viure, l’estat general del país que no ha dexat d’ésser contínuament pertorbat per guerres y estats socials mal dirigits, tot plegat ha contribuit a que lo ram de llibres vells a Barcelona no fós lo que deuría d’ésser en una ciutat com la nostra, y no hem pogut fer sinó la víu-víu”.                            “Assaig de Bibliografia Barcelonina”. Joan Bta. Batlle. Edita Joan B. Batlle, Impremta  Altés, Barcelona 1920, pp. 6-8.

Comments

Biblioadicte.- persona que es deixa dominar per l’afició desmesurada cap els llibres. Biblioadicció.  

BiblioAmigos.- Cultura y Entretención a El Salvador ( Xile). http://www.biblioredes.cl/BiblioRed/Nosotros+en+Internet/

BiblioAmigos+Cultura+y+Entretencion/BiblioAmigos.htm  .

 Biblioart.- gran biblioteca de l’art de tots els temps, és un espai dedicat a la difusió de l’art i dels seus creadors. Dins la web «  la fábrica de las artes », multiespai educatiu, cultural i d’oci. ( a Barcelona). http://lafabrica.org . 

 Bibliobloc 2: vloks que començin per bibliobloc cada dia en descobreixo dos o tres.  

Bibliobloc 3: a Vilanova i la Geltrú tenen el Bibliobloc-Fora del prestatge a la biblioteca Joan Oliva, http://www.vilanova.cat/blog/joanoliva , i el Bibliobloc- Una mar de lletres a la biblioteca Armand Cardona Torrandell, http://www.vilanova.cat/blog/armandcardona , on organitzen Clubs de Lectura, Tallers d’escriptura, Conferències, Presentacions de llibres, l’Hora del Conte i moltes més coses. 

 Bibliocepte 1.- Lladre de llibres. 

  Bibliocepte 2.- Secció d’algunes biblioteques on es troben els llibres sobre literatura sexual o amatòria. 

 Bibliocon.- biblioteca virtual de qüestionaris sobre comportament sexual i ús de drogues, d’accés lliure i gratuït, que pretén posar tota la informació disponible a l’abast dels professionals interessats ( investigadors, clínics i gestors).Http://bibliocon.net .  

Bibliocripte.- sinònim de Bibliotafi. 

 Biblioenba.- Biblioteca IENBA de l’Uruguay, del Inst. Escola Nacional de Belles Arts. http://biblioenba.blogspirit.com .

Bibliofilita.- paraula empleada per Miquel y Planas en el Pròlech del llibre Contes de Bibliòfil, Ed. Institut català del Llibre, Barcelona, 1924, pp. XXXVI, on diu:” pasantes les llargues hores silencioses, respirant a plens pulmons la bibliofilita, o sia l’alcaloyde de les biblioteques,…”.

  Bibliofor.- Bibliografia Forestal d’Espanya. 25.000 cites d’articles forestals publicats a Espanta en revistes i en Actes, jornades i simposis del periode 1930-2004.Http://www.grn.es/fl/ 

 ‘Biblioforo’.- empleat d’una biblioteca que entrega els llibres. Sin. De bibliotecari. 

 BiblioGemma: editorial especialitzada en llibres-joia, de Sant Feliu de Llobregat. http://www.bibliogemma.com, web en castella, anglès i llatí.  

Biblionet  1.- Guia interactiva de literatura catalana que vol posar a l'abast de l'usuari un seguit de textos literaris catalans, acompanyats de pautes de lectura i d'exercicis de comprensió..Http://www.xtec.cat/~lrius1/index.htm.

  Biblionet 2.- és un projecte que pretén realitzar una activitat d’una hora de durada un cop a la setmana, establint una comunicació per via telemàtica entre els alumnes i mares/pares de diferents escoles de la comarca, portant a terma propostes dinamitzadores a les biblioteques escolars i posant en funcionament diferents tipus de recursos d’aquestes biblioteques. Organitzat per Casal del Mestre de Granollers i FAPAC- Granollers.http://www.casaldelmestre.org. 

 Bibliophrasis.- opuscle editat pel Gremi de Llibreters de Vell de Barcelona amb motiu de la VII Fira del Llibre d’Ocasió Antic i Modern, l’any 1958. 

 Bibliopiròman.- bibliolite que destrueix llibres i biblioteques amb ( o fent) foc. 

 Bibliopoli.- Bibliografia Policial. http:://usuarios.lycos.es/historiaymilicia/html/bibliopoli.htm .

 Bibliopoly.- Base de dades de llibres rars en venda, llistat i buscador de llibres. http://www.bibliopoly.com .

 Bibliotecaspúblicas: molta informació sobre les biblioteques públiques, mitjançant la Fundación Germán Sánchez Ruipérez. http://www.bibliotecaspublicas.info .

 Bibliotecògraf.- persona que descriu i estudia les biblioteques ( contingut, història, estadístiques, etc.).  

Bibliotequeta.- inici d’una biblioteca per un fill nat fa poc temps ( crec), per part de Jesus M. Tibau a « Tens un racó a dalt del món ».                  http://jmtibau.blogspot.com/2009/05/bibliotequeta.html .

Comments

Mirant, buscant, preguntant estava, i volia saber coses sobre la definició de llibre, que segons els diccionaris no és una cosa massa complicada ni massa llarga ni res  de l’altre món, i he recordat el llibre d’En Miquel y Planas: Bibliofília, on diu unes quantes coses que no són la definició acadèmica ni oficial de llibre, però que a mi no em sabria greu que fos inclosa com a tal en el DIEC, encara que sigui una mica llarga.

“ El llibre es l’evocador per excelencia de totes les fantasmagories que abelleix la imaginació; y es la porta oberta a totes les regions de la ilusió y del ensomni, y a les terres hont regna la poesía, com a senyora única, desde’l seu trono de llum.

    ?¿Qui es, entre’ls humans, tan dissortat, que no hagi algun dia trobat en un llibre la llevor salvadora d’una idea, la guspira de foch d’un pensament, la punta diamantina que li ha fet entrar cor endins una emoció?. 

   ¿ Y qui es tan mancat d’amichs y tan abandonat d’afectes, que no s’hagi, una hora o altra, sentit acompanyat del llibre fidel, que li ha donat muda conversa y li ha comunicat noves del món ab el qual encara la vida’l lligava y dels homes ab qui convivía en el recort?.

    Per al presoner es el llibre una anticipació de la seva desitjada llibertat.

    Per al malalt pot ésser, si no’l guaridor de les seves dolencies, el bàlsam benèfich que’l distregui del seu mal y li mantingui la confiança en la sanitat qu’espera. 

   Per al miseriós y desvalgut te’l llibre recursos de varietat infinita, tresors que li pertanyen sense limitació, possibilitats que l’igualen als demés homes. Perque les idees qu’estotgen els llibres són de tothom; y constituexen un veritable patrimoni universal, eternament inagotable.

    Per al llibre no hi ha límits ni en el temps ni en l’espay. El seu poder retrospectiu s’extén més enllà del passat hont ja no arriba la memoria dels homes; ultrapassa’ls temps prehistòrichs, desafiant tota lley de cronologies; assisteix als orígens mateixos de la vida orgànica y no s’atura tan sols davant de lo remot còsmich, quan el món encara no era món. Y, en sentit a aquest oposat, penetra en el pervindre y’s mou lliurement en el sí de les societats futures, anticipantse en els segles a venir, quan hurà devingut el món estada d’humanitats més perfectes, per a les quals serèm nosaltres tal volta com si no haguèssim existit may. Mes no, dich malament: també elles, de segur, tindran llibres gracies als quals podran considerarse  situades  igual distancia d’un passat y d’un futur remotíssims, vivint en un present com el nostre, qu’es només un instant efímer de l’eternitat. Sols el llibre dura y perdura. 

   Y d’aquesta matexa manera regna’l llibre en l’espay, sense limitació de cap mena, extenentse desde lo infinitament petit, en els dominis de l’activitat atòmica, fins als espays siderals, poblats d’universos que’ls nostres ulls materials desconexeran eternament, y que sols el llibre, per la força del Pensament que dóna vida a les seves planes, ha pogut junyir als seus dominis, tan dilatats com la inteligencia del Home, àdhuch falible y incompleta.

    El llibre, donchs, es etern y infinit. Es per als homes un veritable dò de Déu, ja que té d’Ell aquells dos atributs; y l’home dèu venerar en el llibre la prova més gran del bé que Déu li ha fet al dotarlo d’inteligencia y de rahó.    En el llibre té l’home més poderós instrument ab que’s deslliura del esclavatge de la ignorancia. 

   Y en el llibre troba la més segura guía per  assolir la Veritat, y’l mestre que li ensenya a millor conèxer la bellesa”.   

                 Miquel y Planas, en el Pròlech del llibre Contes de Bibliòfil, Ed. Institut Català de les Arts del Llibre, Barcelon, 1924, pp. XLI-XLIII.

                      Imatge: Di situ orbes, ESTRABÓN.

Comments

 

“ Aquí un home de seny podria dir: Comprench que’s cerquin les velles relligadures, lo mateix que’s busquen los plats antichs, perquè d’elles se’n fan boniques carpetes... Mes, què té y de què serveix una edició original? ¿ En què’s distingeix la primera edició d’una obra clàssica de la segona y de les següents sinò tan sols en una data impresa en la portada? ¿ Y per aquesta diferencia s’han de pagar devegades centenars d’escuts de sobrepreu? Ah¡ senyors, quanta lleugeresa¡ Jo crech, en bé vostre, que si tinguesseu a la mà la edició original del Cid, d’Andromaque ò de l’École des Femmes, no pensaríeu així.

 De segur que entraríeu en meditació y us diríeu:De manera que’ls caràcters impresos sobre aquest paper groguench són los primers – los primers¡ - que han revelat una gran obra del geni humà¡ Són los primers en que Corneille, Racine, Molière han reconegut llur pensament visible y separat d’ells mateixos. Abans, aquestes obres sols existien en fulles manuscrites desaparegudes y en lo cervell de llurs autors. Jo tinch en les meves mans la primera expressió material, pública y durable. Jo assisteixo, com si diguessim, a llur naixença, que fou un moment august de la historia literaria¡”.

 Article “Los llibres vells” de Jules Lemaître traduit per E.M. y B, en el Butlletí del Ateneu Barcelonès, Any III, nº 10 ( abril.juny de 1917). 

 “ ¿ El coleccionismo de libros no es más que una forma degradada de filatelia? Algo de eso hay, sobre todo en lo que se refiere a llenar los huecos y al énfasis que se pone en el estado de conservación, la rareza y elementos como las sobrecubiertas. Los norteamericanos están obsesionados ( ¿ o habría que decir ofuscados?) con las sobrecubiertas, que consideran una parte esencial de la apariencia original del libro. Esto lleva a dolorosas discriminaciones y finalmente a fabricar fundas de celofán para proteger las sobrecubiertas, dada su fragilidad. Tal vez deberían guardarse los libros en estanterías acristaladas y llevar las sobrecubiertas a la caja de seguridad de un banco”. 

“La caída de Jonathan Edax” de Cyrill Connolly, Ed. Grijalbo-Mondadori, Barcelona, 2000, pp. 86.

Comments

Lectures sobre Bibliofília  

           Quan comences en això de la Bibliofília la primera cosa que descobreixes és que no en tens ni idea d’on t’has ficat, no tens ni idea de què és un llibre ni com està fet, i no tens més remei que llegir moltes coses relacionades amb el món del llibre.  

          Es tenen d’aprendre coses sobre les parts que fan un llibre ( gairebé infinites), sobre els diferents tipus de llibres que es fan i es desfan, sobre els materials empleats, els suports, el tamany dels llibres, l’edició, l’enquadernació, les il.lustracions, els bibliòfils, els llibreters, les biblioteques, la bibliografia i els repertoris bibliogràfics, les abreviatures,  les impremtes, les…, no acabaria mai, són moltes les coses per aprendre i, bé, a poc a poc alguna cosa es va agafant, però…  

          Un altre aprenent em demana llibres per posar-se al dia, no sóc ningú, no soc un expert,no li recomanaré, seguramente ho millor, però he anat llegint i aprenent i, ho més important, he gaudit i gaudeixo llegint llibres que parlen de llibres.  

          El llistat podria ser llarguíssim, intentaré només posar-ne uns quants que a mi m’han agradat molt i amb els que he anat aprenent. 

             * BOHIGAS, Pere:  El libro español. Ed. G. Gili, Barcelona, 1962. 

* EROLES, Emili: Memòries d’un llibre vell, Ed. Pòrtic, Barelona, 1971. 

* EROLES, Emili: Diccionario histórico del libro, Ed. Millà, Barcelona, 1981.

 * GASKELL, Philip: Nueva introducción  la bibliografía material, Ed. Trea, Gijón, 1998.

 * HAEBLER. K. : Introducción al estudio de los incunables, Ollero&Ramos, Madrid, 1997.

 * MELERO, José Luis: Leer para contarlo. Memorias de un bibliófilo aragonés, Ed. Biblioteca Argonesa de Cultura, Zaragoza, 2003. 

* MENDOZA DÍAZ-MAROTO, Fco. Díaz-Maroto:  La Pasión por los libros. Un acercamiento a la Bibliofilia , Espasa, Madrid, 2002. 

* PALAU i DULCET, Antoni: Memòries d’un  llibreter català, Llibreria Catalonia, Barcelona, 1935. 

* PEDRAZA, M. et al: El libro antiguo, Ed. Síntesis, Madrid, 2003.

 * PORTER, Josep :  Els llibres, Ed. Porter, Barcelona, 1973.

 * VÉLEZ, Pilar: El llibre com a obra d’art a la Catalunya vuitcentista ( 1850-1910), Ed. Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 1989. 

 * VINDEL, Fco.: Manual de conocimientos técnicos y culturales para profesionales del libro, Instituto Nacionl del Libro Español,Madrid, 1943.   

          Un altre dia posaré més llibres que m’han ajudat, uns per aprendre i altres per estimar-los cada dia una mica més, com els d’En Ramon Miquel y Planas, els de Hipólito Escolar (editor), els de Joan Bta. Batlle, els de Brugalla, els diccionaris de Martínez de Sousa, i molts més, fins i tot llibres petits, opuscles com els que editaven el Gremi de llibreters de Vell tan de Barcelona com de Madrid i la Càmara del Llibre de Barcelona ( Bibliopharsis, Frases célebres, Libros-mujeres-niños de M. Luz Morales, Las Ferias de Madrid de Lope de Vega, La vida del libro de Mustieles, Libreros y bibliófilos barceloneses del siglo XIX d’Àngel Millà, El libro español de Víctor Oliva , Cómo se organiza y cataloga una biblioteca de Jordi Rubió, Veinticinco años de librería de Carles Soldevila, El arte de leer de Carles Soldevila, Las bibliotecas de Barcelona d’Albert Viña, etc., etc.) quan es feien les Fires, avui això ja no ho fan, crec que és una llàstima, són llibres petits, de poques pàgines, però totes molt aprofitables. 

            El cas és que per ser un “bon” Bibliòfil primer he de ser Bibliòleg i no és senzill, ningú dona facilitats per estudiar aquest tema, encara que de vegades aquí i allà fan cursets, seminaris i conferències, com el curs “Valoración y Tasación del libro antiguo” que fan a Jaca a l’estiu, els cursets del COBDC i les conferències ( Seminari) que es van fer a l’Arxiu Històric de Barcelona amb motiu de la celebración de l’Any del Llibre i de la Lectura, i de les que s’ha editat un llibre: L’exaltació del llibre al Vuitcents. Art, indústria i consum a Barcelona , Pilar Vélez com a editora, Ed. Biblioteca de Catalunya, Barcelona, 2008, i poca cosa més.

(Llibre: Hypnerotomachia Poliphili de Franciscus Columna, edició de Aldo Manuzio, Venecia, 1499)

Comments

“ La col.laboració entre diversos artífexs fa possible que l’obra artística que és el llibre de bibliòfil hagi sobresortit a Catalunya, fins i tot internacionalment. El llibre acuradíssim, amb belles il.lustracions, una tipogarfia sense màcula, l’esforç manual i precís de l’artesà, el paper de fil o molt especial i més rarament l’anomenat japó, i, com a esclat, una relligadura gairebé principesca, són les principals condicions d’un gran llibre de bibliòfil. I cal afegir-hi la raresa que li dóna el tiratge limitat. Tanmateix hi ha edicions més modestes, però que, sense que compleixin tots els requisits, són també de bibliòfil, per bé que no de luxe. Recordem que molts volums de bibliòfil van en una capsa especial i no sempre es relliguen després. I que hi ha exemplars memorables que, sense il.lustracions, concentren el valor bibliofílic en la tipografia, la gràcia del paper i l’escassetat del tiratge”.

 Capítol “ Els llibres de bibliòfil en català ( 1941-1962), per Albert Manent, en el llibre Del noucentisme a l’exili: sobre la cultura catalana del nou-cents, Publ. Abadia Montserrat, 1997, pp.321.    

“ El libro viejo pasa por una crisis profunda. ¿ A qué obedece? ¿ Cómo no se encuentran los volúmenes raros, de precio – encontrados al azar y baratos – que se encontraban hace ocho o quince años? La crisis del libro viejo es achaque también en Francia. No sólo es en España donde faltan los viejos volúmenes que antes abundaban. Pero el tema de los libros, para ser tratado convenientemente, tendría que iniciarse, comenzarse por el capítulo de los libros nuevos.

   ¿Hay algún escritor, algún aficionado a cosas bibliográficas que pueda decir que en Madrid existe una buenna librería? Entendámonos. En Madrid trabajan excelentes libreros, animados todos de la mejor voluntad, diligentes en servir al público; pero las librerías se hallan todavía en el período enciclopedista. En una librería madrileña se vende de todo: un tratado de abonos químicos y una novela, una guía del automovilista y un poema clásico. Librerías en tales condiciones, librerías que han de abarcarlo todo, no pueden especializarse en nada. Y no pueden ser el tipo clásico, genuino, tradicional y glorioso de la librería: la tienda de libros literarios. En Madrid no existe esencial y únicamente literaria. Hay en París muchas de este género. Y si se puede decir – es lo lógico – que un público especial crea estas librerías, se puede sostener igualmente que estas librerías, a su vez, crean una clientela determinada y característica: viejos bibliófilos, jóvenes poetas, gente seria, amiga de ediciones especiales y de revistas y libros consagrados a limitados aspectos de la literatura. 

             Article d’Azorín a l’ABC de 4 d’octubre de 1920.

(Imatge: enquadernació de Fuster)

Comments

“ El senyor Josep – el meu interlocutor es diu senyor Josep – i jo portàvem una conversa engegada. La cosa s’hauria allargat fins qui sap quan, però una bona dona ens ha vingut a interrompre. La dona ha arribat amb un farcell sota el braç. Va una mica d’esma. Es veu que és la primera vegada que posa els peus en aquest Wall-Street del paper imprès.

La dona s’explica. El noi se n’ha anat a fer el servei. I des de Saragossa li ha escrit per a dir-li que necessitava plata. El “rancho” de la caserna no li acaba de fer el pes. D’altra banda el noi és menjador, i unes quantes pessetes cada mes no li farien cap nosa. El noi, però, es veu que és una persona molt considerada. I no li agrada ésser cap càrrega per a ningú. Per això li ha escrit que, d’amagat del pare, porti uns quants llibres de la seva biblioteca a vendre.

 L’home ha escoltat, amb una paciència exemplar, tota aquella vasta explicació d’ordre domèstic. Després ha parlat al seu temps. Ell es fa càrrec del que passa, i en el preu no es barallaran.L’home ha desfet el farcell. Hi ha llibres de mecànica, hi ha “ El Capital”, de Karl Marx, hi ha unes novel.les de Blasco Ibáñez.

“Tot plegat – ha dit aclucant els ulls -, tot plegat us en daré dotze pessetes. Ni un cèntim més...”
 

La dona voldria treu-n més. Ben mirat podrien deixar-ho per quinze pessetes.

I el meu amic, que té una paciència molt relativa, ha tornata lligar el farcell.

“Senyora, no farem res...”, ha tancat, amb gest olímpic. I la bona dona se n’ha anat cap a la barraca del costat, a repetir la història del seu fill que fa el servei a Saragossa, i que menja amb un dalit que enamora”.

Article: “El Wall-Street dels llibres vells” per R. Font i Ferran a L’Opinió, del 10 de febrer de 1934.

“ Los libros modernos no siempre son atractivos en sí mismos, pero en su conjunto forman un agradable cuadro, un mosaico de las aspiraciones humanas. Un coleccionista de libros es como un farero que ofrece refugio a los viajeros agotados y perseguidos por las inclemencias que se dirigen hacia un puerto resguardado. Una vez detrás de un cristal, están a salvo de la polución. Si alguien ama a la obra de un escritor, la más alta muestra de estima consiste en proteger y disfrutar de sus libros como aparecieron por primera vez, unas ediciones que ilustran la evolución y las variaciones de su talento. La envidia, la vanidad y la competencia entre bibliófilos constituyen un fenómeno menor en comparación con la satisfacción con la que contemplan ‘la preciosa alma de un espíritu superior’ en su bien cuidado envoltorio”.

“La caída de Jonathan Edax", de Cyril Connolly,  pp. 81-82.

Comments

L’últim home que parlava català  2  -  Impremta Babel 6 

             Des del dia de Sant Jordi he llegit dos llibres, l’Impremta Babel que em va durar tres dies , vaig gaudir i em va emocionar; vaig passar ( llegint) uns quants dies a prop d’Ascó i uns pocs a Barcelona, van ser unes jornades inoblidables.  

          Desprès he llegit,  L’últim home que parlava català, res semblant al llibre anterior, estic molt defraudat, no m’ha agradat gens i una cosa que em sembla curiosa és que la crítica ( la primera) que fa el Balaguer del llibre d’en Rovira, crec que és podria fer servir per criticar aquest mateix llibre.  

                      Paraules d’aquest llibre que no m’agraden: “Gourmet” (sic). 

           Gourmet: al DIEC no hi és, a l’Enciclopèdia Catalana si, i diu :( del fr. Gourmet ‘ vailet del marxant de vins’, d’on ‘entès en vins’, del fr. ant. Grommet, dimin. De gromme ‘vailet’, i aquest, de l’angl. Ant. Grom ( actual groom) ‘cavallerís’. m Gurmet. 

           Voldria saber com es pronuncia «  gourmet », es diu pronunciant la o i la u o només la u com en francès.  

           Gurmet : al Diec : 1. Persona que sap distingir i apreciar la bona cuina.                                         

 2. Persona aleccionada a menjar bé.   

                           A l’Enciclopèdia Catalana: ( del fr. Gourmet ‘ vailet del marxant de vins’, d’on ‘entès en vins’, del fr. ant. Grommet, dimin. De gromme ‘vailet’, i aquest, de l’angl. Ant. Grom ( actual groom) ‘cavallerís’. 

                                         1. Coneixador, de gustos refinats, que sap dintingir i apreciar la bona cuina i els bons vins.  

                                        2. Persona afeccionada a la bona cuina.  

           “Pen-drive”: surt vàries vegades.  

           “Plegava”: escriu el senyor Casajuana: “ que un bon dia la gent deixés de saber que quan deia que PLEGAVA ho deia perquè, a les botigues de teles, a l’hora de tancar cabia plegar totes les peces per desar-les”.

Voldria saber d’on ha tret que això ve de plegar las teles per tancar les botigues.

              “Esmuyien”: suposo que volia dir esmunyien.  

         Hi ha més paraules, però no les vaig apuntar.  

                      Sobre la història explicada:  

          Setge immobiliari?, l’oferta que li fan crec que de setge té poca cosa, ans al contrari, és una oferta que molt poca gent no acceptaría, per molt escriptor que sigui, crec que es una història més de ciència ficció que una història per parlar dels problemes del català .

            L’últim home que parlava català diu com última frase: “au, au”, crec que hauria d’afegir-hi: Vinga, o vinga va, i amb un “au” menys. El “au, au” és molt pobre, molt poca cosa, com les quatre coses que diu d’escriure en català o en castellà.  

            El cas de la paraula “esmuyien” i altres que crec que també són errates és un tema per un altre dia.

Comments

 

“A diferència d’altres fires de col.leccionisme, només s’hi trobaran llibres antics i altres llibres curiosos pel seu valor bibliòfil. Es podran trobar així mateix, gravats antics i manuscrits, essent d’aquesta manera només el paper protagonista d’aquesta diada.   L’organització assegura que es tracta d’una gran oportunitat perquè aficionats, col.leccionistes i experts, i també el públic en general, trobin en aquest punt un apropament al món del llibre antic, podent adquirir peces de gran vàlua o simplement petites joies a un preu accesible per tothom. Paral.lelament s’està organitzant pel maig, coincidint amb Temps de Flors, una fira que se celebraria cada any, on hi asistiran llibreters de vell de tot Catalunya”. 

   Noticia a Diaridigitaldegirona.cat, a http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2806_2_217438_Girona-Rambla-acull-primera-edicio-duna-nova-fira-mensual-llibre-antic 

 “ Los bibliófilos están expuestos más aún que sus colegas, los aficionados de objetos de arte, pues la falsificación de libros se remonta a tiempos muy lejanos. La adorable manía de los libros hace adquirirlos. Incunables, Elzevirs, Cazins, Didots, románticos, todo se imita, todo se copia, todo se falsifica”.  

“Falsificación de libros”, de Pable Eudel, Ed. Centurión, Buenos Aires.

Comments

 

 “ Els compradors de llibres dels encants es distingien sovint per l’específica orientació professional del seu posseïdor. Si els llibres del canonge Francesc de Mila els van comprar canonges, els dos.cents volums del jurista Guillem Sunyer els va comprar el doctor en drets Mitjavila per 180 lliures. Amb tot, els juristes no van mostrar un interés excessiu per la venda de llibres a l’encant. Els seus desitjos de distinguir-se com a part de l’elit de la ciutat, o la temática específica de la majoria de llibres que ells utilitzaven, podria explicar que preferissin entrar a les llibreries o comprar per encàrrec i no participar en espais de sociabilitat més oberta. Pocs encants de juristes presenten llibres a les subastes, i quan n’hi ha, són els llibreters els que compren la totalitat de les obres.En els encants dels artesans apareixen absències significatives. L’escassa circulació de llibres en aquests cercles menestrals va haver d’implicar el seu ús continuat amb el conseqüent deteriorament, impedint que l’intercanvi – que hem observat entre els grups socioprofessionals – no existís en sentit invers amb la mateixa intensitat que es projectava des dels encants eclesiàstics o burgesos. Són, principalment, els mateixos artesans – juntament amb els omnipresents notaris – els que compren llibres d’artesans o camperols, per raons familiars o professionals ».  Article: “La circulació del llibre a barcelona en el segle XVI” de Manuel Peña a L’Avenç, 199 ( 1996), pp. 30.

Comments

 

“ Fins i tot, teniu fama de no interessar-vos pels llibres...

Comments

                                      

            El dia de Sant Jordi vaig començar a llegir el llibre Impremta Babel d'Andreu Carranza, avui diumenge, a les sis i escaig l'he acabat. 

           Llegir llibres en tant poc temps no em passa gaire, és molt difícil iniciar la lectura d'una novel.la i restar impacient per continuar-la una vegada deixes de llegir-la per fer altres coses. 

           Aquest llibre parla de d'impressors, de llibreters, d'editors, parla de llibres, i voldria dir moltes coses, però ja hi ha gent especialista en aquestes matèries que en parlaran, jo només puc dir que m'ha emocionat i escriuré aquí una frase del llibre que em sembla molt maca, es la frase que inicia el capítol 21: 

           " La memòria, més que un punt final, estàtic, l'escena immòbil d'un retrat, és un riu, un corrent d'aigua que sempre està en moviment, que es regenera amb l'acte de rememorar. És capaç de fer-nos veure les coses velles amb ulls nous i això ens obre portes secretes, connexions insospitades, i ens sorprenem de nosaltres mateixos perquè anem ampliant o inventant el mateix record amb detalls que ens havien passat desapercebuts que ens obren finestres a mons ignorats".    

        I en aquestes quatre ratlles, que no apunt, només afegir que llegir és una de les millors coses que aprenem, i si les lectures són com la d’aquest llibre, aleshores la felicitat que podem sentir mentre llegim no és gaire lluny.

Comments

 

“ Més enllà de l’estatus jurídic de mestre llibreter, que donava dret de tenir botiga, de fet no hi havia gaire diferència entre la situació d’un oficial i la d’un fadrí. Només una relació familiar amb un confrare amb llibreria els podia millorar la situació present o futura, si bé sempre sotmesa a una relació de dependència vers el parent amo de la casa. D’ací la importància que tenien les estratègies familiars i les solidaritats de parentiu a l’hora d’ocupar un lloc al si de l’ofici. Certament, les diferències de nivell de riquesa dintre d’aquest món professional eren notables, però més evidents eren les existents entre el gruix dels llibreters i els impressors, situats fora del gremi. Aquests últims – a part del grup de quatre o cinc propietaris de taller – eren oficials estampers ( componedors i premsistes). A diferència dels llibreters, la majoria havia nascut fora de la ciutat, eren treballadors d’escassos recursos. La seva condició de treballadors lliures impedeix saber quants n’hi havia a la ciutat en un moment donat.El cadastre de 1716 mostra l’alt grau d’homogeneïtat dels impressors enfront a una comuna migradesa de recursos, enfront del nivell  mitjà força més alt dels llibreters. Prova d’això són dades tan significatives com l’elevada proporció de llibreters propietaris de la seva llar, i amb un lloguer ( estimat o real) molt superior al dels impressors. També és indicatiu que els grups residencials dels llibreters fossin més grans, amb més fills i amb una presència notable de membres dependents ( fadrins, aprenents, criats).” Article: “ El Món del llibre a la Barcelona del set-cents” de Javier Burgos a L’Avenç, 198 de gener de 1996, pp.34

Comments

“ Per comprar a ignorants, és menester conèixer a la perfecció els preus dels llibres, i així i tot hom s’exposa a un desengany. Els ignorants es situen als dos extrems; o barat o car. Suposant que una peça us interessa i us en demanen un preu exagerat, vós, per tal de completar la vostra col.lecció, oferiu el màxim, ultrapasseu el veritable cost de l’objecte en qüestió; no logreu la victòria, i haveu de sortir decebut. En canvi, si el mateix cas es presenta a casa d’un negociant seriós i de prestigi, aviat us entendreu”.

PALAU y DULCET, Antoni: Memòries d’un llibreter català, 1867-1935.Ed. Llibreria Catalonia, B, 1935. Pp. 111.

“ Los fans de Chesterton somos una especie que aumenta en proporción inversa a la cantidad de ejemplares disponibles tras décadas de comer polvo en trastiendas de librerías de viejo. Nuestra recompensa: ediciones infantiles con atroces ilustraciones, tipos de imprenta de los llamados ‘pulga’, formatos imposibles y otros insultos a la bibliofilia y al menos común de los sentidos, todo por deleitarnos con los trajines de poetas lunáticos, asesinos moderados, sacerdotes detectives y anarquistas varios”.

Comments